31 de desembre 2007

2008


A tout le monde
us desitgem un
FELIÇ ANY NOU 2008

Ja podeu pasar a recollir la bossa cotillón repleta serpentines, gorrito, tanga comestible, confetti, collarets i nas postís i així surtir de casa ben guarnits per fotre el gilipolles i el cafre tota la santa nit.
Encara que ja sabem que tindreu tots un comportament educat, lloable i correcte com a gent responsable que sou.

29 de desembre 2007

Tuning neeeng !!!

L'art del tuning és la decoració dels vehicles com camions, cotxes, camionetes i motos, amb la finalitat de personalitzar el vehicle tant interior com exteriorment, dotar-los d'equips d'audio i visió acollonidors, il·luminació ... D'un temps cap ací està molt de moda sobretot entre la fauna un pèl poligonal i d'estètica similar -xandalico, rapadet, arrecades, musica disco, jove, bueno l'exemple és el “que pasaaaaa neeeeng!”-. Hi ha altres menos agosserats que unicament es tinten la cristalera del darrera el vehicle en plan Don Vito Corleone.

Endevé quel tema tuneo no es tant recent i per a mostra un botón i una foto del vehicle més famós de la història del Anchoa, el reconegut Citroën Visa 1000 Pistas, una exquisitessa de disseny, sobrasada potència del motor, els acabats blaus electrics interiors, la angulositat del palier, el spoiler trasero, la abundància d'indicadors del quadre de comandaments, en fi, una verdadera màquina de la carretera, conegut com la béstia del asfalto, res comparable amb els flojos R-7, R-12, Fiatas Uno, 124 i 127 dels Seat.

El tuneao ja es portava fa anys, no us equivoqueu, perque qui no ha vist algun cop o más jodido encara, qui no ha dut aquelles flames adhesives als baixos, l'empunyadura de calavera al canvi, la tapiceria cuero-skay marrón tonalidad mierda, la cua de zorra penjada del retrovisor, un alerón més gran que una taula planxar, segurament i no podeu negar-ho com a minim l'adhesiu del aditiu Wins.

Així doncs, per a que pugueu participar i fotre alguna cosa gandulitos, expreseu la vostra preferència envers el vostre estil: 1- Tuning 2- Patatatuning 3- MaxiKillotuning, dicese aquel que le ha pegado todo lo que había en la sección de automóviles del Carrefour.

Vinga neeengs! Bon tuneo i bon cap d'any ....

27 de desembre 2007

quedem?

permeteu-me provocar una congregació de membres distingits i no tant distingits, ja sabeu vosaltres qui sou, en una reunió lúdica de final d'any... m'estic referint a una localització diferent, per a grans i petits, on passarem una estoneta divertida amb peaso suada inclosa! Podreu escollir entre tota un sèrie d'activitats com :


Fotografia’t amb els jugadors del Plus Pujol •T’emportaràs retratada la cara ben pintada •Fotografia’t amb el Camarlenc •Divermagic •SegreStation •Dino Bus •Pequetren •Caixalòcum •Caixajocs •Caixaespectacles •Planeta Ziving •Jumping •Llits elàstics •Granja inflable •Castell inflable •Circuit d’aventura •Parc infantil de trànsit •Lleida Bàsquet •Jardí de Sorra •Recicla jugant •El món de les crispetes •Ludoteca d’1 a 3 anys •Area de joc infantil •Club Banyetes •Cartes telemàtiques als Reis •Taller de manualitats •Taller de maquillatge •Taller de Periodistes •Taller de cuina •El joc de l’hostaler •Jocs d’enginy •El Joc de l’arquitectura •Ara Teatre •Ara mags amb la fruita de Lleida •Tir amb arc •Tir •Pesca •Futbol •Atletisme •Circuit BTT •Espeleologia •Handbol •Parc psicomotricitat •Gol solidari •Porteria inflable •Jocs tradicionals •Sorral •Patinatge •Lluita •Curses de sacs •Rocòdrom •Circ •Bàdminton •3 pistes de Minibàsquet •Voley Platja •Futbol platja •Tennis taula •Tirolina •Pàdel •Espeleologia •Tennis •Iniciació al golf •Bitlles •Curses de sacs •Videojocs Interactius


destacant per sobre de totes les demés l'activitat "salta sobre la piloteta de banyetes" on destacats membres del blog poden divertir-se i xocar entre si o amb altres, tot rememorant duels d'anys anteriors. Pels que sou més avispats, que n'hi ha i molt, ja sabreu que parlo de lo CUCALOCUM 2007-08 i pels altres, que no sou tant avispats, suposo que a l'haver llegit de què parlava, ja deveu saber de què parlo, això si teniu una mínima comprensió lectora que es allò que feiem al cole fa molts i molts anys amb mestres de la literatura com lo Miranda ventaicinco o lo Plom.



cliqueu per sentir la cançoneta del PITXO (trist que alla on vagis sajo de sentir lo garrotín eh?)

sant esteve: el gran oblidat!

bon dia... un sms rebut no fa gaires hores m'ha fet reflexionar sobre el lema d'aquests dies "bon nadal!"
el sms deia així:
"Venga doncs!
Bon Nadal i bon Sant Esteve,
que per algo el celebrem! Petons, S.i R. "
val a dir que el sms era la resposta a un sms previ remés per mi mateix a l'interlocutor. I val a dir que no importa qui sigui aquest interlocutor, sinó el sentit del seu sms. Aquesta persona, com altris, deu estar tipa de tant bon nadal i apela a Sant Esteve, el gran oblidat, doncs per culpa d'aquest senyor i sant també tenim un dia de festa a CATalunya. Però no, tothom dient bon nadal i bones festes i es queden tant amples...
Altra cosa seria que el tal Sant Esteve, no fos mereixedor de festa, que amb aixó no m'hi fico; com és festa l'hem de lloar i punt, i això és el que expressa aquest simple sms amb claredat.
bon nadal (glups!)
volia dir gora sant esteve!

24 de desembre 2007

declaracion de darrera hora

en propassat dissabte, cap a la nit, ben bé al mig de l'hora de sopar, el Dr. Pestanya va fer unes declaracions serioses i concloents, sense paliatius i directes, a l'estil "que us dongon pel c.........." en referència a este nuetro blog. En concret se'l va sentir dient el següent, animat per un entusiasta del blog i dels comentaris pestanyils:
- NO ENTRO FA MOLT TEMPS I NO PENSO TORNAR A ENTRAR EN AQUELL BLOG DE XAPEROS I GENT DE MAL VIURE!
Preguntada a la vegada la seva cónjuge marital doña gemita Papito ella va alegar que arribava tard i que la internet no era d'ella, etc etc... a lo que el públic oient va comentar por lo bajini que ja es podia preparar a l'hora que la Chloe ( chloe anem al cole que venen els coleguis a la cloenda ) neixi.
No entenem tal comentari pestanyil doncs en aquest blog se l'ha tractat amb exquisitessa i devoció per tal d'animar la seva participació des del començament. Sempre ha alegat excès de fenya per no entrar-hi o desgana premenstrual...

Seguirem insistint però creiem que és una guerra perduda!

21 de desembre 2007

Enviando por correo electrónico: IMG_5588

Per la present tota la familia Destra/Darling feliciten les festes a tots
els components i asidus al Blog, i a mes aprofitem per desmentir qualsevol
comentari sobre el nostre estat de salut (hem rebut alguna trucada per
confirmar aquest extrem). Com podeu veure la Darlins ha fet una cura de
repos de tots vosaltres i promet tornar amb alegries renovades per aquestes
vancances de Nadal.

Jo per la meva part continuare amb els meus comentaris breus, però punyents.


BON NADAL I FELIÇ ANY NOU 2008 A TOTHOM

el meu nadal

nadal... tot el que l'amic anchova ha comentat en un altre post és vàlid, molt vàlid, tot llum , tot regals, tot felicitat, tot família... o no tant.
els meus nadals sempre han estat feliços, us ho asseguro; sempre he tingut ganes que arribessin, pot ser els assimilo a les vacances del cole, de veritat, ganes d'anar al poble, ganes de padrins, de cosins... m'agrada més fer regals que rebre'n, bé, algun en vull rebre, clar... pero aquests nadals per circumstàncies reals, lògiques i normals seran diferents. No només per mi, eh anchova? i per això escric això, que total llegirem quatre penjats que pensem que això ens uneix una mica, com si fós el centre de reunió ara que tots tenim altres deures diferents dels de fa 15 o 20 anys. Ho escric pq en algun moment tots hem tingut "aquests nadals" (oi pumu?).
El temps passa i el temps s'ho emporta tot; aquest nadal que per mi havia de ser molt feliç, ho serà menys, bastant menys, però no obstant tinc ganes que arribi "aquest nadal" (si us dic la veritat no sé ben bé que es això del nadal). El nadal per mi és anar a passar dos dies a casa dels meus avis i al cap d'any veure als altres avis i tiets COM SEMPRE, i els reis amb la cavalcata.
Però aquest "com sempre" no serà així mai més... serà diferent, eh anchova? eh pumu? eh etc etc etc, pitjor, millor (no creo), qui sap... diferents nadals... jo he perdut dos referents, sobretot un... dels que tenia des de sempre , des de que vaig néixer, i ara què? direu que han estat molts anys de gaudir-ne etc etc... però tots volem més. Per contra, gaudim d'una "cosita" petita amb nosaltres, una petita Ona d'aigua pura i fresca, que malgrat no s'asssabenta gens del que passa serà un altre gran referent futur.
Crec positivament que fins a que no passi aquest nadal ningú dels meus hauran paït les absències doncs no estem gaire donats a aquests moments, afortunadament. Els nous membres del grup s'assimilen més aviat, i ens salven de grans caigudes. Gràcies pel suport, i que passeu un bon nadal. I per als que cada dia tenim en ment i no en persona... gràcies per estar dins de nosaltres per sempre.

20 de desembre 2007

Vuelve a casa por Navidad (?)

