28 de febrer 2008

nuestro giñe

erase que se era una ves por el año 2003, una pareja sin maldecaps financers pero amb maldecaps despai per habitar... i erase k se era una ves que se desiden a mirar de adquirir algun local donde vivir, procrear i educar a sus descendientes si los habiera como asi ha sido. Y miraron y miraron... xaleteses cerdenyeros amb força terreny pero vells a reformar, pisets a 56 kilos pa reformar, obra nova a dojo amb preus y merda, molta merda!
I els preus van anar pujant i pujant, el que va començar sent un preu carillo acabà sent un preu baratissim comparat amb altres, yicom el mascle de la parella es de números, el seu cap només feia que somiar xifres i milions (de pessetes clar).
I por supuesto llegó la decisión, en agosto, con la calor... i el preu no era amb el que un día vam iniciar tractes... com pot ser? lladres? i que fas? i que fem? i que farem? i com? i quan? i ostic... i reostic... i no val alegar el tipus de fenya del numeros... pq la senyoreta no era ni de bon tros fixa... i con retoñas por venir... con una mano delante y otra en la buchaca signaron el tema... su contrato por 30 años... y su cuota mensual... esa cuota que sin darte cuenta te la chupa cada primeros de mes...

Años de obras... un par... mal de caps miles... paletas malos, contratistas de cayenne imbeciles, enguixadors borratxos, parqueteros de mierda, fusters con clavos en los pies... colla dimpresentables i colla de maldecaps. Encara demà divendres han de venir els senyors de vitral, i ho juro que es aixi, a arreglar un tema pendent... de fa només quasi dos anys...

Però vist amb perspectiva, i després d'unes quantes quotes mensuals pagades religiosament, i amb pujades de l'euribor, el millor es que gaudim de casa nostra, darrerament molt de la mansarda o guardilla... i que els mals de cap passen, en venen altres, però mentres tingui familia, amics i salut... crec que me la pelarà el demés pq al cap i a la fi, sempre podem tornar a buscar casa, no?
us adjunto una foto de l'octubre de 2003... pels nostàlgics i pels no optimistes!

26 de febrer 2008

dia del domuns


aquest any es celebrarà el dia del domuns (Donatius Organitzats per un Munt de Uligans Necessitats de Sexe) amb una línia de finançament molt clara... cal apoquinar el que es pugui cadascú i cristianament per tal de seurfragar les obres a les quals s'ha vist abocat lo anchova pater. Per tal costrucció s'ha fet amb el servei de Benito y Cia. i del Caragol Banyetes per tal que duguin a terme l'obra amb total solvència i pofessionalitat (detall: ja han començat a enguixar i estocar la pared mestra de 80 cms.) amb l'ajuda d'ell mateix, i per mostra un detall... mireu quin gesto que domina per enguixar pareds... tremendo... el te registrat a l'eSGAI

Cal que feu els donatius a La Faixalanxova, oficina comarcal de les Torres d'Al-Sanuí (nou nom de la partida com a conseqüència de la propera adopció del tal Anchova amb el seu nou lOOk); no escatimeu esforços, tots tenim hipoteca de collons (bueno... tots es un dir) però alguns les tenien de pacotilla.

amb tot carinyo, de part dels membres dela penya La Colomina, benvinguts al món dels hipotecats for ever!!!

lo cotxe fastántic!

no és un meteorit, no és un trolebús, no és un artefacte del dimoni, no és un artilugi del dr. hans de coppenhage, no!!!

és el premi laboral que ha rebut lo matinador del blog a la seva feina, el reconaixement a anys dobrir i tancar la campa per arribar primer i marxar últim, per aguantar a especimens al estilo pitarqueño i/o escapeños, per aguantar bajanades al blog i als dinars i/o sopars que ve nomes a postres, per aguantar destrosses d'altres vehicles de la seva propietat sempre italians...




i per això te una funció secreta: ENS VIGILA! el mateix forntal del vehicle així ho demostra, no son fars, son webcams connectades amb lefeveí i la cogebé que emeten senyal a l'hispasat i poden fins i tot provocar que plogui a jaén... ja ho sabeu, si veieu el citat vehicle "date por jodido". Ahª i a qualsevol hora eh? no por mucho matinar se vegila peor!

