30 de setembre 2008

falten 3 dies pel...

pel? pel???

pel rally, efectivament... i des del blog es fa un seguiment al dedill del tema; em referixoa plànols, previsions, horaris, cotxe cero, cotxe doble cero, cotxe cuneta, logística gastronòmica, logística vinatera, parque cerrado, posibilidad de partir el jueves on the night, comarruga taspero, santa salvador mon amour, banyito nocturno... tot tot i tot... i ens faltava una previsió acurada del temps que ens farà.

L'any passat vam tenir de tot... boira al matí, però no qualsevol boira eh? un boiron del copón!!! alego solet per esmorzar i dinar, i plugim de tarda... aquest any sembla que la cosa pinta millor... màxima de 22 i mínimes de 10-12 a primera hora... no obstant, estarem preparats, el maleter del cotxe d'enllaç estarà replet de roba i chabusqueros, i una maleta d'un dels membres que necessitarà canviar-se com a 4 vegades, a saber: de matí informal però tapat, de migdia montanyero made in decathlon, de dinar trotero i de tarda formal per arribar a casa... tremendo

Seguirem informant de tot el que vagi passant!

26 de setembre 2008

tasas oficiales del bar


el blog es troba en plena tasca investigadora

fruit d'aquesta tasca veraniega es va aconseguir un document únic, signat per l'alcalde del municipi a 14/8/08 on es mostra la tarifa oficial de les begudes del bar de lo poble... no cal dir noms, però hi ha coses molt incongruents...
  • vaso vino normal, 0'90 €: cony, i la gasosa que? pq no la trobem per enlloc... i si el vino es normal, fededeu que nesecitarà gasosa per un tubo!!!

  • carajillo marca, 1'40 i carajillo normal 1'30 €: joder, 10 cèntims es el que val la put... marca??? pq fan tanta publicitat els de lescoch güiski??? pa eso¿? pa 10 cèntims?????

  • soldado, 1 €: jolin com sa devaluat la professió militar des de que la mili va deixar d'existir... i no diguem del que deu valer un P.M.... pufff... no tenen vergonya, home!

  • vaso leche grande, 0'90€: si, el macho del pueblo llega al bar, todo el mundo le teme i le mira... "camarera", dice él, "póneme un vaso leche bien grande que tengo una sed de tres pares de cojones y mi madre no me deja beber alcohol!!!" això està posat per replenar o que? o per a que no es queixin els de la lliga antialcohol???

  • chupito cardú (no era cardhu?) i chupito jb, 2'50€: ep, alto el preu sencareix pero igualar els dos güiskis akests a mateix preu... hombre, señor arcalde... usted no tiene puta idea del tema no?

  • cubalibre con alguna mezcla, 3 €: cagondena... que vol dir això? al 2% con aceite motul puede ser jefe???

  • gin tonic, 3'50 €: coi, és el preu més car de la llista, que cabron!!! segur que a l'alcalde no l'agrada el chintonico, maricon!

bé aquest és el document gràfic obtingut en festes majors a lo poble susodicho... imagineu els preus de les begudes, vaso leche grande recien ordeñado inclòs, quan no són festes!

ESTA RONDA LA PAGO YOOOOO!!! hippppp

by ombra radical investigator

25 de setembre 2008

sms endevinalla

si no es por una col es por una fava... o algo aixins... o endevina qui m'ha enviat un sms ara mateix:
"yo no podré. Estaré fuera son 3 dias fiesta. no puede ser próximo"

ves que hi farem... si que podríem fer un el próximo, pre-aplequet i post rally, per tant, si aquest era per preparar rally pos... tant se val... ja es va dir aquest i la reserva està feta... el proper serà el finde aplequet...i no es plan de fotre el camp de casa divendres i dissabte, eh? que alguns tenim motxilles que finançar cada dia de l'any...

lo dicho, mesa para 4, alamuses 14 horas, 27 de setembre
algú ha clicat lo segla gitanillo?

24 de setembre 2008

cialis

fa uns dies, un conegut exentrador matiner del blog va arremetre contra mi, amb veu baixa això si, doncs jo l'instava a consumir un determinat producte virilador trempador, donat que ell, no ens enganyem, ja te una edat i la cosa va de baixa. Ell, no ofés amb el meu consell, amb cara de "me han descubierto", em va comentar que aquella marca que jo li deia no era lo millor, ja no es portava, estava passada de moda... què voleu? si el que subscriu no ho necessita de moment i només sàp una de les múltiples marques de pastilles vigoritzants empollitzant... ell, en canvi, em diu amb veu fluixeta el següent: "- c i a l i s s s s s, la millor... prova-ho" . Mande???????????? em va semblar que em vacil·lava però vet aquí el correu que he rebut a la meva bústia avui al matí, recent aixecadet, amb les lleganyes en ple estirament... que no diré qui me la remés.

El nostre comentarista matiner és un pofessional, senyors. Felicitats per estar informat !!

23 de setembre 2008

enésim dinar de machotes

bon dia plujós
el proper dissabte dia 27 de setembre de 2008 està previst recuperar la VELLA tradició de fer un dinar d'amics a reconeguts restaurants de la contrada. El darrer dinar fou fa molt molt temps... massa temps... allà a l'octubre passat... i després va haver un conato de sopar el 7 de març de 2008 on només dos dels presents es van comportar com a homes; la resta, barballa. La tradició no s'ha de perdre però hi ha que coixejen bastant darrerament i és per això que es tractarà el tema de fer un dinar cada tres mesos per tal de
gaudir de la vostra companyia selecta i encisadora
Doncs bé, el proper dissabte cal triar un lloc amb caché per degustar aliments de la nostra terra... i de pas parlarem del Rally que cal preparar amb temps.
Així doncs "quien quiera jugar, que ponga el dedo aquí, quiquiriquí!!!"

