¿Heu pensat mai perquè els nens fan tantes preguntes?
- Pare vull un nino que sigui un dofí del mar...
- No, els reis han passat, per l'any que ve el demanes, o pel teu anniversari
- ah, Pare, ¿i per què el mar és blau?
- Doncs... el mar és blau perquè... es reflexa el cel
- Ah…però però Papa, Papa, ¿perquè el cel és blau?
- Doncs mira... el mar es blau perquè... són coses de l'estratosfera
- Papá, Papá, ¿què és l'estratosfera?
- ah, si... aixòs... qué es la… o sigui... l'estratosfera... on venen dofins de peluix?
I si us fixeu els nens pregunten coses molt més intel·ligents que els adults... els pares pregunten: "T'ho has menjat tot? has jugat amb la plastilina?" i, en canvi, els nens pregunten: "perquè fem pipí? on van els pardalets a la nit? perquè es mor la gent? "
I el lloc predilecte per fer preguntes és el cotxe... és el lloc ideal per fer el plantejament més complicats. Si a això afegim la típica senyora pija amb el seu 4x4 gros, ben gros que es creua al davant teu sense aturar-se a mirar-te perquè no pot, doncs s'està posant maquillatge de semàfor a semàfor, i tu... amb recatada educació... tenint en compte que van nens al teu cotxe i dius amb un filet de veu inaudible
"la maretttttvaparí!!!" de seguida sents al darrera una veu suau i dolça que diu:
- que la coneixes? perquè és la mare? no es una paraulota dir la mare que et va parir, no? perquè ho dius això? no es diuen paraulotes , papa!!! que era la mare?
O també aquella pregunta típica de cotxe: "papa, perquè no tens cabell al cap?"
Però no són cruels, necessiten informació. I ja no diguem quan preguntin de sexe, encara no he passat per aquesta fase, però prometo preparar-me i documentar-me, estudiar si cal, practicar les paraules més difícils: cigoto, espermatozou, hermofrodita... tot i que, tal com va la canalla pot ser la pregunta serà més fàcil: "l'àlex te un penis gros!!! i se'l toca!!!" deu meu... on anirem a parar?