31 d’octubre 2008

dE castanyadA

Weys, jarribat ... la festa dels tontos per excel·lència, una excusa més per seure a taula i menjar-te quelcom orquestrat per algun interessat, en aquest cas els productors de castanyes i boniatos que en altra data no se’ls menjaria ni un porcino ibèric patanegrallenadeginy.
Ja ni nombro els “panellets” tradicionals catalans … fedemon que un engrut de pastapastanaga, fruitsecs i sucre a preu d'ortodòncia i cada cop més, presentats amb una decoració estil patètic i cutresalchichera de coloringos i diversitats de sabors a cada cual més vomitiu no és de la meva predilecció. Ja qui tira més cap al Haloween americanitzat, si, ja, teniu ragó, és la monda ... disfrassarte de psicópata asesino gilipolles, brujachupapirulas o de hipotecado muertoviviente no té cap mena de justificació.


Bé, un cop finalitzada la part del despotrique gruñón contra les tradicions cada cop més comercialitzades i sense gràcia ni esperit –espereu per Nadal, ja l’estic preparant-, dir-vos amics, companys, conocidos, achantats o gentdemalviure que avui, si la pluja ho permet ja que el sostre amenaça en caure a qualsevol moment, celebrarem la tradicional Festa de la Castañilla i del Moscatell a la Finca Pratschoa’s, esperem la vostra assistència i agradable participació amb moltes ganes de gresca, xerinola, disbauxa i ves a saber .... buenoooo, uff, si, del kopón.

Ñi haurà de tot … panellets, castanyes, moscatel –amb el raïm de les vinyes abonades d’orin del rallie-, un pegot de boniatos i gelat d’estrataciella.
No us acabareu lo moscatell y "que bien que lo pasemos ...."

28 d’octubre 2008

per un cop, parlem de finances!

Me comentaba un compañero de trabajo que hacia un par de años había encontrado un dentista en su barrio que trabajaba bien y a muy buen precio, que le había hecho varios arreglos, entre ellos una reconstrucción con funda por 300€. Al cabo del tiempo le empezó a molestar la muela de al lado, y acudió nuevamente al dentista y le comentó que sentía pinchazos. El dentista “económico”, le miro la muela contigua, y le dijo que el no veía nada y que estaba bien, que ya se le pasaría. Repitió la visita varias veces por las molestias y la respuesta del dentista siempre era la misma, “yo no veo nada, la muela esta bien”.
Ante el desconcierto producido por la poca importancia que le daba su propio doctor a su problema , acudió a otra clínica cercana al trabajo. Las instalaciones eran mucho mas nuevas, el dentista le miró, le tocó la encía y le dijo que parecía un problema de la funda, le hizo una radiografía digital y en 20 segundos la estaba viendo en una pantalla TFT donde se veía claramente una infección de caballo debajo de la funda que llevaba desde hacia menos de 6 meses. En fin, cabreado se cambió de dentista, y el nuevo le cobro 500€ por la nueva funda y 200 mas por la mano de obra. Al final, por querer ahorrar tuvo que pagar lo barato y lo caro, y comentándolo con el nuevo dentista el que contestó “somos demasiado pobres para comprar barato”.
En épocas de crisis y de baja confianza, a veces nos sentimos tentados a comprar barato, pero al igual que en momentos de bonanza hay que ser racional y no subirnos por las ramas, comprando por encima de nuestras posibilidades, también hay que ser racional en época de vacas flacas, ya que si de pronto todos compramos “lo barato” a pesar de que tenga menor calidad, nos estamos perjudicando a nosotros mismos como consumidores y estamos castigando al productor que trabaja bien y con calidad, y premiando al que trabaja mal, empobreciendo el tejido productivo.

27 d’octubre 2008

Què ens està passant?

bon jour a tutti le monde de bene

avui el diari ens mostra una notícia que m'ha deixat una mica pensatiu... al municipi veí, rei dels esmorzars de jubilats, anomenat ALCARRÀS van celebrar en el dia d'ahir l'habitual concentració motera dels volts de tots sants. Uns mil moteros van passejar amb més o menys art la seva montura per les contrades del segrià...


