he rebut aixòs

Hooooola, que tal!

Tu, no sé; pero yo començo les vacances d'estiu aquest dijous i fai pont el divendres que tothom quasi tothom treballe, i yo tinc festa fins no se quan, i m'han dit a la feina que me les mereixo i que ya m'avisaràn quan volen que torna, i que fins que no em diguin res yo vaiga fen vacances i vacances i que si un dia m'hen canso que els truca per a veure si ells están preparats per rebren, i tal i tal; i em sembla que es una escusa perque m'han fet firmar uns papers de no sé quin..... quito i m'han pagat un munté de cuartos i me done per compram un Audi A5 3.0 (gasolina) i canvi secuencial amb mandos al volant i quattro,.....quattro chorvas del copón bendito per que m'antretingon mentres posso gasofa i una d'elles me fregarà lo vidre del davant tipo pelicula guarra amb tots els melons ampegats al parabrisses i ella amb samarreta de cotó blanc ben fineta per que se li transparentin los mugrons (como dedos de mono) per que me posa com un mandril !!!

Bé, que el divendres tinc pont, i si vols quedar, pues me truques.

Au diós.

la pregunta es: m'he de preocupar? vull dir qsi m'he de preocupar per l'amic que m'ha envait semejante documento... tant malalt està? ostic, ajudeu-me!!!

partidasssso i la marekelsvaparí

me cagon los juligans amb nas de escocés empifolat de güiskyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyy
hohaveuvist?????????????????????????????????????????????????
henry jano passis los perineussssssssssssssssssssssssssssss
toure yayayayayaayayayayayayayayaya yayayaya ya te valeeeeeee
pero me cagon los cristianojudiomusulman ronaldo, com vajo al madrid ja tenim un objectiu al campnou per fotreli de japos!!!!!!!

no ha estat mal lo partit... epero... otro any serà... no tinc ganes danar a pitar, i tu anchova???
per cert, rey-jal a tomar viewnto, pq anava tot lo rato amb la jaqueta als braços aixinas k ja deu kedarse per alla a la seva holanda keridaaaaaaaaaaaaa...
au

semifinal champiñons lí

crònica en directe de la primera part

mecagonlamarekelsvaparí!!!!!

per un partit quel barsal juga com un equipaso va un tal CHOLLES i marca un peaso gol per lescaire dels mossos que si caga la gossa, cagondem!!!

el barsal la mogut, la marejat, i la cagat en diverses rematades. Eto'o buscant bolets i els negritos defensors una pena com sempre. Així que ja tarda en sortir el boig den boijan i lo Enrí... que es l'unic que sap anglès i antendria per on plantejen defensar i així fotre algun golet...

pronòstic... això es nostre!

forsa barsal!

hohaveuvist?????????????????????

oli de girasol

El Ministerio de Sanidad y Consumo ha retirado la recomendación a la población de evitar el consumo de aceite de girasol y ha comunicado que "todo el aceite de girasol que mañana estará a la venta en los establecimientos de distribución no procede de Ucrania".
El Ministerio ha informado esta noche en una nota remitida a Efe de que "las autoridades sanitarias y los responsables del sector han concluido satisfactoriamente el proceso de recogida y reposición de producto seguro en la cadena de distribución".
El ministro de Sanidad y Consumo ofrecerá hoy lunes, una rueda de prensa sobre "el proceso que ha puesto fin a la alerta alimentaria emitida el viernes".

Divendres ens vam adonar que pot ser ens estaven alimentant amb oli de vaixell; l'alarma va saltar i de tant soroll va venir la guàrdia urbana i tot... no obstant la prohibició la trobada gastroludica d'ahir es va cuinar tota amb oli de girasol i ningú va fer eruptes de tub descapament; al revés, n'hi van haver que van córrer la banda qual galgos en celo i alego esbufegaven tirats al gesped

Per tant, nantros ja ho sabíem que tot era un bulo! però clar, fins que no ho diu lo sinyó ministre no te credibilitat la cosa... l'allioli que el cambrer es va encarregar de repicar als plats també estava fet amb oli de girasol gay i ben bó questava... o no, segla? i esas paticas de cerdol? pues amb oli refinat, que no vol dir res més que és de refineria... en defiinitva, k lo menisteri mos volia fotre enlaire la caragolada domenical i no va poder!

Conclusión: con la de aceite que se pierde hoy en día por ahí, y se ha de comprar oli d'ucrania?

F E L I C I T A T S !

.
































.

el dia 26/4/08 el blog fa UN ANY

efectivament, sembla que fos ahir...
demà dia 26 d'abril de 2008 el blog
www.ombra-anchova.blogspot.com fa un any...

ha passat temps, han hagut pujades i baixades però hem aconseguit parlar de tot i de res durant un any.

