DECORACIO ESCAPARATISTA

Després d'alguns anys de no actuar, de nou i aprofitant l'anonimat, en el recent Aplec del Caragol ha fet aparició el reconegut artista decorador estilista de banys, lavabos, sanitaris i recientes de l'orín i lectura el mestre CustoPaiper. Un cop més com un zorro generación Z o hombre invisible i visiblement afectao ha deixat la seva empremta tant a la tapa la tassa wc en forma de gotetes groges com, i sobretot, en el tancat caluros i oloros -en els millors moments- a coco-vainilla... amb una obra tipica plena de classisme, senzillessa i emprant materials nobles i colors suaus que indueixen al repos i relax de l'admirador que xoca amb la seva obra interna urbana. En cas d'urgencia i manca de paper l'obra es Oli en un Llum, ja que deixa de ser decorativa a extremadament util a la vegada que efímera, tret que resalta als bons autors de carrer.
Volem descobrir el fatal personatge que s'amaga darrera aquest artista sense nom, sense rostre i sense, posiblement, garie coneixement.
Teniu alguna pista? podeu fer-nos tres trets de com pot ser?

el milanés

fa un mes i escaig que li vam encomanar una funció dins del nostre este blog... SER WEBMASTER SUPLENT... pensàvem que li faria una mica de mandra, de vergonyeta, de "que voy a hacer yo?"... però no... va agafar el torobravo per les banyes i palante, cual toro embolau en su tierra natalicia...





El resum de mes es molt positiu, força entrades, diàlegs punyents i graciosos, comentaris a tota hora per mantenir un nivell animat i constant, fotos de chorví chorvà que al ying agraden i al yang no tant... sembla que ho hagi fet tota la vida, eh?





Es per aixons que des del blog li volem demanar que no deixi de fer-ho, que pot anar enviant entrades a este nuestro blog per tal d'alleugerir la tasca dels webmasters titulars... en dues paraules... un necessari relleu, un reserva titular, un maestro de la palabra, un retozador del diccionario... MILANÉS HAZ COMENTARIOS Y ENTRADAS!!! pq tal como tu dices... ahora tienes tiempo, y más que tendrás si no has hecho aún las vacaciones no?

si o si? gràcies...

romances de verano

benvolguts, el blog ha pogut tenir accés a unes dades que demostren l'evidència que fa un dies es rumoreja als escupidors i carasols de la ciutat. Efectivament, el benvolgut senyor Milanés "se ha puesto en esto del blog" i amb força, res de comentaris banals a l'estil "bon dia, weys" o "fede10" o"us enyoro".


Els seus comentaris son sempre amb una mica de punxa, provocant, amb ganes de que es reaccioni... al principi comentaie als seus allegats que esto era un blog de gays, siempre tios i ni una tia que llevarse a la boca... ara que la cosa canvia i s'incoluen fotos de conegudes membres femenines del blog, comenta que este blog solo habla de sexo, que siempre es el mismooo... serà gay? mos es igual!


Es per això que durant aquest mes d'agost es produirà un bateig bloggil i el MILANÉS serà investit substitut d'honor deste nuestro blog. Sabem que correm el risc de no presència com l'antic substitut Segla, però declaracions del milanés dient que AHORA TENGO TIEMPO ens fan ser optimistes.



Exigim declaracions sorpresives, investigació a fons, publicació d'articles picants, provocació i savoir faire... es a dir, que el de Pitarque en llamas se ponga las pilas y haga lo que sabe hacer con ese teclado i esas manitas que dios le otorgó. Deja el feixbuk i esas mariconadas, i ponte a inventar! ja sabes, cualquier cosa a publicar se envia a olgajoseplluis.vacances@blogger.com i se sube en un pis pas!

respaldo de bolas

qui no recorda aquells respaldos descanso de boles de fusta, eh? qui no n'ha portat al seu primer cotxe a l'estil la bala verde 127, la bala azul, el fuego rojo Uno, el 124 con capota negra, el orión pertrechado, el R7 amb paraxocs protegits... ays... andequedaran esos autos...

el respaldo descansador de bolas tenia una utilitat primordial. Et feia un massatget suau cada cop que desfrenaves, que acceleraves, que insultaves per finestra, que piropejaves a l'estil NOSTASMAL amb mig cos fora de la finestra el qual quedava amb algun tiron que el masajeador curava... també feia que no suessis massa a l'esquena després d'un viatget de 8 hores a Cuenca...