Això m'ha fet pensar... ON ÉREM NOSALTRES? i per nosaltres vull dir, amb pels, senyals i dades les següents persones:

  • ion de rues: experto montador de motos de diferenta cilindrada i procedencia, des de bandit 400 mil tragos, susukis repetardeadas en conmemoraciones alzamorísticas, hondasceberres choradas sin respetar una mierda i/o bandit 600 azulete polvete
  • milanés: provinent de una susukigesecinccents matriculada a la UNED actualment encara fa caballets gays amb la honda900fairbleid limitada (atada i lligada volem dir, si?)
  • pestanya: ja no es el que era amb la seva hondauvefeerre; la cosa ha canviat eh, men? la seva bemeuveerre1150erre no gaudeix de quilómetres tirats
  • segla: no es motero, es quadtero conlo qual queda todo dicho... un mindundi de la conduccion derrapadora, un levanta polvo avanzado, un barítono esmorzador amb un cosí con hija de paquete.
  • chumari alfari: el ninguneado chumari con paquete no aparece por enlloc, no sabem si la crisi innobiliaria ha fet estralls, o la paquete_ria ha dado un tumbo a su existencia azzurra.
  • ombra: ni cambiando de montura, ni de guantes, ni de chupa_mela cambia su estilo inconfundiblemente goma, estirar en recta i refrenar en curva tot desimulant l'existencia de poblemes de carburació o dentrada de la reserva... patètic en resum.
  • del loscosgepezeta o del milimelis & rubiaca no parlem pq no cal, no?

definitivament la campanya anti concentracions iniciada per l'ion ja en la primera concentració motera que vam anar que devia ser la de rosselló de fa 8 anys, passant per altorricó, alcarràs, torres de segre, borges blanques i nevades, etc etc... ha donat resultats per a ell i s'ha desfet lo grup de gayteros (gays i moteros) que tants premits s'havien endut als sortejos de les concentracions idems. A més ha provocat un estat de confusió en alguns motards del grup que suposaven com a dies de concentració dates com el pilar o tots sants, i ha fet canviar als diferents oganitzadors les dates setmana amunt o avall per tal d'evitar-se la trucada o semese tot dient-li:

"ei, chaper, diumenge concentració a XXX, a quina hora quedem? no esmorsos! i tapem-nos que comença a refrescar! parlem!"

bon dia i esperem que això canviï!

25 d’octubre 2008

Nanchova Vidal


Nanchova Vidal, ahora productor, se resiste a abandonar su faceta de actor porno

El indiscutible Rey del Porno, el español Nanchova Vidal Sasún, aseguró en una entrevista con EFEspilsen que pese a haberse convertido en director y productor, su faceta de actor es la que más le apasiona y por eso nunca dejará de protagonizar escenas de sexo.

Una buena noticia para los incondicionales de este actor, quien a sus 3o y tantos años ha situado a España en lo más alto de la pornografía mundial y que asegura ha participado a lo largo de su carrera en más de 3.000 películas.
"Me casé hace unos años y decidí retirarme, me dediqué a producir películas de transexuales y gays, lo que me ha dado de comer muy bien, pero, a ratos, de vez en cuando, vuelvo a ponerme el traje de luces" porque -confiesa- su pasión es "hacer escenas buenas".
Polémico e inagotable, Nanchova es el invitado especial del seminario "Historia(s) del cine erótico ilergeta: lo oculto y lo visible", que concluye hoy en Morella.

La contribución de Vidal al cine X de categoría mundial son sus grandes escenas, según reconoce sin modestia, al calificarlas de "inolvidables e increíbles", con posturas apoyadas en cama o en mesitanoche memorables o en escenas fisting.
El Rey del Porno y para muchos el discípulo de Ronco Pestanyeedi inició su carrera cuando tenía 20 años:
"Fue con mucha ilusión porque a un chiquillo de 20 años que acaba de llegar de la mili en la P.M., que se dedica a hacer transportes con furgonetas, o a esquiar con traje de luces o a mancillar velocípedos ajenos, le surge la oportunidad de trabajar en el porno. Para alguien que fue un porno-adicto, fue muy glamuroso, muy bonito", confiesa a Efespilsen.
Sus mejores recuerdos vienen de los siete años que vivió en l'ombra del camp d'esports, cuando trabajó sin descanso y dio el salto a la fama.

24 d’octubre 2008

funciona aixos o no fungsiona???

anchova k no pagues o k?
coi, no disimulis, la quota menstrual...
cagondena!!! ara no mos deixen escriure comentaris????????????????