290 entrades variades
7731 comentaris
la qual cosa vol dir que s'han fet vora 27 comentaris a cada entrada de mitjana!!!
enquestes trucades, publicitat i ingressos, imatges retocades
temes tractats com:
Acudits Ajuts alta gastronomia anecdotario Avís boda cagades Concurs Confesiones Consultas generales Curiosidades Declaracions Denúncies entreteniments fent país Festes Investigació Lloances motopasion Música Naixements News News Felicitació News; Avís Política proves Publicitat sant fermí Sexo Turisme vivencias

moments durs i altres entendridors
hores intempestives i hores lúdiques
nicks pensats i nicks patètics
anchova, klanker, pumuky, expanx - tetabrik, ion de rues, dr. pestanya, papito, lodestralerdelasegla, yesmydarling, milanés, sistoletes, varicela zoster, anònim i tants altres nicks utilitzats ...

si més no, el blog ha servit per a que els habituals estiguin més en contacte i pels no tant habituals per saber que volem estar en contacte... també ha anat bé a aquells una mica torpes amb la informàtica, i també per augmentar la ràtio de rissotades, perquè al cap i a la fi, el que interessa és riure, tot i fotre canya!

gràcies... tenim feina per igualar les dades de cara a l'any que ve!!!

estudi de la son

Fent ús dels fons reservats que el blog disposa, s'ha encarregat un estudi a l'Institute Statistique Canada amb el tema "la migdiada i les hores de son". Conegut és que destacats membres del blog han realitzat des de sempre ascollonants migdiades con i sin babacaida, però en volíem saber les causes. Alguns comenten que a l'anar tant a tope de feina, després d'un frugal tiveri necessiten recuperar forces i el cos se'ls apaga una estona cap a quarts de 4. Altres reconeixen que es foten a dormir qual bebé de 2 mesos. Veiem les conclusions...

1. Las mujeres duermen de media más que los hombres (no calia preguntar tant, eh klanker?)
2. Según este estudio, los hombres duermen de media 8 horas y 7 minutos, 11 minutos menos que las mujeres, pero a éstas les cuesta más dormirse. "Uno de los principales factores que explican esta diferencia es la situación laboral. En general, cuanto más trabajamos, menos dormimos", agrega el instituto. (mmmm... ña k a les 10 ya piltren... i altres a les 4'30 del matí ja escriuen al blog... organització!!! particularment no em surten els comptes pq si hom dorm 6'30 - 7 hores... ni ha que deuen sobar 12 no? ho dic per la mitjana...)
3. Las personas que trabajan a horario completo duermen de media 24 minutos menos que aquellas que no tienen un empleo efectivo. (unos flechas los investigators canadencs... collons, la migdiada companys!!! si curras completo no dinas en casa i no siesteas... i a la noche como llegas cansau... jódete, damunt de currar, te fots a l'hora de dormir i et despejes, iconseqüentment te das un festival gastronòmico nocillero)
4. Los ingresos influyen en la duración del sueño. De media, una persona que ganaba al menos 60.000 dólares al año en 2005 tenía una duración del sueño de 40 minutos menos que la de un canadiense que ganaba menos de 20.000 dólares. (això sempre s'ha dit, pobrets però contentets, no? però si dorms no gastes... dubte existencial)
5. Los casados o que viven en unión libre duermen menos que los solteros, quienes duermen 24 minutos más por noche de media. (joder... de calaix... quantes enquestes diu que han fet aquests paios? si descomptem els roncs, patades, grunyides, alegres ventositats i vetositats traidores també dormo jo de tiron,no et fot!!!)
6. Largas jornadas de trabajo se traducen en un sueño más corto, concluyó Statistique Canada. (alaaaa!... aviam... saben comptar? si el dia te 24 hores i curres 10, quantes te'n queden? bien, 14... i si curres 2? pos 22... moraleja, si no curras te aburres i te duermes...)

El estudio utiliza datos recogidos en 2005 por una encuesta sobre el empleo del tiempo, para la cual 19.500 canadienses de 15 años o más anotaban sus actividades y sus horas de sueño.

CONCLUSIÓ: poca fenya a Canadà no? (per tant dormen un colló)

en el parque...

la enbonita tarde que es prometia de suor i joc va desfer-se tant bon punt la porta del sinyó indiana bill no es va obrir... la web de lo negoci akest ressava que obrien tots los dies i en canvi no era aixins... aprises i corrents es va gestar el PLAN B, previ convenciment de la homenajeada i su amiga que no van ser massa complicades tot s'ha de dir... un parc municipal de hectàrea quadrada s'obria davant nostre, codumpis, tulogans, amotos de molles, barcos pirates... un sinfin de diversió i xerinola... s'ho van passar bé, però aquest no és el motiu d'aquesta entrada...

el motiu de l'entrada és per deixar constància dels fets reals i verídics que us relataré per evitar tergiversacions. Les tres arpíes que m'acompanyaven em van acusar de ligoteo parquil en alto grado i en varias ocasiones, pero nada mas lejos de lo que fue...

Asing pues m'explico. Només arribar, banc al sol amb noia i nen de carrito... aparco lo play S-4, el freno, organitzo lo festival de bosses, bossetes, bolsos, bolsots i bolserets que acostumen a portar les dones que ja estaven cudumpianse i que alli me dejaron con lo fregao... i ZASSSSSS primer touchdown... la companya de bancnostasmal em llança una mirada i un somriure tot dient:
- què? no saps on posar el bolso, no? - tot continuant rient, cosa que em va fer pensar que pot ser li tivaven les arrecades ostentoses que duia
- (mande??? yo soy un machote eh? señoraaaaaaaa) no, ho faig pq el vent em pot fer volar uns papers que porto i... (glups!)

