Cumplir Ordres

Ahir, em van fer una invitació, o més ben dit hem van donar una ordre:
Escriu una entrada, i a més a més referent al vestuari!
M'he passat tota la nit, mirant i remirant revistes de moda, les més chic del moment.
M'he empapat i documentat sobre les últimes tendències.
I he comprovat amics que a la nostra colla no som gens fashions!!
Ho sento però és la realitat!
Potser algun membre destacat del club, i no vull dir noms s'atansa, al que podríem denominar anar a la última, però només s'atansa!
Això si totes les revistes destacaven que lo important és tenir un estil propi i tenir ELEGÀNCIA i saboir fer que diríen els francesos.
Reflexionant, la veritat és que d'aquests si tenim varis representats que segur vindràn a la vostra ment i després hi ha la resta que intentem, ser elegants, alguns com és el meu cas hem de tenir, altres factors en compte, no sempre allò que t'agrada, t'afavoreix!
Però en general de moment, som un grup on l'horterisme no apareix i creiu-me ja és un gran què.
Per si interessa, aquest any , és porta tot, o sigui que no us preocupeu, porteu el que vulgueu, però això si amb classe i movent bé les caderes i el cap ben alt.
Segurament trobareu aquest escrit, flluix, i com sempre "Pumu no te mojas", per això ara aprofiteu i comenteu, destripeu que no estripeu i reflexioneu sobre el que hi ha a l'armari. I si algú vol aprofitar, és el moment de sortir d'ell!

---

Tecnología, moda, motor, viajes,…suscríbete a nuestros boletines para estar a la última MSN Newsletters

Roma

benvolguts,
fonts gens fiables han confirmat a aquest blog que el proper divendres dia 30 de novembre de 2007 es celebrarà en la més íntima intimitat secreta un sopar d'antics membres d'un club de gays de Lleida.

L'acte tindrà lloc cap al carrer bisbe messeguer , aprop de la rambla aragonesa, cantonada amb clínica perpétuo socorro, en un conegut i greixós antro disfressat de bareto de barri. En concret, el local el trobareu descrit a (dades reals 100%)

Patatabrava.com Templos del placer, Bar Roma, Lleida
Templos del Placer, Comentarios de Bar Roma, Lleida, Catalunya

www.patatabrava.com/temples/index_detall.php?id=348

Bar Roma a la vora del rectorat (UdL), Lleida
Comentarios
Anónimo, Hace 1 año no sabeu què són les braves si no heu anat al Roma (sempre acompanyades d'un vermut o d'una canyeta, clar)
papallona, Hace 1 año a mi m'hi va portar per primer cop el meu ex.. i des de llavors no he pogut parar d'anar-hi! bonissimes :D ~~~~
Anónimo, Hace 1 año Es que a Lleida hi tenim lo milloret... ! ara, al local hi ha sempre massa fum...
Anónimo, Hace 1 año k en direm de les braves del Roma?!?!?! immillorables, bonissimes, de Lleida jajajaja

Els assistents, sempre en nombre incert per les baixes que es van patint en aquests sopars, tenen intenció de trencar récords i recórds. A saber:

1. record de beure vi sense que encara hagin posat un plat de jalo a taula
2. record de mastegar amb les boques ben obertes fins que foti molta molta mania
3. record de risotada més sorollosa
4. record de trossets de carn incrustats entre dents
5. record d'iniciar converses que no acaben mai
6. record de no assistències a sopars d'aquest tipus
7. record d'arribada més aviat a casa sense tenir poblemes gàstrics
8. i per últim, record de cagaleras diarreras de la muerte a causa de las bravas, típicas del Roma

la convocatoria és personal i si a hores d'ara no heu rebut cap missiva, doneu-vos per exclosos del grupeto roma. Hi assistiran, si no ho impedeix causa de força major (com estoy a gustito en el sofa de casa, no me jodas, o man prohibido ir y lloro, o tengo guàrdia, o ...) Anchova Power reaparegut, ion de rues chalequero, milanesia en roma, mecheros conversacional, morenillas i rubitas, mejillons magallon i altres agregats que ara no podem dir.