23 d’octubre 2008

turismo rural

Se trata de un deporte nacional que antes se llamaba 'ir al pueblo'. La diferencia es que si vas a tu pueblo es gratis, y si haces turismo Rural vas a un pueblo que no es tuyo y pagando una pasta. Para hacer turismo rural no vale cualquier pueblo. Tiene que ser un pueblo'con encanto'.
-¿Y qué es un pueblo 'con encanto'?
Pues un pueblo que sale en una Guía de pueblos 'con encanto'. Si es que se cae por su propio peso. A estos pueblos se suele llegar a través de una carretera comarcal 'con encanto', que es una carretera con tantos baches y tantas curvas que cuandollegas al pueblo estás 'encantao' de bajarte. Y cuando entras al bar intentas integrarte con los vecinos.
- ¡¡¡Buenos días, paisanos!!! ¿Qué es lo típico de aquí?
Y el del bar piensa: 'Pues aquí lo típico es que vengan los gilipollas de laciudad los fines de semana a dejarse doscientas mil pesetas'.
Lo siguiente es alojarse en una casa rural o 'casa con encanto', que es unacasa adornada con muchas vasijas y ristras de ajos en el techo, que no tiene ni tele, ni radio, ni microondas. Eso sí, tiene unos mosquitos trompeteros que por la noche hacen más ruidoque una Derbi Coyote. Luego te das cuenta de que los del pueblo viven en unas casas que no tienen ningún encanto, pero tienen jacuzzi, parabólica, Internet y portero automático.Tu casa no tiene portero... pero tiene una llave que pesa medio kilo.
Otra ventaja que tiene hacer turismo rural es que puedes elegir entre una casa vacía o vivir con los dueños. Estupendo. Te vas de vacaciones y además de la tuya tienes que aguantar una familia postiza. Que por la noche tú quieres ver la película, ellos los documentales, y te planteas: '¿Quién manda más, yo que he pagado 600 euros o este señor que vive aquí?'. Pues gana él, que tiene garrote.
Y encima te dicen que tienes la 'posibilidad de integrarte en las labores del campo'. Que quiere decir que te despiertan a las cinco de la mañana para ordeñar a una vaca. ¿No te jode? Es como si te vas a una gasolinera yte tienes que poner tú la gasolina, o como si vas a un McDonalds y tienesque recoger tú la bandeja. Osea, lo normal. Así que te levantas a las cinco para ordeñar a las vacas. Que digo yo: ¿por qué hay que ordeñar a las vacas tan temprano?Si la leche está ahí.¿No se pueden ordeñar después del aperitivo? Yo creo que esto es fastidiar por fastidiar, porque a la vaca le tiene que sentar como una patada en lasubres que la despierten a las cinco de la mañana para que le toque las tetasun extraño.Que la vaca te mira como diciendo: 'Tío, si quieres leche vete a la neveracoge un tetra brick'. Es que son ganas de molestar.
Pero el 'encanto' definitivo son las 'actividades al aire libre'.Como cuando te ponen a hacer senderismo, que es lo que habitualmente sellama andar, y consiste, pues eso, en poner un pie delante de otro hasta queno puedas más, mientras los del pueblo te adelantan en un 'todoterreno' conaire acondicionado..Pero tú encantado. Vas por el campo como abducido. Te vuelves bucólico y todo te parece impresionante: ves una 'caca' de vaca y sueltas:'Ummmmmh qué olor a pueblo.' ¿A pueblo? A pueblo no, huele a mierda. Esosí, a mierda 'con encanto'.Y todo, sea lo que sea, te sabe a gloria: en el mesón te ponen dos huevosfritos con chorizo y tú en tu ciudad no te comes estos huevos, ni estoschorizos. Y le dices al camarero:
- 'Oiga ¿a qué este chorizo es de matanza?'
- 'Pues casi, porque a punto estuvo de matarse en la curva el del camión deCampofrío'.
De repente oyes unas campanadas y dices:
-'¡Ah!. ¡Qué paz!. No hay nada como el sonido de una campana.'
Y el del bar te dice: '¡Pero si está grabado! ¿No ves el altavoz delcampanario?'
En ese momento te preguntas si los sonidos de las gallinas y de los grillosno vendrán en un CD: Rural Mix2005', 'Los 101 Mayores Éxitos campestres.'De lo único que estás seguro es de que los mosquitos trompeteros son deverdad. Que pareces un Ferrero Roché con varicela.
Yo creo que, de lunes a viernes, la gente de estos pueblos vive como todo elmundo, pero el fin de semana distribuyen por la carretera a unos tíosdisfrazados de pastores y cuando ven que se acerca un coche, avisan a losdel pueblo con el móvil:- '¡Eh, que vienen los del turismo rural'! Y cambian el cartel de'Videoclub' por el de 'Tasca', sueltan unos perros cojos por las calles ysientan a la entrada del pueblo a dos abuelos haciendo alpargatas, que luegote compras unas y te salen más caras que unas Nike.En fin, yo creo que un montaje tan grande como éste no puede ser obra depersonas aisladas. Estoy seguro de que están implicadas las autoridades.Me imagino al alcalde: - 'Queridos paisanos: este verano, para incrementarel turismo, vamos a importar más mosquitos del Amazonas, que el añopasado tuvieron mucho éxito. Y quiero ver a todo el mundo con boina,nada de gorritas de Marlboro. ¡Y haced el favor de pintaros el entrecejo, quenoparecéis de pueblo! Y las abuelas Nada de top less en el río, que espantáisa los mosquitos..Ah, y por cierto: Este año no hace falta que nadie haga de tonto del pueblo.¡Con los que vienen de fuera ya vale!

21 d’octubre 2008

De ferias ….

