Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vivencias. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vivencias. Mostrar tots els missatges

05 de novembre 2010

porqué se llama correo SPAM

ostia, en cuanto uno está tres dias fuera se le acumula el correo en la bandeja de entrada eh? i venga correo, entras i dices, ostia... cuanto contacto que tengo eh? que querido que soy... que ilusion abrir correos durantes 3 horas...

entre todos esos correos, hay correos de y por trabajo; ese tipo de correo ya se irá atendiendo mientras el horario laboral lo permita, sin leerlo previamente pa no dar pistas que se ha leido, pero filtrando por remitente i remitenta, obviamente, éstas ultimas tratadas con una celeridad proporcinal a su estado civil i a su físico.

Luego está el correo de los amigotes, el correo guarro por excelencia, ese que mientras se habla con algun cliente u proveedor por telefono, pues se va leyendo o viendo, pero vigilando no comentar en voz alta porque nos deletaría ante el cliente u proveedor… y ante los compañeros si los hubiera.

Tenemos también el correo real, el bueno, el que siempre esperamos y nunca recibimos, el de aquellas chorvas las cuales no nos importa… no nos importa-ria nada tener roce… aquellas que se califican como objetivos posibles… las "nostasmal" com deu mana, las cuales, quien sabe si algun dia cenarán en mi casa; cenarán porque algun amigote de los del tipo de correo anterior la traerà y la presentará como su nueva novia...

Y luego esta el correo spam… de ese siempre hay, y mucho, variado, multitud de estrategias de entrada, y de salida solo una, borrarlos directamente... a no ser... a no ser... que por alguna razón, te llame la atención en un momento concreto, a una hora concreta y en un lugar concreto. Ese tipo de correo no lo lees casi nunca, pero alguna vez, si, aquellos que tienen titulo atrevido o promesas de todo a euro pues… los lees… y relees e igual luego te preguntas pq tu ordenador-cerebro los calificó como spam, si son correos sencillos i accesibles que te hacen pasar buenos ratos… entre todos estos correos están los de aquellas conocidas, amigas, contactos, ex, compañeras de pupitre escolar, concubina, barragana, etc... que no te llaman la atención nunca hasta que un día, SPAMMMMMMMMMMMMM te enamoras y casas con ella; es por eso que se llaman SPAM.

Ah, y si no llegas a casarte pues no pasa nada, la estadística dice que se ganó el partido, fue disputado y se ganó, en definitiva, un paso más para ganar la copa de Europa, quiero decir la copa de las nostamal, nuestro objetivo final!

31 d’agost 2010

vacances?

eso k é?

vacances?

snifffff...


01 de juny 2010

problema ecuacional

a la ESO, antiga EGB, hi ha examens que haurien d'optar a premis de la ciència i l'enginy. Un exemple sublim:


18 de maig 2010

la xina silenciosa

INTRODUCCIÓ
ahir vaig ser a barsalona... quina city eh? amb els seus cotxes, el seu mar, el seu Colon, el seu Barça, els seus turistes, les seues samarretes del barça, els seus carteristes que ja te'ls assignen quan arribes a l'aeroport , els seus fums i caravanes de vehicles no híbrids, els seus impersonals habitants, els seus parquings-lladres on deixes el vehicle desfrenat i això que era a la pujada del Carmel... ahhhhh, de lujo... que bé ques viu a barsalona...

NUS
i vet aquí que l'hora de dinar es va tirar al damunt i vet aquí que un bareto de barri, seminet i semivell, Bar Panamari, però total pa un par de bikinis i bocata lomo amb les respectives cokes servirà, no? i vet aquí que, oh! sospresa, par de orientals en barra, ella i él, bartola i manuel... superamables, amb aquell accent gracil característic...:
- que quelían comel?
cony... pos es vritat no saben dir la R... ostia... jo volia demanar un Rodabalo al RoquefoRt, o un Rabo de toRo amb Romescu i Rabiolis... pero no...