Pareix que va ser l’altre dia i ja han passat unes llargues setmanes, els jerifaltes de la estimada família de bronzejats i les repetides veia la llum encisadora de “este nuestro blog” –tras cultural-social y mayormente gastronòmica jornada- sota i bastos la direcció fatídica de lo Ombra i lo liante Anchoa.

Desprès d'unes setmanes de llarga absència avui tenim una bona notícia, lo reconocido catador de sobrenombre singular lodestralerdelasegla -“lodestraler” pa los amigos i per abreviar- ens ha dedicat unes paraules, curtes, molt curtes, escuetes diria, però plenes de contingut i caliu emocional que sabem interpretar.

El resultat de la desaparició al triángulo dels Vermut’s dels DestraYesing’s va ser preocupant, aborronador i entristidor, han passat moltes entrades sense la seva participació, però ací estem i continuem, sempre en el record i en la memòria les vostres aportacions.

Bé xiquets/etes i amanerats, ara que la “canícula” consumista i nadalenca sembla i pareix que definitivament es queda amb nosaltres i que les comilones s’allarguen més que una Quaresma de 50 dies, ha arribat el moment –se le supone- de refrescar les publicacions del blog amb la vostra participació.

P.D.- Es prega la col·laboració de tots; vinga, fan falta noves aportacions literates i fotogràfiques, per substituir els redactors exprimits i faltos d’idees brillants –qual calvorota friccionada-, de recursos i de caracter Whits Laibels.

Vuelven a casa por Navidad …? el temps dirà ... i inescrutablemente pasará.

Vuelveeee a casa vuelveeeee por navidá! Sniff ..

18 de desembre 2007

no es lo mismo un punto que tres minipuntos!

sé que no tothom estem preparats per a segons quines coses ni de vegades les arribem a entendre però, fent un acte de fe si s'escau, cal tenir molt en compte que un punto no es lo mismo que tres minipuntos, vale?
l'explicació que es fa al video adjunt es clara, qui no ho entengui que s'ho cregui, no hay más!

http://www.youtube.com/watch?v=FqsFworglRk&feature=related

reeditem un post: "fábula - mi amigo el del golf"


érase que se era una ves, en una calle adyacent a lo passeig de rondal, sito en un adifisi dels joves anys 60 que vivia des del seu naixement un nadó que crusà els estudis de F.P. (formació puritana). Aquest va viure la seva joventut de badalona entre litrones, camises de quadros amb xalequets i amics depravats arrancasenyalsdidentitat... a casa seva s'auloraven que l'alcohol que prenia no era de marca i per això en més d'una ocasió son pare d'ell el va sentenciar al estil alasko... aquells dies eren una disgauxa contínua...
el temps passà, va estar moltes vegades en la franja límit de la legalitat, a punt de ser esposat per tota la seva existència, a punt de convertir-se en un ludopata del solitari en hores de fenya relaxades... però va canviar, de cop i volta... va arribar el repartidor de paqueteria urgent i es va fugar amb ell, va saltar els Ponts que tocaven i va fugir envant.
Va canviar de fenya, de xicota, de gallumbos que ja tocava pq quasi dormien drets com si fos un imaginaria de la P.M., d'ordinador, de finestres de casa, de cotxe, de jobis... i es va endinsar en una vida diferent, una vida plena, plena, plena de pilotes de golf... efectivament la seva moto deixà de ser el motiu de l'existència i son les seves pilotes les que guien el seu devenir diari... amb un únic objectiu: el GOLF.
Malgrat tot, no ha trobat lo company de joc adient al seu nivell de joc, aquell nivell de joc que combina golf, trekking i submarinisme. Sí, submarinisme, sí, en els tolls d'aigua dels múltiples estanyols dels camps de golf de la contrada en busca de la pilota perduda. Alguns del presents vam voler provar... però això de fotre las boooooooooooooolas en un forat, las booooooooooolas... pues... no sé... Només es fa acompanyar pel seu cadi folsbaguen golf TDI FSI TIKITÍ KGA-T per tal de no haver de patir mai cap daltabaix que el retirés del circuit...
Però ell es feliç, sus pelotas estan segures i el seu xaleco també... que aisí sigo fins que decideixo traspassar tot lo seu conaixement a un retoñet efepet.

14 de desembre 2007

suggeriments

me sa ocorregut fer una entrada on els participants d'aquest il nostro blog... suggereixin ideies per tal de mantenir una vetllada de sopar nadalenc agradable... podeu suggeriu el que vulgueu... alego aplicarem el k ens roto... un bon detall del chova serien uns godivas... o pot ser una mica d evinacho de marca desos de las catas, el de 4 varietals... també caldrie un bon postre, ciocollatto of course... marisc i angules... i un tobbacco directly from grasshoppers de amsterdam, único en su especie de 3

pa les nenes pues quansevol cosa, no? i pel nielet... pues... una alfombra per seure, no?

au... aneu pensant jolin, k un dia qu ehi soc no feu bis a bis... mamongggs!

13 de desembre 2007

Els Àpats Nadalencs!

Seguint amb les tradicions Nadalenques arriba el desitjat sopar d'empresa!
Si aquell sopar al que tothom es veu obligat a anar sino ja pensen que ets un bitxo raro! i que no et vols relacionar amb els companys y companyes, però al cap i a la fi, sempre et queda el recurs d'empetar-te de bon començat, ja amb l'aperitiu i que la resta pensi, coi que simpàtic aquest pai@.

Però l'àpat familiar, moltes vegades és el més feixuc!
Si cada any, els mateixos comentaris, el cunyat graciós que fa els mateixos acudits any rera any i fins i tot el mateix menú!
I clar no pots dir que no i no pots agafar un pet com un cistell davant de pares, germans,sogres, i demés familia....

I sempre el mateix comentari, uf quina fartera, això no potser mengem massa, hauríem de fer verdureta, però tots vinga fartets de torrons i de cava, i penses va que més dona!!!!!!

I així durant dues setmanes!!!

Aparespireu profundament i feu durant aquesta setamna una dieta molt lleugera on les verdures i les fruites siguen les protagonistes, que arriben les setmanes de la fartera i de l'acudit fàcil!

11 de desembre 2007

esquiada 2008


permeteu-me recuperar una tradició que per a molts fou, per a altres fou adquirida més tard i per a la resta encara no s'ha experimentat. Efectivament, estic parlant de l'esquí, o més ben dit d'AXAFAR NEU.

Uns van començar fa molts anys, de petits, fa més de 30 anys, amb aquelles vestimentes rossignol de colors; tots coneixem casos de monos de cos sencer incòmodes pero calents com cap altre (o no?). Després, la moda ha anat canviant fins avui on el que porta un mono es un desfasat i més si gaudeix de colors vius i llampants. Ara es porta tot el que sigui caigut, de qualsevol manera, ensenyant los calsutillos o gallumbos de marca... El que eren esquís de fusta han passat a planxes de snow maqueades per tot arreu. El que eren ganes per fer algo diferente els diumenges, ha passat a la més sedentària i aborrida situació dominical (o no?)

Els anys han passat, efectivament, i el que eren excursions de un dia a la neu, han passat a ser jornades sense esquí ni fred (o no?). L'edat compta, i tant, però també comptem amb un públic no gens entregat ni donat a practicar esport, sigui quin sigui (o no?). La roba passa de moda, si, però també els dies passen i hauríem de gaudir més d'un entorn meravellós, tot divertint-nos en família amb los nostrus xurumbeles (o no?).

Proposo la Iª edició de la trobada blanca a l'estació d'esquí de Cerler, sector Ampriu, on pel qui no vulgui esquiar pot gaudir de la neu a peu de cotxe, i pel que vulgui practicar l'esport blanc te possiblitats d'accedir a l'estació. Com a dates idònies per tal event hom proposaria els començaments del mes de març de l'any que ve, doncs el solet ja apreta, i donarem temps a que el anchovanielet camini i la ONbrA sigui una mica més gran i esqueradeta.

Què me'n dieu... imagineu sinó tornar a veure esquiar a... Anchova Power i el seu mono ranita gustavo, o a Papito Aroca amb les seves botes sense ratllar encara després de tants anys, o al Ion clavículaesquinsada de Rues, o al Dr. Pestanya Snow border, o a Ombra posat recte collons, o a Expanx excaidas rotundas, o a Klanker no torno a provar (ho va provar o nomes va llogar?) el snow... per no dir dels possibles nous practicants Pumuky no se me mueve ni un pelo despues de 35 caidas o Predicator Balans mes semblo un pal de pista o les noves adquisicions infantils...

Què en penseu? i no val rajar-se de sortida, pq no només compta l'opinió personal, es un diumenge diferent, o un cap de setmana, tacaños!


p.d.: la imatge ilustra el mono de papito, una edició limitada i suada de Rossignol, el Rossignol Papito Bloque