22 de setembre 2008

riqueza idiomàtica

Benvolguts lectors, hom sap que la cultura literaria del país és ampla; a tot arreu on vajos trobaràs que hi ha expressions, frases o dites que sorprenen per la seva validessa real així com per la seva franquesa. Qui no ha sentit mai que al tussir repetidament li ve la RASPERA per la qual cal veure una miqueta d’aigua o aquell que te una mica de SEMA a la pell o al que, al sortir al carrer, li toca la cara un ARIET que NAMORE.
Doncs bé, aquests dies de descans i asueto una terrible afirmació, contundent i tajante ha emergit davant meu… algú amb veu ronca i viril va aconseguir exclamar amb presència meva una frase que cal estudiar, provar, comprovar, demostrar, alegar, inspirar, expirar, al·legar, alegrar, arrequitar… la frase en qüestió, mai escoltada pel que subscriu i de la que inclús m’han dit que hi ha una cançó, és:


RUBIA DE BOTE, CHOCHO MORENOTE


A aquesta frase s’ha afegit una altra que demostra la riquesa lingual de l’idioma:


LA ALMEJA, DEL COLOR DE LA CEJA


Restem oberts a comentaris sobre el tema, adjuntant una foto de una rubia de bote famosa de la qual no tenim la prova que portaría la frase a la seva máxima expressió.
Gràcies!
AUTOR: Ombradepi Ladobras Ileño

21 de setembre 2008

La culpa es de ....


Avui va de moda. Si, fectivament, roba, complements, sapatos, bisuteria ... cada temporada hi ha varies subtemporades (hivern, estiu i tal). Sense entrar ni profunditzar en el què, com, perqué, cuando, lo cualo, mandeee de la moda i les seves tendències de pasarel·la, si podem dir que, en alguns casos, la roba que algunes marques o cases possen al mercat son de molt dubtos gust sobretot si no vols semblar una ramblera en horari laboral, però altra cosa es ja possar-ho directament i sense titubeos en els cartells anunciadors ... no cale tanta sinceritat.
Ja ho diu un dit popular de no sé qui, "La culpa es de los padres que las visten como p...."

Léase al detalle el cartelico anunciador del artículo

19 de setembre 2008

rememorem l'entrada post rally 2007...

UNA DE LES MEMORABLES REALITZADA PER L'ION DE RUES!!!
ion rallista dijo...Si voleu saber de veres com va anar la trobada rallista, pareu ull i pels comentaris sabreu de qui i de que es parla a continuació.
No sé per que es proposa la matinada del copón si saps que no hi seràs ni de conya.No se per que proposes a tothom que es porti tal cosa o tal altra si tu acabarás foten tot tu sol.
I no cal que es porti un desplegament tecnològic tant acollonant si saps on vas com i vás i com i arribaràs, i en cas de que et despistis fan un TOM i ya està home!!! Total arribaràs i els mossos et fotran en un parquing que serà pitxor el remei que la malaltia.
Bé peró no tot foren penes i desgràcies, i va haver ratos de puta pena i moments ben desgraciats, en fí amb poca gràcia, que passarem a relatar tot seguit: que es pot dir de l'esmorzar; Queixes generals per la crosta que recobreix tant gomàtica molla, així com la barrecha bermutera a base de minis escopinyes terroses amb navalles xilenes i un duet de olives verdes i negres amb os (gràcies per avisar després de caure l'empast vucal per la consegüent mossegada de força devastadora)i uns trosets de pebrot vermell de que se li van trobar unes gracioses comparacions que no direm per que es l'hora de sopar tot amanit amb salsa FERRER i que juntament amb el pernil de pato van marcar la nota més alta del àpat.
Un àpat que va continuar amb les protestes generalitzades sobre la poca trasa amb la que es va tallar la truita, un truita a la que se li va trobar en falta una mica de ceba i un tallets de carnsalada que sempre reforcen el gust de l'ou.
Tot aixó ben regadet amb una vi amb grasiosa i possat en porrona la qual va ser aixequeda qual aixaneta per al deleit dels allí presents tantes vegades com va ser posible fins que el sol va fer infumable tan exquisit líquid (Aquesta vegada si que vam veure la porrona mig plena).

I continuant amb el desànim del esmorzar, acabarem pels postres que van causar sopresa i admiració, unes copes del que en dien xocolata amb nata mugronera (una nata que després de donar uns tombs per dins la bossa van acabar diluint-se en unes ratlletes blanques enmig d'aquella gelatina marronosa) la sorpresa i admiració també per lo poc gustoses que podien arribar a ser, i després de tan infernal tipera, el que no va estar tant malament van ser unes madalenetes de poma (per a facilitar el trànsit intestinal, cosa que segons em van explicar un del components no te cap problema alhora de cagar pels descosits) que aquestes si van sorpendre tant per vista com per gust.