24 de febrer 2008

crónica de una comida anunciada

...fectivament, podem concloure que els calçots laxen k ti cagues, te vas de pernera, te ginyes sense control, et fot un trombo l'estòmac, cagaleras de la muerte...

este nuestro blog pot concloure també que cuinar calçots, no cremar-los eh? volem dir cuinar-los provoca laxació posterior, i com a prova aportem una afoto de la IIIª trobada gastrofàgica La Colomina celebrada diumenge 24 de febrer de 2008 a la nova chosa dels anchovas:
ells no estan ajudant a posar correctament els calçots sinó que ja pateixen de mal de panxa flatoril abans de menjar-se els citats bulbs... vigileu, amics colominos pq pot ser us nagafen més de mal de panxes al anar veient les fotos que un servidor a captat amb total punt de vista artístic... seguirem...

22 de febrer 2008

IIIª gastroconcentració la colomina


sospresivament i sense que servisco de precedent, la partida de les Torres de Sanui, ex-agermanada amb les Torres Bessones, serà l'escenari triat per la IIIª gastroconcentració La Colomina a celebrar lo quart domenge de 2008.
Semblava que nun principi la plena assistència no estava garantida com per fer convocatòria doncs les famílies garciapalazonx i morenogasset "no els hi nava bé" de concentrar-se. Es canvià l'opció passant del menú calsoteril flautulento i fraudulento a un menú de paellangrudo marinera en la costa lluvia daurada. Un cop d'efecte de la comentarista bloggera Magui ha fet que la torre, la que serà nova morada dels anchovas (faran un estany u k?), quedi lliure, i aquests van oferir la seua chosa per realitzar de nou, un menú a base de calsots. I vet ací que els que no iban de venir, vindran, ja no deuen estar emprenyats, pq jo no m'ho trago eh? (i tu, t'ho tragues?) i per tant serem futimé de person... 4 por pradillas, 4 dalli, 4 dalpicats, 2 de ronda, 4 del conferenciapiscopal, pos pa ser perfestamente unos daciocho bocas a limentar.

així doncs, com a menú el chef anchova pater ens delectarà amb uns calçots ben cremats amb foc viu i follaraca acompanyats de salsa gomescu provinent de la normandie francaise amb salsa suplent de mi suegra que es de la terra de sempre, por si un caso; a la tipera ja típica i ben regada amb tint de veranill i /o cocacol sin cocaina se l'afegirà una jartá de carn a base de costelles, poll, cunill_ingus, llonganais amb butifauer especialment adquirides per tetabrik en una carneceria propera. De postre sus valdrà amb uns aprofiterols amb xuculata desfeta pel maître pestanya en cassola de fangoria. Cafe, copa, carajill, cigaleta, basotubo, porracosdolanda, xerinola i gatzara (a alcarràs). Pels nens i sobretot nenes, la suplent de suplent dajudnt de cuinera klanker farà uns dels seus típics plats elaborats a base de pasta de marca blanca o també anomenat Macarroni alle engrudo de tonno (atún ostia, in-culs) i/o tomatosolispotedunkilo. Vamos que si su acaben podran anar a cagar tots al tròs.

La tarde es tancarà quan el personal es cansi i jastiguin farts los veins de sentir-nos.

Es prega puntualitat a lhora conveniada que encara es desconeix i per tant, emplacem esta localització bloggera per tal que digueu, organitzadors i paganos (graciesssssssssssss, no es marisc pero bueno... de moment cubriu l'exepdient a lespera dinauguració) a quina hora voleu que vinguem... quart dhora abans pel sempre puntual pestanya, sempre suposant que no caldrà arrimar el hombro ajudnat a desrunar la casita, no? no sera una escusa esto? ein? MAVEUSENTIT ANCHOVAS?? (ara que ben pensat seria divertit jojojojo)


PD: si ña vaques a les rodalies, més val que les dongueu festa u les vengueu pq ja sabeu que va passar a unes pobres gallinetes a lo restaurant La Colomina, ea, disho keda por sant aleix!