El bareto estava mig ple, inclús tenia terrassa exterior amb vistes al carrer transistat, després es va plenar, 7-8 taules de 4, menús rapid i barra acogefrikis. Els reforços arribaren ràpid, dos noietes més. Servei ràpid, eficient, amable, simpàtic inclús, i això que hom pot pensar que la higiene i la neteja podien brillar... por su ausencia! pero no, res més ni menys que el bar típic al lloc típic de barri típic però amb propietat oriental xinesa... la mateixa mugre o netedat que quan eren els amos el Manolo i la Juani, aquells emigrants de Uleila del Campo provincia de Almeria que van traspassar el bar quan el Manolo va decidir jubilar-se per anar-se'n a viure a l'apartament de playa que tenen a Lloret de Mer.

DESENLLAÇ
Preu normal, servei normal i bocates normals...
per tant, o espavilem o d'aquí poc l'empresari català emprenedor haurà estat substituït per l'empresari oriental estàndar subvencionat pel seu govern o no que amb pocs diners fa rutllar un negoci i dóna feina als del seu mateix país, mal pagats o no, qu ecomença amb els típics todo a 100 xinos i els restaurants xinos, i passa a engullir tot tipus de negocis autoctons que sense reformar fa rutllar. I aquí no parem de queixar-nos... ens hem tornat nuevos ricospijos?

Només va faltar un detall... la ONbrA fent ulls clucs i dient "així serà la xineta... papa".
La Xina silenciosa que espera...

01 de maig 2010

gelats mítics

Ha començat la calor, i amb ella, els GELATS! Jo sóc fanàtic del Cràcula, es el gelat de la meva infantessa i la mare d etots els gelats. De mida petita, te tres sabors diferents. El sabor a cola de la capa negra exterior, de gel i refrescant. Dins la resta de sabors, vainilla i maduixa, sota la capa negra, de llet, no de gel. La maduixa es la sang, la vainilla la canina del vampir i la cola negra la vestimenta. En definitiva, boníssim i un alarde de investigació gelatil dels anys setanta. .

D'altra banda, el Frigopie va ser triat en una enquesta com el millor gelat de la història. Amb forma de peu, 5 dits, de crema i sabor, inclús te una pàgina al facebook! El major atractiu es el caràcter fetiche que representa, llepar un peu deu activar al gun mecanisme de plaer dins del cervell d'alguns, segons les enquestes.

Pero discutim quin es el millor, o el dràcula o el frigopie, però independentment de quina sigui la vostra resposta, sempre recordaré aquells temps en que amb 25 pessetes a la butxaca erem els putos amos de l'univers...

16 d’abril 2010

Una frase adecuada

Luis se despierta en casa con un tremendo dolor de cabeza. Se esfuerza en abrir los ojos, y lo primero que ve es un par de aspirinas y un vaso de agua en la mesita de noche. Se sienta y ve su ropa toda bien limpia y planchada frente a él. Luis mira alrededor de la habitación y ve que todo está en perfecto orden y limpio.

El resto de la casa esta igual, coge las aspirinas y ve una nota sobre la mesa:
'Cariño, el desayuno está en la cocina, salí temprano para hacer unas compras. Te quiero'.
Así que va a la cocina, y como no, ahí estaba el desayuno y el periódico del día, su hijo también está en la mesa, desayunando. Luis le pregunta:

- Niño, ¿qué pasó ayer por la noche?'

Su hijo le contesta:
- Bien, pues volviste después de las 3 de la madrugada, borracho como una cuba, meado, cagado e insultando a todos, rompiste 3 sillas, le pegaste un puñetazo al cuadro de los abuelos, vomitaste en el pasillo y te pusiste un ojo morado cuando te diste la gran ostia contra la puerta del cuarto de baño...

Confundido, Luis pregunta:
-¿Y cómo es que todo esta tan limpio y ordenado, y el desayuno esperándome en la mesa?'

Su hijo le contesta:
-Ahhh, eso......!! Mamá te arrastró hacia el dormitorio y cuando intentó sacarte los pantalones, tu gritaste:

¡¡¡QUIETAAAAAAAAAAAA PEDAZO DE PUTA, ¡¡¡QUE ESTOY CASADOOOOOO!!!

---------------------------------------------------

Conclusiones:
Una resaca autoinducida - 100 €
Mobiliario roto - 2000 €
Desayuno - 20 €
Decir la frase adecuada... NO TIENE PRECIO!!!