Hay ferias tecnológicas, gastronómicas, de turismo, moda, de bestiar tufejador ... y también per a millonaris –ojo, dels que tenen pasta, però pastagansa, una morterada per aburrir, res de pelamandurries que s’acolloneixen perqué poden pedre 100.000 miseriosos euros d’un plaç fixe a un interés que dóna diarrea de sentir-lo o perqué es devalua la borsa un 8% i se li finiquiten 100.000 ebros, això és una propina de botones Sacarino-.

Que el precio de la entrada, 35 euros, no lleve a nadie a engaños. Simplement es per a que el populacho vegi lo miserables i ruïns que son davant dels verdaderament ricachos.

Es un evento pensado para ricos y el resto de mortales que no tengan millones (de Euros o en su defecto de dolars Usa) en sus cuentas corrientes sólo pueden soñar con los aviones privados de 2 millones de dólares, coches de lujo, diamantes o camas carísimas que se muestran en esta feria.
Los organizadores aseguran que los visitantes podrán "ver las cosas más bellas y lujosas que el mundo puede ofrecer", encara que moltes vegades se confon el luxe amb la major de les horterades rococós recarregades de brillantets, llumetes, floripondios i xuminades.

La feria se celebra en Amsterdam, Shangai, Moscú y en Pitarch City Wey, una petita població de boines situada en una remota provincia turolenca on hi ha un riu on temps enrrera es va veure una mena de Yeti ataviat amb banyador colorista i floral banyant-se en les seves gèlides aigües.
La investigación del blog destaca entre los objetos expuestos los Lamborghini –uns pedazos de coches de gasolina pels no profesos en la materia, d’aquells que les chorbes pujaríen a tuttiplein amb escots amb V fins al principi del monte de venus, cinturons amples enlloc de faldillas i senseltanga per no ratllar la tapiceria de pei (de les més cares, pell de prepuci de tigre albí de Malasia)- o el collar realizado con 79 piedras preciosas la més cara de tota la fira que mostró la tienda Gayssam y cuyo precio es de 300.000 dólares (uns 225563 euros al canvi d'avui) encomanada per un comprador anònim calvorota, amb gafes, jaqueta de padrí i amb un físic deixat de la mà de Deu i de tots els apostols i sants del santoral qui va fotre ma … eh? … a la cartera per apoginyar un regalito per la seva estimada muller.

También se ha podido ver la cama más cara del mundo, las mesas de madera más antiguas o carritos de golf teledirigidos con sus palos de golf destilando aromas de melocotón impregnados en el hierro de aproching.

On estàs Ombra? On has anat? Maldito roedor del dinero, exigim una explicació convincent … S’HA DE COMPARTIR –no ho has sentit mai de la canalla?- HOHASSENTIT!!!! COMPARTIR !!

18 d’octubre 2008

lo article del rally ionistic por finnnnnn


Bon diai a tothom:

Sí, a tothom, perque ens vam fer veure............. i sentir, SENYERA ESTELADA palplantada a ran de terra i a peu de carretera per que tots els pilots catalans (i més si tenien tendències separatistes e independentistes) la poguessin veure onejan al vent. Un participant a la cursa, un tal Esteve, que lluia senyera catalana (no independentista) al cotxe, al costat del seu grup sanguini, vaig veure en persona com se li arrasaven els ulls de llàgrimes al passar pel davant nostre; no ens confonguem, no se li van arrassar de llàgrimes pel nostre entussiasta patriotisme, si no pel poc respecte que mostraven 4 individus que a més de ni mirar la carretera pot ser va veure com aixecaven un porró de vi amb grasiosa intentant de que el vermell líquid entrés dins del garganxó tot i el vent que feia en aquell bucòlic racó de carretera amb les vinyes (segons un entés del grup, varietat moscatell) de fons.

El públic alla present era divers, parelletes, aficionats vinguts de fora... i de ven fora, per que uns xics pel rossos i que parlaven llengües foràneas i no gaire conegudes es van rendir davant de tal desplegament culinari, unas butifarras con mongetas i samfaina acachipandada de la óstia, vam fer el deleit dels qui podien veure aquell apat fora de lo normal, llavors s'en van donar compte de que nosaltres feiem una altra carrera.....la del colesterol. El carajill, no va faltar, amb duets de licors, brandy i whisky van possar el punt culminant després del petit suis de nesquik, il assortit de "caixeta de bombons de visita" resecs. El que no va fer tanta gràcia va ser el "clinc clinc" de cullereta contra vas de vidre per remenar el que ya estaba més que remenat sucre del susodicho reventat.