I per acabar, el café, i quin café, al que ya no li quedaba ni la malta, ni l'escalfor ni la crema ni el color, peró con tal de poder afegir-si un bon raig de ambdós licors que portavem per fer sendos rebentats, erem capaços de dir que era el millor café dels últims 45 anys. I s'ha de dir que un dels licors anava amb pot de mahonesa industrial que quan fou vist pels allá presents la pregunta fou la següent:
- ¿Qui va dir de fer coctel de gambes?

Doncs segons li tocaba el sol, aquell pot deixaba un semblant a salsa rosa o de coctel que ti cagaves! I si ben mirat haguessam tingut que posar en un plat tot el que vam deglotir, o sigui la truita, el pa i la tomata corresponent, la sal tot damunt del pernil de pato i la barrecha bermutera juntament amb les patates de bossa (gran acompanyament per la truita mare mía) i ben sucat amb l'oli i les mini madalenes de poma i el músic (i em refereixo a les postres i no que ens fotessam a un percusionista pels peus) i regadet amb el vi i la gaseosa que va sobrar (gràcies a dèu) tot aixó untadet amb les natilles marronoses possat en un plat faría passar la gana a un negret de l'africa només de veure tant descomunal ingesta de matèria orgànica ahh! i encara quedaba el moscatell (que no falti)

I lo collonut del assunto es que després d'aquest desproporcionat esmorzar a altes hores del migdia, es proposa la moció de dinar (i no a cap deshora) i s'accepte per unanimitat; i es que quan hi ha gana em sembla a mí, que més ganes hi ha de beure! Tot aixó va ser la part gastronómica després hi va ser la part lúdica, com els serollets de culleretes cafeteres contra vidre al vell mig de tant acollonant silenci, o els comentaris en veu alta per a la distracció del respetable com: PASATE AL LADO DE LOS GAYS!!! O com les risotades que provoquen bajanades com les de possar-se un embut al gargantxó.