15 d’abril 2010

emancipación temprana

DICE que quiere irse de casa. Que ya sabe todo lo que tiene que saber y que no me preocupe, que, llegado el caso, tomará precauciones. Que nos quiere mucho, pero que su universo está en expansión y el nuestro camino de la implosión. Que tenemos gustos diferentes, amigos distintos y opiniones diversas. Que nos va a venir bien a todos porque ya está un poco harta de que le quitemos parte del ancho de banda del ADSL y que no ve justo que mi televisión tenga más pulgadas que la suya.

Pero hija, le digo, si el wifi lo pago yo y los televisores también, sé un poco más comprensiva. No obstante, me parece bien que te vayas una temporada. Creo que será una experiencia muy estimulante y, si te encuentras a gusto y decides dejarnos definitivamente, nosotros continuaremos costeándote parte de la manutención, los estudios y la mitad del alquiler del piso. Eso sí, para conseguir el resto tendrás que buscarte algún trabajito que otro. Además, puedes cumplir tu deseo sabiendo que tus padres siempre estarán ahí para las emergencias. Aunque, primero tendré que hablar con algún abogado, porque tienes 12 años y hay que hacer las cosas bien. Llevas tiempo diciendo que quieres emanciparte, que cualquier día coges las maletas y te vas. Pero también sé que, en cuanto llegues a los 18, no cumplirás nunca tu amenaza. Por eso tenemos que darnos prisa. ¿Verdad, cariño?

12 de març 2010

des de madrid...

ei, amics del blog i maulets varios, o varis...
bon dia des de madrid!
el milanés ha nesecitat reforços i ha anat trucant als seus seguidors incondicionals per ordre de predisposició conjugal per tal que l'acompanyessim en semejante tràngul a la capital del reino de los octavos de final. Per aquest ordre, ha anat consultant a:
- als solters que coneix, primers al ranquing, no els ha anat bé anar al madrid lyonés o bé son gays, i no toca.
- als sense fills... pos... estan lessionats al hombro colze, o son gays
- als casats amb un fill... han de treballar
- als que tenen dos fills, ho ha tingut que fer a sorteig pq tots hi volien anar menos un que ha alegat que li feia molt pal, que bufff, que de seguida es fa dilluns, que no, que millor una birreta al inodoor... total que no

finalment... descartados célebres nombres como destraler de la segla, anonima de la bordeta, pumuky, richi predicador, klanker, brik, doctor pestanya, etc. del sorteig m'ha tocat a mi, i aqui estic, aguantant mirades lascives en un cibercafe morocco de la puertalsol, esperant quem passi a buscar lo artiste! esperem que el focus familiar no porti canalla ni real ni encarregada aquesta darrera nit!

us mantindré informadíiiiisims...

ombra

24 de febrer 2010

chist real

chist situacio real:
- pare, pare, no sabia que volies dir això quan deies que havia de veure menos la tele
buaaaaaaaaaaaaaa

- clar, filla, veure menos la tele no vol dir menos hores, també pot ser menos trosset de tele,... i mira mira inclou parts daltòniques als extrems!!!

08 de febrer 2010

la tribu

a altes hores de la matinada dels diumenges cap a dilluns, dia gris i desagraït de la setmana, a una cadena de televisió nas-ional fan un pograma, diríem un pogramasso de TV, que consisteix en col·locar durant 30 dies a tres famílies del país, léase una catalana, una valensiana ché i una andaluzzzzza en diferents tribus del mon, una a Etopia, una altra pel Pacífic i l'altra a Papúa.
Doncs bé, cadascuna s'adapta com pot, mengen larves dels arbres, sègol amb aigua, boñigues... res fora del comú... i si no on es pensaven que anaven?
Però vet aquí que el que es un programa més, es converteix en un alegato a la masculinitat i a la superioritat de l'home sobre la dona. A les tribus antigues l'home era el que manava, no com ara, que som uns mindundis alliçonats i feministes.
Com a mostra, alguna de les perles del diàleg de les tribus:
  • "quan les dones tenen la regla no dormen a casa amb nosaltres, ens podríem infectar".- olé los vuevos del jefe la tribu!!
  • "les dones s'estan a casa, amb els fills fent el dinar, netejant, cuidant del poblat; nosaltres cacem i les protegim" i dormim... va parí, un deu!
  • "cada home ha de construir-se un matoro (aparell similar a una cadireta de mà que serveix també com a coixí per dormir) a la seva vida... és molt útil... y si mi mujer se porta mal sirve para golpearle en la cabeza" i es queda tant ample tu...
  • "las mujeres son menos que los cerdos" sin palabras, oink!