La cosa va passar del desconeixement dels 4 individus, al coneixement territorial, d'aquest, a l'admiració alimentària, a la gràcia (pel veure amb aquell artilugi difícil i complicat, dígase porrona) i al despreci pel poc respecte que al principi he anomenat pel que feia a la cursa automovilistica. Un dels altres apartats a destacar, va ser el desplegament tecnológic que es va poder veure en aquell racó del mon, càmares fotogràfiques amb objectius que feien caure de cul, aplanaments de terreny per poder agafar la millor instantànea posible, posicions estratégiques amb banderes nacionals per tal de deixar ven retratat al amic de tota la vida amb el participant del seu mateix pais passant a tota merda!!!! així com càmares grabadores d'avançada tecnología que amb una sola mà i sense cansar-te pots grabar mil hores. Allà vam tornar a marcar diferències, amb una petita i podriem dir que obsoleta càmera de fotos (no es per ofendre Lui) van fer mils de grabacions tan agoserades com......el company que no podia aguantar la pixera entre mig dels raïms, les passades....de rosca cridant a pit partit donan ànims a algun del corredors que ens era totalment desconegut, aixecades de porro contant els llargs segons per tal de marcar algun rècord absurd o comentaris que ni venien al cas ni venien al cas, per dir alguna cosa.

Acabada la cursa, tornada cap al cotxe, que es va fer més llarga de lo normal, be sigui per que la nevera no podia portar el nostre ritme o perqué es va decidir fer un últim reportatge de fotos del podi abans d'acabar el rally, vam decidir de fer l'apat fort de la jornada, vam anar a un restaurant......quina colla de.......professionals, només veure'ns entrar ja sabien de quin peu calçabem, després de fer-nos passar a taula dos vegades, ens van possar apartats del món, (senyor) eram sols però sols, (senyor) més sols que la lluna, (senyor) no hi havia dingú més, (senyor) fins que per falta de lloc al restaurant (senyor) van seure una persona més en aquell inmens menjador, (senyor) Déu meu, quin horror,(senyor) vaig patir bergonya aliena, (senyor) vam sentir tots quatre de que un senyor (senyor) pogués fer tant de merder (senyor) i aixó que semblava tot un senyor, si senyor, (senyor). Menjar amb la boca oberta (senyor) deixan penjar l'aliment de la dentadura, (senyor) picar damunt de la taula (senyor) agoseradament per alguna cosa que li fes gràcia en llegir el diari, (senyor) la beguda......semblava que beguessin les estoballes (senyor) en comptes d'ell (senyor). Un desastre dels grossos (senyor). I a partir d'aquí es va acabar la jornada de rallys per a mí, però després de veure aquell espectacle i soportar-lo tot el día només compto les hores que falten fins l'any que ve per poder sortir amb els meus amics a tornar a guadir d'aquest dia tant memorable, i si per alguna d'aquelles caiguesa malalt aquelles dates.....doncs em quedo a casa que hi ha soc gran!!! davant de tant espectacular espectacle a més de no deixar gaudir plenament als allí presents sigui dit tot de més enllà de fronteres catalanes per sert era ben traidor, doncs el raig de vi del porró i el vent poc amics son, i si no que li preguntin a la samarreta del Pere.

17 d’octubre 2008

Un coñazo


La setmana pasada, un membre de l'oposició política del país (o bé del país veí segons per aquí) va dir més o menys:

- "mañana me toca un coñazo".

I pobre home, va dir el que pensava, realment era un "coñazo". I qui no ha tingut que anar a coses que eren realment un "coñazo"? Però clar moltes vegades no ho pots dir i has d'aguantar, la reunió de veïns, les trobades amb segons quins membres de la família, les reunions de feina, la feina moltes vegades!

Multitud de situacions que apareixen durant el dia i de les que no diem amb força i ganes: "Menudo coñazo".

Clar aquest senyor té uns altres motius per preocupar-se (ha ficat la pota), però jo pensava perquè no podem dir moltes vegades, no vull, no m'apeteix, no en tinc ganes..Perquè moltes vegades quan sents al jefe parlar, no li pots dir: calla plom!

A vegades ser políticament correcte és: UN COÑAZO
by pumuky dax

16 d’octubre 2008

el aran organiza una semana de esqui dirigida a todo el publico gay

fa uns dies la premsa local ens va oferir una notícia realment curiosa; es volia organitzar, i s'organitzarà, una setmana d'esquí dirigida al públic gay. La meva reacció fou de sospresa!!! i indignació per les lesbianes, és clar.
Fins i tot, es parlava d'un horari i de diferentes actes segons el dia: tots els dies implicaven a priori esquiar, de dia, de matí volem dir, malpensants, a les pistes d'esquí cadascú al seu nivell i a poder ser sense treure massa el culet al fer cunya, si us plau i si no us plau.
Un cop acabada la jornada d'esquí es proposava pel DILLUNS la festa de la neu... como?????????? ay ay ay... no comment. Pel DIMARTS, festa chill out, volem pensar que chill no ve de chillar, no? ens referim a la festa chillar como una loca out (fuera)... jolinnnnnnnnnnnnn. DIMECRES, festa a pacha dj resident, aki tots segurs pq en principi no estan interessats en els pach@s... no? Per DIJOUS... bajada de toxas... jojojojooj... clar tanta activitat els dies anteriors doncs provoca una recaiguda retràctil, un período de recuperación, vamos. I DIVENDRES?????? cadascú a casa seva... que ja n'hi ha hagut prou, val?
Direu que aquest és un comentari una mica sexista... però es que ens ho posen en safata de plata eh????