ombra ha dit...
ION, trobo a faltar un comentari extralarrrrrrrrrrgo del post meridiam... es a dir l'hora de dinar, el seu menu ruscalleda i la interpretació bárbara i extensa del "Andando bajo la lluvia" protagonizada por el sinpa (raguas) anchova
ombra ha dit...
un hurra por:.- pernil de pato i copa nata chocolate.- carajillo cognac.- el resum que ha fet el ion.- les madalenetes de poma nada dulces.- les mosques del anchova.- la porronaun no hurra per:-- los porretas no invitadores-- la pizza mil gustos-- les zones de seguretat-- el p. cap de zona dels trons i su amigo con chorva-- las quejas continuas
ombra ha dit...
per cert, es VEN gorra de un tal Mizuno, color beige guarrillo con estampación de sudor capilar interna. El muy demente se borda las letras en la frente i aun es tan simplón de olvidarsela en cualquier lugar o localizaciónel preu de sortida és 3 euros, pues no crec que naide pugui pagar alguna cosa més per semejante imitación burda de gorra golfera.
ombra ha dit...
anims ion i a fer la segona part avui nit, amos hombre!!!!!
10 / octubre / 2007 08:44
Pumuky ha dit...
Ens fem una idea de vostre encontre, però no cal tantes explicacions, quina fartera a llegir, que la gent no està tan acostumada a la bona literatura
ombra ha dit...
ei, k la lectura es un tema a potenciar des del col·lectiu de l'ensenyament!!!!!es molt productiu veure com un grup d'amics passen un dia de natura i fauna, fent ús dels seus mitjans gastronòmics i no fent ús de la herba porrera qual trompeta canuto que si més no sabem k a l'ensenyament també en fan algun us esporadica i puntualment!!!
ombra ha dit...
anchova, necessito un justificant de casa teva conforme no entres al blog ni per fer anonims... si no el presentes a temps et restarem un dia de sou i sueld...
Srta Pumuky ha dit...
Ei però que passa amb el col.lectiu de l'ensenyança, quin problema teniu amb els docents? Ara quèus han fet o bé deixat de fer!!! Pobres mestres,que ningú els te en compte per a res, ni tan sols els amics, que aprofiten qualseevol oportunitat per enfoter-se d'ells. I el porret que te a veure en tot això, no sabeu que es l'herba del riure i riure allarga la vida !!!!!!!!!!!!!!
dr. pol lacorta ha dit...
coi i tb allarga altres coses???
PumuKy ha dit...
Gràcies doctror per l'aclaració, però un altre dia sigui unamica més concret,sino la gent es perd!!!!!
klanker ha dit...
Avui no tinc temps ni per suplir al meu estimat anchova, espero poder.vos dir algo a la nit!!Bona currada ion, a mes a mes del menjar amb el que els vas deleitar, ens dones una mica més de conciència de la jornada ralliera que vau tenir!
Anchoa Power ha dit...
Andávame yo por tierras morellanas en la jornada de hoy y arribar i trovar-me un peaso de crónica de la jornada gastro-lúdica rallistica i molt ben narrada per l'Ion, tot un resum de situacions en referència al picnic efectuat.Molt be Ion, ja tenim un bon cronista per ajudarnos en les redaccions de les noticies, alguns ja estem una mica resecs.
anchoa ha dit...
Però ja possats, diré que, jo també vaig proveir al grup amanerat del material compromés i més del que tocava:Vaig carregar durant kilometres una nevera repleta de birres, fresques del kopón i que, ens vaig veure obligat a consumir-les jo mismo per evitar carregar-les de retorn. I per Inri, quan finalmente n'hi van demanar, aleshores tothom va començar a atosigar en "te les has fotut totes" que "no n'has guardat cap" ...
anchoa ha dit...
Vaig rebre heavy metals crítiques pel material logístic aportat: -plats, gots, cuberts .. etc, -pel pot de les mosques on dins hi havia un espectacular Bayles que va fer les delicies dels carajilleros; -la navaja -unic utensili que tallae realment- també va ser criticat, que "menuda merda", que "d'on treus això"
anchoa un poco quemao ha dit...
Es va utilitzar la tapa de la meva nevera com a sucador de pa -per cert també el vaig sucar jo, i dos rondes- i al final, plena d'oli i restes de tomata em va tocar netejar-la a mi ... que "si buscat la vida" que "si es teva tu te la netejes" i similars
Anchoa ha dit...
la nostra zona de picnic semblava un campament ilegal de gitanitos ortiz ... un escampall de coses ... igual 5 m2 dalt d'un turonet atiborrat de jaquetes, motxiles, bosses, restes de menjar, porrons, botelles, basura, el pot de les mosques ... foteia mania gran, enorme, i alrededor un munt de gent aliena a nosaltres
Mención aparte tiene la mochila de ultima generación -de los 80 mas o menos- que nos traia el Ion, mochila fantasia de colores fosforitos amarillos con cierta caida de intensidad colorística -descolorida, cony- de marca Mistral.
Anchoa ha dit...
Gràcies, per cert, a tots per esperar-me i preocupar-se per mi en la ruta al tram de la tarda, ho havia oblidat comentar.
Duque de Anchoa ha dit...
Encara espero igualment els agraïments per la ingesta del somelier vi del dinar, al damunt que us evito un mal estomacal encara .. "que jo he fet 2 gotets", que "te l'has empapat tu tot" i similars i burdes acusacions obviament sense base ni fonament. A més algú es va fotre la gasosa i a palo seco era un vinacho matador de feria.
anchoa taqueteo ha dit...
També vull recordar el fraccionado a tacos de la tortilla ... primer intento de taquetejar-la per a més comoditat del personal churrutero circulant ... i tot deu, "que faaaas?", que "que talleeees?", "no facis porcions" i desprès, quan van veure que la idea de taquetejar la truita era sublime, espectacular i digna d'un geni, si, aleshores ... "si talla aquesta", "fes mes porcions" i tal ... uns bujarras dels grans los cumpanys.
anchoa ha dit...
Jo que us vaig salvar de tot el mosquitam de la zona atraient-lo amb feromones aromàtiques a la meva samarreta no em mereixo un tracte així.
Records a la colla de passarells que tenin 4 paraigües al cotxe i apunt de caure la del pulpo van agafar-ni només un, i menos mal que era del tamany XXLL Demis Roussos.
anchoa de alicante ha dit...
Vaig aportar un postre diferent, res a veure amb les madalenetes farcides de crema, colorants, edulcorants, conservants E-300 i antifungics de l'Ion, era un bon turrón de Alicante, kalité, amics, kalité de turró. Jo tot ilusionat porto uns trossos pels meus companys gastronòmics i ... que "si caducat del nadal passat", que "m'acabo d'empastar la piñata i nos moment", que "quins trossos més grossos" en definitava, no van faltar agraïments i felicitacions a la meva aportació i que no formava part de les meves atribucions.
klanker ha dit...
No podia ser un altre el que repliques, el pitufochovagruñon!!!
ombra nocturna ha dit...
ei, ara fora conyes, tot el k diu el anchova es cert, chertooooo... eperooooo... es que el tio va gruñir la mitad de la journey... ke si fa fred, k kina calor, k ke foten los mostquits aki a la meva samarra, k no te taquis ombra com sempre i fot i es taca ell amb la porrona traidora, que no marxem? que plou, queda molt per arribar señó? ufff... pero cert el tema turrong, vinacho dinar, i tot el k diu... i inclus havia coses que ja no menrecordava jajaja i me fotut un altre tip i coll de riuregracies per dies aixins... i ara nomes falta k pestanya sanimo i parlo algun k altre dia...
Anònim ha dit...
Ion rallista, mai millor dit ... ratlle molt
Anchoa petazeta ha dit...
Durant la nit em vaig despertar i encara sentia l'olor a petazeta, brutal allí fumaven porrets fins les ardilles i també els esquirols que visiten la pàgina moniata.
un saludo al cap de zona poligonal i moñes que no va parar de fer-la petar amb l'altre subnormal de la gorra descolorida i la seva parella cagadora als matorrals. Recordo el tio cansino:Eeeh! que aqui no se puede estar, pasar a este ladoooo!A la otra aceraaa! con los gaiiss!
Anònim ha dit...
Un saludo al picoleto verde que va multar a la pobre canalla per caminar en tram obert .. un tio duro el canijo verde .. i soplagaites.
Qui va xafar un palté de vaca en la cursa montanya a través?
gràcies als mossos per enviar-nos al puto parking arcillós als collons d'andares i que ens va tocar creuar un bosc empapat d'aigüa i ple de bestioles ... merci boñiges humanes.Molt bona orientació de l'Ion al fer-nos agafar la ruta equivocada per creuar aquest bosc. Un brújula el tio.
exquisita pizza la consumida, ni el pigüa la voldria.
Bueno, menos mal, al final ha sortit a la llum pública tot el anecdatari i bestiari del rally. Semblava que no es vomitaria mai, l'Ion a prés la metxa del sanitari i a sortit tot el fem a fora.
ombra ha dit...
i també els esquirols que visiten la pàgina moniata.??????eis eis... parles en plural amic i savi anchova... esquirols si aixi els vols dir, pero sense accès a la web goniata pq no paguen la quota mensual que altres paguem de la nostra butxaca recosida
Anchoa Power ha dit...
Espectacular fisic del ex-adonis Pestanya amb la samarreta arrepretá al cos ... esos pez-onarros marcats permanentment, esa barriga cervecera o de felicitat, esas futuras lorzas laterales .. en definitiva, s'està tunejant un cos mescla d'estils entre Dani DeVito i Sancho Panza.Una vergonya anar aixins pel mon del motor i en general. No hi ha paraules.
anchoa ha dit...
Espere'm, amb ganes, la contrarèplica del Pestanya ... anirem esperant.I esperant.esperando stoy. ...
ombra ha dit...
apoyo la mocion del choveta... i la doblo!!!!peaso michelin rodancha que gastava con la samarreta lycra... ya no hay decoro... al estil miguel bosé i la movida madriñenya!!!
Anònim ha dit...
muy dejado lo veo al pestanya, el abandono está penado. La movida deu ser gastronòmica, com s'està posant lo fletxa pestanyeat A fe de deu, que el music que mes aprop vaig veure va ser el que tocava el pito. el music de postre ni el vam olorar, estafador, esos pinyones i armendras i lo moscatell reserva tampoc ni olora'l, de fet la botella ni va asomar de la motxila de 4ª generació que fa que la porten.

