...després de "només" 44 anys, és a dir, "només" després d'11 aurocopes cada 4 anys... la selecció espanyola ha guanyat l'aurocopa. Pins aqui tot correpte. Hom pot ser afeccionat a un club de futbol des de naixement o per similitud o per coneixences o per desig posterior, però el tema seleccions nacionals és diferent. Aclaparador, diríem.
Ahir alguns exaltats pel triomf van sortir al carrer (perfecte, anhorabona!), a pitar, a saltar, a petardejar, a mostrar l'aguilucho... en dos paraules "A FOTRE-LA PER LA CARA!". Si, això és, les mostres nacionalistes tenen resposta, i a pitada blaugrana li correspón més pitada merengue... i in crescendo fins... I el tema nacionalista espanyol és conseqüència de la ràbia que se'ls ha generat durant temps amb seleccions catalanes i vasques, cadodsdubides, tipadtits, i altres. Però no, no és nacionalisme, diuen, és pàtria (com a la mili), es corazon!... mentida... és una apisonadora dormida a vegades, que sorgeix d'on menys t'ho esperes, aquest veí enrotllat, aquell jovenet cridaner, aquell familiar indescriptible, aquell a qui si li cal delatar-te ho farà i tingueu-lo segur que ho farà... i sino, d'on van sortir tants petards ahir nit, si fa poc va ser Sant Joan i ja es van exhaurir tots? Això si, banderes d'Astúries, d'Andalussia, d'Aragó... aquestes no fan mal... sino observeu...
Per tant, des del blog felicitar la selecció espanyola sense envejar el papelon dels Puyols, Chavis, Cés Fábregas i Capdevilas, que han de nedar i guardar la roba, uns més que altres... Recordo a una persona íntegra i fantàstica a qui un dia li van fer triar entre roig o nacional amb una bocacha acariciant-li la sien; va resultar que "era nacional" des de que va néixer, i sort, perquè sino avui no estarieu llegint aquesta entrada.
Felicitats, però no ens feu participar en lluites polítiques i nacionalistes de cap banda, si us plau!