13 d’octubre 2008

farterada a lo pont de montanyana

fectivament ahir vam ser víctimes d'un dia plujós i copiós. La jornada obria clara amb expectativa boletaira; a les valencianes d'alfarràs ja n'hi havia 6 baixes, de 12 !!! finalment el kilómetre 82 de la carretera viella, alego de tolva ens recollia per intentar recollir a palades els rovellons. Escrutem la zona, el 4x2 con firme mojado, ojo la rodera... rediez d'un pel no ens clavem. Parem el auto i ... pluja torrencial señores!!!!

parese que amaina... se baja del auto, se cogen tres boletus nosesabesisonbuenosperocógelos i llueve... llueve... uhm... parem parem... els chabusqueros suen i la ona sota paraguas bipolar no para de rasgar la tela; anem a dinar? però si son les 12'45!!!!!!!!! cap al pònt de montanyana aragonés. Comentan que s'espera (i rato...) la presència del pesti i your family a eso de las 2, mas menos, ja sabeu! llegan no després de una hora i quart de vermutillo aniquilat en 5 minuts per la olivacomedoraombraria. Tots junts ja, se pide ... se demana el menjar... porta macarrons, amanides de qués de cabraaaaaaaaaaaa, mongetesssssssss... dios... pq posen taules tant petites??? o pq porten macarrons per a un regiment militar??????? i les mongetes??? amb 10 orelles no calia, home... que sou de vida per aquí o què, pq nantros si, però pot ser la perdrem avui tota, la vida, després de la digestió que haurem de fotre...10 meu!!! i de segon? jojojojo... peus de porc pero no calia tots els peus dels porcs de la granja del costat, xageraos!!!! ni dues trutxes que feien por, ni ... sort que el picantonet no era gros, sino.. no calia dir-se picantonet no? i el vi? jijiji personalitzat, no cal dir res més i tap de suro amb base superior de plàstic... nivel!

i el postre? bueno... més limitat, si... ara, això si, si arribo a demanar cafe llarg americà m'he d'endú les restes en una ampolla de alitro i mig pq el cafe normal era en tazón... amb raó el restaurant es diu Fonda Llarc!!

per cert, l'amo i senyor del local, indescriptible; no vull imaginar-me el savoifaire del menda en la cuina, ni el sistemamètode de neteja de les forànies que disposava, bé si més no d'una que només es movia amb gràcia per la zona ampla del camp de joc, amb espais per distribuir joc entre les companyes, si no no hi cabia. L'altra, crec, era conscient que el seu jefe es dutxava poc, i patia.
bon profit!

09 d’octubre 2008

la crisis immobiliaria

NOTICIA URGENTE: Empresarios de la Construcción bloquean carreteras como protesta contra el gobierno, porque éste no les concede ayudas para sus empresas.

Ver fotografia


08 d’octubre 2008

el subconscient mana

però què passa? què voleu? analitzeu el tema, un equip es diu espanyol, la presentadora es diu ana Blanco, tot quadra, però i què? però si ja està bé, home! a que no es queixarà massa gent? ja ho veureu... i als diaris en canvi es carreguen al pobre home Alvares.
fede10

07 d’octubre 2008

moda a la seu


el passat dichous dia 2 d'octubre es va celebrar al claustre de la Seu Vella de Lleida una desfilada de modes de les que s'anomenen chic. Tota la créme de la créme es va donar citar a l'escenari incomparable de la Seu Vella per tal de poder gaudir de la colecció presentada a Nova York pel famós Angel Custòdio Dalmau

Tots els que accedien al local climatitzat volien veure i tocar als famosos. La Cañadas rubia de pote..., lo morenote tuperote del CSI, lo angel pauloski, lo arcalde modelo, la pilar "se lo que no hicimos" rubio, lo jesús gayriñas, la masco chiclet... tots hi eren i la penya alteradísisisisma per poder tocar-los.


La desfilada va passar amb bastanta pena i gloria, bon recinte, lasha miró, la mascó i no lo vió, la lorenadamal o.t., lo quiñonez i lo graviottonoelmosso, la rosy de palmaguapisma i algun pajillero més, algun/a nostasmal modelos i para de conta, però la festa posterior va ser molt més profitosa. S'havia comentat tota la tarda que hi hauria sorpreses, les nostres càmares únicament van captar el moment de l'entrada de la cañadas i lo negrato investigator grissong acompanyats pels webmasters de este nuestro blog. Lo river fotia goig, els autògrafs volaien i es rifaien, la cañadas abrassadissima al anchova all the night, i lo negrato perseguint a l'ombra (observeu el seu traje) que de seguida li va parar los peusgays davant lacoso que patia, presentant-li a lo ion de rues i lo pestanya, que dit sia de pas, no tenen n.p.i. d'anglès i tot i així es van entendre.