Arreglo el tema bolsil amb suor incipient i l'ONbrA es desperta, passant a segon plano la meva pretendent banquera. Tornen les mames i ses filles post meada en container i em dirigeixo amb les dues petites cap a uns cudumpis molt guaposss. Oh, merda, una paia que conec i no em cau massa bé... ha estat recent mare i anava amb la seva filla Noa, coi, ja es casualitat (noaonanoaona)... conversa maxisupermegajopeta pija i adeu muy buenes... tornem al reducto banquil on les tres fisgones em retrauen de nou el aproach fémino. Per ultim la del darrer approach, en un alarde chafarderil i cotilleico, satansa a nantros a coneixer a la ONbrA que la rep amb una glopadeta. Es despedix la pija i de cop zasssss, saludo de un altre person, en aquest cas un paio, que si no fos pq el conec fa temps i sé que te descendencia i un savoirfaire, hagués pensat que era un monyas de tomo i lomo iberico.

amb aixòs vull dir: uno el brikindans, dos el crusanito, tres el maikelyatson, cuatro el robocot i cinco por el culo te la jinco... a més de que no es or tot el que relús , ni hay triunfador/a que niegue sus triunfos si son reales. Ah per cert, ja sé pq lo segla es va mudar a pardinyes, el barri de les "mames busca ligues en los parques infantiles"

indiana bill

fectivament avui la ombraria fa anys... 4!!!

un tòpic, si, però el temps passa i sino que li preguntin a les entrades... del ion i del pestanya... i la que era un retoñet suau, tendre i fràgil ja es quasi una doneta...

la festa de diumenge va estar bé, li va agradar, tot i que amb més canalla, hagués estat millor no? tant se val, és el problema de néixer dels primers...

avui, el seu gran dia, hem pensat d'anar a un local totalment adaptat per la diversió dels nens, m'estic referint a l'INDIANA BILL... dit així pot semblar un moment de gaudiment i joia, però sense haver anat mai dels mais a un d'aquests zoos per a nens, intentaré fer-me una idea de com serà.

Arribem, ohhhhhhhhhhhhhh, k engonicccccccccccccccc, i poqueta gent... clar és dimarts... hola anchovanna... nielitoooooooonchovaa... ONbrA... uy, una piscina de pilotes... oh i una guia fémina suportadora de hooligans baby... au, aneu... ja us vigilem des d'aquí...

llavors assentats i cobrint la sed veiem com els nostres xurumbels es barallen amb milions de pilotes de colors fins desaparéixer, pugen i baixen per tulogans gigants, es barallen per una corxoneta unflable (com tu per la nina aquella, anchova, tanrecordes?) , esgarrapen i escopinen a qui s'intenta colar, fan el moviment del brazeo del canguro quan algú gossa sobrepassar-se... en definitiva un zoològic.

però això no és tot... després d'una estona toca marxar, ay deu meu... plors i violes... ke no vull, k vull repetir, ke no mastimes si no me deixes tripitir, morros i cristians, crits i sollossos... i el que era un bonic dia de celebració onomàstic acaba sent un disgust perquè després de només dues hores de suar saltant i corrent, el agonies del meu pare i la borrida de la meva mare m'han fet plegar i marxar... això si, cauran ben planes...

un petó ben fort del teu papa!!!

felicitatsombramaria

Quatre anys, no pot ser... ja han passat quatre anys.... si encara recordo com si fos ahir quan vaig veure la seva careta per primera vegada..... un dia ple d'emocions, pors, il.lusions, trucades, visites, angoixes, calors, suors i felicitat, sobretot molta felicitat....

I ara ja agafa el pit, i ara guanya mig quilo, i ara comencem les fruites i demà els cereals, que ja diu papa i mama, que ja es gira i cau per primer ( i ultim) cop del llit, que comença a piscina i massatges, les primeres vacances, que ja s'aguanta de peu i ara ja camina, ja parla i aviat cap a l'escoleta....... i mira, demà farà quatre anys i ahir em va confessar que " mama, he canviat de novio".... que fort !

Quina canya la vida no? t'ho dona tot i t'ho pren tot. I poder veure la cara de les nostres criatures cada mati, encara que de vegades estem apurats i agobiats per coses de grans que segurament no tenen la mitat de la importancia que tenen , per mi es el millor i no ho canviaria per res del mòn.

Vull donar gràcies a la vida per donar-me aquest tressor i per saber valorar-lo com es mereix i nomes demano que res canvii.....

dia que passa, any empeny o això diuen.
ahir,va esser un dia especial

Overbooking in holidays

Ja està organtizat, com cal, amb temps i sense dubtes. Penjem el cartell de no hi ha bitllets perquè hem superat les previsions més optimistes. A data d’avui les peticions per participar en aquestes noves vacances gastro-lúdico-pediatrico-turistico-festives a Patata Brava Coast del enorme Grupo Gafitas and Amics of Mountain –orquestrades magistralment pel mestre Ombra, mitjançant tota la tecnologia al seu abast (mails, gugleart, llibres de negociacions, excels, catàlegs de roba interior)- ja superen àmpliament la vintena , de les que només s’han pogut acceptat per raons d’aforament i estabilitat dels fluxos turístics una dotzena, entre ous i conills. Està clar que aquest fet es tindrà en compte en una propera edició i buscarem un espai més gran per encabir tots els interessats.

Caldrà confeccionar un Manual de las Buenas Maneras, un organigrama i un plannig laboral amb els usos horaris a fi i efecte d’evitar detalls com la basura arrebossant de bolquers tufejadors, jaleos i cantesjondos nocturns (al menys per part de la mainada), abús en uso y disfrute del sofá, i també cal organitzar els torns d’imaginàries, responsable de Cocina y Comedores, dietistes per la elaboració de menús equilibrats i a gust de tothom , responsables de subministres, personal coatch de gym i un llarg eeeeeeeettttttttttttccccccccc’s de coses .... però hi ha temps.