a l'hivern també tenia els seus usos... similars als que tenia a l'estiu... però amb una novetat que va parí el inventor del Beciberri, el molt honorable ANCHOVA POWER. Ell va estar pensant quin ús se li podia donar a les boletes bicolor i de sobte, després d'una nevada espelusnant, tant de nit com de dia a l'exterior, a Boí Taull, va veure la llum... El seu maltrech Ford Orion supermaleterocajón va patinar a la neu, el R7 multitapicerías tamé; ell, arduo i veloz, va reaccionar, va estirar el socorrido respaldo de bolas trencant les lligaduresdetrompes i zassssssssss... el va col·locar, no sense esforç, a les rodes motrius del vehicle... Anchova power es va dirigir llavors a manejar el vehicle, primera marxa, suau despegue de l'embragatge de la klanker i del cotxe... patapam... les boles a pendre pel vent per la neu i pel cul...

Va fracassar? no... inicialment semblà que si, pero no... va obrir les portes a nous invents. No fou un fet aïllat... hi havia força neu, eren altres temps, mes jovens tots, més potents! La idea va cuatllar i altres segrestadors de patents van veure un filó, desenvolupant altres invents similars partint de la idea del Anchova:

• bolas chinas tirachinas
• bolas chinas antilliscantes rasposas
• bolas chinas antilefaplanning
• las bolas de los ojossssssssssssssss
• las cha-bolas de los chitanos
• las para-bolas de los rumanos para ver Rumaneski TV

i tants altres... és per això que avui que ha nevat fem un homenatge al pioner Anchova Power. Gràcies

l'emoció del reencontre

snifff... obro el blog, dilluns... desanimat, segur que no hi haurà ni un saluda, ni un membre nou, i els vells... els vells de vacances... i oh, europa, oh sorpresaaaaaa!!! em trobo amb el següent a l'entrada anterior:

LODESTRALERDELASEGLA ha dit...
OMBRA, ANXOVA (DESECADA) I ANONIM, SAPIGUEU QUE NO ESTEU SOLS EN AQUEST MON DEL BLOG. UN AMIC I QUE NO ESTA ENFADAT A PESAR DEL QUE VOSALTRES OPINEU AL RESPECTE.

26 de juliol a les 18:36

gràcies per llegir-nos, jo ja ho sabia!!! tu havies de ser per aquí, d'incògnit, llegint de matinada per tal de no ser vist, de no ser atisbat... malgrat estar emprenyat (jijiji) però com sempre això no pot ni ha de quedar així, amic segla. En primer lloc preguntar-te per la darling i la goya, també per les repes i pel vostre embaràs, que serà de nou nena. I en segon lloc... ejem... ja sé que la cosa no va funcionar l'any passat... però... pot ser... si no fessis vacances a l'agost... pos... digo que... esto... no podries fer, al 50% amb la darling mother, de WEBMASTER SUPLENT? pensa-t'ho... no es guanya massa, i les despeses tampoc són garies... però es divertit... digue'ns alguna cosa al respecte, sisplau! et necessitem!!!!!!!

pd: anchova, vull pensar que tu no has estat el animador del blog de fidesetmana eh? no es poden fingir nicks ni orgasmes!

anchotravolta

benvolguts... ens informa el nostre informador destacat a les festes majors de l'Horta que el cap de setmana passat va passar el que feia temps que no passava... fectivament el ballarí anchotravolta va apareixer de nou a la nit lleidatana... feia anys que no el veien beure tant i tant sovint... saltar, ballar, cridar... val que es estiu, però no ha tingut mai tanta sed, no? ni ha fet mai tant esport, no?

divendres van ser les 5 del matí tot i les limitacions de baile ocasionades per lo sogre-veí que no volia anar a dormir amb la canalla (pot ser volia imitar al seu chendre preferit?)

dissabte... ufff... les 4 i pico i va ser portat a casa, em puc quedar una estoneta més, se'l sentia parlar entre somnis humits (pel zaquique, eh?)... lo mai vist... dos dies de farra seguits? però no deia que no aguantava com abans??? ó pren tauriton o no ho entenem!

i diumenge? tio, que es diumenge i el dilluns es curra. La una passades i tant ample... això si... algun moment havia de sortir l'efecte anchotravolta-ronconcocacola... el dilluns fou un dia de recolliment, cagalera of la muerte, descomposició total, farterades de omeprazol, regurgitaments salvatges... tremendo! com sempre va fallar a treballar en dilluns, si treballés a la privada ja faria dies que se li hauria acabat l'atur...

