economia para paletos

Invertir es como tener una novia: te interesa saber todo de ella, en cada cita valoras si la tendencia de la relación va a mejor, al haber confianza una metedura de pata puede ser disculpable, el beneficio final es una incógnita pero mientras la cosa vaya bien, no hay ganas de romper.
Eso es lo que nos gustaría que los bancos hicieran con su dinero y lo que pretende Obama imponerles, invertir en economía real.

Sin embargo hacer trading es como tener una cita con una desconocida buscando sexo: saber cómo quiere llamar a sus hijos puede estropear la situación, el exceso de información no es bueno, básicamente se necesita saber si durante el encuentro se va a obtener el beneficio buscado y para ello sobra con saber si la hora, el sitio y la conversación son adecuados.
Cualquier fallo puede estropear el objetivo, hay que estar muy atento y si se puede obtener éste en el menor tiempo posible, mejor. Una vez que se ha conseguido lo que se buscaba, no tiene sentido continuar y si se comprende que no se va a conseguir, lo mejor es retirarse y buscar otra cita distinta.

conclusió: l'economia es como la vida misssssma!

Los Gromitis

Be, us explico ... l’altra dia l’anchovana va començar a explicar-me coses sobre unes joguines de moda al colechi … les portaven molts nens de la classe dins les seves motxiles juntament amb restes del bocadill d’ahir, ... que si es deien “gromitis”, una mena de muñecos que “les nenes no volem ni veure” i que la senyoreta tampoc, i que tenen variats noms, que un d’ells, n’hi ha varis, es deia “cortacuellos” alhora que feia el gesto amb la mà de tallar-se el coll, que si el cortacuellos capaquí que si el cortacuellos capallà … ojo tu, jo ginyat, com? cortacuellos? no pillava res … anava perdut .. mecagüen sebastopol, i el Hampa i la directora sense actuar i tallar d’arrrel o de coll aquest tema.

Una vegada més el blog ha realitzat una tasca d’intensa investigació i ha descobert aquest món desconegut dels Gormitis. Es tracta d’una colecció de Giochi Preziosi, una colección de superhéroes llamados Los Gormiti, que disponen de diferentes poderes y luchan entre sí i amb noms tan variats com .. Aracno el cruel, Pico de acero, Insector el escurridizo, el matón, lanzafuegos .. y que van dirigidos a niños y niñas de entre 5 y 10 años (coi, si aquesta penya de la que parlo no en tenen 5). Giochi Gilipolli pretende recuperar así los coleccionables para niños que tan populares se hicieron en nuestro país gracias a los cromos, encara que abans eren de cotxes, jugadors de futbol, animales del bosque o Mazinger ZP. Dels gormitis inclús hi ha còmics, pàgines gueps, blogs i club de fans.

Com be diu la brik .. “yo no se com es juga al chocho i al cabezahueca, pero amb quina classe de gent es barregen aquesta canalla vostra?”
Fededeu que no sé on anirem a parar, weys.

la vuelta al cole II

diari d'un adolescent

dimecres 17 de setembre de 2008... avui m'he esborrat de l'institut... només he aguantat dos dies però es que l'oferta actual de centre concertats d'ensenyament és molt àmplia; la única pega és que m'hauré d'empadronar en un altre municipi, a Choches o Soses, no sé, però és un tràmit només.

El meu nou institut concertat està ple de noves amigues amb ganes d'estudiar_me i es veu que tots els examens són orals, res d'escriure. Hi ha força hores d'educació física i esport, a més de les assignatures d'expressió coroporal i arts plàstiques; també finances però al final del dia, quan marxes.

Tenen pàrquing privat i conserje a l'entrada per a que no facis piles, com els coles d'abans, on tothom es coneixia... no sé si hi ha director o directora però com sóc bon alumne, no crec que em castiguin, malgrat que m'han comentat altres companys que hi ha un decàleg de càstigs i inclús una sala de tortura pels estudiants rebelds.

El meu pare m'ha dit que pregunti si hi ha reunions de pares i mares o només de pares... i també si cal portar-se entrepà per esmorçar o tenen bar per comprar-lo. De fet a casa no m'han dit res, sóc adolescent jeje, però suposo que mentres estudiï molt i sigui un centre concertat, tant els hi fa a on sigui, no creieu?

Ah per cert, fan una festa de vuelta al cole, quin bon rotllo, només començar i una festa... això és un institut i no el que anava ple de pissarres i professors vells. A més inviten a beure gratis!!! Apunteu-vos al Penes Club Plaza i estudiar estarà chupat.