ConstruccióN & ReformaS

Fachadas, bajantes, terrados, alicatar, azulejar, semen Porland, tabiqueria, caravista, caralindo, caracartón, caraculo … así un largo eeeeccceeetttteeerrrra de nuevos vocablos relacionados con el mundo del maón, albañileria y reformas en general se pasean por mi masa cerebral.

Endevé con las reformas … pressupostos hormonats i injectats de dexametasona de lo grossos que es presenten i ara toca cercar millores, regateos, negociacions per rebaixes –tingo la tejaa ma barata, guapaaa!! -. Una òptica d’estalvi a tenir en compte es l’autoapanyo artesano-gremial –el famòs “ya me lo hago yo que me ahorrooo …”- inici de veritables chapuzas y dramas constructivos estilo Pepe Milanesa i Otilio.

Busco cuadrilla ajudants peons primera, segona o de la arriesgada marcha atrás, abstenerse personal en plan aparellador amb casco, camisa blanca impoluta i americana pana, ni estil arquitecte amb un cartell de la festa maj0or de la Part/ida enrrollat sotalbraç, ni el tipic listillo encarregat d’obra –preciso gent enfundada en mono blau, gorra grotesca, amb ganes de currar i doblegar l’espinazo tantes vegades com faci falta, sense por a fotre pols i coneixements variats a poder ser simios als aspavilats del Bricomania.
Un yesaire, para todo tipo de trabajos con yesos, morteros y perlitas tanto manual como por proyección mecánica, sustitución del gotelé a liso, i un especimen especialista en escayola, perlita, moldura són exemples de les meves necesitats i que abarquen englobant tots els camps: jardinería, fontaneria, butaneria, encofrador de tesoros, taladrador, pintor, fuster, persianero o botijero.

Aixina doncs els posibles canditats voluntaris -que no farieu per un amic en apuros- envieu el CV adaptat al tema Reformas a “Este nuestro blog” indicant les vostres preferències, coneixements, experiència adquirida i en que sou uns manitas i en que uns manazas.
Els que no us oferiu a la llamada desesperada a la solidaritat emesa pel promotor immobiliari Anchoa Power o us autodescarteu del comité de construcció passareu a estar apuntats a la meva llista negra con peligrosas consecuencias que ni imagináis.

I per supost, tots els operaris, machacas, peons i manobres tindrán un fanfàstic esmorzar “Manobra Menu a les delicias de pols amb fondo de guix recobert de grog amarillo pasión Titan” oportunament regat amb caldos de brik, carajillo maria i tabac negre sense boquilla a tutti plein.

Ale, a alicatarse y desmineralizarse. Manos a la obra!!!

Pie de foto 1: Realitat de les obres. A evitar justament.
By Anchoa Reformings Power

acudit

Un testigo de Jehová se sienta junto a un andaluz en un vuelo Sevilla-Tenerife.
Cuando el avión ha despegado empiezan a repartir bebidas a los pasajeros.

El andaluz pide un cubatita de ron.

La azafata le pregunta al testigo de Jehová si quiere beber algo.

Contesta el testigo de Jehová con mal tono: "Prefiero ser raptado y violado
salvajemente por una docena de putas de Babilonia antes que una gota de
alcohol toque mis labios".

El andaluz le devuelve el cubata a la azafata y dice:

Yo también. No sabía que se pudiera elegir"

Monegros

El desierto aragonés de los Monegros acogerá un complejo con 32 hoteles, casinos y campos de golf

El vicepresidente del Gobierno aragonés ha asegurado este martes que los promotores del complejo de ocio que se proyecta instalar en los Monegros no han requerido en ningún momento la participación financiera del Ejecutivo. Sin embargo el ejecutivo ejecutador quien los desejecutará ha previsto fuentes de financiación ajenas para asegurar la operación.

El complejo 'Gran Scala' contará con 32 hoteles, casino-tedigo, cinco zonas verdes fosforito, varios campos de golf-ear_un_rato, un hipódromo pa cabalgadoras expertas, un gran centro de convenciones y revolcones, y una plaza de toros para toreros gays.