21 de febrer 2008

ella no sabe!

i ella diu"k no en sé, k no em sortirà" i jo li dic "només cal provar-ho, relaxat i deixa anar la teva imaginació"... "k no me surt... no puc, he d'estar inspirada, no es el meu dia avui"

ella no en sap, o no vol provar-ho, jo insisteixo, la veritat es que em descarregaria de responsabilitat perquè sempre ho he d'iniciar jo; ella després ja s'hi posa, darrerament molt més que fa un temps en que em costava arrossegar-la, inclús ho fa amb doble sessió, però sempre trencar-me jo el cap per intentar començar-ho d'una forma o altra... no crec que sigui tant difícil no? de fet, ningú naixem ensenyats, això es va adquirint amb la pràctica, el dia a dia, la imaginació.


Ahir em diu que l'havia d'ensenyar com es feia... i pim pam, jo en tres pasos li explico com arribo al moment creatiu... resposta: "val, ara ja sé com fer-ho i ja m'hi posaré quan tingui temps. Bona nit."




De fet, no entenc perquè tanta por a fer una entrada creativa al blog, el tema tant se val, no creieu? del que sigui,si total es per mantenir una mica de contacte. Segur que ara que sap com fer-ho, ho intentarà però diu que ha d'estar inspirada... ja veurem per on surt la cosa, però com amb el primer post que faci surti guanyadora del mes en quant a missatges rebuts, jo em retirpo, i lanchova també.

20 de febrer 2008

Fidaniel Castro renuncia



Fidaniel Castro renuncia a tornar a ocupar la presidència de Cubalitros.

En un comunicat publicat al diari "Granchova", Castro dóna les gràcies a tots aquells bloggeros que el van escollir com a webmaster a les passades eleccions "lliures", però afirma que "no aspirarà ni acceptarà el càrrec de president del Blog Estatal i comandant en cap". Fidaniel afirma que molts van alegrar-se en saber que deixava la presidència i tenia problemes de salut. "Era incòmoda la meva posició davant l'adversari que va fer tot el que era imaginable per desfer-se de mi i en res m'agradava complaure'l. El meu desig va ser sempre complir amb el meu deure fins l'últim alè. És el que puc oferir. No m'acomiado. Continuaré escrivint posts i seré una arma més amb la qual es podrà comptar des daquest el nuestro blog", conclou al final del seu article.

by Mayamisoundmachin

19 de febrer 2008

fer petarrons aprima més!


seguint l'estela del missatge post d'ahir, el més comentat del blog, direm que com a resposta a tant sòrdid i vociferat títol, fer petarronss aprima!
" Cuántas calorías se pierden con un buen pedo?Doce si los pedos son suaves, tambien conocidos como llufas o llufetas (viva la reina!). Si uno llega al escalafón de brutales se pueden quemar hasta 37, y con los pedos tirados a escape libre 56, más 11 calorías extras si se deja un pelin de nicotina, pues implica mayor polución y desgaste del slip o calça

Aquesta preciada informació s'ilustra amb més claretat en el llibre que us recomano pel sant Jordi proper:
" Cómo tirarse pedos adelgazadores" Petrus Cuescation Fétido, editorial PedetApostini.
Nois i noies fer pets és un dels meus esports favorits i a més a més et pot posar en forma, doncs a petar-se, a fer campionats de pets, no em digueu que no és una bona notícia!
Però clar els petons hauran de ser brutals o escape libre, practiqueu sense parar.
Recordeu fer pets aprima!

18 de febrer 2008

Fer Petons Aprima!