però això no és tot... no... com a bon nou veí de la partida es va involucrar tant, tant i tant que al marxar de la zona de festa el diumenge nit VA SER COREJAT EL SEU NOM AMB TOTAL SINCERITAT PELS PRESENTS I NOMENAT ANIMADOR DE LA FESTA MAJOR 2008!

enhorabona i aviam si l'any que ve superem la fita!

santa olga

SANTORAL - ONOMÁSTICA
Santos del día 11 de Julio
Santos Olga, Juan, Sabino, Abundio, Marciano y Benito
Nombre de origen germánico que significa alto, divino y por extensión se le asignan también otros atributos de la divinidad como invulnerable, inmortal... Olga es el resultado de la eslavización de Helga, nombre escandinavo que se relaciona con el de Elena, del que muchos consideran como una variación, porque ese fue el nombre que adoptó la princesa rusa santa Olga al convertirse al cristianismo.

Santa Olga es una princesa rusa del siglo X, esposa del príncipe Igor. Al morir éste, la princesa ejerció la regencia durante la minoría de edad de su hijo Sviatoslaf y al quedar libre de sus responsabilidades de gobierno, se convirtió al cristianismo y recibió el bautismo solemnemente. Murió en 969 (te collons lo numeret no?). La iglesia rusa celebra su fiesta el 11 de julio, día que suelen elegir las Olgas para celebrar su onomástica.

Otras Olgas dignas de tener en cuenta son Olga Constantinovna, reina de Wurtemberg, nacida en Rusia en 1822 y muerta en Friedrischshafen en 1892. Era hija de Nicolás I y de Alejandra Feodorovna. Digna también de mención Olga Nikolaievna, nacida en Rusia en en 1851. Hija del gran duque Constantino de Rusia, casó con el rey Jorge I de Grecia. De este matrimonio nació Constantino I, padre del rey Alejandro. De Pablo I de Grecia nacieron Constantino II y su hermana Sofía, reina de España. Olgazana, Olgaita, olgalleta i olgamarús, fueron reinas de sus casas y princesas por un día en pograma de TV. Tamién la Olgamengol, hija de peter ustinof i olga nét, casó con ombra i tuvieron ombretas varias, destinando su actividad pofesional a la ensenansa i educasion de xurumbeles varios, asing como ser de la ong micasaestuya i la ong companyerasconflictivas.copón
Las Olgas y Helgas se distinguieron además de por su firmeza en el gobierno de sus reinos y principados, en la generosidad para con sus gobernados. Olé con el almanaque com encerta! Felicitats!!!

(extret de www.elalmanaque.com)

actualitat: la fi de curs

som a les acaballes del mes de juny i com cada any, això vol dir que els xurumbels i les xurumbeles acaben en col·legi!

és per això que des del blog fem un homenatge als mestres i la seva tasca, doncs suportar a la canalla no resulta fàcil tot i que 2 mesos de vacances ho compensen i tot i que abans les classes eren de 45 persones i ara amb poc més de la meitat ja seria "anar contra la llei".

Nota d'Agraïment

SOBRE EL BLOG.

Hola webmasters, això va per vosaltres, fa dies que l’anchovapater hem diu “i tu perquè mai no publiques res?”

1er. Perquè ja ho feu prou bé vosaltres.
2on. Perquè no tinc molt temps.
3er. Perquè no tinc massa idees.
4art. Perquè no en tenia ganes.

Però ara m’ha vingut una inspiració, si, en el meu moment de “gloria” (els churumbels dormen), jo que faig normalment? hem poso al dia amb el nostre mitjà de comunicació EL BLOG, en majúscules perquè s’ho mereix, al menys en moments crítics de feina, família i d’altres coses que no ens permeten veure’ns com abans, si ens permet saber de tots nosaltres, per mi un alicient més, el entrar al blog per a veure que fa la gent.

Per tant les meves primeres quatre ratlles van per vosaltres ombra i anchova, per donar-me un petit al·licient cada dia. Per mi us ho mereixeu.

Que cursi no?
Prometo que si mai faig un altra entrada no serà tant tonta com aquesta.!