El moment cúspide de la nit va ser quan lo Custòdio va presentar una peça de roba de la seva propera colecció 2010-2020 a la qual va titular "chaquetica piel vuelta estilo lorenzo lamasmelamamas" que li quedava com anell al dit vulgar el blogmaster anchova. Va suar però duia una peá de roba Custo, customat a dur-la com si fos seva, volem dir!

06 d’octubre 2008

aplequet

L'Aplec de Tardor guanya cada any més adeptes, fet que obligarà la Federació de Colles de l'Aplec del Caragol (Fecoll) a replantejar-se la festa a nivell organitzatiu. Aquest any s'han reunit als Camps Elisis de Lleida 48 penyes del centenar que conformen la Fecoll, de manera que, de cara a les pròximes edicions, s'intentarà preveure més potència elèctrica (que fotien los fluorescents tot lo dia poberts? cale?) i punts d'aigua, així com habilitar-hi més espais.

La majoria de les colles van muntar el seu xiringuito de bon matí amb la intenció d'aguantar fins al sopar. Per amenitzar l'estona entre menjada i menjada van haver tornejos de petanca, botifarra, bitlles, futbol sala i parxís, amb premis per als guanyadors inclosos. També hi va haver dos sessions de ball, una a l'hora del vermut i l'altra, a partir de les sis de la tarda. No obstant, el plat fort de la festa, com no podia ser de cap altra manera, va ser el caragol, cuinat i amanit en les seues múltiples variants. Com a l'Aplec del maig, els penyistes s'ho van passar en gran cuinant-lo, servint-lo i menjant-se'l. (seria a les 47 penyes restants pq a la nostra si no riba ser per un arrequitamiento de la penya madre o padre en este caso pos la cosa queda en no caragols, no? abajo la junta!!!)

per cert, no hi ha doc gràfic de lo nostre blog en premsa com si va passar l'any passat!!!

03 d’octubre 2008

menú del dia

avui estem però no estem
quina gana... pues venga!!
el menú del dia es basa en un plat fort,
la típica i recurrent moncheta blanca aderezada amb llonganissa brassa
i una mica xamfaina, el pa que no falti
l'aperitiu inicialment servirà per poc, patates i golives, estupinyes i majillons
abeurat amb vinacho marrullero i peleón, que la gasosia ajuda a calmar
postre chocolateado i almibarado i nateado si cale
para pasar a cafe, carajo, copa, puro, palillo i siesta
tovallons de paper, gots de plàstic, manteleria de luxury,
upper guarres a dojo i les mosques pro-baileys
un espectacle en viu!
res que no sapiguem
per cert, quan passen els cotxes?
o ens hem equivocat de lloc?
i el ion? no havia de venir???
perdó i que ho passeu bé demà al concert!

02 d’octubre 2008

agapitour 2008 bis




el passat mes de juny de 2007, els avui feliçment pares dr. pestanya in love i papito GG (grupo gafitas) van tenir un idili musicofestivo com a conseqüència de la baixa de bosé i la irrupció de dr. pestanya amb lo seu LP Agapito.


el proper dissabte això es pot repetir... el tantes vegades creticat maikel miguelito bosé actua a la city of... Lleida, i aquesta vegada actuarà com deu mana o pot ser no, tot i que lo pestanya estarà preparat per suplir el artiste real.


Lo notori és que està prevista l'assistència de una claca extremadamente peligrosa por su alborotamiento y volumen hablado oral compuesta por la pilicalcetines i su prima, la klankeraminomagradalobosé, la brikamitampocquecollonsfotemaquíimisnenasencasasolas, ademàs de papitonomepierdounadeboséymijaconsubuelapanovariar y el doctor pestanyamequejodetodoperomemolabosésupermen, que es queixa molt però no se'n perd un, i això que son 30 auros. Així que protegiu-vos del tumulto pq ells hi seran... de passo rememorem l'entrada del juny de 2007... jeje...





"Ha nascut una estrella!el propassat diumenge dia 3 de juny a la localitat turística d'Alcarràssss sasar mucho se cierra cortoooo va néixer una estrella. La recent baixa per homosexualització flagrant del cantant Miguelito Don Diablo Bosé va provocar moments de caos i confusió en el previ al concert programat. Es va anunciar la suspensió del mateix per causes alienes a l'organització i el públic incondicional de Bosé va començar a ploriquejar qual animaló moñas ferit al cor...