Per cert, busquem blocaires compulsius que vulguin fer liveblogging durant les jornades vacacionals al nostre blog exceptuant lògicament els anteriors blogmasters substituts practicants de la estafa i el cohecho.

el dia després

ens havíem mal acostumat, això començava a ser costum, ja ens havíem fet ilusions, però no, avui no... avui noooooooooooooooooooo ohhhhhhhhhhhhhhhhhhh i què farem????
no sé el que farem, no sé el que llegirem avui... pumuky, la miembro rosa del blog no ha remés cap dels seus comentaris blandiblú, no ha tingut temps? no ha volgut? no te conversa? pot ser s'emprega la cosa, no sabem...

i ara de què parlarem? de que ens enfotrem? amb lo fàcil que ho teníem... i per a colmo lo ION DE RUES ni entra ni llegeix ni dóna senyals de vida ni es canvia la moto... ayyyyyyyyyy... proposo fer un brainstorming d'idees per tal de decidir a on volem dirigir el blog:

• opció A: blog rosa con enyorances, amor, love is love, peace...
• opció B: blog foteta... cal explicar-ho?
• opció C: blog a verlas de venir... sense pietat i sense sanderi!

proposeu, el blog es vostre, tot i que no sabeu la contrasenya, clar!!!

sopar "romàntic"

El dissabte passat el meu estimat em va convidar a sopar, era el seu aniversari i anavem a celebrar-ho, va reservar taula, en un Restaurant de la ciutat! Un bon Restaurant, petit, acollidor, poques taules i d'aquells carets que hi ha a la ciutat! La veritat la nit, pintava molt bé i en tenia moltes ganes!> vam entrar al Restaurant, bona nit Senyors, si són tan amables de deixar-ma la jaqueta!> I a seure a taula, encara no havíem tingut temps de dir, que bonic, que acollidor, que el metre ( que no cambre) és presenta amb una taula accesòria i ens deixa una safata amb tres peixos i un tros de bou i ens diu un moment!
- Senyors avui fora de carta tenim, llobarro, rap negre i lubina salvatge!
Comor!!!!! aquells pobres peixos, allà a la safata amb una peste i amb aquells ullets que tenen! I peix salvatge, salvatge d'on??????
- si em permeten un consell el llobarro el fem al papillot, però no un papillot qualsevol com podem veure en el llibre que hem publicat ( i ens mostra el llibre amb la foto del llobarro embolicat en paper de celofàna!)
Passem al tros de carn:
- senyors és un filet de vedella, que es passa després de morta 15 dies curada al natural i quan se li posa una capa de MoHO ( Cómor??? Moho?????) és comercialitza i és ven, tot de 1ª qualitat i fora de carta ( I tu penses, un pastón).

Però després de triar, queda el vi! I tu dius quin? El "metre" que també és Somelier, et fum un rotllo, de sabors, olors i gust, I tries, i et diu ben triat! I comences a sopar i un sopar bo, però escàs, i clar, una ampolla de vi que has d'acabar i un mareo que t'agafa! I quan acabes i marxes el metre-somelier et posa la xaqueta i tu no estàs acostumat i penses quanta tonteria.

I nois no cal ser tan pijo! no us sembla?

by pumuky

vaig anar al cine

Hola amics del blog, aquest ha estat un cap de setmana tranquil, però intens, amb resaca, però fructífer... El dissabte em van invitar a un sopar romàntic i el diumenge al cine!

Pos si, vam anar al cinema a veure la peli del Bardemssss, que normalment em posa molt, però que en aquesta peli...

Arribavem tard i vam pujar cap a la sala, sense comprar les típiques gominoles! Coi la sala buida, no hi ha ningú, el Cine per nosaltres, comença la publicitat, i nosaltres dos sols, una sala enorme plena de butaques i nosaltres dos sols! Veritat que en un moment set pasen moltes històries pel cap?, ara sols al cine i si entra un desconegut i.... Oh i si aprofitem aquest moment d'intimitat, que moltes vegades es dona al cine, i.... el teu cap pensa i es dispara i la teva imaginació vola.... S'obre la porta, maldició l'acomodador, però obre i tanca.

Tornem a estar sols i la llum es va apagant i comença la pelicula. I........

Sempre apareix el que arriba tard i dona pel sac quan ja ha començat la pelicula! Joder! I a més un tio sol, ¡no podia triar una altra pelicula? Doncs la imaginació torna a la dura realitat! I a veure la peli!

Per cert que no em va agradar, m'hagués agradat una altra "pelicula"....

(by pumuky)

el dia després

El dia després d'una boda, és un dia de resaca, de mal de cap, de pensar que aquella última cervesa no tenies que pendrete-la, en el meu cas les dues últimes! Però aquell dia després si pots quedar-te a casa dormint la mona, és un dia meravellós, aixecar-te tard, amb mal de cap però tard, fer el ronso dins del llit! Oh quin plaer!

Però en el meu cas va ser tot el contrari, per començar, el meu llit, estava ocupat i només em quedava el sofà, això si un bon sofa, ample i comodísisim, però no ens enganyen un sofà! Després xivarri de canalla per la casa, que és el pitjor remei per la resaca, i per últim una dutxa ràpida, perquè tens una cua de gent darrere teu que també vol fer el mateix i no pots disfrutar de l'aigua calenta que cau amb força ( Que ningú es posi tonto)

I apa a preparar el dinar que tens 42 dues persones a casa, (comidas casa micaela, económicas!!)si si com ho llegiu, la casa semblava el camarote dels germans Max, vagin passant i seien si tenen sort!
I apa aguanta gràcies de tiets i cosins i canalla corrent per la casa i vagin fent torns per dinar!
I despré quan tothom marxa i fas una ronda de tropocientos petons....
Recull i durant aquesta setmana continua recollint i recollint i posant rentadores....