18 de setembre 2008

lo cerumen!

Bé, fa dies que no faig cap entrada, cap col·laboració amb els grands germans del blog, avui a la tarda, mentres pensava en la tornada al cole, he tingut un parell d'idees que volia compartir amb vosaltres, de fet havia començat a redactar-les, però ha succeit una cosa que m'ha fet canviar de parer.
Aquesta tarda-nit, he anat al cine amb el meu hortelano particular i mentres esperavem i feim cua per comprar les entrades, davant meu s'ha posat un senyor d'uns 50 tacos més o menys, més aviat baixet i poqueta cosa, fins aquí tot correcte! Però de sobte disimuladament, treu la clau del cotxe de la butxaca i tot decidit la introdueix dins de la seva orella esquerra i comença a burxar i a burxar, jo em giro i comento la jugada amb el meu partener, els dos ens quedem sorpresos mirant com el guarro!!!! acaba amb l'orella i amb la ma, comença a retirar el "cerumen" i acte seguit repetix l'operació amb l'altra orella, i no us penseu que això ha arribat al final no!!!!!
El senyor després posa la clau a la seva boca, segur que tenia restes de menjar i li molestaven! No he pogut treurem aquesta imatge de la ment!Realment hi ha que no cal que facin cua per anar al cine, ells ja són un espectacle o més aviat són "Pa mata'ls"
by pumuyolaberrocal

17 de setembre 2008

la vuelta al cole II

diari d'un adolescent

dimecres 17 de setembre de 2008... avui m'he esborrat de l'institut... només he aguantat dos dies però es que l'oferta actual de centre concertats d'ensenyament és molt àmplia; la única pega és que m'hauré d'empadronar en un altre municipi, a Choches o Soses, no sé, però és un tràmit només.

El meu nou institut concertat està ple de noves amigues amb ganes d'estudiar_me i es veu que tots els examens són orals, res d'escriure. Hi ha força hores d'educació física i esport, a més de les assignatures d'expressió coroporal i arts plàstiques; també finances però al final del dia, quan marxes.

Tenen pàrquing privat i conserje a l'entrada per a que no facis piles, com els coles d'abans, on tothom es coneixia... no sé si hi ha director o directora però com sóc bon alumne, no crec que em castiguin, malgrat que m'han comentat altres companys que hi ha un decàleg de càstigs i inclús una sala de tortura pels estudiants rebelds.

El meu pare m'ha dit que pregunti si hi ha reunions de pares i mares o només de pares... i també si cal portar-se entrepà per esmorçar o tenen bar per comprar-lo. De fet a casa no m'han dit res, sóc adolescent jeje, però suposo que mentres estudiï molt i sigui un centre concertat, tant els hi fa a on sigui, no creieu?

Ah per cert, fan una festa de vuelta al cole, quin bon rotllo, només començar i una festa... això és un institut i no el que anava ple de pissarres i professors vells. A més inviten a beure gratis!!! Apunteu-vos al Penes Club Plaza i estudiar estarà chupat.

16 de setembre 2008

sembla que fos ahir...