Si si heu llegit bé, un estudi recent ho confirma, fer petons aprima!

" Cuántas calorías se pierden en un beso?
Diez si los besos son suaves. Si uno llega al escalafón de brutales se pueden quemar hasta 17, y con los apasionados 26, más 11 calorías extras para " recuperar la forma de la nariz".
aquesta preciada informació s'ilustra amb més claretat en el llibre que us recomano pel sant Jordi proper:

" Cómo Adelgazar Follando" Richard Smmith.Ed. Grijalbo.

Nois i noies fer petons és un delsmeus esports favorits i amés a més et pot posar en forma, doncs a petonejar-se a fer campionats de petons, no em digueu que no és una bona notícia!

Però clar els petons hauran de ser brutals o apasionats, practiqueu sense parar.

Recordeu fer petons aprima!

_________________________________________________________________
MSN Video.

http://video.msn.com/?mkt=es-es

15 de febrer 2008

Us enyoro amics!

13 de febrer 2008

us identifiqueu?


un comentari a una entrada anterior m'ha fet pensar... de petit veiem a la TV els barrufets amb el maleït Gargamel i el seu gat Azrrael, el Pare Pitufo que més semblava un pitufo musulman per la barba poblada (de xinxes), i la resta de pitufets cadascun amb un tret d'identitat... l'inteligent, l'esportista, el rialler... la pitufina rossa al estil la buenorra del camera café i per últim el BARRUFET GRUÑÓN.

Érem petits i no ens adonàvem però quanta ragó tenive el sinyó autor dels barrufets... a la vida n'hi ha que assumeixen rols i els executen durant tot el dia... però el rol que més abunda és el de Gruñón.

Per 25 pessetes digueu-me persones, situacions o moments en que sou o trobeu gent gruñona... 1, 2, 3 responda otra ves...

12 de febrer 2008

camera café



recuperant velles maquetes de comentaris ens permetem el luxe de proposar un joc que aixecarà alguna AMpolla entre els lectors i lectores.

Anem a jugar a les semblances entre el personatges de camera café (sèrie de culte) i els personatges que van sortint al blog, ja siguin de tipus físic o de caràcter o forma de ser. com veureu la foto adjunta ja dóna alguna pista però cal que us esforceu i justifiqueu la decisió.

11 de febrer 2008

Calçots


donades les recents converses entre el grupito La Colomina aquest blog ha efectuat una dura i formal recerca sobre el tema gastronòmic entorn al qual mos reunirem per 3ª vegada. De les investigacions podem dictaminar que internet és un perill, només hi ha sexe, inclús a la Wikipèdia, la qual pensàvem que era la enciclopedia més famosa, enorme i científica existent, però que es mou pel sexe i el desenfré... llegiu


segons la Wikipedia, enciclopèdia lliure de la internet, un CALÇOT és "una voz del idioma catalán con la que se denomina a un cultivar de la Allium cepa, la Blanca Tardana de Lérida, que se elabora en áreas cercanas a la costa de Cataluña sobre todo en las comarcas de l'Alt Camp, Baix Camp , Tarragonés i Baix Penedés, a partir de bulbos" (ep, com vol dir, jefe? bulvos? vulvas? ay deu!)
Segueix dient que "Calçot" viene del hecho de que en su cultivo se amontona tierra sobre los brotes que crecen de la cebolla inicial ( "calçar la terra sobre la planta" ). Esto se hace para conseguir un tallo blanco de unos 20 a 25 cm (ejem... no confundir con calzarse a alguien con el tallo). El origen de los calçots es objeto de debate: una de las versiones más comúnmente aceptadas afirma que se debe su descubrimiento a Xat de Banigues, un campesino de finales del siglo XIX de la zona de Valls (baix o vaix o vays), que por descuido, preparó a la brasa unas "cebollas" que sobrecalentó (no confondre amb el sobrecalentament en edat adulta i en posició de ferms). Se quemaron todos por la parte exterior y, en lugar de tirarlos, peló (anda ya!!! marrano) las capas más externas quemadas, descubriendo que su interior estaba muy tierno y sabroso (pornografia pura i dura a la zona de l'Alta Camp)