Los promotores (un grupo de empresas británicas, australianas, estadounidenses, francesas, austrohúngaras, zíngaras, plutonianas i pitarquenses) tienen un "fuerte respaldo financiero" en un grupo ilergeta que dispone de cash fruto de operaciones immobiliarias para hacer frente al coste estimado de 17.000 millones de euros.

El grupo ilergeta, en concreto su cabeza brillante, no ha querido hacer declaraciones de prensa ni de amor, se limitan a estudiar planes financieros para hacer cuadrar los números, para la cual cosa cuentan con un bufete experto en operaciones de en-verga-dura que conoce el terreno monegril perfectamente. Asimismo, sin apenas pestañear, han previsto avituallarse de mobiliario estilo Zen-utrio en un proveedor autóctono i incluso el tema del transporte hasta la zona lo tienen aSEURado. El tema comercial lo negocian con sendos personajes conocidos del mundillo que pueden asegurar un éxito de la operación con suma rapidez i seriedad, cual tractora Skania desbocada.

Seguiremos informando

by ombra

anuncis classificats

obrim avui una nova secció

d'ANUNCIS CLASSIFICATS

aquells que tingueu un anunci que interposar en aquest blog, us farem el favor de publicar-lo en aquest web blog

penseu que es un blog amb una mitjana de visites de 250 contactes diaris, amb puntes de 500-600, com així indiquen les estadístiques

els anuncis classificats que vulgueu publicar es penjaran a la dreta del blog, amb lletra destacada

i recordeu que entre tots millorarem aquest mitjà que ens intercomunicar i multivitamina!gràcies

gent astauviadora

A més a més de la gent de mal rollo, gent que no estan contents si els demés no s'esbarallen entre ells i gent tocapilotes, s'ha descovert també un altre tipus de gent: La gent astauviadora. És aquella gent que, siguin quins siguins els aconteixements claus de la seva vida, sempre miren d'estalviar al màxim i no regategen esforços per obtenir els millors preus i condicions. A la il·lustració, un recent papasito negociant acarnissadament la compra de llet maternitzada, amb les tàctiques habituals. Felicitats.

¡estrella mediática!

aparició estelar en la tv local...

http://es.youtube.com/watch?v=zbbrR7oJGzw

cites que fan por!

léase con atención:

Pumu dijo ...

"a la tarda al sortir de la fira podem kedar" ... dirigido al espectacular Anchoa

Anònim dijo...

que la envidia es mala consejerai la klanquer tambien que lo que no se me lo invento

Klanker dijo:

Aqui que cada palo aguante su vela i si tens el porc a casa t'el menges!! jejeje

1/2 Anonimo 1/2 Anchoa dijo...

al motoculturista hormanat o el dios de la palabra

EXPANX dijo...

m'agradaria canviar de nom.,em voleu ajudar, s'admeten propotes.

Anònim dijo...

Vegila anchova que no et confonguesin amb un garri.

Tal vegada companys haurem de fer una quedada per parlar dels múltiples temes que ens preocupen ja sia pel tema setsualatractiu de pumu i anchova, o del tema chúpate-esa de kalnker, o la personalitat perduda de ex-panx, o la multitud d'anònims identificats que ens inunden...

Proposo des de la direcció del blog que es tregui tota la merda o es calli per sempre!

firaporc

BENVOLGUTS!!!
fira de lleide esta selebrant kestos dies de lo mes del novembre una fira nomenada a l'horta i a la contrada com FIRAPORC 2007, còpia burda d'una altra que feien a Juneda però que els de la capital han volgut redirigir.
Només dir-vos que hi seré present en questa fira tant important després d'anys d'absències quasi obligades per los pressupostos que exigien algunes fires pijes com la sant miquel (des de que no hi ha vales de birreta no es lo mateix) o expoàviga, que com lo seu nom indica es una exposicio d'àvigues i avis, I JO ENCARA ESTIC DE BON VEURE I BEURE!
Si em voleu trobar només cal que demaneu per mi, lo anchova power, a la recepció on hi ha unes xavaletes d'ensueño, vull dir que foten sueño, que fan mania de mirar, que no les renoven mai i ja han fet les bodes d'or de la minifaldilla que porten. També em coneixen per lo cunyau del clan quer.., o lo fotocòpia sin-pe, o lo goma (pq a les rectes corro un ou, i a les curves me ginyo que fa riure). També em coneixien com a P.M., fruit de la meva relació amor-odi a un tal capitan Gan-dul que un dia em va introduir en el mon de l'astronomia, vull dir em va fer vore les estrelles duna patada.