fectivament, sembla que fos ahir i han passat... vora 3.000 dies junts... i mirate'ls!
el dia de autos, a les hores pactades d'avantmà i amb menys puntualitat de la que ell hagués volgut, es van trobar en Anchova Power Moncheta Bebesinseddelafont i Klanker de las nieves Klanker Vuelavuelapaaaaaalomitacoloma per unir-se en sagrat martirimoni a lasglèsia dels suors montserratins, al costat de la partida que els ha d'allotjar fins que tinguin néts ben nets. Lo mossén pàrroco els hi va prometre que l'arie condicionat fungsionaria amb total solvència però malgrat tot, lo anchova power, membre viril del Suor Fàcil Team, va fotre la suada de la seva vida suportant les mirades de milers d'invitats i els comentaris facilons dels amigachos de comidas sabatiles (que per cert, lo estamos dejando??).
La klanker iba con su vestido blancosatén bien maqueada i con cierto sudor frio no por la temperatura sino por lo que podiera haber pasado si sus hermanísimos subieran cansat i haguesson montat un sarau dels seus, és a dir, chintónis, crits i crítiques vàries i a dojo i actuación estelar peineta.
El viatge de noces canadenc es va desenvolupar entre canvis automàtics i cascades a dojo, sense resultat filial, pensant tothom que lo anchova pot ser no valia per allò, i retornant a la terraferma per establir lo seu pis marital nidito d'amour. Dos xurumbels, dos! han nascut de l'amor que es professen en públic, sobretot si van un pelín tajadets, com acostuma a passar en època d'aplecs i darrerament cada dissabte; d'una banda rinxolets d'or Anchovanna i de l'altra el cantant, hereu del star peinet, chuchuà Anchovanielet. Ells són els seus tresorets i per ells verteixen llàgrimes quan a l'escolamatter solets i samparats els deixen...
Des del blog no podem fer res més que felicitar tant marcada anomàstica i desitjar que la cosa es rego bé properament, pq ja sabeu que a nantros la brassa ens fascina i també els calçots o els caragolets (amb allioli de compra, si cal). Del vi no cal parlar pq segur que l'aigua carbonatada gasosa serà bona.
FELICITATS!

14 de setembre 2008

la vuelta al cole

Avui es el dia de la vueltalcole... nens, nenes, nois, noies, mestres, mestresses (ay no... esas no), sinyoretes, interrogants, concertats... tot l'estiu de festa, horaris lliures i ara toca tornar a la realitat... i la pregunta és:

pq els hi fem això a la canalla, eh?

alguns ploraran, altres ni et donaran un petó de despedida pq els deixes allí amb unes senyoretes "supermaximega simpàtiques", i altres et tindran rencor fins a nadal... que hi fan allí? aprenen algo més que per fer encreuats? a llegir i a escriure? si els pormeteu no anar al cole, ells aprendrien solets a tot això, a casa... mentres juguen a barbis i a futebol...

el que passa es que els grans som molt còmodes... si si... que fariem amb la canalla? uysss a casa sols... o amb canguros... no no... k vagin a cole, k es cansin i k si pot ser dinin alli... i després cap a les 9 de la nit si pot ser sadormin sense refunfuñar... ja mos val!!! I això quan ells siguin grans serà igual... es una cadena de supervivència... l'ésser humà es cruel amb ell mateix... al cole? quines ganes... i sense cobrar un duro... au aneu vatros al cole, que nantros tenim la playestaishion!!!

vajo bé!!

12 de setembre 2008

El Colisionador

El Gran Colisionador de Hadrones
“Como crear un agujero negro que devore al mundo”
Al menos aixo pensen Waltraba Destralera i el Master’s Chambers Dr. Ion de Protón de todos los santos, qui han presentat una demanda contra els cientifics del CERN (Centro Europeo de Investigación Nuclear) que desarrollen des de fa 14 anys el “Gran colisionador de Hadrones”. Els dos experts basen la seva demanda en que el colisionador, al fer chocar protons entre si, pot generar un forat o bujero negro que podría devorar no sols a la terra, sino i talvez al universo entero, OHHHH!! cagaleras de la muerte o quizás, según la Ing. De la Ocasión Mr. Melanesia “como menimo unas bolsas de patatas fritas próximas a caducidad”.

La noticia parece haberse escapado de un guión de ciencia ficción. Una maquina que puede devorar al mundo o dos científicos chalados que quieren conseguir notoriedad? muchos productores de Hollywood han tomado nota y en breve, si todavía existimos como planeta, lo podremos ver en el cine o en copia pirata del topmanta.

El objetivo de los científicos del sr. CERT es desarrollar una maquina que los ayude a determinar la naturaleza de la masa (de pizza, tartalpons, madalenas?). Para ello el Gran Colisionador de Hadrones (LHC), que está ubicado en las afueras de Ginebra (cocretamente en el barrio de Gordon’s de no agrado al paladar del ciertos someliers), hará chocar protones y de esta manera recreará las fuerzas y condiciones que se experimentaron, una billonesima de segundo después del BigBang sabor laaaargo de maduiexes del bosque.
Ara be, davant tant notoria noticia les questions son diverses … quin objectiu busquen els cientifics del CERN?, gastar-se uns 5.000 millones d’euros en una maquina que fa chocar protons?, que son els hadrones?, forats negres? interessa, interessa, expliquemolo, o en propera temporada d’hivern, a quines cases es faran els sopars?
Totes les respostes les podeu buscar al wikipedia, alguna ja es de major complexitat i no hi haurà mes resposta que esperar aconteixements pacientementelorente. De moment i a falta de més dades respecte aquest novedós projecte podeu continuar indagant en els forats negres habituals.