així que... dones del món desenvolupat, feministes rebotades, noies respondones!!! vigileu pq genéticament estem marcats i això pot tornar... cuideu a les vostres parelles sempre i sense excuses, cumpliu atentament els seus manaments i procureu portar-vos bé. Ens heu sortit una mica rebotades i respondonetes, però amb caps de tribu com aquests tot tornarà a la normalitat... i ja podeu anar treient-vos los jarseys pq a totes les tribus es va amb lo pitreram a l'arie!!!

palabra de hombre

01 de juliol 2009

la marinada


bon dia... ahir nit no va arribar la marinada... que raro... normalment bufa una mica de vent... en altres llocs si que bufa amb més constància... p.e. a l'estartit del sinyó juanola, a tarifa i sus surferos... i... AL MAS VILACLARA!

fectivament, lo vent bufa fort en aquella contrada.. molt fort... tant fort que aixeca hamaques i les estavella contra les pareds vidriades del recinte... mira que ñá de terreno eh? pos s'espateguen contra els quatre vidres que tenen la familia rural vilaclarina... no podia espategar-se contra el blat, o contra lo antic forn de pa, o contra lo gep d'algun present visitant, no...

ara que ben pensat jo crec que no fou el vent... per mi va ser l'ànima de l'hamaca que, quan la vacaburrahinchable que hi seia es va aixecar per abeurar, va decidir cobrar vida i volar lliurement com mai havia fet. Com que no sabia de volar, va xocar contra el seu company vidre per amorrrrrrrrrrrr i es va alliberar de la gorda!

resultat: vidre trencat, hamaca petada i jesus amb un emprenyament i unflament de la vena occipital espectacular. El presents vam posar-hi suc al tema i la cosa va divagar una mica. Si torna a passar i hi som presents, no caldria mullar-se massa, cadascú a casa seva fa el que vol, alguns fins i tot sardines mai agraïdes!

06 de març 2009

camera cafe


ñiauuuuuuu ñaññaaaaaaaaaaaaaaau ñañañañauuuuuuuuuuu

(música inicial d'un capítol cansevol de lo camera café)


- julian: vaya con el inventario
- antunez: la leche!!!! siempre a ultima hora, en esta puta empresaaaaaaaaaaaaaaaaa, i quesada, está con lo mismo, no? no lo veo hace rato
- julian: quesada? pero si ha llegado a las 12, mire, ahora viene, mire
- quesada: buenas!!! un cafelito?
- antunez: panda de vagos, a las 12 llegar a la oficina, a las 8 hay que llegar i pillar el atasco!! y joderse y llegar rabioso al trabajo, como yo!! que ganas tengo de jubilarmeeeeeeee!
- quesada: anda, pos pq se piensa que vengo yo a las 12? he venido solo solito por la carretera, en cambio a las 8 pillo atasco, aparcar i cafelito en bar lleno i subo a las 11... total... lo mismo (o mijmo)
- antunez: como? no ha pillado atasco... uhm... interesante la opción
- julian: si, pero ha llegado a las 12 y hay que hacer inventario. Otros estamos desde las 8 aquí!!!
- antunez: si, y que? tampoco le ha cundido mucho el tiempo no? aun no lo ha acabado...
- quesada: eso eso... ya que has madrugao, acabalo, va, que yo ya no sé por donde vas, no nos vayamos a liar... un cafelito, jefe??
- antunez: así, quesada, a que hora dice que se ha de salir de casa para no pillar atasco?

aquesta es una imatge real de les situacions empresarials diàries. El que matina no te premi laboral, mai... pq el jefe arriba mes tard, malgrat matinar i fer l'horari pertocable o extendible. En canvi, per una qüestió aritmètica de fer les hores del dia justetes pues los hay que llegan a las 9'30 atareados i nerviosos de portar els nens al autobús pel cole, i es fan els super padres! clar, suma-li 8 horetes, pq no en fan més... que dóna? pues dóna a les 3 a dinar correnttttttttt just quan el jefe marxa per dir... "ays, es que a la tarda he de tornar i anar a buscar la canalla al autobús... arff arffffff, no puc amb tot eh??? " i de mentres saluden amb risueña cara al pringao matiner que encara hi és!
ah, i no marxis 1 minut abans del dormilon, pq no se sap ben bé com, el jefe o jefa saben que ell està fins més tard que tu a l'oficina...
bon dia... camera café

24 de febrer 2009

ave


alta velocidad...

efectivament, 300 kms per hora, i en algun moment 303-305 es una alta velocitat... però quin és el preu que hem de pagar?

no parlo del preu del bitllet... no... parlo del submón que es crea dins d'un tren d'alta velocitat.