Au, ja ho sabeu, trobeume i ferem unes birretes perquè massa negoci no ho crec!

tal dia farà un any...

i ves per on que ja quasi fa l'any des de que en maese milanés unís el seu cos i ànima amb la tapioca palafox... període que ha passat amb celeritat i armonia, entre taxi i cabinas descania, entre xurumbels crescuts i ataduras en corto... serveixi des d'aquí aquesta entrada com a homenatge a tal event que fou comentat fins i tot fora de les nostres fronteres, amb àgape final al restorant de vora lo river.

Valadir que esperem que, en aquest missatge o entrada, el maese milanés faci acte de presència i ens dirigeixi unes paraules tot marcant estil.

Si més no els demés podrem comprovar i comentar els diferents interrogants que ens inunden a l'estil: pa cuando un zagalico unicejo turolense??? pa cuando una reedición de la cena de bodas, ya sea cena u comida en el alamuses resorting gasolinering restaurant??? pa cuando un comentario en lo blog??? pa cuando una llamadica de aquistoy!!! ???

yeah!

OnA

ahir 14 de novembre de 2007 va fer acte de presència al paritori de la Clínica de Ponent L'Aliança una senyoreta que es dirà Ona, dins de la familia Ombra. Amb un pes de 3'650 grams i una mida de 51 cms.

Com podeu comprovar per la foto adjunta i la de portada, es tracta d'un calco o repe de la Ombramaria seogns uns, i de no sassembleambres segons altres.

El cert es que es tracta d'una joguina pels seus babejadors pares i germana. La roda de premsa es posposa per més endavant doncs el curset de canvi de panyals s'ha endarrerit i l'ombra està estudiant força per no tenir poblemes de taques, patades inesperades així com pipinets imparables aspersorítics.

La 1ª nit va ser coberta per Ombra en 1ª, 2ª, 3ª i 4ª imaginària, essent la 1ª totalment en guàrdia degut a petites secrecions bucals, la 2ª fou més tranquila però amb altibaixos, la 3ª en sueño profundo de feia 25 minuts va alterar-se per penetració en la capitanía central de enfermera del 8º regimiento de enfermeras delicadas i ciegas, que necesitó de un aumento de la potencia de Endesa para el territori català com a conseqüència de la lumminària demandada. LA 4ª imaginària, un cop reduïda la susodicha luciérnaga enfermera, fue pacífica con pecho a demanda por parte de Ona.

La imaginaria hospitalaria d'avui la fa la mater ex-panx, o ombras suegra's, i la imaginària a casalpicat la fa l'ombra per sentència de ombramaria que també demana el seu espai.

Seguirem informant!

Welcome ONbrA

A la fí tenim una excel·lent notícia per donar, arribada matinal des del terminal celular de l'Ombra Canival webmaster máximo pater feliç mismamente que un anís, d'un SMeScueto sense foto ni parametros com mides, pes ..., informant del naixement de l'acomodada i esperada ONbrA, i del perfecte estat de ambdues principals participants titulars del natalici.

Fem extensible la felicitació particularment a l'OMaria i als tiets Pestanya & Papitopanx, familia tota també.
Des de la central cubatera del blog la nostra més cordial felicitació als pares.

Amb els 2.500 € de l'estat, els 600 € de la Generalitat i els 100 € al mes d'Hisenda, ja podeu comprar palets de cafè, panyals o contractar una cangura australiania ...
No he publicat la foto de la nounat pel rotllo de la Protecció de Menors, que tal i com estàn les coses encara acabaria al Juzgado... Si cal que es publiqui, que ho faci so'n pareeee!!!! i he posat una fotico algo més infantil.

Nota. Restem a l'espera de poder visitar-vos per conèixer la nova membre, aportant cartilla sanitaria conforme anem nets de bacteris adulterats i proveïts de mascareta, bata i les mans netes amb sabó desinfectant.