I jo penso: - ella a Nova York, i tu planxant llançols!
Espero que quan torni no s'oblidi del regalito!

VULL UNA MASCOTA!

Diumenge passat i inagurant la temporada primavera-verano a la urbanització alpijatina "averquientienemascosaseneljardindesucasa" i per fer el pistoletazo de salida, vam sortir amb la família a la terrasa de la nostra hause i, curiosament i com aquell que no vol la cosa, per la discressió de les cases, vaig poder observar a un dels nostres menuts veins, que portava una bola de pel blanca agafada entre les seves mans, primer vaig pensar que coi és això?, i desprès vaig veure que allò es movia i tenia vida i de repen van sortir unes orelles com daquí allà de color negre que deixaven veure clarament que era un conill (sí, com aquells que es fot l'anxova ben rostidets a la brassa), un conillet....blanc, rodonet, pelut, suau, gracios.....per un moment vaig pensar jo també en compraré un per les nenes......i al mateix moment vaig sentir una veu dins del meu cervell que resonava molt ja que tinc molt lloc degut a la poca materia gris que hi ha dins, que em deia ALTORRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR! ni parlar-ne, saps que passa amb totes les mascotes que arriben a una casa?: els primers dies son el centre d'atenció, tothom la vol veure, donar-li menjar, netejar-la, però poc a poc van perdent interes i allò que era una il.lusió, es converteix en un càrrega i es la mare o el pare qui els acaba cuidant, netejant i amb una mica de sort encolomant-los a algun amic o padrí en un dia tonto....
I com molt bé diu la meva amiga nadalquehartaestoydetodo: jo vaig comprar el conill pels nens i vaig agafar el gos pels nens i ara fot 8 anys que tinc un conill que menja, caga i fot una pudor que no saguanta i un gos que sempre que pot s'escapa i es va a rebolcar a la merda dels camps.... tant debó un dia el gos es mengi el conill i al gos l'atropelli un cotxe..... com no magradaria acabar pensant aixo he decidit no comprar cap vestia amb vida pròpia.

JornadeS MottardS

Alguns de vosaltres sou aficcionats al món mottard, sou integrants dels temibles GG, els archiconeguts Grupo Gafitas, aficionats de diumenge, del paseillo si fa bon temps, de l’esmorzar, de la mateixa trista ruta, en definitiva, mottards tendència paco i tilla. Darrerament han entrat en una vorágine, un sinfí i sinconeixemt continuo canvi de montures – les de motor clar -. Es per això que vaig anar de paquetero convidat a una concentració i alhora fira motociclística a la metropoli de Roselló on NO es va poder gaudir de l’habitual i famós ambient mottard – cremades de roda, caballitos, curses, concurs de camisetas mojadas, cervessa a dojo, pantalons cenyits a l’entrecuix – si no que, vam viatjar part del cuorum en cotxe –sacrilegi-, acompanyats de les petites filles qui van gaudir d’unes colxonetes umfables i d’uns dancings al bell mig de la carpa expositora.

A la palestra els nous models de moto i els futurs clients van despertar del letargo a pesar de ser les 12’30 h i van començar a remenar cua, mirar, remirar, ensopegar amb la moqueta, apretar les hostesses i venedores, invaïr els stands, arriquitar folletos, negociar la compra-venda i moure el cotarro amb gran sabiduria. I per a mostra un botón o millor una foto on podem contemplar a dos dels susodichos integrants dels GG estudiant una màquina explosiva, plena de ferros, cables i miralls. Son lo rockandrollstar Ion documentat amb el manual del microones de casa i la garantia sense sellar de la rentadora i els ulls enrojecidos por la ilusión, las drogas y el alcohol i lo Zztopmbra en pleno pase torero sanferminero con periodíco doblegao bajosobaco i botellagua rellenada ron per dissimular.

Va ésser una jornada fantàstica, enriquidora, profunda i ara em considero casi integrant dels GG a l’espera de noves superaventures amb la moto i l’asfalt o l’alfalfa. Gràcies mics.
By Anchoa Power Racing

la boda de la hermanisima

El dia es va despertar, fosc i fred! (ep, alto si era fosc no era el dia, era la nit, cada cosa al lloc)Merda amb el bon dia que va fer ahir, vaig pensar! Esormozar (esto que es?) ràpid i cap a l'esglèsia (yaaa???), mentres els convidats esmorzaven i feien petar la xarradeta a casa meva! A l'esglèsia col.locar bancs, (on estaven? recollits?) llibrets ( que tothom es deixa i que no segueix), llaços i demés floritures! (i el crist també?)
I durant el matí anata recollir als últims convidats i a la Pelu, ni temps de menjar un mós ràpid i a començar a vestir-te que s'apropa l'hora del fotogràfo. (bon apunt el del accent) Vestits col.locats, sona el timbre el Ram ja arriba, però la Nòvia encara no està vestida! Aquell pobre xic al rebedor de casa meva amb una calor que matava ( El sol ja havia aparegut afortunadamen), aguantant el tipus, amb el verset apres i la familia que va apareixent! (sé el que és, a mi em va tocar nar a ca la paqui, un papelón)
Per fi el gan moment la novia vestida i el ram entregat, sessió de fotos, amb mare, germans i cunyats! El predicador a casa meva de feia una estona pobre (mande? pobre? menuda lifara lesperava), coneixent a tiets i cosins, petons amunt i avall, i aguantant el tipo ("?") i amb bona cara i bona predisposició! (eso está bien, con dos cojones!)
L'esglèsia, ceremonia bonica, i emotiva! sortida d'esglèsia amb llançament d'ous inclòs, si si d'ous de veritat!Tranquils ple de confetis, una currada, però molt bonic! (ays k bonitooo) Continuem fent petons i felicitacions! Quin besuqueo i aquell pobre aguantant! (el pobre...) Per fi l'hora del convit, més petons, més preguntes indiscretes i més xascarrillos tipo: ara a vosaltres, quan us animeu, apa preneu nota i ell pobre aguantant i sortejant el temporal! (joder cuanto cabron apretador del tema... la propera vegada que el vegui serà el primer que li diré jeje)
Tietes tafaneres, i totes, nena que guapo i que alt i que simpàtic! ell pobre anar aguantant (LO K?). I a part quin mal de peus, ja no podia més, hora de menjar! Pica pica,, bonísim i hora de relax! Arriba el moment del banquet, la taula estem salvats! (taula presidencial = salvats????)