"Se consumen los tallos jóvenes (jjojojojo i los viejos con viagra, no te jode!)y se puede hacer entre el final del invierno y principios de la primavera. (serà que a lestiu fot una calor que empeste, no?). El calçot forma la base de las populares calçotadas (ya, i el caragol de la caragoladas, i la patata de las patatadas i lo xumino de la xuminadas) asados preferiblemente con ramas de avellano y tienen que hacerse sobre la llama viva. Una vez hechos cuando las capas exteriores estan negras, entreabiertas y echan una especie de espumita, (te quieres callar???????????? sigamos para bingoooooooo) se envuelven en grupos de 25 (llega la hora de la orgía, organizacion!!) y se dejan como mínimo una media hora para que acaben de cocerse con su propio calor (en media hora pim pam... i fins una altra, baby). Se comen pelando las capas exteriores y untando el calçot acompañados de una salsa denominada salsa de romesco (deu ser una mena de oli hidratant o què? per a lubricar, vull dir)
Una vez consumidos los calçots y tras lavarse las manos negras (cony, sexe interracial), se come carne y butifarras (eso eso... una buena comida de butifarras), todo ello regado con vino. (no podía faltar algo de alcohol con tanta carne de por medio)

Sus propiedades nutritivas: un amplio contenido de vitaminas y minerales, propiedades diuréticas, tonificantes, digestivas y afrodisíacas. (ostia, prometo que això no ho he afegit jo, ho juro!!!, només ha faltat dir que porta proteines i va bé per la pell , uffff)
tot un seguit de despropòsits... voleu dir que tot allò sa de fotre per la boca???

09 de febrer 2008

BBQ FOR RENT


sarquila BBQ utilisada solamente una vesssss
pràstica, portati, manejable, con tres posisione
pa carbón o yenya, pa fuego vivo o llama muerta
reposabrasos anticodo de tenista
apoya tensilios i dos ruedas motrises3
58 (ancho) x 35 (fondo) cm
Diviértete con tu familia y amigos y prepara exquisitas bbq, para ello te ofrecemos este modelo de carbón y realizada en acero esmaltao con recoge sendras

rason: en este blog k paese serio i formal!

08 de febrer 2008

Formes geomètriques

Según el Mº de Sanidad el 40% de las spanish women’s tienen problemas para encontrar su talla de ropa. Veamos, analitzem coi … d’aquest percentatge, segur que un 60% es perquè insisteix en fotres i encaixonar-se dins d’una talla o patró que no li correspon –“em va un pelet arrepretat però bien, no?” alhora que amaga panxa, pateix insuficiència respiratòria i els òrgans interns fan una emigració cap a zones menys comprimides-.

Tras un exhaustivo estudio basado en el escaneado de la silueta entre 1’2 millones de mujeres y tras complicadas, complexas y exhaustivas operaciones matemáticas, estadísticas y gráfismos para determinar la silueta base típica de la mujer peninsular.

El resultat de les noves formes es:

Diábolo. El 39% de la població fémina adopta aquesta forma, a saber, perímetro de pecho y cadera simétricos y cintura más estrecha. Bueno, podríem resumir com la típica ... “NOSTASMAL!!”

Cilindro. El 36%, con mayor simetría entre pecho, cintura y cadera. I les seves subcategories – XXXLtonel, XXLbidón, XLgarrafa i LPotet de mel -

Campana. Un 25%, amb forma pecho y cintura simétricos y mayor perímetro de cadera –sinónim de fertilitat en antigues cultures-

Amb els resultats d’aquest estudi el que es proposa es un canvi en el patronatge en funció de quatre valors: alçada, pitrera –hem afegit un grafisme fotogràfic per a més informació i donada l’importància en aquest particular parametre d’estudi-, cintura i cadera.