Klanker

arguiñano

avui farem un homenatge lloança

fa temps que estem per aquí i sempre he volgut retre un homenatge al mestre Arguiñano; de fet, l'latre dia sentia en una conversa nadalenca que el tal cuiner graba els programes mig pet... he de dir que no ho crec però si així fos, no ho trobo tant malament, tothom ha experimentat l'exaltació de l'amistat primer grado de beodo... al cap i la fi, qui pot veure aquest programa diari de cuina cap al migdia? doncs marujes, dones embarassades, marujos, jubilats/ades... i com normalment consta d'una recepta rica rica i barata barata, i un parell d'acudits molts cops ben guarros, doncs no fa massa mal a ningú, tot i que si cal criticar-lo també es pot fer... clar...

En concret, m'agradaria incidir en la mina d'acudits que aquest home diu sense pensar massa i quasi tots ben verds, com les seves verdures... k cabron! Serveixi aquest post per retre un homenatge a un basc campetxano que fa receptes barates... a la T.V. pq es comenta que al seu restaurant cobra un ou i part de l'altre, tot i que segons ell "los güevos de Arguiñano son güevos de los buenos... con tres yemas!"

ACUDIT: Va un señor a un restaurante con unas ganas increibles de comer caracoles, va, le pregunta al camarero si le queda alguna racion, al q el camarero contesta q le quedan dos raciones, el sr. le pide las dos raciones y empieza a satisfacer su antonjo a caracoles.Cuando ya va acabando, coje un cacarol q tiene una pinta buenisima, empieza a chuparle y nada (imaginar a Karlos haciendo el gesto y el ruido del tio chupando el caracol ), y nada, el tio dale q dale a chupar, (mas ruido y mas gestos) y nada de salir el caracol. El tio muy mosqueado, acerca el ojo al caracol y mira dentro para ver q hay.Esta el caracol en el fondo, espalda contra la pared, manos arriba y con cara de y le dice al tio: - Chupa!! Chupa!!

Pumuky return’s

Arranca de nou el curs escolar tras las breves vacaciones segons els educadors i el portero, i eteeernes, llaaaargues i agotadoooOores per la majoria dels mortals i de la població (alumnes, pares, tiets, cosins, padrines, germans, amics, veïns, monitores del cucalocum, babysisters, el tio que recull les fitxes de la fireta de la plaça sant joan, el contacontes i fins hi tot lo gos –ja sabem que tot es según los ojos que miren, el color con que se mire, que para colores el arco iris y los peces de colores-

La labor del maestro/a de parvulario es ocuparse de los ñiños en edad preescolar, vigilar su seguridad y desarrollar su personalidad, intereses y habilidades, en jardines del colegio, patios de recreo, en parques, etc. con las herramientas: juguetes, libros, utensilios de dibujo y escritura, equipo de video y audio, y sobre todo, la comunicación oral.

La labor del maestro/a de secundaria (o aquellos que ya tienen más de 14 tacos) es lidiar con toda una variada y compleja manada de garrulos granullossos con 2 dedos de frente y 4 dedos el pantalón caído, amb descontrolades hormones i multitud de pajáros en la cabesa, con los que hay que pelear y intentar salir indemne psicológicamente de las j.aulas –tristemente muchos no logran superar el fenómeno y para botón una muestra: Sisquereee, Mn. Nati Spot, Miranda o Il Predicador son ejemplos de afectamiento personal de los sufridos docentes-.

Aixina amics blogistes, ara restem a l’espera de recuperar la nostra especial docent Pumu per al blog dessitjant-li no faci moltes reunions, tutories i que no li toqui desmuntar lo pessebre i les estrelletes de tol lo pasillo. I al Predicador la recomanació és que s’apunti a classes de Capoeira per mantenir-los a ratlla i crear el pànic entre l’alumnat rebotat per rebrotar el respecte i l’educació perdudes.

Que tornin les bofetades, les garrotades, els cops al cap del anillo con sello, les amenaçes, les vengançes acadèmiques, las leyendas del terror, els insults disimulats, la vejación pública ... si no o heu viscut aquestes experiències ... a quin col·legi de mariposons heu anat?

He dicho … y denuncio.

Vuelve a casa por Navidad (?)

Pareix que va ser l’altre dia i ja han passat unes llargues setmanes, els jerifaltes de la estimada família de bronzejats i les repetides veia la llum encisadora de “este nuestro blog” –tras cultural-social y mayormente gastronòmica jornada- sota i bastos la direcció fatídica de lo Ombra i lo liante Anchoa.

Desprès d'unes setmanes de llarga absència avui tenim una bona notícia, lo reconocido catador de sobrenombre singular lodestralerdelasegla -“lodestraler” pa los amigos i per abreviar- ens ha dedicat unes paraules, curtes, molt curtes, escuetes diria, però plenes de contingut i caliu emocional que sabem interpretar.