Comencen els regals, cada cop que donen els nuvis un uffffff menys mal! Però el ram em va tocar i a plorar, però ell content i de veritat! (home clar, lo jodido es si li rriben a donar a ell, no?)
Bé tot va anar molt bé, i la veritat em vaig relaxar i disfrutar i el predicador tb! Falten fotos que confirmarà, la crònica. AH després la festa fins les 5 del matí, ballant sense parar! (clar, encarajillaos de bailis i con pacharan hastal predi que balle... )

COMENTARIS A CÀRREC DE OMBRANCHOVA, WEBMASTERS OFICIALS
PATROCINADORS DE LA BODA DE L'ANY

quien sabe ande...

¡pumuky no da señales de vida!
la susodicha pumuky fue vista por última vez en estado de franca embriaguez sin despainarse un pelo, saliendo de un bolído azul clarete marca renol el sábado a altas horas de la matinada. El domingo no fue vista por naide ni nada y desde entonces hay ausencia de noticias sobre ella. Los vestigadores particulares barajan varias hipótesis:

1. se encuentra dormitando después de dos cansadisimos i humedos días de colonias miralcampianas con sus churumbeles payos i calés
2. se enganchó prepucialmente hablando a un predicador i encara s'està gestant la descompressió estelar després de l'entrevista materna del maromo en la cual su madre s'enconmendó para que aquel zagal no rompiera más jarrones
3. no se acordó que en su casa dormían envitados del bodorrio y arremetió contra los oKupas cual posesa al ver que no podría establecer conjunciones copulativas i/o conjuntivas aquella noche; desde llavors està al cuartelillo los mossus

la primera hipótesis es la que tiene mayor credibilidad pos ya sabemos como sestresa la chica con estas situaciones y más después de complir con tós los envitaus de la boda, de recoger lo que se perdió y descuchar la plática desde el estrado a cargo del predicador después de tomarse un par de picharanes cargaditos y sin hielo. Desde la llegada del autocar a destino debe dormir cual marmoto guerxo, pues su mòbil no ha gastado un céntimo desde hace días y el fijo su madre tampoco.

necesitamos saber cualquier notícia de su paradero. gracias.

clitoriano o vaginal

ahir nit, la tele3, televisió púbica catalana, va emetre un pograma per a majors de 18 anys mentals, titolat LA NIT DE L'ORGASME. Forma part d'una sèrie de dos pogrames en que es tractaran l'orgasme femení, ahir, i el masculí, dilluns que ve, diferenciadament.

La cosa prometia, si més no per curiositat. De seguida va canviar l'expectativa: de cop i sopetón, a la TV apareix una tal Susan (amb aquest nom o estrangera o molt moderna, no?) d'edat 77 anys... parlant de "chirles"... primera decepció. A la llar receptora, una tal ONbrA cantant literalment mentres s'abocava al pit de la seva mama amb total fruició... segona decepció.

Les condicions no eren les millors, doncs jo espereva una classe magistral sobre el tema, m'explico? andestá esto, ande vas pakí, o pallà, que si cale entretenerse en un punto, que si en un alatre no... pero de cap manera. Anava sortint gent i explicava la seva... la seva experiència. Una que si es restregava des dels 6 anys (ejem!!), una altra que si l'han educat al franquisme (francament, decepció!) i me reservo comentarios, una altra que cada cop ho feia menys amb homes, quatre col·legues supermaxiguays que no són de sexe anal... tot i que trobo que ho ANALitzaven tot, tot i tot!!!, una mare de 37 anys que semblava de 57 i una filla de 18 amb total franquesa i sinceritat (anchova prepárate!) i unes dones entrevistades a l'estil pepsicòlogues, escriptores... a qual más fea!!!

Total, que si una clitoriano (com el 80%) que si altra vaginal (20%), que si una anal i otra con la mano, que si quan era soltera volia amb una dona, que si jo tremolo, que a mi me tremola, que si toca el cel, que si està en cel... però i les imatges??? on són les imatges??? la única imatge va estar la presentadora, una noia cria caballar con unas palas dentales on es podia posar inclús publicitat de lo grans queren.

Aviam la setmana que ve, ja m'ho vec, monogràfic parlant de xorves, pits i culs!!! pim pam pum , bocadillo d'atún... i sobretot segur que hi ha algun homosexual explícit, sino un pograma de TV no triomfa actualment. AH!!, un detall... al parlar de postures van citar la CARRETILLA... i aquí ho deixem!