Ja sabem que hi haurà mil subformes, ja sabem que es un tema delicat, ja sabem que pot semblar machista, ja sabem que pot donar molta mofa … però, es un estudi oficial, pofesional i serio i ho diu lo Ministerio, així … Y tu, de quien eres??

07 de febrer 2008

Experiències a Cal Doctor

El meu nom es Hemelindo, obviament nom fictici ja que vull mantenir el meu anonimat per preservar la meva fama de paio dur, poc sensible, poc donat a la queixa i sense un pel de tonto. Vull narrar-vos una de les moltes experiències darrerament viscudes envers la medicina i els seus executors.

Vetaquiquunavegada em van donar hora amb 2 mesos d’antelació per fer-me una prova a la Unitat de la Veu, semblava que no arribaria mai lo dia i justament aquest matí vencia la data i he estat de visita a cal sinyor Arnau largasesperas de Vilanova ... proves i provetes de sonoritat vocal -molt lluny d'Ils Castrattis de Montserrat-, càmeres espia pel garganxó espentejant impunement la campaneta que per mi ve a ser en sensibilitat com un clítoris ja que, a la que me'l toquen arcada que pateixo wwwoorg !! i el paio de bata blanca, en acto reflejo defensivo, enretirant-se del meu davant contínuament sota l’amenaça real d’una agressió liquida en forma de caféllet matiner i, per si no havia prou, sesió amb un tubet prim però llaaaarg introduït per la nàpia neta de les característiques construccions fins al vell fons de la gola, un espectáculo, gràcies dono a que tot eren vies altes i no ha estat necessari baixar-se els calçotets per altres menesters més íntims i violents.
Pel que sembla al historial clínic ja figura l’advertència de “paciente poco receptivo y escasamente predispuesto a las manipulaciones en las aperturas corporales naturales”, si, catxondeo ha hagut, han vingut a veure l’espectacle un parell de dones –una feia pinta de doctora però l’altra per mi que devia ser la dona de la neteja- que passaven per allí ja que, donada la escasa col·laboració, els sorolls guturals i les exagerades contraccions estomacals s’ha montat un petit espectacle, res a veure ni per asomo amb les graderies arrebossar en la famosa gastroescòpia on hi van participar activament un total de 6 persones. Finalment avui he estat sedat, els cops al clatell com a un conill cualquiera, per abaratir costos, no han demostrat eficàcia així que han optat per gasejar-me salvatgement amb un spray de lidocaina que m'ha unflat la boca, l'interior nasal -on ha buidat mig pot-, una orella per sobredosificació i un ull quan lo doctor restregador s'ha empipat i m'ha fotut una flibada certera al iris mentre recitava per lo bajini frases que no he entés.

Lo doctor ha conclòs l’exploració nasobucofaringea dient que “tens una estructura no habitual de la zona laríngea” i que “per les converses i temes que acostumes a tractar et pots quedar mut i tothom més tranquil”

I colorín colorado .... el cuento no ha terminado. Proximamente 5ª entrega.

06 de febrer 2008

pal del pp

benvolgut lector i comentarista oportú
mos astem expressant correctament des del dia 27 dabril de 2007
si més no alguna palabra amb faltes ortogràfiques buscades o alguna expressió de lleida o de torre, així que si no manténs mu tornes a dir, cagondem! i si manténs doncs malegro per tu i per tots... aquí no mos fiquem amb res ni amb dingú, per ara!
au, visca la terra i força al canut
HOHASENTÉS????????