10 de desembre 2007

ditsionari lleidatà- lleidatà

GRAN DICCIONARI ENCICLOPÈDIC DE LA LLENGUA LLEIDATANA

  • anredo: dit a una persona que te la particularitat d'anar sempre contra corrent.
    Ex. Ostia quin anredo, em sembla que no "llargue" gaire aquesta xiqueta...
  • ojo!: expressió per tal d'avisar d'algun perill imminent.
    Ex. Ojo!, ves al tanto no te la fotos quan passos per aqui que hi ha una "sanje" auberta pel MOPU...
  • cunya: espai de la casa íntegrament destinat a l'ús femení.
    Ex. Antonieta, ves a la cunya i porta un parell de platanos que aquests son mes verds que la pugor...
  • mutxatxo o artiste: expressió per saludar que vol ser simpàtica.
    Ex. Com va artiste! Que diu lo mutxatxo?
  • disfrute: Estat o sensació de joia, felicitat.
    Ex. Vam estar tota la nit foten juerga, quin disfrute!!!
  • jalar: menjar.
    Ex. Lo nen se va jalar tot lo plat de caragols i encara va demanar un tros de brac de gitano...
  • sacamueles: company, dit en to graciós, amistós. (vegi's mutxatxo o artiste).
    Ex. Guaita lo sacamueles, no salude ya no als pobres.....
  • cuartos: diners.
    Ex. Guarda't los cuartos xiquet que de mes alts n'han caigut....mira ton tiet lo desgraciat!
  • salensios: espardenyes d'anar per casa que es caracteritzen pel poc soroll que fan quan la rondem.
    Ex. : Te tinc dit que no te posos los salensios per casa que no te sento quan camines per les asgolfes...
  • amburnia: recipient comunment usat per dipositar-hi algun tipus de líquid.
    Ex. Passa'm l'amburnia de "gasoli" que vec que el tractor no xute....
  • kets: sabates esportives, bambes.
    Ex. Albert, amb aquets kets ronyosos not dixaran antrar al Music... (Mollerussa)
  • mal tanto: tenir una mala idea vers alguna persona i intentar materialitzar-la.
    Ex. Ves que no et foto un mal tanto aquell tant nar de gallito....
  • adelantos: s'entén com avenços científics o tecnològics.
    Ex. Aquests nous adelantos dels mobils a mi me superen...
  • afededeu: expressió que s'usa com a renec.
    Ex: "Afededeu si tinguessiu fenya estarieu per aquí monejant...!"
  • agullar: apuntar o senyalar alguna cosa o persona.
    Ex: "Agulla al cap d'aquella llebre i la tocaras."
  • alego: aviat.
    Ex: "Alego vindran les vacances!"
  • ambaparà: expressió que s'usa com a exclamació. Sinònim de "mare meua" o "ai deu meu".
    Ex: "Ambaparà lo que s'ha de sentir per quedar be!"
  • ambustero: mentider.
    Ex: "M'ha tocat la loteria!!" "Au calla, ambustero!!"
  • ampic: sinonim de "fins que" o "quan".
    Ex: "Ampic m'avisos vindre."
  • ampudegar: molestar.
    Ex: "No m'ampudegos que estic anfenyat!"
  • andes: on es? Ex: "Andes lo boli?"
  • antrepussar: ensopegar, caure a terra.
    Ex. Lo Santi nae badant ha antrepussat amb una pedra i s'ha fotut de cap!
  • astopenc: dit del menjar que costa de digerir i el seu gust es gairebé inexistent o insípid. Aquest s'acumula a la boca, formant una bola, per culpa de la seva constitució.
    Ex: "M'has donat un solomillo molt astopenc."
  • astutx: estoig d'un estudiant.
    Ex. L'astutx sempre li cau del pupitre perque el te ple d'anredos.
  • aumon: paraula que significa enlloc. Ex: "No hai nat aumon."
  • aurella: orella.
    Ex. Not tocos tant l'aurella que fa mal afecte home!
  • aviar: deixar escapar, marxar, fugir, etc. Deixar anar una persona.
    Ex: "Avia lo gos i que volto."
  • ets l'amo i sinyor de totes les besties de la clamor: expressió que se li diu a una persona pels seus merits i tambe de forma amistosa. Un sinonim seria: "Ets lo rei!"
    Ex. Si sempre acabes amb una u altra, ets lo rei!!!
  • faltat: persona que no hi es del tot.
    Ex: "Lo Manuel esta faltat, cada dia esta pitjor....!"
  • gat o taja: borratxera.
    Ex. Va mes gat, amb la "taja" que porte si bufe pete la maquina...
  • mantecado: gelat.
    Ex: "M'hai menjat un mantecado de nata i no te nai donat, per nar de listillo...."
  • nimai: sinònim de "ja t'ho faràs".
    Ex: "Si no t'ho creus pues nimai." o "Vols fanta naranja?" "No!" "Pues nimai!"
  • paracontar: vigilar.
    Ex: "Paraconte xiqueta no prengos mal!"
  • pedrís: lloc on la gent es reuneix per petar la xerrada quan surt a la fresca. Acostuma a ser un banc de pedra, d'aquí li ve el nom.
    Ex. Les marujes del poble se'n van sempre al pedris a passar la dalla...
  • saldroc: clot. Es molt freqüent trobar saldrocs en llocs sense asfaltar.
    Ex: "Vai passar per un cami ple de saldrocs que casi peto la suspensio del 4-L!!"
  • tira milles!: Fer marxar algú de mala manera.
    Ex. Au va, tira milles i escampa la boira que fa rato quet sento ya....
  • trastos o (trastes): estris, eines.
    Ex: Andes lo caixo dels trastes?" "Al maletero del cotxe."
  • trolero: mentider.
    Ex: Si que n'arribes a ser de trolero, me vas dir que avui no sortiries!!"
  • trunyo: dit de la persona que no aporta res positiu.
    Ex. Joder tio sempre estas de mal rollo, ets un trunyo!
  • vae: expressio utilitzada quan s'esta d'acord amb el que un diu.
    Ex: "Vae! Tens rao"!

    Identifique-vos en alguns d'aquests vocablos pq de segur que en dieu i molts, i no cal que sigueu de torre!!!

09 de desembre 2007

el de las bolas

aquest blog te l'honor de presentar al successor del cuñau i del risitas, properament, el Loco de la Colina l'entrevistarà al seu pograma pagant-li el que calgui per a sentir les seves declaracions a l'estil del video que us presentem i amb l'atuendo típic que ell acostuma a portar

video

08 de desembre 2007

Las Bolas

chiste las bolas
als estudis cinematogràfics suplents de Cal Martí de los Alamuses s'ha enregistrat avui divendres 7 de desembre de 2007 el famós i premiat acudit de LAS BOLAS.


Us fem partíceps del making off








video

06 de desembre 2007

Dinar masculí de Nadal

convocatòria
de la enésima trobada gastroludicojolgoriana
a la gasolinera del Alamús,
restaurante adjunto,
per celebrar lo Dinar de Nadal 2007
a la present es convoquen els següents:
Ancho-va Power
Dr. Pestanya
Ion de Rues
Milanés
Ombra

Tot assistent haurà d'anar adecuadament vestit amb l'etiqueta que pertoca, cadascú del lloc on va comprar la roba, i també el tíquet per si després de dinar cal bescanviar algun dels productes a causa de taques o/i trencadisses. El menú es composarà d'uns caragols a la llauna amb allioli especialitat ALL_amús, amb olivetes arbe_quines (quines seran, pos olives...), algú pot seguir triant verdureta mongeta amb patata per estalviar-se 6 auros de complement ranci; de segon cadascú podrà fer volar la imaginació, no per que la carta de segons sigui extensa o variada sino pq el vi farà efecte.


Cal dir que, malgrat les crítiques rebudes de tercers sobre que en aquest blog només s'acaba tot amb vi i gasosa (Tofff) dir que efectivament, mos agrada parlar de tontades i tonteries, i que demà estem en condicions d'afirmar l'assistència incògnita d'un membre del Llibre Guiness per certificar el nombre d'ampolles reserva peleones que cauran abans, durant i post degustació. El del llibre Guiness també portarà unes birretes de la marca que representa per a fer menys desagrable el primer contacte.

Posteriorment el postre es composarà de copas crema con nata pesonaire i/o músics donat que algun dels convocats sempre ha gaudit d'un sisé o seté sentit per la música, de fet de petit practicava la guitarra a l'escala del conservatori, on no va entrar mai, malgrat que els seus pares i tutors pensaven que si. A altres els agrada tocar la flauta a ratos lliures i ocupats, i a altresmos agrada tocar la moral que no es un inetrument pero que si cal també sona.

Café o carajillo baylish pa los gays i débiles, i carajillos coñac de hombre pa los hombres.

Módico precio de 9+8 €. ES prega confirmació via blog, semeese o mobil

05 de desembre 2007

Nova Mes-quita

La nova mesquita de Lleida s'ubicarà en una finca annexa del poligón industrial Pescanova, al carrer Calvet (jojojojo Calvet??? en honor a quien?) i Serrà on actualment s'ubica una empresa de Todo a 100 chinos. El polígon industrial es passarà a dir Pol. Ind. Al-Anchoveta per millorar les indicacions que els GPS proporcionin i així fer-ho accesible a milers de musulmans de Catalunya.

El president de l'Associació de Almacenistes del citat polígon, en Anchoa Poweronsa Hammal i el President de la comunitat islà mica de Cooperació i Unió de Lleida i Comarca del Segrià siiiiiiiii uhhhhhhh buenoooooooooo, el super momi Adbula Melapendula, han pactat la cessió com alternativa a la signada amb l'alcalde rubio de la ciutat, doncs els momis pensen que estaran molt millor acompanyats i cèntrics amb partenaires de carrer com Bravocapravo simpatics i/o Lanchovans Liberator. Amb això han jugat a ser una mica putaramoneta amb lo arcalde.

(redacció)

04 de desembre 2007

Vosaltres mateixos

Cientos de ingenieros, perítos, pereros y efepéros de todo el mundo han dedicado muchos meses a la investigación del fenómeno 'Papá Noel'.
Veamos el informe y las conclusiones a las que estos científicos han llegado...


1- Ninguna especie conocida de reno es capaz de volar. PERO existen cerca de 300.000 especies de organismos vivos que aún no han sido clasificados, aunque la mayoría de estos, son insectos y gérmenes, no es posible descartar con seguridad que existan los renos voladores y que Papá Noel haya sido el único que alguna vez los vió claro que los efluvios del alcohol generan alucinaciones.

2- Hay 2.000.000.000 de niños (personas de menos de 18 años) en el mundo. PERO Papá Noel no cubre (aparentemente) a los niños musulmanes, hindúes, judíos y budistas, esto reduce la cantidad de niños al 15% del total, es decir unos 378.000.000 de acuerdo a datos estimados por la UNICEF. En una proporción promedio de 3,5 niños por hogar, tenemos cerca de 91.800.000 casas a visitar. Presumimos que existe al menos un niño bueno por casa.