Una de les fans, ataviada per l'ocasió amb una disfressa de cunilleta play-boyera, que fa quasi 40 anys que admira al supersupermeng, natural de Lleida capital, amb arrels falleres i membre del grupo gafitas i de la F.E.E.P.V.F. (federació espanyola d'esquí en pista verde i fumando) va patir un desmai amb alucinacions post menstruals a causa de la impactant notícia de la suspensió del concert del seu ídol.
Lo seu home, que ho és i de pelo en pecho, i que cal dir que és membre del equipo A-moto va engullir fort, va descordar-se lo cinturó i sense pensar-s'ho va saltar a l'escenari tot fent alarde de maneres molt més masculines i virils que el cantante de medio pelo Bosé provocant orgasmes col·lectius al restregar-se la bandera multicolor per diferents parts del seu pelut cos. Mentres la seva conilleta recobrava lo coneixement (fins a un límit, clar) el nou showman començava el repertori davant d'un públic femení entregadíssim que li llençava tota classe de roba interior, pelis porno, dildos i maquinària sexual. Gran coneixedor de les reaccions de la multitud en aquestes ocasions, va irrompre amb força amb tot un seguit de cançons adaptades per l'ocasió com: Linda cunilleta, Don Diablo gay, Supermeng, Sevilla me la cepilla, Morenamía casi gitana, Amante PornoBandido, Bambú i latex o Te amaré porque nostasmal que formen part del seu L.P. (larguium penis) titulado Agapito. "

números 901 i 902

Noticias interesantes sobre los números 901 y los 902:
Con esta nota espero daros una buena noticia y, siguiendo unos pequeños pasos, os ahorrareis una "pasta" en la factura telefónica. Os voy a comentar algo interesante sobre llamadas a teléfonos que empiezan por 901 y 902, que como sabréis, cada vez son más usuales y tu operador te factura aparte, aunque tengas contratada una tarifa plana para llamadas a FIJOS nacionales (compruébalo en tus facturas).
Cualquier entidad que haya contratado una línea 901 ó 902 ha tenido que abonarse previamente a un número de teléfono normal, que habitualmente empieza por el código de la provincia, hasta completar 9 dígitos y al cual se vincula el servicio 901 ó 902. Pues bien, tú puedes llamar al 901 xxxxxx ó 902 xxxxxx , que se te facturará aparte cada vez que llames, o bien marcas el teléfono vinculado, que te va a atender EXACTAMENTE igual que el otro, pero si tienes contratadas las llamadas locales, provinciales y nacionales gratis (tarifa plana), esta llamada NO se te facturará aparte. LO HAS ENTENDIDO, ¿VERDAD?
Toma nota de esta dirección: www.nomasnumeros900.com . Una vez dentro, introduce el nro. 901 o 902 a buscar en la barra de búsqueda y pulsa BUSCAR. Te aparecerá en pantalla el número vinculado... ¡que es el que tienes que marcar! Está más que probado, y funciona perfectamente.
Ahí van los teléfonos de algunas entidades 'importantes':
ADSL TELEFÓNICA (902 357 000) 91 707 74 60
MERCADONA: (902.350.200) 963. 883328
EL CORTE INGLÉS: (901.122.122) 91..7243699
RENAULT: (902.350.200) 93.4883727
ING: (901.105.115) 91.6349222
LA CAIXA : (902.334.334) 93.4953998
UNICAJA: (902.246.246) 952.076263
BANCO SANTANDER: (902.242.424) 91.7098520
CAJA MADRID: (902.102.010) 91.3349300
LÍNEA DIRECTA 902.321.321) 91.8072000
MAPFRE: (902.136.524) 91.5816300
ZURICH: (902.330.533) 93.2671020
TELE 2: (902.998.877) 800.760770
MOTOROLA: (902.202.302) 91.4138993

ESPERO QUE OS SEA ÚTIL. No seáis egoístas, reenviadlo. Lo que me dan GRATIS, lo doy GRATIS, para que se beneficien todos.
NO a los números 901 y 902, que son un abuso descarado, sólo para sus intereses

01 d’octubre 2008

Bueno y breve

LA EUTANASIA Y LOS JÓVENES

Anoche mi mamá y yo estábamos sentados en la sala hablando de las muchas cosas de la vida... entre otras... estábamos hablando del tema de vivir/morir.

Le dije: 'Mamá, nunca me dejes vivir en estado vegetativo, dependiendo de máquinas y líquidos de una botella. Si me ves en ese estado, desenchufa los artefactos que me mantienen vivo. PREFIERO MORIR'.

¡¡¡Entonces, mi mamá se levantó con cara de admiración... Y me desenchufó el televisor, el DVD, el cable, Internet, el PC, el mp3/4, la PlayStation, el teléfono fijo, me quitó el móvil, la Wii, el ipod, y me tiró todas las cervezas!!!

¡¡¡La madre que la parió!!!

Casi me muero!!!
Giveaway of the Day