Entres, són les 7 del matí, fa son, molta son, mig buit, calma, ohhh que bé, dormiré una estona... però el primer mòbil sona i la senyoreta de torn pregunta si el seu interlocutor ja s'ha aixecat. Coi, el molt julai s'acaba d'aixecar i a mi i a mig vagó l'has trencat el primer son.
Torne-m'hi, el traqueteig és com una cançó de bressol i ... AURICULARES, QUIEREN AURICULARES???? venen ganes de di-li que se'ls foti per la segona part de la paraula, pel cular! si, si que en vull aviam si son com taps d'orelles... te'ls poses tot en silenci de nou i quan ja somies... warner bros presentaaaaaaaaaaaaaaaaaaa (a tope volum lultim viatger ha deixat a tope el volum!!!!) "sueños viajerosssssssssss!" va parí, hasta la película dona pel sac...

au, comença la peli, la mires i ... acluques definitivament... PROXIMA ESTACION ZARAGOZZZZZZZZZZZZZZZZZAAAAAAAAA, amb accent a les 4 síl·labes. Aluvión maño més desperts que els catalans a aquelles hores doncs s'han aixecat una estona mes tard i estan més fresquets. I no criden saps? ostic, pónganse dacuerdo i canten jotas coño, k al menos es emotivo, i no cale que griten para decir perdon alpasar i torcerme el tobillo!!!!!

tornem... de nou en posició... coi, i ara que... no puc dormir, m'han desvetllat i el sol comença a entrar per les finestres... mòbil de turno con la amiguita a la qual explica que tiene un nuevo amigo, con medio cara psicopata pero que es tan mono, (psicopata??? va parí), el otro del costat que si ahora llegaré (pos calla i llega coi), i laltre que como se han levantado los niños (cony amb molta son, com jo, joder!!!)

au, ja estic despert, la peli mig començada, sense seguir-li el fil i llavors... a 20 minuts per arribar... silenci, pau, ni un soroll, cagondena... a k faig sonar el meu mòbil???? pero no, sóc persona i els deixo descansar, pobres... sort que, puntual com un rellotge, la senyoreta azafata entra al vagó qual posesa i crida: CARAMELOSSSSSSS??? ALGUIEN QUIERE CARAMELOS?????????????????????????????????? i clar, la gent si regalen algo... desperta de cop...


per cert, dues hores... quina passada aixòs de l'ave.

28 de novembre 2008

Ya soy del grupo gafitas!!!

Ya soy del grupo gafitas!

Quin horror, es el que em temia.
D'uns mesos cap aquí, havia començat a notar coses que m'anunciaven que l'edat no perdona, uns quilets de més, unes metxes que no son roses al neixement del cabell, unes patas de gai que apunten maneres, unes benetes que corren per les cames........... entre altres sintomes que no cal concretar aquí.
Però quina va ser la meva sorpresa aquest dimarts, quan fent una obra social de les meves, acompanyant una companya de feina a comprar-se unes ulleres al unísono encoratjador que resa "per que tu tens bon gust i m'aconsellaras, ja que vull fer un canvi d'estil", em veig no se com, dins d'una òptica fent un simple comentari per fer-me la simpàtica (cosa que ultimament no em surt massa bé, com ja sabreu):
- "jo també m'hauria de mirar la vista"
i de sobte ja estic asseguda en una cadira amb un tio davant meu ficant-me un mogollon de lents i fent-me dir les lletres de l'abecedari com si no es cregues que ja me les sé... total que em fa una bon chequeo que no un bon cacheo i tot decidit em diu:
- i tu que sintomas tienes?...
i jo li dic:
- los tipicos de la edat (resposta ambigua ande las haiga)...
i ell em diu:
- bueno lo tuyo no es de ahora.. esto lo has tenido toda la vida...
jo que em volia fondre... que mesta dient aquest paio que tota la vida he estat una mica cegata?... i el que em fa patir mes de tot es que, si no hi veig del tot bé i em veig tots aquests sintomes dels casi 40... quan hi veure be, amb ulleres i tal, què serà?... deu meu!!!
Per això ara el meu gran dilema es si em faig unes ulleres o no?.