ENHORABONA AMICS I WELCOME ONbrA!!!!

Regalitos: Abierta la temporada

Pues sí, lo reconozco, desde hace dos entradas estoy un poco más amargado, se acerca el odioso mes de diciembre, el mes de los regalitos y de las pamplinadas envueltas en papel de color y lazos por excelencia en mi entorno familiar, especialmente y a mi pesar, en el de mi consorte romana. Empezamos ya con Sant Albert Magno –como el jabón, un rollo magno-, y sobre todo, las Navidades y colaterales -el impostor Papito Noël, los Reixos màgics, los aniversarios que se suman en estas fechas- resumiendo, un mayúsculo y gigantesco coñazo, lo que no deja de ser una bonita frase para la eternidad.

Como de costumbre, los regalos: algunos esperados, otros inesperados. Y algunas que aún están esperando. Si ya se, Klanker va por mí, confieso.

Hay muchas clases de regalos…

Regalo con cariño. Es el que te hace alguien muy cercano, que no te lo esperas y que siempre acierta. Suelen ser cosas útiles o bonitas, que demuestran que la persona se esforzó en el regalo; son de los que más tarde uno guarda mejores recuerdos.

Regalo por encargo. Este es el de cuando te preguntan “¿Qué te regalo?” Si dejas la respuesta bien cerrada, quiero el libro de “Mares y mareos en Amsterdam” te aseguras de recibir un buen regalo, aunque carezca de la emoción. En caso contrario, hay que tener cuidado especialmente con los regalos de las abuelas o tías: respuestas como “no sé… una camiseta mismo” pueden traer fatales consecuencias como una blusa de flores, un jersey Fred Perrys o algo por el estilo y que, además, agradecerás con dos besos, amplia sonrisa y mintiendo como un bellaco político sobre el acertado regalete, reservando seguidamente hora con el capellán ecuestre para la absolución.

Regalo de compromiso. Te lo hace alguien que no te conoce demasiado o que tiene muy poca imaginación; es el típico de las fiestas de cumpleaños de los niños, veinte niños en la fiesta y se juntan 8 powers rangers cocineros o asesinos profesionales de oferta en la tienda de Toys infantiles.

Autoregalo. Alguien (suele ser un familiar) te da dinero y tu te vas a una tienda y te compras lo que más te gusta o te lo gastas en cubatas, preservativos o gasoil… Es una forma segura, cómoda y práctica de acertar.

Y resaltaré el tristemente Regalo del amigo invisible, jódete! me produce arcadas el pensarlo. Sinceramente… ¿a quién se le ocurrió esta historia? Un bodrio, te ponen un límite de dinero para que le hagas un regalo a X –del cual no conoces sus gustos-, e Y por su lado tiene que hacerte un regalo a ti. Y el sorteo?, a ciegas, y todo quisqui cambiando la papeleta alegando que “me ha tocado a mi mismo”. Así que te toca devanarte los sesos para encontrar algo que a) esté dentro de un presupuesto de miseria, b) no sea demasiado cutre y te tachen de gilipollas y c) le guste al receptor –aunque difícilmente te lo tirará por la cabeza vociferando, aunque ojito, que como está el patio Por cierto, ¿alguien se cree realmente que no te vas a enterar de quién te hizo el regalo? Si la mitad de las veces se sabe antes de recibirlo, en el caso de Klanker sabe el 98% de destinatarios y es sabia fuente de consulta…

Y eso que yo no compro ni tramito ninguno, francamente no me interesa, y no me ilusiona especialmente recibirlos. En fín … que cada uno se apañe y que cada palo aguante su vela, mástil y botavara.

mercat immobiliari

Segur que darrerament heu llegit titolars com el següent:

"La venta de pisos se desploma en todo el país, con caídas de hasta el 27% anual"

Els senyors del totxo, les entitats de descrèdit, les immoboliàries i l’administració no paren de taladrar-nos el cap amb missatges sobre el mercat immobiliari... La venda de vivenda cau a tot el territori ibérrico de la pell de berro.

Immobiliàries contrastades no fiables han expressat el temor a un descens de la venda de pisos, pisets, llogarrets, cuxitrils, mansions i torretes. Tenen por a una caiguda sense fons! No venen res, i abans ho venien tot (molta merda també) i el poc que es vén es barat i de menys de 2 habitacions… Quins paios!