10 de setembre 2008

quina ofensa!!!

parlant de ponys... prepareu-vos pues... ostic los ponys... pufff. antipolillas, antiácaros, antipolls i antipuces... ostic per cert... avui estrava asperant lo ascensor a la meva feina... i ... den repent una olor a merda, merda pura..., i penso... una tifa a la meva sabata??? miro, i no... ostic un pet no fa pudor a merda, fa pudor a pet, i jo no he sigut... tres persones a la sala d'espera... coiny... , dos noietes... no pot ser, no? no????????????... ay, mira... una persona es negra... ah no... es mugre negruzco... es chitano amb supermugre... eso si, elegante... gorra con reborde seco de sudor i descamisau... només un boton lligat, k pega calor, moda casual... i un xurumbelico peonza pos la dao un viaje k la fet rodar...
pos no te jugues k es ell el de la pudor a merda??? saixeca , horror... k no suba al censor... cony pues si... rapid, k faig, i el cap per a que el tens, ombra? per a olorar la merda pudor de merda que fot aquell paio??? cony... pensa ombraaaaaa... uhm... el censor que baixa... pufff... només me veia alli dins amb allò i su mierda pegadanelculo, en mig metro quadrat amb aquell paio k sa cagat i el shurumbels lleno piojos (bueno... eso da igual jeje,es veu que no soc bon receptor) no te digo yo k gomito k soc molt sensible... oh el mobil... mi mobil, jastà ... parlo pel mobil, ho simulo pq ningu em truca en aquell moment... "hola ke tal pascual fenomenal me da igual"
arriba el censor i sobre la porta... entra el mierdaman... dios k pestes, madre mia... fliteu amb reflexene... ays ays... fondrà els halogenos de la pudor!!!!!... de sobte es para a la porta... i la frena...:
- ZUBEzzz ???
em pregunta a mi???
- NO, TRANQUILO SUBE...
- NOMBREEEEEEE, JA TAZPEROOOOOOOOO
- NO, TENGO PARA RATO... MUCHAS GRACIAs (amable mierda con patas i moda casual wear)
i desconfiant comensa a pujar... i jo penjo la meva trucada
virtual... uff me salvé, fa pudor a merda encara per alli pero me salvo... i en estas k penso... merda!!! impregnarà lascensor... raticida pal gitanoooooooooo... i jo no em fotré allñí dins quan el paio , es a dir gitano hagi abandonat el mateix.
amb lagilitat esportiva posvacacional em disposo a pujar a peu 5 pisos 5!! i arriba al tercer i no k mel torno a trobar... cagondiez... ara k ja començava a fer olor a res, torna la merda a la planta tres... sembla un slogan corte ingles... ayssssssssssssss
i la meva pituitaria feta caldo... ha baixat i jo encara tenia dos pisos de lliberació... arribo al meu lugar de treball, tanco porta, finestra, toldo, la radio també, la llum i el pc... callat, quieto... mitja hora... por fin pasó... no fue un sueño...
i es que hi ha gent k no es k no es dutxi diariament, es k no sha dutxat mai!!! akest tio no te wc a casa seva i si en te no enten com funciona... per no dir de la cadena del water... es caga damunt, ell no ho nota... dios meu... ni les mosques el volen aprop... les mosques sofenen amb aquesta pudor... el sindicat de mosques va fer una queixa per aquest paio... per abusón!!!
vaig al wc... pot ser gomito... oh no, per a colmo no hi ha aigua a l'edifici... i la gent continua pixant... pot ser l'únic normal siga jo???
help me!!!
BY OMBRA RADICAL

09 de setembre 2008

tinc un veí sibisionista

estimada lena francis "ford cópula"

el meu poblema és molt gros... molt molt gros... tinc un piset modest en una gran avinguda duna ciutat intermitja on arriba l'Ave i on deien que els pisos anaven a ser comprats per pixapins en busca de gangues on viure a una hora de bcn. Continuo diente o dent que el meu poblema és gros. El meu pis és un cinqué pis, amb un balcó exterior a l'avinguda de la "pau" on els vehicles i els taladros percutors fan simfonies acústiques, i la resta del pisset´és interior, a un patí de llums ampli. Aqui rau lo meu poblema, a un pis inferior al meu, davant la finestra de l'habitació copular matrimonial hi viu un sudamaricón fortachón cachitas i morenito de piel. Doncs bé, els susodich te una mania, una mania grossa... lena francis... no sap dormir amb pijama, shorts, boxers o tanga, no... només sap dormir en boles!! i per si no fos poc, només sap dormir trempat!!! i clar, jo que maixeco i miro la seu vella bella i baixo la vista a mode de badall matiné i el vec allí, amb lo traste al vent, amb los ojos que parecen bolas, las bolassssssssss... que sembla una brúixola marcant lo nord de la Seu! I em venen les basques i els gòmits, succeïts per una sensació de frustració personal i vergonya particular, i alego emprenyament profund i... i... i...

Als meus amics els he dit que em molesta que el paio estigui en boles all the day... la realitat és que si fos una sudamaricona pos la cosa quedaria reduïda a la meitat del poblema o menyus... però no... es home... segur eh? o travelo... també podria ser... però clar, alego arriba la meva mitja taronja i compara... i... i... i... què? jastà? tot això es loferta que tens? ufff... és molt dur bloggeros... i els meus amics no m'ajuden res... no han volgut anar a cremar el local del susodicho carne magra, ni a fer-li un susto... malamigos.com

Lena Francis, et sol·licito ajuda, un consell o molts pq ja no sé que fer, si un implant, si estirar-me-la estilo conde lecchio o tapiar les finestres interiors aduint poblemes de corrents daries... he fet un primer pas, posar a la venda el pisset i comprar-me una portunitat que tingut a les afores; he fet bé? gràcies d'avantmà per la vostra ajuda.

Un fiel oyente tuyo

08 de setembre 2008

ayer fui a una boda...