3- Papá Noel tiene 31 horas de navidad para realizar su tarea. Esto se debe a las diferentes zonas horarias y a la rotación de la tierra, asumiendo que viaja de este a oeste (lo que parece lógico). Esto nos da un promedio de 822,6 visitas por segundo. Es decir, que por cada hogar cristiano que posea al menos un niño bueno, Papá Noel tiene poco más de una milésima de segundo para estacionar, saltar del trineo, bajar por la chimenea, seleccionar de su bolsa (entre millones de regalos) los presentes que corresponden a dicho hogar, distribuirlos bajo el arbolito navideño, subir por la chimenea, montar su trineo y viajar hasta la próxima casa. Asumiendo que cada una de las 91,8 millones de paradas están perfectamente distribuidas alrededor del mundo (lo que por supuesto es falso, pero que aceptaremos a los fines del cálculo), estamos hablando de 1,25 kilómetros entre hogar y hogar, y un viaje total de 121.500.000 kilómetros; sin contar las paradas que uno necesita hacer al menos una vez cada 31 horas, además de comer, etc. Entonces el trineo de Papá Noel debe desplazarse a más de 1080 km/seg, 3.000 veces la velocidad del sonido. Solo a los efectos de comparar, el vehículo hecho por el hombre más rápido que existe es la sonda espacial Ulysses, que se dezplaza a una velocidad de 44 km/seg y un reno convencional puede correr, como máximo, a 15 km/hora.

4- La carga que transporta el trineo agrega otro elemento interesante. Supongamos que cada niño recibe por lo menos un Lego mediano (500 grs. aproximadamente), entonces el trineo debe transportar 321.300 toneladas, sin contar a Papá Noel, que es invariablemente descrito como un obeso. En tierra, un reno convencional puede tirar cerca de 140 kilos. Aún garantizando que el 'reno volador' (ver #1) pueda tirar 10 VECES más peso que el reno convencional, no podríamos realizar la tarea con 8, o incluso 9 renos; se necesitaría 214.200 renos. Esto incrementa el peso total (sin contar el trineo) a 353.430 toneladas, es decir, 4 veces el peso del transatlántico Queen Elizabeth. 5 .353.400 toneladas viajando a 1080 km/seg generan una gran resistencia al aire. Esta resistencia elevará la temperatura del reno casi en la misma proporción que una nave espacial atravesando la atmósfera. El primer par de renos al cabo de un segundo habrán absorbido 28.6 TRILLONES de Joules de energía. Esto los convertiría en una bola de fuego instantáneamente, carbonizándolos y desintegrándolos, dejando así expuestos al segundo par de renos. Todos los renos se vaporizarían al cabo de 0,0426 segundos. Mientras tanto, Papá Noel estaría siendo sometido a fuerzas centrífugas 17.500,06 VECES mayores a la fuerza de gravedad. Un Papá Noel de 100 Kg, siendo bastante discreto a la hora de adivinar el peso de Papá Noel, sería impulsado hacia la parte trasera del trineo con una fuerza de 1.800.000 kilos.

Si Papá Noel alguna vez repartió sus regalos en la noche de navidad, es MUY probable que esté muerto...

Vosaltres mateixos si voleu viure en un mon de fantasía i d’il·lusió
des del blog us convidem a obrir els ulls i
començar a raonar per vosaltres mateixos.

03 de desembre 2007

Papa Noël Vs. Reyes Magos

Campaña en apoyo a nuestros queridos Reyes Magos, marginados y olvidados gracias a un invasor hostil hortera, gordo seboso y celulítica barriga producto del consumismo compulsivo...

Estos tres pobres venerables ancianos llevan dos mil años con su PYME, atendiendo únicamente al mercado español y sin intención de expandirse y están sufriendo una agresión imperialista que amenaza con destruirlos.

Reivindicamos la figura de los Reyes Magos porque:
1. Los Reyes Magos son un símbolo multirracial y nunca han tenido problemas de inmigración.1. Los Reyes Magos son fashion total, su elegancia en el vestir no hapasado de moda en dos milenios.
2. Si no existiesen los Reyes Magos, las vacaciones se acabarían el 2 de Enero.
3. Los Reyes Magos son ecológicos, utilizan vehículos de tracción animal que con su estiércol contribuyen a fertilizar el catalano suelo -nada de trineos volando ni gilipolleces que no existen...-
4. Los Reyes Magos generan un montón de puestos de trabajo entrepajecillos, carteros reales, chambelán, fábricas de caramelos de propaganda y multitud de gente que va en la cabalgata.
5. De Papá Noel puede hacer cualquier pelagatos, pero para hacer de Reyes Magos se necesitan al menos tres.
6. Los Reyes Magos fomentan la industria del calzado y enseñan a los niños que las botas se deben limpiar al menos una vez al año. Por el contrario, el gordinflas casposo exige que se deje un calcetín, prenda proclive a servir de acomodo de la mugre, hongos, cuando no de indecorosos "tomates".
7. Los Reyes Magos planifican concienzudamente su trabajo y se retiran discretamente cuando acaban la función.
8. Santa Claus vive en el Polo norte y por eso es un amargado y un marginal antisocial, los Magos son de Oriente, cuna de la civilización y por ello de una elegancia no decadente.
9. Los Reyes Magos tuvieron un papel destacado en la Navidad, Santa Claus es un trepa que trata de aprovecharse del negocio, un oportunista y especulador y que no participó en nada en los acontecimientos de la Navidad.
10. Los Reyes Magos son de los poquísimos usuarios que mantienen en pie la minería del carbón en Asturias. No lo han cambiado por gas natural ni por bombillitas horteras que duran 2892 horas.
11. Los Reyes Magos lo saben todo. Santa Claus no sabe otra cosa que agitar estúpidamente una campanita en una esquina, paralelismo de prostituta buscando cliente.
12. Santa Claus es un zoquete que no respeta los sentimientos de los renos de nariz colorada. No hay documentado ningún caso de maltrato psicológico por parte de los Reyes Magos hacia sus camellos.
13. Los Reyes Magos son agradecidos, siempre se zampan las golosinas y mantecados que les dejamos en el plato aunque estén manoseadas y con mocos de críos y hallan rodado por un suelo infecto.
14. Sin los Reyes Magos no se habría inventado el Roscón de Reyes y su famosa elegante corona.
15. Finalmente, el rollizo Santa Claus se pasa la vida diciendo "¡Jo, jo, jo!". Risa forzada y sin sentido, señal de estupidez y burda imitación de las risotadas de unos integrantes del blog.
16. Aunque no se reconozca oficialmente el gordinflas adiposo pertenece a Alcohólicos Anónimos y no sigue en absoluto la dieta mediterránea, solo es necesario ver al rebosante de colesterol malo la facha que tiene, una vergüenza.

Podeu expresar les vostres preferències, opinions i sentiments sense involucrar en aquesta farsa al patriòtic Tió Tronc i entrareu automàticament a participar en el concurs del Sodomita –les bases seran publicades més endavant i amb important premi sorpresa-.

Anims i vaselin for ever.

Peu de foto: Lluitem contra la invasió de Pares Noels asaltadors de terrasses

30 de novembre 2007

Cumplir Ordres

Ahir, em van fer una invitació, o més ben dit hem van donar una ordre:
Escriu una entrada, i a més a més referent al vestuari!
M'he passat tota la nit, mirant i remirant revistes de moda, les més chic del moment.
M'he empapat i documentat sobre les últimes tendències.
I he comprovat amics que a la nostra colla no som gens fashions!!
Ho sento però és la realitat!
Potser algun membre destacat del club, i no vull dir noms s'atansa, al que podríem denominar anar a la última, però només s'atansa!
Això si totes les revistes destacaven que lo important és tenir un estil propi i tenir ELEGÀNCIA i saboir fer que diríen els francesos.
Reflexionant, la veritat és que d'aquests si tenim varis representats que segur vindràn a la vostra ment i després hi ha la resta que intentem, ser elegants, alguns com és el meu cas hem de tenir, altres factors en compte, no sempre allò que t'agrada, t'afavoreix!
Però en general de moment, som un grup on l'horterisme no apareix i creiu-me ja és un gran què.
Per si interessa, aquest any , és porta tot, o sigui que no us preocupeu, porteu el que vulgueu, però això si amb classe i movent bé les caderes i el cap ben alt.
Segurament trobareu aquest escrit, flluix, i com sempre "Pumu no te mojas", per això ara aprofiteu i comenteu, destripeu que no estripeu i reflexioneu sobre el que hi ha a l'armari. I si algú vol aprofitar, és el moment de sortir d'ell!


Tecnología, moda, motor, viajes,…suscríbete a nuestros boletines para estar a la última MSN Newsletters

29 de novembre 2007

Roma

benvolguts,
fonts gens fiables han confirmat a aquest blog que el proper divendres dia 30 de novembre de 2007 es celebrarà en la més íntima intimitat secreta un sopar d'antics membres d'un club de gays de Lleida.

L'acte tindrà lloc cap al carrer bisbe messeguer , aprop de la rambla aragonesa, cantonada amb clínica perpétuo socorro, en un conegut i greixós antro disfressat de bareto de barri. En concret, el local el trobareu descrit a (dades reals 100%)


Patatabrava.com Templos del placer, Bar Roma, Lleida
Templos del Placer, Comentarios de Bar Roma, Lleida, Catalunya



Bar Roma a la vora del rectorat (UdL), Lleida
Comentarios
Anónimo, Hace 1 año no sabeu què són les braves si no heu anat al Roma (sempre acompanyades d'un vermut o d'una canyeta, clar)
papallona, Hace 1 año a mi m'hi va portar per primer cop el meu ex.. i des de llavors no he pogut parar d'anar-hi! bonissimes :D ~~~~
Anónimo, Hace 1 año Es que a Lleida hi tenim lo milloret... ! ara, al local hi ha sempre massa fum...
Anónimo, Hace 1 año k en direm de les braves del Roma?!?!?! immillorables, bonissimes, de Lleida jajajaja

Els assistents, sempre en nombre incert per les baixes que es van patint en aquests sopars, tenen intenció de trencar récords i recórds. A saber:
  1. record de beure vi sense que encara hagin posat un plat de jalo a taula
  2. record de mastegar amb les boques ben obertes fins que foti molta molta mania
  3. record de risotada més sorollosa
  4. record de trossets de carn incrustats entre dents
  5. record d'iniciar converses que no acaben mai
  6. record de no assistències a sopars d'aquest tipus
  7. record d'arribada més aviat a casa sense tenir poblemes gàstrics
  8. i per últim, record de cagaleras diarreras de la muerte a causa de las bravas, típicas del Roma
la convocatoria és personal i si a hores d'ara no heu rebut cap missiva, doneu-vos per exclosos del grupeto roma. Hi assistiran, si no ho impedeix causa de força major (com estoy a gustito en el sofa de casa, no me jodas, o man prohibido ir y lloro, o tengo guàrdia, o ...) Anchova Power reaparegut, ion de rues chalequero, milanesia en roma, mecheros conversacional, morenillas i rubitas, mejillons magallon i altres agregats que ara no podem dir.