De totes maneres i no se com m'ho monto, pero sempre estic ficada en histories i grups socials, ves per on, ara em fa il.lusió entrar a formar part del grupo gafitas!

23 d’octubre 2008

turismo rural

Se trata de un deporte nacional que antes se llamaba 'ir al pueblo'. La diferencia es que si vas a tu pueblo es gratis, y si haces turismo Rural vas a un pueblo que no es tuyo y pagando una pasta. Para hacer turismo rural no vale cualquier pueblo. Tiene que ser un pueblo'con encanto'.
-¿Y qué es un pueblo 'con encanto'?
Pues un pueblo que sale en una Guía de pueblos 'con encanto'. Si es que se cae por su propio peso. A estos pueblos se suele llegar a través de una carretera comarcal 'con encanto', que es una carretera con tantos baches y tantas curvas que cuandollegas al pueblo estás 'encantao' de bajarte. Y cuando entras al bar intentas integrarte con los vecinos.
- ¡¡¡Buenos días, paisanos!!! ¿Qué es lo típico de aquí?
Y el del bar piensa: 'Pues aquí lo típico es que vengan los gilipollas de laciudad los fines de semana a dejarse doscientas mil pesetas'.
Lo siguiente es alojarse en una casa rural o 'casa con encanto', que es unacasa adornada con muchas vasijas y ristras de ajos en el techo, que no tiene ni tele, ni radio, ni microondas. Eso sí, tiene unos mosquitos trompeteros que por la noche hacen más ruidoque una Derbi Coyote. Luego te das cuenta de que los del pueblo viven en unas casas que no tienen ningún encanto, pero tienen jacuzzi, parabólica, Internet y portero automático.Tu casa no tiene portero... pero tiene una llave que pesa medio kilo.
Otra ventaja que tiene hacer turismo rural es que puedes elegir entre una casa vacía o vivir con los dueños. Estupendo. Te vas de vacaciones y además de la tuya tienes que aguantar una familia postiza. Que por la noche tú quieres ver la película, ellos los documentales, y te planteas: '¿Quién manda más, yo que he pagado 600 euros o este señor que vive aquí?'. Pues gana él, que tiene garrote.
Y encima te dicen que tienes la 'posibilidad de integrarte en las labores del campo'. Que quiere decir que te despiertan a las cinco de la mañana para ordeñar a una vaca. ¿No te jode? Es como si te vas a una gasolinera yte tienes que poner tú la gasolina, o como si vas a un McDonalds y tienesque recoger tú la bandeja. Osea, lo normal. Así que te levantas a las cinco para ordeñar a las vacas. Que digo yo: ¿por qué hay que ordeñar a las vacas tan temprano?Si la leche está ahí.¿No se pueden ordeñar después del aperitivo? Yo creo que esto es fastidiar por fastidiar, porque a la vaca le tiene que sentar como una patada en lasubres que la despierten a las cinco de la mañana para que le toque las tetasun extraño.Que la vaca te mira como diciendo: 'Tío, si quieres leche vete a la neveracoge un tetra brick'. Es que son ganas de molestar.
Pero el 'encanto' definitivo son las 'actividades al aire libre'.Como cuando te ponen a hacer senderismo, que es lo que habitualmente sellama andar, y consiste, pues eso, en poner un pie delante de otro hasta queno puedas más, mientras los del pueblo te adelantan en un 'todoterreno' conaire acondicionado..Pero tú encantado. Vas por el campo como abducido. Te vuelves bucólico y todo te parece impresionante: ves una 'caca' de vaca y sueltas:'Ummmmmh qué olor a pueblo.' ¿A pueblo? A pueblo no, huele a mierda. Esosí, a mierda 'con encanto'.Y todo, sea lo que sea, te sabe a gloria: en el mesón te ponen dos huevosfritos con chorizo y tú en tu ciudad no te comes estos huevos, ni estoschorizos. Y le dices al camarero:
- 'Oiga ¿a qué este chorizo es de matanza?'
- 'Pues casi, porque a punto estuvo de matarse en la curva el del camión deCampofrío'.
De repente oyes unas campanadas y dices:
-'¡Ah!. ¡Qué paz!. No hay nada como el sonido de una campana.'
Y el del bar te dice: '¡Pero si está grabado! ¿No ves el altavoz delcampanario?'
En ese momento te preguntas si los sonidos de las gallinas y de los grillosno vendrán en un CD: Rural Mix2005', 'Los 101 Mayores Éxitos campestres.'De lo único que estás seguro es de que los mosquitos trompeteros son deverdad. Que pareces un Ferrero Roché con varicela.
Yo creo que, de lunes a viernes, la gente de estos pueblos vive como todo elmundo, pero el fin de semana distribuyen por la carretera a unos tíosdisfrazados de pastores y cuando ven que se acerca un coche, avisan a losdel pueblo con el móvil:- '¡Eh, que vienen los del turismo rural'! Y cambian el cartel de'Videoclub' por el de 'Tasca', sueltan unos perros cojos por las calles ysientan a la entrada del pueblo a dos abuelos haciendo alpargatas, que luegote compras unas y te salen más caras que unas Nike.En fin, yo creo que un montaje tan grande como éste no puede ser obra depersonas aisladas. Estoy seguro de que están implicadas las autoridades.Me imagino al alcalde: - 'Queridos paisanos: este verano, para incrementarel turismo, vamos a importar más mosquitos del Amazonas, que el añopasado tuvieron mucho éxito. Y quiero ver a todo el mundo con boina,nada de gorritas de Marlboro. ¡Y haced el favor de pintaros el entrecejo, quenoparecéis de pueblo! Y las abuelas Nada de top less en el río, que espantáisa los mosquitos..Ah, y por cierto: Este año no hace falta que nadie haga de tonto del pueblo.¡Con los que vienen de fuera ya vale!