...i no fue como antes. La cosa no funciona, ya no es como antes, antes estaba la ilusión de las bodas... la xerinola... el catxondeo... la barra lliure... ara ya no es lo mismo... ara quan penso en boda es missa, seriositat, dinar familiar aborrit... i pot ser... pot ser... resssssssssssss... un fred... molt de fred... i ja se sap que a l'arie lliure i amb fred no es pot fer cap festa... segons va dir el poeta!

i que bonic es l'estiu... pos segur quel dia de la boda fa fred, o plou, o fa fred i plou... i la núvia amb el seu vestit allí tota pansida qual paper de celofana mullat, i toa xuxurrria... i el novio amb la seva cresta "último grito" tot chopo... i els pares de lo novio amb la calva mullada i la tufa xorrejant... i els pares de la núvia idem de idem però amb atchú-pamela... no es serio... si es prepara es prepara bé, i si cal es paga per a que no faci fred, coi! fins i tot el menjar està fred... el menjar que en altres passades bodes me la portava ben afluixada, doncs mira... l'objectiu de la boda és horesdara...

i el ball? més que un vals semblava un brikindans, tots tremolant... uno el friokpela, dos un chabusquero, tres comotremolo, quatro la galipandia...

i sempre passa igual, quan la cosa sembla perduda, veus que la única que es salva és la germana de la núvia, tant losana i tant molla... amb lo aiguadé i la refresquera pos s'ha ensalzat interiorment i emergeix qual vichy catalan apuntant sempre al nord, i convertint-se en l'objectiu de la resta de celebració, que ja declina.

Au... si us inviten a una boda, digueu que teniu pànic a les multituds... però pagueu el regal eh?

05 de setembre 2008

osos vs "leones"

l'altre dia vaig veure un reportatge al entre línies que em va marcar els somnis nocturns posteriors... mig endormiscat jo, pijama en ristre, sofa aguhardillat ascollonant vayacompra, i sento que diuen en següent:

- "els ossos van aparèixer com a moviment caps als anys 80 a san fransisco per diferenciar-se de la resta d'homosexuals"

fent un esforç surto del meu estat somnolient i aixeco un pestanya doctor per atendre al que deien; no hagués pogut assegurar que no era la migdiada i un documental de la 2. Atento al tema vec a un paio gros, barbut, pelut fins al rabe, sebós, amb una camisa quadros estilo decathlon, de la maneta amb un altre de similars pintes. Ay coi, això són mosexuals? primera reacció.


segona reacció: busca a la wikipedia que lo sabe todo: "La comunidad de osos es una subcultura dentro de la comunidad gay. Se considera osos a los hombres gays de cuerpo fornido y con vello facial y corporal. Los osos exhiben una actitud masculina, llegando a rechazar generalizadamente la actitud afeminada."

Continua el pograma fent una endescripció de la corrent homoalternativa osezna, amb recorregut per bars barcelonins per a osos (a barsalona teniu de tot eh? que moderns!!!), mostres de cultura osezna com festes bear (oso en inglish), creuers marítims per a ossos (on la depiladora no te massa fenya, no?), samarretes amb eslogans com BEARcelona... tota una cultura alternativa... i finalment el gran moment... apareix un jambo escanyolit amb una perilla tres pelos que diu que ell també es considera OSO. Los cojones! campeón, tu ni oso ni yogui ni bubu ni el osito misha!!! tu ets un gay del copón que no es pot metrosexualitzar i ha optat per l'opció fàcil... apretar als pobres ositos tendres i delicats... ja te val!

01 de setembre 2008

avistado ovni


recomencem una temporada més les noticies i entrades en este nuestro blog con una notísia de alcance.

El blog ha sabido que la MASA (Mujeres Asofocadas Sexualmente Activas) ha atisbado un OVNI (Ombre Varriguitas Nunca Imaginado) a l'alçada de lavenida Glandel de la capital iler-jeta en la mañana de today. El ojeto en el que se movía presentaba un color grisaceo tirando a piata mentalizau, oyèndose unas cacofonias o berridos al estilo:

- "... fot quet paiooooooooooo, que portes bolaremolc, ruuuuucccccccccccccc!!! i em fotràs lo paracops enlaireeeeeeeeeeeee"

- "amvaparí nena, quin bé de deu... i de 10..."

- "no tacochos nenaaaaaaaaaaaa que com bufés lo vent no gosaria no mirar per veuret la comisura los llavisssssssssssssssss"

(certifiquem que els comentaris han estat aquests sense variar ni un punt ni accents)

els radars i càmeres de vichi-landia que dispose la MASA han captat la istantania en que lenergumen, amb la seva pancheta preembarazal, entrava al seu bugatti després de mantenir conversa amb un amic-confesor seu, un bon chaval que l'escolte de tantoncuanto, vamos!

Es recomane a la població iler-jeta i de les partides del goltant que no el miro als ulls, doncs a part de veure-li les pates de gay que li marquen el físic decrèpit que gaudeix, veuran venes de sang rabioasa com si se li vulguessin sortir les boles... les bolessssssssss... dels ulls, a causa de la seva redondés. Advertim que està ple dexpressions lugarenyes i de comentaris picants. La polícia ja no el busca, pq el trobava sempre. I les membres sòcies de la MASA quasi que tampoc des de que no maguanta cinco (5, five, cenc, cinque, V, 4+1 (bibangelnieto)) polvos seguidos. Localitzeu-lo a la foto si sabeu i digueu si l'heu trobat!

Bona temporada 2008-09!!!
Giveaway of the Day