Però a tota aquesta patraña de vividors, sensacionalistes, oportunistes i especuladors ningú els ha dit que han viscut com a reis veneçolans en cumbres bananeras durant molt anys? Ningú els ha comentat que han obert oficines a l’estil “La Caixa”, és a dir, una a cada cantonada? Ningú els ha dit que la llei oferta-demanda existe i que el seu món immobiliari no es aliè? Ningú els ha dit que el que vale, vale i el que no, immobiliari pofessional? Ningú els ha explicat que vol dir diversificar el seu negoci? Ningú d’ells ha pensat en el futur i no en acumular euros fàcils? Ningú ha pensat que un pis de 20 kilos que s’ha acabat venent per 40 era un peazo de pelotazo irreal? Ningú els ha dit que són uns marranos que només foten que pegatines als portals de les cases?

Està clar que el negoci els hi flaqueja després d’anys d’opulència irracional. Però anem més enllà. Llegiu amb mi: “La caída de las compraventas en los seis primeros meses alcanza el 5,43% interanual (ohhhhhhh d’admiració!), con una reducción del 6,9% en pisos usados (és el fin!!!) y del 4,32% en casas nuevas.” Si teniu dos dits de front i una mica d’habilitat matemática o temática (ombraria dixit) veureu que si hom te un negoci de 100 euros i se li redueix en un 5’43% vol dir que aquest any el seu negoci només ha estat de 94’47 euros… un DESASTREEEEEE!! QUINES PÈRDUES!!

Solució dels immobiliaris que manen: acollonim el personal, aguantem perquè nosaltres podem ja que hem aconseguit més diners que en 20 anys anteriors, fotem fora als autònoms venedors que abans venien cotxes, després enciclopèdies, alego pisos i ara ja s’espavilaran, i quan la cosa estigui prou calenta… PAM! La famosa bossa de demanda xocarà amb la bossa d’oferta i el que abans eren 20 milions en un pis, que foren 40 i ara sembla que son 35, serán 60!! Per cert, vendo pisito dos habitacions zona Ronda per 3 milions d'€, razón: no sé si tinc razón o m'he begut l'enteniment, però algú pagarà, tard o d'hora.

Moviment mestre! Felicitats!

regalar regals

arriba el nadal, arriben els reis de l'orient, marxa el rei de xile i el blog es permet la llicència d'opinar i posar damunt la taula un tema trascendent i vital!

Quin és el millor regal per cadascú?

N'hi de totes mides i colors, de totes formes i de tots preus... només us cal remenar i triar, però des del blog aconsellem que feu algun regal, homes i dones, pq al cap i la fi per a què son los quartos? eh??? no sigueu garrapos i garrapes, gasteu-vos los xapulins i foteu una alegria al personal...

les noies prefereixen, diuen, joies i picardies

els nois preferim tecnologia i consoladores consoles

ja sabeu, si se us acudeix el regal ideal, feu-nos-ho saber!

SE BUSCA

CREEMOS QUE AHORA SE HA DEPILADO, PERO LOS MICHELINES LE DELATAN. LLEVA LAS
MISMAS FLORES EN EL TRAJE DE BAÑO (UN POCO MAS DESCOLORIDAS). EL RELOJ DE
PRIMER PLANO ES DE IMITACION. AH Y EL BULTO DEL TRAJE DE BAÑO TAMBIEN ES UN
MICHELIN.

Sin fumar espero

09/11/2007 23:36 h de hora. Agència EFEPe
Una altra filla per als Prínceps d'Alpistrat
Ombra i Panx esperen impacients l’arribada de l’ONbrA

Els Prínceps d'Alpistrat esperen pacientment, amb la maleta preparada, el cotxe engegat i un paquet de consells, l’inminent naixement de la seva segona filla, segons han informat fonts, rius i mars contaminats a aquesta redacció plena de faltes orto-gràfiques al oblidar passar el corrector lletragràfic i el dental. Aquestes mateixes fonts farcides d’estreptococus i altres bacteris han indicat que el ginecòleg que atén la Princesa de Panx en el seu segon embaràs, Luis Pablo Julio Ignacio Bartolo de Recasens i Pastanaga, ha informat Ombra i Panx que la criatura de moment està comodament instal·lada a la zona de piscina i SPA ammiótic tranquila i reposada, i gens interessada en rebre pressions per sortir.