El resultat de la desaparició al triángulo dels Vermut’s dels DestraYesing’s va ser preocupant, aborronador i entristidor, han passat moltes entrades sense la seva participació, però ací estem i continuem, sempre en el record i en la memòria les vostres aportacions.

Bé xiquets/etes i amanerats, ara que la “canícula” consumista i nadalenca sembla i pareix que definitivament es queda amb nosaltres i que les comilones s’allarguen més que una Quaresma de 50 dies, ha arribat el moment –se le supone- de refrescar les publicacions del blog amb la vostra participació.

P.D.- Es prega la col·laboració de tots; vinga, fan falta noves aportacions literates i fotogràfiques, per substituir els redactors exprimits i faltos d’idees brillants –qual calvorota friccionada-, de recursos i de caracter Whits Laibels.

Vuelven a casa por Navidad …? el temps dirà ... i inescrutablemente pasará.

Vuelveeee a casa vuelveeeee por navidá! Sniff ..

La meva amiga de Torre

Estimada amiga

Estic una mica sorpresa i al mateix temps preocupada!

Creia que el fet de deixar la torre, (ja fa uns anys que amb el seu estimat, van instalar-se en un lloc cèntric de la ciutat) dons faria que el teu vocabulari fos una mica més refinat i acurat, no oblidem que vas anar a una escola de pago!.

Però aquest matí al obrir el Blog, no em podia creure el que llegia, (sé que ho feies de tot cor!)

-Pumu et cedeixo el WC, per fer un Xeco, xeco!

Estimada Klanker torrera, quin vocabulari es aquest!Això perdona, però si ho dius en els teus "eventos socials", en els aniversaris de les amigues pijes de la teva filla!Les teves noves amigues et miraran una mica malament!Has de procurar reprimir aquest esperit o ramalaso de torre que de tant en tant et surt!Però clar aviat tornarà als seus orígens i aleshores que farem?

Estimada Klanker, pensa, reflexiona com el teu home.Penseu que us passa? Un es torna filosòfic i cita als clàsics i l'altra diu sense pudor: "Xeco, xeco"Això nois no va bé!Potser si que hauria de retirar-vos els dos a meditar

AH!, Gràcies Xeco-xeco, però no ha calgut, finalment ahir va venir operari i va mig arreglar fins que torni a petar.

Tinc un amic filosof

Realment estic preocupada i molt! No se que li esta passant al meu amic Anxova!
Definitivament s'està tornant un pensador!
Però si amb majúscules un PENSADOR.
Diu que el seu cap no para de pensar, que no pot controlar aquests pensaments ( Alguns diran:Nunca es tarde cuando la dicha es buena),i ens te a tots descolocats, no el reconeixem, on és l'Anxova de sempre!
OH potser duarant tots aquests anys ens ha enganyat a tots, i no volia mostrar el pensador i home de seny que portava dins seu.
Com que ell demana com poder deixar de pensar?
Ajudeu-lo, que pot fer per no pensar i tornar a ser el que era?
No us talleu, us agrairà l'esforç i sobre tot el ratet que perdeu pensant!

feliç aniversari avui ja fas 36 anys...

t'agradi o no t'agradi ja ets un xic mes... més... vella

això sen derije a la KLANKER... madre bipolar i esposa anchova powered by nissan, i futura cap d'obres.

deixeu aquí totes aquelles dedicatòries, pensaments, comentaris, missatges, comments, acusacions, indagacions, exabruptes, malhumoracions, eruptes, lletres, numeros, apunts, felicitacions, exclamacions, tocaments, petaments, entrades, sortides, aprovacions, xafarderies, cotilleos, tomate... que vulgueu relacionats amb la amiga bloggera, cada cop més i això si que es per felicitar-la, Klanker.

anchova family y su ADSL

Tal com ho sentiu. La familia anchova ha adquirido una PC&C (personal cioputer & cagodromo) con to lujo de detalles pa sus noches de insomnio infantil.

Donats els darrers episodis gastro-gómito-defecals que han patit alguns dels seus membres, han decidit acoplar la PC&C a un dels llocs més freqüentats per ells. El W.C. (Wuaaaaaaaaapudó Cagontot) ha estat acolchat amb polipiel aixi com els diferents paraments a conjunt amb el paper i els llirons que suren a la tassa per decorar. Els derrapes no han estat inclosos doncs no hi ha problema per fer-ni un cada dia i així donar mostres d'un art actual grunge underground.