28 de novembre 2007

ConstruccióN & ReformaS

Fachadas, bajantes, terrados, alicatar, azulejar, semen Porland, tabiqueria, caravista, caralindo, caracartón, caraculo … así un largo eeeeccceeetttteeerrrra de nuevos vocablos relacionados con el mundo del maón, albañileria y reformas en general se pasean por mi masa cerebral.

Endevé con las reformas … pressupostos hormonats i injectats de dexametasona de lo grossos que es presenten i ara toca cercar millores, regateos, negociacions per rebaixes –tingo la tejaa ma barata, guapaaa!! -. Una òptica d’estalvi a tenir en compte es l’autoapanyo artesano-gremial –el famòs “ya me lo hago yo que me ahorrooo …”- inici de veritables chapuzas y dramas constructivos estilo Pepe Milanesa i Otilio.

Busco cuadrilla ajudants peons primera, segona o de la arriesgada marcha atrás, abstenerse personal en plan aparellador amb casco, camisa blanca impoluta i americana pana, ni estil arquitecte amb un cartell de la festa maj0or de la Part/ida enrrollat sotalbraç, ni el tipic listillo encarregat d’obra –preciso gent enfundada en mono blau, gorra grotesca, amb ganes de currar i doblegar l’espinazo tantes vegades com faci falta, sense por a fotre pols i coneixements variats a poder ser simios als aspavilats del Bricomania.
Un yesaire, para todo tipo de trabajos con yesos, morteros y perlitas tanto manual como por proyección mecánica, sustitución del gotelé a liso, i un especimen especialista en escayola, perlita, moldura són exemples de les meves necesitats i que abarquen englobant tots els camps: jardinería, fontaneria, butaneria, encofrador de tesoros, taladrador, pintor, fuster, persianero o botijero.

Aixina doncs els posibles canditats voluntaris -que no farieu per un amic en apuros- envieu el CV adaptat al tema Reformas a “Este nuestro blog” indicant les vostres preferències, coneixements, experiència adquirida i en que sou uns manitas i en que uns manazas.
Els que no us oferiu a la llamada desesperada a la solidaritat emesa pel promotor immobiliari Anchoa Power o us autodescarteu del comité de construcció passareu a estar apuntats a la meva llista negra con peligrosas consecuencias que ni imagináis.

I per supost, tots els operaris, machacas, peons i manobres tindrán un fanfàstic esmorzar “Manobra Menu a les delicias de pols amb fondo de guix recobert de grog amarillo pasión Titan” oportunament regat amb caldos de brik, carajillo maria i tabac negre sense boquilla a tutti plein.

Ale, a alicatarse y desmineralizarse. Manos a la obra!!!
Pie de foto 1: Realitat de les obres. A evitar justament.
By Anchoa Reformings Power

acudit

Un testigo de Jehová se sienta junto a un andaluz en un vuelo Sevilla-Tenerife.
Cuando el avión ha despegado empiezan a repartir bebidas a los pasajeros.

El andaluz pide un cubatita de ron.

La azafata le pregunta al testigo de Jehová si quiere beber algo.

Contesta el testigo de Jehová con mal tono: "Prefiero ser raptado y violado
salvajemente por una docena de putas de Babilonia antes que una gota de
alcohol toque mis labios".

El andaluz le devuelve el cubata a la azafata y dice:

Yo también. No sabía que se pudiera elegir"

27 de novembre 2007

Monegros


El desierto aragonés de los Monegros acogerá un complejo con 32 hoteles, casinos y campos de golf


El vicepresidente del Gobierno aragonés ha asegurado este martes que los promotores del complejo de ocio que se proyecta instalar en los Monegros no han requerido en ningún momento la participación financiera del Ejecutivo. Sin embargo el ejecutivo ejecutador quien los desejecutará ha previsto fuentes de financiación ajenas para asegurar la operación.

El complejo 'Gran Scala' contará con 32 hoteles, casino-tedigo, cinco zonas verdes fosforito, varios campos de golf-ear_un_rato, un hipódromo pa cabalgadoras expertas, un gran centro de convenciones y revolcones, y una plaza de toros para toreros gays.
Los promotores (un grupo de empresas británicas, australianas, estadounidenses, francesas, austrohúngaras, zíngaras, plutonianas i pitarquenses) tienen un "fuerte respaldo financiero" en un grupo ilergeta que dispone de cash fruto de operaciones immobiliarias para hacer frente al coste estimado de 17.000 millones de euros.
El grupo ilergeta, en concreto su cabeza brillante, no ha querido hacer declaraciones de prensa ni de amor, se limitan a estudiar planes financieros para hacer cuadrar los números, para la cual cosa cuentan con un bufete experto en operaciones de en-verga-dura que conoce el terreno monegril perfectamente. Asimismo, sin apenas pestañear, han previsto avituallarse de mobiliario estilo Zen-utrio en un proveedor autóctono i incluso el tema del transporte hasta la zona lo tienen aSEURado. El tema comercial lo negocian con sendos personajes conocidos del mundillo que pueden asegurar un éxito de la operación con suma rapidez i seriedad, cual tractora Skania desbocada.
Seguiremos informando
by ombra

26 de novembre 2007

anuncis classificats


obrim avui una nova secció
d'ANUNCIS CLASSIFICATS

aquells que tingueu un anunci que interposar en aquest blog, us farem el favor de publicar-lo en aquest web blog

penseu que es un blog amb una mitjana de visites de 250 contactes diaris, amb puntes de 500-600, com així indiquen les estadístiques

els anuncis classificats que vulgueu publicar es penjaran a la dreta del blog, amb lletra destacada

i recordeu que entre tots millorarem aquest mitjà que ens intercomunicar i multivitamina!gràcies

23 de novembre 2007

gent astauviadora

A més a més de la gent de mal rollo, gent que no estan contents si els demés no s'esbarallen entre ells i gent tocapilotes, s'ha descovert també un altre tipus de gent: La gent astauviadora. És aquella gent que, siguin quins siguins els aconteixements claus de la seva vida, sempre miren d'estalviar al màxim i no regategen esforços per obtenir els millors preus i condicions. A la il·lustració, un recent papasito negociant acarnissadament la compra de llet maternitzada, amb les tàctiques habituals. Felicitats.

¡estrella mediática!

aparició estelar en la tv local...

http://es.youtube.com/watch?v=zbbrR7oJGzw

22 de novembre 2007

cites que fan por!

léase con atención:

Pumu dijo ...
"a la tarda al sortir de la fira podem kedar" ... dirigido al espectacular Anchoa
Anònim dijo...
que la envidia es mala consejerai la klanquer tambien que lo que no se me lo invento
Klanker dijo:
Aqui que cada palo aguante su vela i si tens el porc a casa t'el menges!! jejeje
1/2 Anonimo 1/2 Anchoa dijo...
al motoculturista hormanat o el dios de la palabra
EXPANX dijo...
m'agradaria canviar de nom.,em voleu ajudar, s'admeten propotes.
Anònim dijo...
Vegila anchova que no et confonguesin amb un garri.
Tal vegada companys haurem de fer una quedada per parlar dels múltiples temes que ens preocupen ja sia pel tema setsualatractiu de pumu i anchova, o del tema chúpate-esa de kalnker, o la personalitat perduda de ex-panx, o la multitud d'anònims identificats que ens inunden...
Proposo des de la direcció del blog que es tregui tota la merda o es calli per sempre!

20 de novembre 2007

firaporc

BENVOLGUTS!!!
fira de lleide esta selebrant kestos dies de lo mes del novembre una fira nomenada a l'horta i a la contrada com FIRAPORC 2007, còpia burda d'una altra que feien a Juneda però que els de la capital han volgut redirigir.
Només dir-vos que hi seré present en questa fira tant important després d'anys d'absències quasi obligades per los pressupostos que exigien algunes fires pijes com la sant miquel (des de que no hi ha vales de birreta no es lo mateix) o expoàviga, que com lo seu nom indica es una exposicio d'àvigues i avis, I JO ENCARA ESTIC DE BON VEURE I BEURE!
Si em voleu trobar només cal que demaneu per mi, lo anchova power, a la recepció on hi ha unes xavaletes d'ensueño, vull dir que foten sueño, que fan mania de mirar, que no les renoven mai i ja han fet les bodes d'or de la minifaldilla que porten. També em coneixen per lo cunyau del clan quer.., o lo fotocòpia sin-pe, o lo goma (pq a les rectes corro un ou, i a les curves me ginyo que fa riure). També em coneixien com a P.M., fruit de la meva relació amor-odi a un tal capitan Gan-dul que un dia em va introduir en el mon de l'astronomia, vull dir em va fer vore les estrelles duna patada.

Au, ja ho sabeu, trobeume i ferem unes birretes perquè massa negoci no ho crec!

19 de novembre 2007

tal dia farà un any...

i ves per on que ja quasi fa l'any des de que en maese milanés unís el seu cos i ànima amb la tapioca palafox... període que ha passat amb celeritat i armonia, entre taxi i cabinas descania, entre xurumbels crescuts i ataduras en corto... serveixi des d'aquí aquesta entrada com a homenatge a tal event que fou comentat fins i tot fora de les nostres fronteres, amb àgape final al restorant de vora lo river.

Valadir que esperem que, en aquest missatge o entrada, el maese milanés faci acte de presència i ens dirigeixi unes paraules tot marcant estil.