Els Reis Mags, els usuaris del blog i el president del mateix, Anchoa Power, seran informats pels Prínceps d'Alpistrat del moment precís i sense dilació del naixement del seu segon descendent per fer anar la tarjeta Visa conjunta sense coneixement en dinars i sopars de celebració donde no nos falte de nada.El príncep Ombra, en una conversa amb els colegitas durant la recepció amb motiu de la festivitat de la Santa Castanya celebrada al Palau Pumukyal, va comentar que ell i la seva dona no tindrien cap inconvenient a donar l’aportació de 2.500 euros de l’Estat, altres regals i detalls a l’ONG “Anchoa & Klanker Imsomium” com a “gesto de buena voluntad y solidaridad con los que sufren esta cansina situación”.

Així doncs, restem a l’espera de les bones noticies per congratular i enhorabonar als Ombra-Panx amb abraçades i petons indistints, enarbolar la bandera multicolor i i aprofitem per sol·licitar a tothom que comenci a pensar en un nou nick per la Panx.

Sin fumar espero ... a l'ONbrA que yo quiero.
En la foto, els papis, amb Ombraria disfressada clarament de castanya en una foto recent. Foto: CASA DEL REI / BORJATYSSENS

La meva amiga de Torre

Estimada amiga

Estic una mica sorpresa i al mateix temps preocupada!

Creia que el fet de deixar la torre, (ja fa uns anys que amb el seu estimat, van instalar-se en un lloc cèntric de la ciutat) dons faria que el teu vocabulari fos una mica més refinat i acurat, no oblidem que vas anar a una escola de pago!.

Però aquest matí al obrir el Blog, no em podia creure el que llegia, (sé que ho feies de tot cor!)

-Pumu et cedeixo el WC, per fer un Xeco, xeco!

Estimada Klanker torrera, quin vocabulari es aquest!Això perdona, però si ho dius en els teus "eventos socials", en els aniversaris de les amigues pijes de la teva filla!Les teves noves amigues et miraran una mica malament!Has de procurar reprimir aquest esperit o ramalaso de torre que de tant en tant et surt!Però clar aviat tornarà als seus orígens i aleshores que farem?

Estimada Klanker, pensa, reflexiona com el teu home.Penseu que us passa? Un es torna filosòfic i cita als clàsics i l'altra diu sense pudor: "Xeco, xeco"Això nois no va bé!Potser si que hauria de retirar-vos els dos a meditar

AH!, Gràcies Xeco-xeco, però no ha calgut, finalment ahir va venir operari i va mig arreglar fins que torni a petar.

Què passa amb les recepcionistes bordes?

estimats amics,
vaig estar dues hores esperent que un operari vingués arreglar la caldera de casa meva.Si dues hores i una mica més, encara que sabia perfectament que l'operari estaria fent unes birretes al bar que té sota de casa, o be fent-se uns petes amb els seus amics a la plaça del barri corresponent!Efectivament no va venir!
A l'oficina a les sis ja van plegar, i clar a qui truques!Aquest matí he trucat molt cordialment a l'empresa i la recepcionista clar no sabia res," però la nota està passada a partir de les 5'30 senyora, li venien a solucionar el problema"
- " Com? vam quedar a les 6!, jo abans no arribo"
- Parlo amb l'operari, i la truco. (Ni un perdó ni ho sento ni no es preocupi.)

Conclusió que jo ja m'esperava, l'operari va arribar abans d'hora, va deixar una nota a la bústia que no he vist i va fotre el camp, les birretes esperen!Però la senyora recepcionista hem dona hora per divendres,
- ja !avui mateix! jo no tinc calefacció ni aigua calenta!
- Senyora tranquila, jo no ho sé!

La meva pregunta aleshores, per a què la truco?Per fer unes birres o uns petes amb el seu operari?Perdoneu els funcionaris potser estem fatal però altres gremis tenen uns COLLONS!!

