érase que se era una ves, en una calle adyacent a lo passeig de rondal, sito en un adifisi dels joves anys 60 que vivia des del seu naixement un nadó que crusà els estudis de F.P. (formació puritana). Aquest va viure la seva joventut de badalona entre litrones, camises de quadros amb xalequets i amics depravats arrancasenyalsdidentitat... a casa seva s'auloraven que l'alcohol que prenia no era de marca i per això en més d'una ocasió son pare d'ell el va sentenciar al estil alasko... aquells dies eren una disgauxa contínua...
el temps passà, va estar moltes vegades en la franja límit de la legalitat, a punt de ser esposat per tota la seva existència, a punt de convertir-se en un ludopata del solitari en hores de fenya relaxades... però va canviar, de cop i volta... va arribar el repartidor de paqueteria urgent i es va fugar amb ell, va saltar els Ponts que tocaven i va fugir envant.
Va canviar de fenya, de xicota, de gallumbos que ja tocava pq quasi dormien drets com si fos un
imaginaria de la P.M., d'ordinador, de finestres de casa, de cotxe, de jobis... i es va endinsar en una vida diferent, una vida plena, plena, plena de pilotes de golf... efectivament la seva moto deixà de ser el motiu de l'existència i son les seves pilotes les que guien el seu devenir diari... amb un únic objectiu: el GOLF.
Malgrat tot, no ha trobat lo company de joc adient al seu nivell de joc, aquell nivell de joc que combina golf, trekking i submarinisme. Sí, submarinisme, sí, en els tolls d'aigua dels múltiples estanyols dels camps de golf de la contrada en busca de la pilota perduda. Alguns del presents vam voler provar... però això de fotre las boooooooooooooolas en un forat, las booooooooooolas... pues... no sé... Només es fa acompanyar pel seu cadi folsbaguen golf TDI FSI TIKITÍ KGA-T per tal de no haver de patir mai cap daltabaix que el retirés del circuit...
Però ell es feliç, sus pelotas estan segures i el seu xaleco també... que aisí sigo fins que decideixo traspassar tot lo seu conaixement a un retoñet efepet.