Si més no els demés podrem comprovar i comentar els diferents interrogants que ens inunden a l'estil: pa cuando un zagalico unicejo turolense??? pa cuando una reedición de la cena de bodas, ya sea cena u comida en el alamuses resorting gasolinering restaurant??? pa cuando un comentario en lo blog??? pa cuando una llamadica de aquistoy!!! ???

yeah!

15 de novembre 2007

OnA


ahir 14 de novembre de 2007 va fer acte de presència al paritori de la Clínica de Ponent L'Aliança una senyoreta que es dirà Ona, dins de la familia Ombra. Amb un pes de 3'650 grams i una mida de 51 cms.

Com podeu comprovar per la foto adjunta i la de portada, es tracta d'un calco o repe de la Ombramaria seogns uns, i de no sassembleambres segons altres.

El cert es que es tracta d'una joguina pels seus babejadors pares i germana. La roda de premsa es posposa per més endavant doncs el curset de canvi de panyals s'ha endarrerit i l'ombra està estudiant força per no tenir poblemes de taques, patades inesperades així com pipinets imparables aspersorítics.
La 1ª nit va ser coberta per Ombra en 1ª, 2ª, 3ª i 4ª imaginària, essent la 1ª totalment en guàrdia degut a petites secrecions bucals, la 2ª fou més tranquila però amb altibaixos, la 3ª en sueño profundo de feia 25 minuts va alterar-se per penetració en la capitanía central de enfermera del 8º regimiento de enfermeras delicadas i ciegas, que necesitó de un aumento de la potencia de Endesa para el territori català com a conseqüència de la lumminària demandada. LA 4ª imaginària, un cop reduïda la susodicha luciérnaga enfermera, fue pacífica con pecho a demanda por parte de Ona.
La imaginaria hospitalaria d'avui la fa la mater ex-panx, o ombras suegra's, i la imaginària a casalpicat la fa l'ombra per sentència de ombramaria que també demana el seu espai.

Seguirem informant!

14 de novembre 2007

Welcome ONbrA

A la fí tenim una excel·lent notícia per donar, arribada matinal des del terminal celular de l'Ombra Canival webmaster máximo pater feliç mismamente que un anís, d'un SMeScueto sense foto ni parametros com mides, pes ..., informant del naixement de l'acomodada i esperada ONbrA, i del perfecte estat de ambdues principals participants titulars del natalici.

Fem extensible la felicitació particularment a l'OMaria i als tiets Pestanya & Papitopanx, familia tota també.
Des de la central cubatera del blog la nostra més cordial felicitació als pares.

Amb els 2.500 € de l'estat, els 600 € de la Generalitat i els 100 € al mes d'Hisenda, ja podeu comprar palets de cafè, panyals o contractar una cangura australiania ...
No he publicat la foto de la nounat pel rotllo de la Protecció de Menors, que tal i com estàn les coses encara acabaria al Juzgado... Si cal que es publiqui, que ho faci so'n pareeee!!!! i he posat una fotico algo més infantil.

Nota. Restem a l'espera de poder visitar-vos per conèixer la nova membre, aportant cartilla sanitaria conforme anem nets de bacteris adulterats i proveïts de mascareta, bata i les mans netes amb sabó desinfectant.

ENHORABONA AMICS I WELCOME ONbrA!!!!

13 de novembre 2007

Regalitos: Abierta la temporada

Pues sí, lo reconozco, desde hace dos entradas estoy un poco más amargado, se acerca el odioso mes de diciembre, el mes de los regalitos y de las pamplinadas envueltas en papel de color y lazos por excelencia en mi entorno familiar, especialmente y a mi pesar, en el de mi consorte romana. Empezamos ya con Sant Albert Magno –como el jabón, un rollo magno-, y sobre todo, las Navidades y colaterales -el impostor Papito Noël, los Reixos màgics, los aniversarios que se suman en estas fechas- resumiendo, un mayúsculo y gigantesco coñazo, lo que no deja de ser una bonita frase para la eternidad.

Como de costumbre, los regalos: algunos esperados, otros inesperados. Y algunas que aún están esperando. Si ya se, Klanker va por mí, confieso.

Hay muchas clases de regalos…

Regalo con cariño. Es el que te hace alguien muy cercano, que no te lo esperas y que siempre acierta. Suelen ser cosas útiles o bonitas, que demuestran que la persona se esforzó en el regalo; son de los que más tarde uno guarda mejores recuerdos.

Regalo por encargo. Este es el de cuando te preguntan “¿Qué te regalo?” Si dejas la respuesta bien cerrada, quiero el libro de “Mares y mareos en Amsterdam” te aseguras de recibir un buen regalo, aunque carezca de la emoción. En caso contrario, hay que tener cuidado especialmente con los regalos de las abuelas o tías: respuestas como “no sé… una camiseta mismo” pueden traer fatales consecuencias como una blusa de flores, un jersey Fred Perrys o algo por el estilo y que, además, agradecerás con dos besos, amplia sonrisa y mintiendo como un bellaco político sobre el acertado regalete, reservando seguidamente hora con el capellán ecuestre para la absolución.

Regalo de compromiso. Te lo hace alguien que no te conoce demasiado o que tiene muy poca imaginación; es el típico de las fiestas de cumpleaños de los niños, veinte niños en la fiesta y se juntan 8 powers rangers cocineros o asesinos profesionales de oferta en la tienda de Toys infantiles.

Autoregalo. Alguien (suele ser un familiar) te da dinero y tu te vas a una tienda y te compras lo que más te gusta o te lo gastas en cubatas, preservativos o gasoil… Es una forma segura, cómoda y práctica de acertar.

Y resaltaré el tristemente Regalo del amigo invisible, jódete! me produce arcadas el pensarlo. Sinceramente… ¿a quién se le ocurrió esta historia? Un bodrio, te ponen un límite de dinero para que le hagas un regalo a X –del cual no conoces sus gustos-, e Y por su lado tiene que hacerte un regalo a ti. Y el sorteo?, a ciegas, y todo quisqui cambiando la papeleta alegando que “me ha tocado a mi mismo”. Así que te toca devanarte los sesos para encontrar algo que a) esté dentro de un presupuesto de miseria, b) no sea demasiado cutre y te tachen de gilipollas y c) le guste al receptor –aunque difícilmente te lo tirará por la cabeza vociferando, aunque ojito, que como está el patio Por cierto, ¿alguien se cree realmente que no te vas a enterar de quién te hizo el regalo? Si la mitad de las veces se sabe antes de recibirlo, en el caso de Klanker sabe el 98% de destinatarios y es sabia fuente de consulta…

Y eso que yo no compro ni tramito ninguno, francamente no me interesa, y no me ilusiona especialmente recibirlos. En fín … que cada uno se apañe y que cada palo aguante su vela, mástil y botavara.

12 de novembre 2007

mercat immobiliari

Segur que darrerament heu llegit titolars com el següent:

"La venta de pisos se desploma en todo el país, con caídas de hasta el 27% anual"

Els senyors del totxo, les entitats de descrèdit, les immoboliàries i l’administració no paren de taladrar-nos el cap amb missatges sobre el mercat immobiliari... La venda de vivenda cau a tot el territori ibérrico de la pell de berro.

Immobiliàries contrastades no fiables han expressat el temor a un descens de la venda de pisos, pisets, llogarrets, cuxitrils, mansions i torretes. Tenen por a una caiguda sense fons! No venen res, i abans ho venien tot (molta merda també) i el poc que es vén es barat i de menys de 2 habitacions… Quins paios!

Però a tota aquesta patraña de vividors, sensacionalistes, oportunistes i especuladors ningú els ha dit que han viscut com a reis veneçolans en cumbres bananeras durant molt anys? Ningú els ha comentat que han obert oficines a l’estil “La Caixa”, és a dir, una a cada cantonada? Ningú els ha dit que la llei oferta-demanda existe i que el seu món immobiliari no es aliè? Ningú els ha dit que el que vale, vale i el que no, immobiliari pofessional? Ningú els ha explicat que vol dir diversificar el seu negoci? Ningú d’ells ha pensat en el futur i no en acumular euros fàcils? Ningú ha pensat que un pis de 20 kilos que s’ha acabat venent per 40 era un peazo de pelotazo irreal? Ningú els ha dit que són uns marranos que només foten que pegatines als portals de les cases?

Està clar que el negoci els hi flaqueja després d’anys d’opulència irracional. Però anem més enllà. Llegiu amb mi: “La caída de las compraventas en los seis primeros meses alcanza el 5,43% interanual (ohhhhhhh d’admiració!), con una reducción del 6,9% en pisos usados (és el fin!!!) y del 4,32% en casas nuevas.” Si teniu dos dits de front i una mica d’habilitat matemática o temática (ombraria dixit) veureu que si hom te un negoci de 100 euros i se li redueix en un 5’43% vol dir que aquest any el seu negoci només ha estat de 94’47 euros… un DESASTREEEEEE!! QUINES PÈRDUES!!

Solució dels immobiliaris que manen: acollonim el personal, aguantem perquè nosaltres podem ja que hem aconseguit més diners que en 20 anys anteriors, fotem fora als autònoms venedors que abans venien cotxes, després enciclopèdies, alego pisos i ara ja s’espavilaran, i quan la cosa estigui prou calenta… PAM! La famosa bossa de demanda xocarà amb la bossa d’oferta i el que abans eren 20 milions en un pis, que foren 40 i ara sembla que son 35, serán 60!! Per cert, vendo pisito dos habitacions zona Ronda per 3 milions d'€, razón: no sé si tinc razón o m'he begut l'enteniment, però algú pagarà, tard o d'hora.

Moviment mestre! Felicitats!

11 de novembre 2007

regalar regals


arriba el nadal, arriben els reis de l'orient, marxa el rei de xile i el blog es permet la llicència d'opinar i posar damunt la taula un tema trascendent i vital!