01 d’octubre 2008

Bueno y breve

LA EUTANASIA Y LOS JÓVENES

Anoche mi mamá y yo estábamos sentados en la sala hablando de las muchas cosas de la vida... entre otras... estábamos hablando del tema de vivir/morir.

Le dije: 'Mamá, nunca me dejes vivir en estado vegetativo, dependiendo de máquinas y líquidos de una botella. Si me ves en ese estado, desenchufa los artefactos que me mantienen vivo. PREFIERO MORIR'.

¡¡¡Entonces, mi mamá se levantó con cara de admiración... Y me desenchufó el televisor, el DVD, el cable, Internet, el PC, el mp3/4, la PlayStation, el teléfono fijo, me quitó el móvil, la Wii, el ipod, y me tiró todas las cervezas!!!

¡¡¡La madre que la parió!!!

Casi me muero!!!

14 de setembre 2008

la vuelta al cole

Avui es el dia de la vueltalcole... nens, nenes, nois, noies, mestres, mestresses (ay no... esas no), sinyoretes, interrogants, concertats... tot l'estiu de festa, horaris lliures i ara toca tornar a la realitat... i la pregunta és:

pq els hi fem això a la canalla, eh?

alguns ploraran, altres ni et donaran un petó de despedida pq els deixes allí amb unes senyoretes "supermaximega simpàtiques", i altres et tindran rencor fins a nadal... que hi fan allí? aprenen algo més que per fer encreuats? a llegir i a escriure? si els pormeteu no anar al cole, ells aprendrien solets a tot això, a casa... mentres juguen a barbis i a futebol...

el que passa es que els grans som molt còmodes... si si... que fariem amb la canalla? uysss a casa sols... o amb canguros... no no... k vagin a cole, k es cansin i k si pot ser dinin alli... i després cap a les 9 de la nit si pot ser sadormin sense refunfuñar... ja mos val!!! I això quan ells siguin grans serà igual... es una cadena de supervivència... l'ésser humà es cruel amb ell mateix... al cole? quines ganes... i sense cobrar un duro... au aneu vatros al cole, que nantros tenim la playestaishion!!!

vajo bé!!