Tinc un amic filosof

Realment estic preocupada i molt! No se que li esta passant al meu amic Anxova!
Definitivament s'està tornant un pensador!
Però si amb majúscules un PENSADOR.
Diu que el seu cap no para de pensar, que no pot controlar aquests pensaments ( Alguns diran:Nunca es tarde cuando la dicha es buena),i ens te a tots descolocats, no el reconeixem, on és l'Anxova de sempre!
OH potser duarant tots aquests anys ens ha enganyat a tots, i no volia mostrar el pensador i home de seny que portava dins seu.
Com que ell demana com poder deixar de pensar?
Ajudeu-lo, que pot fer per no pensar i tornar a ser el que era?
No us talleu, us agrairà l'esforç i sobre tot el ratet que perdeu pensant!

Post-Castanyada

Ei, encara ens dure la resaca de la festa de dimecres!
Quin fiestón!
Va ser una nit de diversió, encara que una mica decepcionant, ningú es va posar de part!
l'anfitriona de la casa, ja tenia aigua preparada per bullir i tovalloles a ma. Però no van caldre!,
no senyor no van fer falta!!. Ni una sola contracció, ni un Ay!!!
Ara el millor de la nit, va ser la conversa animada que va dur a terme el nou membre de la colla Richi Balanç, o la diversió personificada, com l'anomenen els seus coneguts i allegats.( Que estic deduint que no som nosaltres!!)
El menú va ser variat, i tot de molt bona qualitat, tot i que al principi teniem els nostres dubtes.
El vi el millor que hi havia al supermecat, la millor oferta.
Però el més bo van estar els típics Panellets i les pastes que va aportar la Panx.
Bonísimes...
Val a dir que la família Panx, es va descuidar el seu tresor, un pernil de pata negra que sera retornat en breu.(Tinc la cuina entufada a berro).
Bé una salutació i tots els presents al sopar podeu comentar o callar per sempre!!

Una salutació especial per l'Ombra ànim wapo.

fàbula: "mi amigo, el del Golf"

érase que se era una ves, en una calle adyacent a lo passeig de rondal, sito en un adifisi dels joves anys 60 que vivia des del seu naixement un nadó que crusà els estudis de F.P. (formació puritana). Aquest va viure la seva joventut de badalona entre litrones, camises de quadros amb xalequets i amics depravats arrancasenyalsdidentitat... a casa seva s'auloraven que l'alcohol que prenia no era de marca i per això en més d'una ocasió son pare d'ell el va sentenciar al estil alasko... aquells dies eren una disgauxa contínua...

el temps passà, va estar moltes vegades en la franja límit de la legalitat, a punt de ser esposat per tota la seva existència, a punt de convertir-se en un ludopata del solitari en hores de fenya relaxades... però va canviar, de cop i volta... va arribar el repartidor de paqueteria urgent i es va fugar amb ell, va saltar els Ponts que tocaven i va fugir envant.

Va canviar de fenya, de xicota, de gallumbos que ja tocava pq quasi dormien drets com si fos un imaginaria de la P.M., d'ordinador, de finestres de casa, de cotxe, de jobis... i es va endinsar en una vida diferent, una vida plena, plena, plena de pilotes de golf... efectivament la seva moto deixà de ser el motiu de l'existència i son les seves pilotes les que guien el seu devenir diari... amb un únic objectiu: el GOLF.

Malgrat tot, no ha trobat lo company de joc adient al seu nivell de joc, aquell nivell de joc que combina golf, trekking i submarinisme. Sí, submarinisme, sí, en els tolls d'aigua dels múltiples estanyols dels camps de golf de la contrada en busca de la pilota perduda. Alguns del presents vam voler provar... però això de fotre las boooooooooooooolas en un forat, las booooooooooolas... pues... no sé... Només es fa acompanyar pel seu cadi folsbaguen golf TDI FSI TIKITÍ KGA-T per tal de no haver de patir mai cap daltabaix que el retirés del circuit...

Però ell es feliç, sus pelotas estan segures i el seu xaleco també... que aisí sigo fins que decideixo traspassar tot lo seu conaixement a un retoñet efepet.