"Qué te carguen el muerto"

"Qué te carguen el muerto", " Que et carreguin el mort",  i amb anglès encara no ho puc ficar, és una bonica expressió, vol dir, que tens davant teu un marró d'un par de " cojones", moltes vegades et ve donat, sense que t'ho puguis dir res i moltes vegades et ve per boques, em recordo a mi mateixa una tarda d'estiu, comentant: - qui et monta la despedida, sister!, Ah tú, què no t'ho havia dit, és que penso que ho faràs molt bé perquè de les amigues no em fio!
Lleig, molt lleig, de les amigues sempre et pots refiar ( encara que a vegades et deixin penjada a la teva despedida!, però això és un altre tema)
O bé el mort de necessito ajuda i t'encolomen una entrada, que ha de ser imediata i no tenen un moment d'espera ( però això és el món dels tios i també és un altre tema)
Però si he de montar una despedida i confia en mi, però perquè?
Pensa que jo no li portaré un boy que la magregi i li posi les galtes vermelles, pensa que no li posaré una disfressa per  fer-li passar vergonya, pensa  que no li faré passar per proves estúpides, o pensa que no li adornaré el cap amb un pollorro i a més a més luminós!
Doncs, realment és el que pensava, perquè ha de ser així?
Necessito la vostra ajuda, idees per no caure en lo de sempre, la típica polleta saltarina, és que he de pensar que fins aquest moment no ha vist cap? I lo pitjor la resta d'acompanyants tampoc?
Amics ajudeu-me a trobar altres formes de dir a10 a la Soltería.
Gràcies i una mica de por favor!


Tecnología, moda, motor, viajes,.suscríbete a nuestros boletines para estar siempre a la última MSN Newsletters

al soci no se li pot enganyar

""!blogizzztezzz, barcelonizztezzz
al zoci no se li pot enganyar!""

aixi resava un conegut president de club de fungol cada cop que havia de denunciar pràctiques subversives i falses que afectaven al seu club.
és per aixòs que nantros des daquesta finestra oberta al món, i tothom sap lo cares que son d'instal·lar les finestres, hem de dir-ho clar i català, alt i fort, gordos i prims, xatos i naripuntigaguts, gallines i gays, a valls i a baix, a sant salvador i a comarruga... ara me liat, pero tanto se vale... aquí es va demanar ajuda per un tema familiar, s'havia dorganitzar acomiadament de soltera, tots vam correr a expressar el nostre desig dajudar, lúnic que es va demanar fou que es fés una entrada general on tothom poguessim "dir" la nostra; què tenim? un stop al blog, tots esperant, alguns foten les matinades del copon, altres expectants, i altres que no han entrat mai ni entraran.

Així doncs, denunciem el tema i proposem que el mal fet al blgo es resarceixi amb escreix i celeritat... volem entrades generals al blog, siguin del color que siguin, si cal parlar de fungol que no em parlat mai, pos se parla... si cale parlar de la selva de los famosos pos se parle, i si cale parlar dels hilillos de la isla de los famosos pues tambien... QUI POT VOLK I QUI VOL POT I QUI PUGUI KAPRETI I KI APRETI OJITO K ESPOT CAGAR!

per remetre missatges
i que es publiquin automàticament
heu de remetre un correu a:

consell redactor

05 de febrer 2008

expediente X


s'ha obert la veda!

el blog ha destinat infinitat de recursos per tal de captar i adoptar el sinyó/ra matiner que darrerament cap a les 5 del matí toca diana, escriu una miqueta (molt poc, bastant ranciet el paio/a) al blog i se'n torna a dormir o a fer la churreta.

el D.I.S.M.E. (departament d'investigacions i sortides mediatico esportives) està darrera la pista de duess aus nocturnes. L'un, no es un matinador nat, ben paresido, robusto, àgil con los dedos, esputador matinal reconocido, zaquiquero bajo catalpas, constructor en ascuas, agobiado insomne, pare de família amb dos xurumbels en edat de despertares nosturnos; sospitem que pot ser ell el que fa de Gall. Malgrat tot, no ens quadra massa que només escrigui 4 paraules quan ell es un literato nato pato.
L'altre, un resident en barri residencial, àtico pa más ensenyas, grandote, barítono en horas muertas, amo de su perra, arreglador chapista de fiats, quadero de la pradera... Per les hores de que parlem no ens coincideix massa amb la imatge de dormilon cuarentón que aparenta, però...
Es gratificarà amb donuts tota aquella informació que pugui ser definitiva per esbrinar qui o quins individus/es matinen per entrar unes paraules al blog. Gràcies.