Felicitem des d'aquestes línies als nous amos del ADSL i els convidem a participar de les connexions nocturnes que estan una mica aburridotes darrerament.

Agraïment

Des d'aquesta pàgina vull agrair-vos a tots el suport rebut en aquests moments de tristesa.
Moltes gràcies amics.

Dani

la sigarra i la forniga

enresulta que las edades infantiles a las cuales mos enfrontem alguns membres del blog i altres molt aviat, comporten la revisió consiensuda de las fábulas y cuentos populares, a la vez que su estudio al pie de la letra. Esto es asing para evitar que en plena explicación nocturna de cuento una equivocación provoque la irascibilidad del oyente, su consecuente despejamiento del sueño y que no se duerma hasta yo que sé cuando.

nostante, este post no busca polemizar sobre ello... sino sobre el cuento la sigarra o zigarra o chicarra o cicada y la forniga o formiga o hormiga o ant. Aquest conte és un bulo, així, per començar. Era que era yo explicando el citado cuento una noche de verano sudoroso al pie de la letra como buen pater, y dime cuenta de ello... Resultó que me había permitido días antes resembrar un perímetro de césped de dos palmos por dos palmos sin percatarme de lo apetitosas que deben ser las semillas de césped... pocas mañanas después un reguero negruzco se entreveía cerca del citado resembrado; eran hormigas, muchas, miles, millones... habían descubierto las semillas y sin preguntar, me las estaban robando!!! arduo y veloz apliqué un unguento matahormigas aunque fue en vano... al mismo tiempo, y con el calor que caía... una cigarra, a pierna suelta cantaba fuerte y serena... Esta escena no habría pasado a mayores si no fuera pq durante la explicacion del cuento me di cuenta que debió ser una hormiga la que escribió el p... cuento. Las hormigas quedan como ejemplares y previsoras y la pobre artista cigarra como una vaga puerca. Y yo, triste cuentacuentos, mordiéndome la lengua para no cambiar ni una coma de la versión original del mismo por miedo a que la oyente me corrigiera.

Desde aquí rompo una lanza a favor de la cigarra, que se gana la vida cantando de aquí para allá, con el sudor de frente, y denuncio el robo fraudulento flatulento que sufrí por parte de un ejército de kamikazes hormigas íntegristas. Y si encontrais una cigarra en invierno, dadle de comer!

Dicho queda.

mi amigo

yo tengo un amigo un poco especial
por decir un dato, diré que le he visto cortarse las uñas en público
también va sin camiseta por ahí, con un físico admirable
se relaciona con poligonals a la que te descuidas, y fot risotades al mínimo chiste arguiñano que le cuentan éstos
acostumbra a dormir siestas a la sombra de palmeras playeras sin camiseta y al lado de un perro pulgoso
también esputa (no fer l'acudit simplón eh?) por doquier
tiene aficiones raras... léase visita médicos sovintet, pero no médicos cualquieras, sino médicos raros (debe ser un club), baila como un muelle en erección (es genético), grita por las ventanillas de los autos a las féminas...
y ahora hasta dice que quiere un ordenador en casa... quiere conectarse y convertirse en un Bill Gays cualquiera

desde aquí le animo a ser como es... es decir, si tiene tos pues que tosa, si tienes mocos que moquee, y si tiene tiempo... si tiene tiempo... que envíe a tomar pol culo a los que recetan medicamentos... y que un amigo es un amigo.

Escultures a la sorra

Hom sap que uns dies a la platja permeten relaxar cos i ànima... però hom sap també que una platja sense escultures de sorra, no és platja ni és res.

Què en penseu del tema? i dels que realitzen aquestes escultures efímeres? i dels seus pensaments i inquietuds? volen comunicar-se amb el món?

Conegut de molts és l'afició de cert doctor a realitzar aquestes escultures... n'ha realitzat de tot tipus i infinites platjes de sorra fina: des d'una butaca per deferència professional, escultures estil guggenheim, castells tipícs tòpics que altris s'encarreguen sempre de fer caure, presses d'aigua tinerfenyes (va ser cap d'obra d'un grup de 3 aprenents que es despistaven a la primera de canvi, tot i que es resultat va ser faraònic per l'admiració del "lugarenys"), culs i formes fàl·liques... per això des d'aquestes línies volem encoratjar-lo a continuar amb tant admirable afició proporcionant-li una foto que serà sens dubte font d'inspiració.