Calçotada with Klanker’s brothers

Iª i darrera Trobada gastronòmica-punyalada trapera patrocinada pels cosins de Seròs City DF qui per cert practiquen un dialecte acollonant. La jornada inagurava als vols de 13 h amb l’arribada a Cal Andalussos dels anchovetans seguits a 5 minuts pel trueno asul kanko dels Peinetas als acordes de Peret i lo Star cantant i palmejant el volant. Acceso a la vivenda de tots dos multitudinaris grups i arribada del patriarca Jhonny Collonswesmuger qui forajita el personal invasor al crit de “tothom a fora, vinga, que fot un dia de collons, alaaa capa fora a pendrelsol” en destacada actitud hospitalària.

Inaguració del foc i socarrat dels fibrossos alls a càrrec dels de sempre mentre altres acomodats contemplaven la F1 sentats al sofà desprès de comentar que “el més calent era a l’aigüera” i que “no volia agafar olor a fum ni calçot” en actitud clarament solidaria i de colaboració extrema ...

Subministre continu de cervesetes i xerinola a la vora del foc mentre va arribant la resta del personal convidat, alhora que tota la tropa menor (aprox una centuria) s’espastifava de sorra fins les celles al zorral.

Destacats mestres gastronòmics –un futimé hi havia- feien opinió i crítica continua de les aportacions alimentàries: “a ver si haréis los caracoles al estilo charnego” –en lloc de a la llauna o altre mètode de cocció- ; “aqui falta bicho cojones”; “el pan tostado no lo quiere ni el perro si está frio”; “el corder s’ha de menjar deseguida “; “quan un gira la carn al foc ara cap aqui ara cap allà es que no té ni idea i ja se la pot fotre al cul”; “aquest champan fot fastic serà collita del 80, ens vols intoxicar o que subnormal” …

La jornada va continuar en singular acoso-derribo i a multiples frentes, sense pietat en un cuerpo a cuerpo, grasa a grasa i a bayoneta calada entre germans, matrimonis, pares-fills, cosins, tiets, sogres, cunyats i qualsevol altre parentesco posible.

Però hi tornarem, afededeu que hi tornarem i amb la bayoneta ben calada.

felicitats anchovanna

podem felicitar amb retard a l'anchovanna malgrat el seu anniversari fou fa uns dies

fectivament no som els únics que feliciten tard a la quatreanyera sino que la celebració de tant marcat dia s'ha dilatat en el temps fins la tarda d'avui. Poblemes d'agenda del seu blackberrypater anchova, quadratures per tal que pugui assistir tota la penya xunga a l'estil peinetas star, cadadiamassemblomésalmeupare charly cerruti klanker, johnimecreoqueyatengacasa klanker, la récua de tiets i tietes amb certa edat que amenitzen les trobades i vesloshi radere, i elucubracions de klanker en busca del fidesetmana tacañónofertón 3x1 nocilla, mortadela i choppppped, han impedit celebrar-ho abans.

nostante lorganització ha estat marcada per dues tendències: malgrat no ser un dia calorós lo beure ha estat present amb temperatura de presentació correcta, gots a dojo i assistència exquisita per part del chumiller anchova. Pot ser sa trobat a faltar una mica de cava. La part de tall diguessam, ha estat creticada de bon començament pel fondo norte montanyeta Charly i Star, sumant comentaris jocosos de Anchova Brother tengozapatillaspirellideroma (amb la sola gastada, k-g-ti). Bocatillets de pennil, mortadelafilemona, pernilendolç, trianglets de nocilla escasita (casita ??), en total i dit per la organitzadora uns 50 per un total d'unes 25 persones kan resultat escasets i amb limitacions, com s'han encarregat de destacar los tres tenores del klanker animats pel pater del klan.

Exquisito pan de pessigo con lacasitos (casita ??) i fi de festa amenitzat per lo peret star i su troupe.

En resum, tipera més que correcta per la plebe i tipera escasa pels nodejotítereconcabeza que fent gala de la seva forma de ser, inclús han abuxerat a un dels invitats pel color de la seva camisa, quan qualsevol d'ells tres veuen com tiben los botons tant de pantalons com camises malgrat que el color sigui el de moda!

p.d.: s'admeten creticades a dojo inclús al trio calatrava pq no tenen nidea que tenim un blog malgrat les metedurasdepata de la klanker.

la societat va massa ràpid

un fet acaesido les darreres hores m'ha fet rumiar i pensar...
la societat en la que estem immersos ens porta al seu ritme, res podem fer per aturar-nos, ja pots anar-te'n a viure lluny o aprop, a ronda o a sanuy... da igual... si te deja tu novia, te jodes... ay no... aixo era una cançó... voliva dir que tot va ràpid... res és nou, tot és antic... i els nens creixen massa ràpid.

i tot això ve a compte perqué avui la primogénita ombraria fot lo camp de casa... la primera nit fora de casa... i davant la insistència paterna al voltant del tema "porta't bé, fes cas a les senyoretes..." les respostes rebudes han estat de l'estil "ja m'ho jas dit 4 vegades, pesaoooo", si algun dels meus coetanis hagués insinuat algo així als seus pares... jeje

un altre fet és que amb la temprana edat de 3 anys quasi 4, a la banal, simple i si voleu innecessària pregunta sobre si ens trucaria, sabent que no poden trucar, etc etc... la resposta fou "no tinc mòbil, necessito un mòbil". No va dir vull un mòbil, no! la cosa és més profunda, més rebuscada, més espavilada... creen la necessitat, la canalla aprén ràpid i veuen que si exigeixen no obtenen res, però si hi ha la necessitat imperiosa de tenir un mòbil per trucar als pares quan m'absento de casa, què? què diràs? és un simil a la necessitat de tenir aigua de boca, no diuen vull aigua... diuen es necessari portar aigua, solidaritat catalansssss!!!!!