04 de febrer 2008

les preguntes dels nens

¿Heu pensat mai perquè els nens fan tantes preguntes?
- Pare vull un nino que sigui un dofí del mar...
- No, els reis han passat, per l'any que ve el demanes, o pel teu anniversari
- ah, Pare, ¿i per què el mar és blau?
- Doncs... el mar és blau perquè... es reflexa el cel
- Ah…però però Papa, Papa, ¿perquè el cel és blau?
- Doncs mira... el mar es blau perquè... són coses de l'estratosfera
- Papá, Papá, ¿què és l'estratosfera?
- ah, si... aixòs... qué es la… o sigui... l'estratosfera... on venen dofins de peluix?

I si us fixeu els nens pregunten coses molt més intel·ligents que els adults... els pares pregunten: "T'ho has menjat tot? has jugat amb la plastilina?" i, en canvi, els nens pregunten: "perquè fem pipí? on van els pardalets a la nit? perquè es mor la gent? "

I el lloc predilecte per fer preguntes és el cotxe... és el lloc ideal per fer el plantejament més complicats. Si a això afegim la típica senyora pija amb el seu 4x4 gros, ben gros que es creua al davant teu sense aturar-se a mirar-te perquè no pot, doncs s'està posant maquillatge de semàfor a semàfor, i tu... amb recatada educació... tenint en compte que van nens al teu cotxe i dius amb un filet de veu inaudible "la maretttttvaparí!!!" de seguida sents al darrera una veu suau i dolça que diu:
- que la coneixes? perquè és la mare? no es una paraulota dir la mare que et va parir, no? perquè ho dius això? no es diuen paraulotes , papa!!! que era la mare?
O també aquella pregunta típica de cotxe: "papa, perquè no tens cabell al cap?"

Però no són cruels, necessiten informació. I ja no diguem quan preguntin de sexe, encara no he passat per aquesta fase, però prometo preparar-me i documentar-me, estudiar si cal, practicar les paraules més difícils: cigoto, espermatozou, hermofrodita... tot i que, tal com va la canalla pot ser la pregunta serà més fàcil: "l'àlex te un penis gros!!! i se'l toca!!!" deu meu... on anirem a parar?

01 de febrer 2008

lO CarNavaL

Carnavals a Venècia, Brasil, Cádiz, Tenerife, Fraga i Sunadell ... ja superat el Dijous Gras arrenca amb força el CarnavalEstoltes, dates de festa, disbauxa i xerinola per excel·lència i gran oportunitat per fotre el mengo i lo tótil pels carrers aprofitant l’anonimat que dóna una mascara o careta –que a alguns ni els fa falta portar donat el desordre facial -.

Tothom que participa d’aquesta festa pagana, viciosa, corrupta, antimoral i hortera te preferència per alguna mena de disfressa, els qui van dels clàssics de tota la vida ... pistoleros de western, mexicanos, enfermeras del vício, vampiros, bruixes, trogloditas, spidermans pixats, ratolins ... i d’altres , moltes vegades amagant algun trastorn mental, psíquic o social, aprofiten l’ocasió per treure la segona versió d’ells mateixos, l’ amagada, la oculta, la perversa ... són els guarnits de azafatas, de mujer –més aviat com travel·los de peloenpecho-, de Guardias Ceviles, de militars, de gatitas lindas, de prostitutes de 3al4º, de policia dels Bilage Pipol ....

Hem posat unes fotos representatives, però ... CONCURS AMB PREMI ... ens podríeu comentar quina es la disfressa que realment us posaríeu ?? de que us agradaria sortir i no goseu ?? de que disfressaríeu als altres cumpanyeros del blog ??

Bona festa i ens veiem a l’enterrament de la sardina seca …
Giveaway of the Day