Quin és el millor regal per cadascú?
N'hi de totes mides i colors, de totes formes i de tots preus... només us cal remenar i triar, però des del blog aconsellem que feu algun regal, homes i dones, pq al cap i la fi per a què son los quartos? eh??? no sigueu garrapos i garrapes, gasteu-vos los xapulins i foteu una alegria al personal...
les noies prefereixen, diuen, joies i picardies
els nois preferim tecnologia i consoladores consoles
ja sabeu, si se us acudeix el regal ideal, feu-nos-ho saber!

10 de novembre 2007

SE BUSCA

CREEMOS QUE AHORA SE HA DEPILADO, PERO LOS MICHELINES LE DELATAN. LLEVA LAS
MISMAS FLORES EN EL TRAJE DE BAÑO (UN POCO MAS DESCOLORIDAS). EL RELOJ DE
PRIMER PLANO ES DE IMITACION. AH Y EL BULTO DEL TRAJE DE BAÑO TAMBIEN ES UN
MICHELIN.

09 de novembre 2007

Sin fumar espero

09/11/2007 23:36 h de hora. Agència EFEPe
Una altra filla per als Prínceps d'Alpistrat
Ombra i Panx esperen impacients l’arribada de l’ONbrA

Els Prínceps d'Alpistrat esperen pacientment, amb la maleta preparada, el cotxe engegat i un paquet de consells, l’inminent naixement de la seva segona filla, segons han informat fonts, rius i mars contaminats a aquesta redacció plena de faltes orto-gràfiques al oblidar passar el corrector lletragràfic i el dental. Aquestes mateixes fonts farcides d’estreptococus i altres bacteris han indicat que el ginecòleg que atén la Princesa de Panx en el seu segon embaràs, Luis Pablo Julio Ignacio Bartolo de Recasens i Pastanaga, ha informat Ombra i Panx que la criatura de moment està comodament instal·lada a la zona de piscina i SPA ammiótic tranquila i reposada, i gens interessada en rebre pressions per sortir.

Els Reis Mags, els usuaris del blog i el president del mateix, Anchoa Power, seran informats pels Prínceps d'Alpistrat del moment precís i sense dilació del naixement del seu segon descendent per fer anar la tarjeta Visa conjunta sense coneixement en dinars i sopars de celebració donde no nos falte de nada.El príncep Ombra, en una conversa amb els colegitas durant la recepció amb motiu de la festivitat de la Santa Castanya celebrada al Palau Pumukyal, va comentar que ell i la seva dona no tindrien cap inconvenient a donar l’aportació de 2.500 euros de l’Estat, altres regals i detalls a l’ONG “Anchoa & Klanker Imsomium” com a “gesto de buena voluntad y solidaridad con los que sufren esta cansina situación”.

Així doncs, restem a l’espera de les bones noticies per congratular i enhorabonar als Ombra-Panx amb abraçades i petons indistints, enarbolar la bandera multicolor i i aprofitem per sol·licitar a tothom que comenci a pensar en un nou nick per la Panx.

Sin fumar espero ... a l'ONbrA que yo quiero.
En la foto, els papis, amb Ombraria disfressada clarament de castanya en una foto recent. Foto: CASA DEL REI / BORJATYSSENS

08 de novembre 2007

La meva amiga de Torre

Estimada amiga

Estic una mica sorpresa i al mateix temps preocupada!

Creia que el fet de deixar la torre, (ja fa uns anys que amb el seu estimat, van instalar-se en un lloc cèntric de la ciutat) dons faria que el teu vocabulari fos una mica més refinat i acurat, no oblidem que vas anar a una escola de pago!.

Però aquest matí al obrir el Blog, no em podia creure el que llegia, (sé que ho feies de tot cor!)

-Pumu et cedeixo el WC, per fer un Xeco, xeco!

Estimada Klanker torrera, quin vocabulari es aquest!Això perdona, però si ho dius en els teus "eventos socials", en els aniversaris de les amigues pijes de la teva filla!Les teves noves amigues et miraran una mica malament!Has de procurar reprimir aquest esperit o ramalaso de torre que de tant en tant et surt!Però clar aviat tornarà als seus orígens i aleshores que farem?

Estimada Klanker, pensa, reflexiona com el teu home.Penseu que us passa? Un es torna filosòfic i cita als clàsics i l'altra diu sense pudor: "Xeco, xeco"Això nois no va bé!Potser si que hauria de retirar-vos els dos a meditar

AH!, Gràcies Xeco-xeco, però no ha calgut, finalment ahir va venir operari i va mig arreglar fins que torni a petar.

07 de novembre 2007

Què passa amb les recepcionistes bordes?

estimats amics,
vaig estar dues hores esperent que un operari vingués arreglar la caldera de casa meva.Si dues hores i una mica més, encara que sabia perfectament que l'operari estaria fent unes birretes al bar que té sota de casa, o be fent-se uns petes amb els seus amics a la plaça del barri corresponent!Efectivament no va venir!
A l'oficina a les sis ja van plegar, i clar a qui truques!Aquest matí he trucat molt cordialment a l'empresa i la recepcionista clar no sabia res," però la nota està passada a partir de les 5'30 senyora, li venien a solucionar el problema"
- " Com? vam quedar a les 6!, jo abans no arribo"
- Parlo amb l'operari, i la truco. (Ni un perdó ni ho sento ni no es preocupi.)

Conclusió que jo ja m'esperava, l'operari va arribar abans d'hora, va deixar una nota a la bústia que no he vist i va fotre el camp, les birretes esperen!Però la senyora recepcionista hem dona hora per divendres,
- ja !avui mateix! jo no tinc calefacció ni aigua calenta!
- Senyora tranquila, jo no ho sé!

La meva pregunta aleshores, per a què la truco?Per fer unes birres o uns petes amb el seu operari?Perdoneu els funcionaris potser estem fatal però altres gremis tenen uns COLLONS!!

06 de novembre 2007

Tinc un amic filosof

Realment estic preocupada i molt! No se que li esta passant al meu amic Anxova!
Definitivament s'està tornant un pensador!
Però si amb majúscules un PENSADOR.
Diu que el seu cap no para de pensar, que no pot controlar aquests pensaments ( Alguns diran:Nunca es tarde cuando la dicha es buena),i ens te a tots descolocats, no el reconeixem, on és l'Anxova de sempre!
OH potser duarant tots aquests anys ens ha enganyat a tots, i no volia mostrar el pensador i home de seny que portava dins seu.
Com que ell demana com poder deixar de pensar?
Ajudeu-lo, que pot fer per no pensar i tornar a ser el que era?
No us talleu, us agrairà l'esforç i sobre tot el ratet que perdeu pensant!

05 de novembre 2007

Post-Castanyada

Ei, encara ens dure la resaca de la festa de dimecres!
Quin fiestón!
Va ser una nit de diversió, encara que una mica decepcionant, ningú es va posar de part!
l'anfitriona de la casa, ja tenia aigua preparada per bullir i tovalloles a ma. Però no van caldre!,
no senyor no van fer falta!!. Ni una sola contracció, ni un Ay!!!
Ara el millor de la nit, va ser la conversa animada que va dur a terme el nou membre de la colla Richi Balanç, o la diversió personificada, com l'anomenen els seus coneguts i allegats.( Que estic deduint que no som nosaltres!!)
El menú va ser variat, i tot de molt bona qualitat, tot i que al principi teniem els nostres dubtes.
El vi el millor que hi havia al supermecat, la millor oferta.
Però el més bo van estar els típics Panellets i les pastes que va aportar la Panx.
Bonísimes...
Val a dir que la família Panx, es va descuidar el seu tresor, un pernil de pata negra que sera retornat en breu.(Tinc la cuina entufada a berro).
Bé una salutació i tots els presents al sopar podeu comentar o callar per sempre!!

Una salutació especial per l'Ombra ànim wapo.

02 de novembre 2007

fàbula: "mi amigo, el del Golf"

érase que se era una ves, en una calle adyacent a lo passeig de rondal, sito en un adifisi dels joves anys 60 que vivia des del seu naixement un nadó que crusà els estudis de F.P. (formació puritana). Aquest va viure la seva joventut de badalona entre litrones, camises de quadros amb xalequets i amics depravats arrancasenyalsdidentitat... a casa seva s'auloraven que l'alcohol que prenia no era de marca i per això en més d'una ocasió son pare d'ell el va sentenciar al estil alasko... aquells dies eren una disgauxa contínua...


el temps passà, va estar moltes vegades en la franja límit de la legalitat, a punt de ser esposat per tota la seva existència, a punt de convertir-se en un ludopata del solitari en hores de fenya relaxades... però va canviar, de cop i volta... va arribar el repartidor de paqueteria urgent i es va fugar amb ell, va saltar els Ponts que tocaven i va fugir envant.


Va canviar de fenya, de xicota, de gallumbos que ja tocava pq quasi dormien drets com si fos un imaginaria de la P.M., d'ordinador, de finestres de casa, de cotxe, de jobis... i es va endinsar en una vida diferent, una vida plena, plena, plena de pilotes de golf... efectivament la seva moto deixà de ser el motiu de l'existència i son les seves pilotes les que guien el seu devenir diari... amb un únic objectiu: el GOLF.


Malgrat tot, no ha trobat lo company de joc adient al seu nivell de joc, aquell nivell de joc que combina golf, trekking i submarinisme. Sí, submarinisme, sí, en els tolls d'aigua dels múltiples estanyols dels camps de golf de la contrada en busca de la pilota perduda. Alguns del presents vam voler provar... però això de fotre las boooooooooooooolas en un forat, las booooooooooolas... pues... no sé... Només es fa acompanyar pel seu cadi folsbaguen golf TDI FSI TIKITÍ KGA-T per tal de no haver de patir mai cap daltabaix que el retirés del circuit...


Però ell es feliç, sus pelotas estan segures i el seu xaleco també... que aisí sigo fins que decideixo traspassar tot lo seu conaixement a un retoñet efepet.


30 d’octubre 2007

Quien pillara los NINETEEN

Despistaos: No, Nineteen no és le nom de la Pataki en la película "Ninette y un señor de Murcia" de lo Garci on ens mostra uns planos -que nada de planos- espectaculars de los cuartos traseros y divinos perfiles de las bellas rotundidades del petxdevin de l'estimada Elsa.