Obviament no té mòbil "i que dure", i obviament no tornaré a preguntar si em trucarà, però he de reconèixer que si truqués amb el seu mòbil per dir només hola, em sentiria bé...

Conocer a la suegra

He de confesar-vos una veritat amics del blog!
Què estava una mica cagada ahir a la tarda; de fet em vaig enrecordar molt del Anchova i els seus problemes amb l'esfinter i les seves grans explicacions escatològiques!
Si d'acord em van agafar 5 minuts abans les cagaleres de la mort que encara em duren una mica!
Però en contra de tot pronòstic, tot va anar com la seda, com apuntava l'estimat (mande???)Ombra, al matí vaig empegar tots els objectes que corrien el risc de caure per terra, però ni tan sols van perillar!
Va ser un encontre d'un 20 minuts, amable, tranquil, simpàtic, parlador,(impossible) si si i es la realitat, no somiava!
La meva mare encantada va dir : quin noi més atent i dolç és veu i jo pensava, comor? M'han dao canviazo a la madre i al novio!
Però la tarda no va acabar aquí, el noi em va acompanyar a fer recados i a comprar mitges, acabant la tarda, coneixent als iaios Ombra!
Vaig arribar a casa i no podia creure el que estava passant!
Nois és un somni!
Quant durarà l'encanteri!
si feu algun encanteri funciona xics, no pareu!

los pulpos

La premsa es fa resó d'una notícia espatarrant...

Los pulpos silvestres están lejos de ser los animales tímidos y solitarios poco románticos que parecen ser sus hermanos en cautiverio, según reveló un nuevo estudio. (aveamos que mos diu lo estudio... curiós que hi hagi gent que estudiï lo sexe dels pops... malalts!)
Biólogoscachalotes marinos de la Universidad de Calefórnicar, recorrieron la costa de Indonesia para estudiar la vida amorosa de los pulpos y encontraron una sociedad violenta y con tendencias sexuales poco comunes, (el acabose) con asesinatos inducidos por celos i celofanas, engaños de género y sexo una vez en la vida, (al mas puro estilo humano,no?).
Los científicos observaron durante varias semanas al pulpo del género Abdopus aculeatus (a ver, con ese nombre de aCULEATUS, que vols, pop dels collons, que vols? triomfar cada nit amb una de diferent??? cachogay!!!), del tamaño de una naranja (i damunt un PPM canijo de mierda (pels no entesos o no iniciats, PPM vol dir Pulpo Pequeño de Mierda)).
Los exigentes machos (ein? si son canijos i gays!!!) dominantes escogían cuidadosamente una pareja, y luego montaban guardia en su nuevo alojamiento con tanto celo que ocasionalmente usaban sus tentáculos de entre 20 y 25 centímetros (un palmo mas o menos no?) para estrangular hasta la muerte a un rival en amores.
Los investigadores también observaron pulpos machos más pequeños aparentando ser hembras (ay dios, mariconeo entre pulpos?? on anirem a parar...), nadando con estilo de hembra (estilo mariposa) cerca del fondo y manteniendo ocultas sus bandas pardas varoniles para conquistar a machos ingenuos. (jo jo jo quin efecte... en sé duns quants que també foten lo papalloneta allí on van...)
"Si se va a invertir tiempo custodiando a una hembra, uno querrá elegir la más grande que se pueda encontrar porque ella va a producir más huevos", dijo el biólogo Roy Caldwell, de la universidad en Berkley y coautor del estudio (si claro, campeon i te llevas el PPMG (pulpo pequeño de mierda y gay) del año pa tu cueva i te lo cicutriñas pensando que es una tia pulpo). "Es básicamente una estrategia de inversión" (pues juega al bingo o a la lotto 6/49 y deja estar el teto!!!)

Nota del blog: siñó Caldwell o Buencaldo, a les nostres contrades sempre ña hagut de pulpos... en trobarà i molts a la zona del pub maracas; també es coneixen com "els de la ultima oportunitat" amb uns tentacles llaaaaaaargs, suatssssssss, pelutsssssssssssss, babosossssssss... no cal fer tants estudis a Indonesia ni a Tailandia, haver preguntat per aquí abans d'escriure tantes tonteries... Nantros ja ho sabíem!

Chloe

Com ja sabeu, i sino sus ho dic ara, ahir dilluns dia 31 de març de 2008 va néixer la chloe pestanya papito, a la Clínica Perpets Sonors. Amb unes mides raonables, su endolorida madre declarava que "la m. quels va p. als punts, quin mal!" i la susodicha plorava exigint la posada en funcionament dels aparells mamaris invertits.

Un sacaleches va fer acte d presència, amb la cara sospresiva dels presents. Malgrat tot la Chloe te bons pulmons i molta força. Las buelas mocionadas con alguna orden mandona de más, i los cuñaaaaaus revoloteando el passadís intentant calmar la canalla alborotadora.

No disposem de fotos doncs això està dins dels límits de la discreció familiar. Si volen els seus progenitors poden posar-se en contacte amb el blog per tal de facilitar-nos la 1ª foto. De moment teniu la bratz!