09 de setembre 2008

tinc un veí sibisionista

estimada lena francis "ford cópula"

el meu poblema és molt gros... molt molt gros... tinc un piset modest en una gran avinguda duna ciutat intermitja on arriba l'Ave i on deien que els pisos anaven a ser comprats per pixapins en busca de gangues on viure a una hora de bcn. Continuo diente o dent que el meu poblema és gros. El meu pis és un cinqué pis, amb un balcó exterior a l'avinguda de la "pau" on els vehicles i els taladros percutors fan simfonies acústiques, i la resta del pisset´és interior, a un patí de llums ampli. Aqui rau lo meu poblema, a un pis inferior al meu, davant la finestra de l'habitació copular matrimonial hi viu un sudamaricón fortachón cachitas i morenito de piel. Doncs bé, els susodich te una mania, una mania grossa... lena francis... no sap dormir amb pijama, shorts, boxers o tanga, no... només sap dormir en boles!! i per si no fos poc, només sap dormir trempat!!! i clar, jo que maixeco i miro la seu vella bella i baixo la vista a mode de badall matiné i el vec allí, amb lo traste al vent, amb los ojos que parecen bolas, las bolassssssssss... que sembla una brúixola marcant lo nord de la Seu! I em venen les basques i els gòmits, succeïts per una sensació de frustració personal i vergonya particular, i alego emprenyament profund i... i... i...

Als meus amics els he dit que em molesta que el paio estigui en boles all the day... la realitat és que si fos una sudamaricona pos la cosa quedaria reduïda a la meitat del poblema o menyus... però no... es home... segur eh? o travelo... també podria ser... però clar, alego arriba la meva mitja taronja i compara... i... i... i... què? jastà? tot això es loferta que tens? ufff... és molt dur bloggeros... i els meus amics no m'ajuden res... no han volgut anar a cremar el local del susodicho carne magra, ni a fer-li un susto... malamigos.com

Lena Francis, et sol·licito ajuda, un consell o molts pq ja no sé que fer, si un implant, si estirar-me-la estilo conde lecchio o tapiar les finestres interiors aduint poblemes de corrents daries... he fet un primer pas, posar a la venda el pisset i comprar-me una portunitat que tingut a les afores; he fet bé? gràcies d'avantmà per la vostra ajuda.

Un fiel oyente tuyo

12 de juny 2008

ausencias

el blog nota tu ausencia, wey
tu firewall no ens deixa relacionar, sniffff
els mitjans informàtics estan en contra nostre
comentes que es solucionarà aviat
no ho sabem... esperem que si
que tornis amb la xerinola i tiralapiedrascondolamano
sniffff... torna, anchova power, torna...

06 de juny 2008

les taques


mai us heu tacat?

les taques són un cicle vital, és a dir, van i venen... quan menys t'ho esperes; hom diu que després de formalitzar lrelacions amb parella les taques esdevenen més notòries doncs la mama ja no renta la roba i la "nueva rentadora" es queixa del fet, i inclús qüestiona a la mama o mare sobre el tema "elseufillestacavatantabans?????"
a més les taques poden destorbar qualsevol situació; amb uns exemples clarificadors ho entendreu tots, que sou ments obertes i despertes:


  • un dia tens un bateig, ets lo padrinet, tothom et mirarà i et repassarà, que si perquè portes la patilla tant llarga, que si on va amb aquest peluco, o amb aquest descapotable peluco, o amb aquest tupé tintiniano... doncs bé... abans d'entrar a la cerimonia, zassssssss, una floreta amb polen groc et toca la camisa... i tu ho veus i ho intentes netejar... una merda... res... resultat: taca d'ou farrat... quedes com un llord!

  • un altre exemple: surts un dia a sopar amb los amigotes, fa temps que no ho feu... un julai fent fotos amb lo mobil d'empresa i zassss... sense voler, i després de jugar fungol amb un tomàquet, l'oli va a parar a la camisavuelvelclásico i a los pantalonsklankerplanxambélaralla; i ara que fa un home legant com tu amb unes taques com aquestes? aguanta el que queda de nit, no? però clar... això axafa la nit a qualsevol i el susodicho emprén lo camí cap a casa pq les tintoreries estan tancades. La bronca és segura!

Així doncs per 25 pessetes la resposta us preguem ens dieu casos on una taca ha destorbat el moment, un dos tres responda otra ves!

Giveaway of the Day