De nou torna a ser protagonista del blog l'espatarrant i exitosa secció de Música dedicada, obviament ideada i creada per una ment privilegiada i adelantada als temps que no em citaré per humilitat. Como un Joaquín Luqui epd cualquiera vull dedicar-vos a tots un tema conegut en la seva època titulat Nineteen d'un tal Paul Hardcastle -coneixen la vostra cultura musical no us sonarà de res, però per això estem els savis, els de coeficient elevat i els entessos en la música, que hi farem ?-

Moraleja de l'entrada: Que dels nineteen -19- res de res, que ja estem majorment tots al doble d'edat i que em d'aprofitar el temps, demostrar els sentiments, dir el que es pensa, deixar-se de bajenades, mirar més enllà i potenciar i aprofitar el que tenim .... que el temps ens crema volant la vida i desprès sempre es tard, donar les gràcies. Com deia l'amic lider de Ñu "agarra tu vida antes que tu vida te agarre a ti"... res una reflexió, em venia de gust.

Aquí teniu el link, ull amb el volums dels baffles i dels altaveus. A vore si us agrada.
http://es.youtube.com/watch?v=b3LdMAqUMnM

segueix la colecció...

una més, una foto més... seguint les directrius aclamatives de les fèmines del blog, aquí va una afoto més!!!

temes a destacar:

.- el de la dreta, el primer... es el mes amaneradet ,no? o això o es que tenia una almorraneta rabiosa que no li deixava eixarramplar l'asunto

.- el següent per la dreta continua semblant el cul vacú arropenjat en posició "entomeu-me i k sigo lo k 10 vulgo". Va caure del pi i així es va quedar, sense torssió de tronc.

.- el central... vull dir l'imberbe... que fa? semble que estigo al pati amb los pantalons abaixadets després de fer un pipinet...

.- i el 2n per l'esquerra? aquest em sona del canal XY del satél·lit... fijo... quina actitud més provocativa

.- i el moreno? que treballa de paleta sin samarreta o k? o es molt baixet o no gosava ensenyar lo seu regatill...

29 d’octubre 2007

FW: casa real

aqui anava un missatge erroni i etivocat publicat per pumuky

saltant-se a la torera o rebequeta la llei de protecció de dades, d'animals,

de vegetals i la de correos indefensos... i pensar que era candidata

a webmaster suplente... que miedo !!! ara que els que van ser suplents

van quedar molt guapos també... encara deuen estar de vacances ji ji ji


aquesta Leti

petons

by pumuky

28 d’octubre 2007

comencem a veure la llum!

comencem el dilluns amb força... observeu la gossa com es mira a la pandilla de depravats mentals amb total despreci i indiferència... fins i tot les margarites estan pansides... no obstant, cal que feu apostes per nomenar

el cul del blog!

afineu les vostres votacions, no us deixeu emportar per l'hormona sexual ni per banyadors extremats, fins i tot que no us enganyin pelambreras suposadament virils.


hagan juego!!!


hi ha per tothom!!!


endevineu ara qui estava inmers en una nebulosa de fum al viatge a holanda de 2002... ein??? poca estona després la nebulosa es va expandir entre tres membres més, un d'ells va acabar amb les reserves d0aigües de cisternes fecals de la contrada i van haver de deixar entrar aigua del mar als dics holandesos perquè la cosa es va posar per riure...

seguim endavant!

26 d’octubre 2007

la tercera entrega...


efectivament us ho curreu poc... encara teniu pendent quins son els actors de "aniversario en el ático con manguera" però us diré que un dels actors te una mica de desviació com podeu apreciar a la afoto... qui és ell? mmm morritosssssssss

segon tret!


aviam qui endevina els actors de la següent afoto... penseu que 4 son obvis... hi ha detalls inconfundibles... pero n'hi ha dos, i en concret una... que eso es pa nota... hagan juego, senyores i senyorassssssssssssssssssssssss


endivina endevinalla

la primera mostra fotogràfica pot donar-nos una idea de la situació, localització i personalització. Cal dir que aquest que es veu no es el que mes pilla... i direu on esta el canalillo? en su sitio...
(seguirà la colecció properament)

25 d’octubre 2007

sorprenents imatges


costa d'assimilar inclús a l'escriure aquestes ratlles, però tenim les imatges... variades imatges sobre un monotema; no es el tema vi amb gaseosa, ni el tema rocle de seguretat o security rokel, ni dels preliminars (quins preliminars?)... no... tenim unes imatges impactants que suposaran un abans i un després del blog "este nuestro blog"


només restem a l'espera de certs retocs amb lo fotochof per tal d'assegurar l'anonimat de les persones que hi figuren i evitar denúncies o divorcis


una pista: hi ha persones, canalillos, pelo, aigua y escatxigades... no podem dir més perquè se'es escaparia de les mans. Lectores, lectors, participants tots, aneu barrinant on podeu haver fet alguna cosa que podria ser la BOMBA si es publica en aquest blog... esteu avisats!


Castanyada

Estimats,amics i comentaristes blog.(Encara que sembla que la gent hagi fugit d'estudi aquests dies)

Que hemde fer aquesta castanyada!!!!
Hem de menjar-nos les castanyes i els boniatos, tots ben juntets i calentets o cadascú es cou les castanyes a casa seva!!!
Jo proposo fer com cada any i que ens reunim, ofereixo la meva casa encara que l'última vegada vam tenir quasi un part!! I aquesta vegada també podria ser!!!

He de dir-vos que la família Pestanya s'ha oferit a portar les restes de bous de mar i nècores que tenen al seu congelador!!!
O sigui que apunteu possibles menús o aprofiteu a treure restes dels congeladors com la família Pestanya, això si de la mateixa qualitat, i no val treure torrons del nadal passat, que ara és temps de Panellets!!!!

23 d’octubre 2007

La recurrente tarta de la PONS



Que casualidad tan casual!

en l'última trobada gastronomica la família Pestanya ja va aportar la consabida tarta tres ciocollatos de la Pongs... abans no recordem degut a la poca memòria de pez; davant aquest casual fet, hem de preguntar-nos tota una bateria de dubtes que ens abrumen:


  1. la tarta és original? o és còpia al estilo los chinos?

  2. aquesta tarta és originària d'algun lloc?

  3. per a quants comensals estava disenyada?

  4. tenen accions en el negoci pastelero la familia pestanya?

  5. neixerà amb un pan-tarta bajo el braso la tal chloë pestanya?

  6. i què significa que los anchova es van unir al presente pa la cena en cals milanesios? que no tenen ni temps ni inventiva per aportar algo digne tal com un grand pecher de bodega rancia o un palillero de 500 unidades de cabesa redonda?

  7. va sobrar algun trosset pels absents?

  8. el segla va venir amb la darling? ay, aquesta no te res a veure amb la tarta pongs però també ens abruma la incertessa i la insertidumbre.


necessitem respostes i ràpid!

22 d’octubre 2007

Informe de l'última trobada grastronomica a la terrassa MILAFOX

Pels que desgraciadament no hi varem poder ser a l'esdeveniment de l'any, ens agradaria rebre tot tipus d'informació, quin va ser el menú, que va portar cadascú, quin entreteniment hi va haver per les criatures, i l'Aleixfox amb quines idees de preadolescent us va deleitar....les idems, anaven vestides iguals o no, més que res per poder-les diferenciar, al pobre anchovaniel finalment s'el va excloure de l'evento... la papito us va deixar menjar alguna cosa, ja que amb aquesta gana depredadora que té comença a fer por sentar-se al seu costat... i el que més em preocupa, als que no estavam al festival s'ens va pentinar d'allò més ve o es va ser prudent?

Amics, movem-nos, fem coses, organitzem sopars, dinars, costellades, calçotades, anchovades, no perdem el temps, aprofitem que som joves i siguem actius.

Per cert no em vull fer pesada però aquella informació sobre Formentera que un tal anchoveta havia de preguntar al seu cosi el dels xanxullos... com tenim el tema.... jo puc buscar informació, però hauriem de començar a tenir clar si volem que aquest sigui el destí de les nostres properes vacances, en quin mes les volem o podem fer, qui vindrà i qui no... l'oferta està oberta a tothom, però seria bó definir-se amb temps.

AQUEST ÉS EL MEU PRIMER ARTICLE, espero tenir millors idees i millorar poc a poc. QUI FA EL QUE POT, NO ESTÀ OBLIGAT A MÉS!!!

Panx.

19 d’octubre 2007

Febrícula del sábado noche

Segons les informacions no oficials, escampades per la insurgència i contrastades per l’equip contraespionatge i la secreta -ria del blog, de la propera celebració d’una reunió gastronòmica, finalment han estat confirmades en roda de premsa pel Il·lustre Maese Milanés, qui no ha pogut suportar més la pressió i s’ha vist obligat a no ajornar més la data, així doncs, el dissabte night tots a l’àtic del General Palafox –es prega portar l’invitació oficial i recordar que l’estiu ja va acabar, o sigui, ni xancles, ni bermudes, ni samarretes arrepretades –eh! Pestanya-.

Se teme una sesión intensiva de fotos de casorio para deleite y disfrute de unos/as, momento que otros aprovecharán para finiquitar botellas de raros licores y fer-la petar con temas fuera de protocolo -a saber, motos, rallis, chatis, furbol y variado temario banal, superfluo e intrascendente-

Així doncs, ànims a tothom, ojito els malaltissos desnutrits i esperem passar una agradable velada. Doy fe que la passarem, a fe de Déu.

PD. No es necesario poner velitas encendidas de decoración, son un coñazo, quitan espacio para las botellas de vino, perjudican la movilidad de los brazos y cuando se apagan menudo pestazo.
Se avisa a todos que Aleix for destruction estará presente en la sesión. Actualicen sus seguros e incrementen la póliza de cobertura.

I desprès … sabado, sabadete … “deixa’m estar que tinc sonete”

Visca la Perestroika, ens veiem.

Giveaway of the Day