El blog compleix 3 mesos

Tot començà així:

"bon dia
aquest pot ser l'inici d'un blog impresionant... o no... tal vegada només ho llegirem dos persones però no importa la quantitat sino la qualitat... així que... me se siente???????? llega???????? eooooo??? anchovetaaaaaaaaaa?????????????"

efectivament, aquell 27 d'abril semblava un dia normal i, en canvi, fou un dia especial, com la cançó del lunnis (o era martis?). Fruit d'experiències non massa grates a altres blogs "amics", els dos iniciadors de la idea blog, un tal anchova power i un tal ombra del camp d'esports, sense quasi parlar-ho van crear el que es coneix com el blog més multitudinari del darrer trimestre. I això és així i és comprovable, sino mireu on hi posa SIGUIENTE BLOG, a la barra superior; hi ha blogs on nomes entra el que escriu, en canvi, a aquest nuestro blog, els comentaris flueixen, només cal donar una idea i ja hi ha algú que comenta qualsevol bajanada, i aixó en dates estivals, imagineu a l'hivern... podríem enumerar els noms de la gent que diu la seva... però segur que ens deixaríem algú.

Han estat 69 missatges (coi, aquest número ha estat fruit de la casualitat, ho assegurem) amb un total de 1.380 comentaris al missatges, el que seria una mitjana de quasi 15 comentaris per dia (tenint en compte que els caps de setmana hi ha gente que causa baixa) amb un récord parcial de 67 comentaris sobre el dinar a La Colomina, 7.575 visites totals, 1 enquesta en curs i per fi la inclusió de videos. Un món s'obre davant nostre... quan vulguin compar-nos el blog, els hi vendrem ben agust, però a quin preu?

Gràcies!!!

només es una prova

aqui anava un vidio ke fungcionava a la parfetsió pero li tret pq era molt gros

Cenas de la alta sociedad

El propassat dissabte 28 de juliol de 2007 es va celebrar a la falda de la Seu Vella de Lleida, dins del cor de l'edifici estel, encarats a nord i amb lleugera brissa refrescant, un àpat nocturn amb absències destacades per motius de seguretat. El matrimoni Moreno Gasset, recent arribats de la terra del fado, van oferir als seus invitats un menú elaborat amb productes de la terra, del mar i de l'aire. Els assistents al citat event foren:

.- familia García Palazón, sense els seus grumets, amb cara de cansats després de futimé de quilòmetres des de San Santander, fets amb una mà al volant i laltra al seient de darrera aviam què podia tocar. Dir que al darrera dormia la conductora suplent després de no poder descansar a Vitoria per una qüestió de logística festiva casual.

.- família Armengol Aroca con su estado de buena esperanza reciente, anunciado en el evento i remojado como toca la ocasión, i amb una Sacher que sobrepassa qualsevol engrudité.

.- família Gil Armengol con su retoño Maria al frente, la cual noqueó por cansancio a sus compañeras de cena Pilar i Marta, las cuales, jugando en casa, durmieron plácidamente en su sofa de toda la vida, mientras la gilita demanava un geladet, essent passats uns quarts de la una de la matinada. El Patxaran fue un espectador de lujo en espera de anchovas sedientas.

.- familia redsonja Quraltoooffff, absents per tos sobrevinguda. La ràbia que devia portar el choveta pater havia de ser extrema, un amant dels beures dels sopars com a catador sommelier que és, perdent-se un event com aquest. Des d'aquestes línies ens solidaritzem amb ells i els apoem. La propera no fallareu... pq serà a casa vostra, no??? es la forma d'assegurar el tiro.

Prèvia degustació de xibeca envase plàstic en got vidre adient, es va donar compte del menú compost per uns aperitius assortits, regats d'inici amb una sangria suau que amb el pas de la nit va anar augmentant en frescor i graus. Posteriorment, i un cop rifades les darreres mostres d'uns ous durs amb guarniment, van sortir les estrelles de l'event: els banyuts de la segla i l'allioli darling. Lluny de ser un conjunt heavy amb unes noietes lleugeres de roba ballant, el àgape gastronòmic creà una conjunció perfecta pel moment. El postre fou negre... xocolata en tarta Sacher. Digestius varis i licors espirituals per baixar el menjar. Val a dir que els García Palazon han degut comprar una bodega a Italia pq allà on van porten sendas ampolles del vi de mariconas con gas al estil lambrusco light.

La nit va transcórrer sense incidents doncs les nenes van jugar tranquilament a l'habitació i Goya, la famosa perrita pintora de origen aragonés i pelín sorda, va dormir tranquila

sota l'escaló de la porta, després de ser acariciada pel seu amo que no li va tallar les ungles tot i que ella li ho va demanar insistentment. Per cert, em vaig sentir observat tot el sopar... una presència ens mirava... un ens viu amb ulls vigilants...

NOTA DE L'ORGANITZACIÓ: davant la insistència de la repetició de la trobada amb presència anchovetil, la família García Palazón va oferir casa seva per gaudir d'un àpat nocturn el dia 3 d'agost, divendres. Així que restem a l'espera de novetats en aquest sentit, malgrat la convocatòria no va tenir l'oficialitat d'altres. Es recomana que qui vulgui Campari que el porti.

by ombra aquihaytomate

Escultures a la sorra

Hom sap que uns dies a la platja permeten relaxar cos i ànima... però hom sap també que una platja sense escultures de sorra, no és platja ni és res.

Què en penseu del tema? i dels que realitzen aquestes escultures efímeres? i dels seus pensaments i inquietuds? volen comunicar-se amb el món?

Conegut de molts és l'afició de cert doctor a realitzar aquestes escultures... n'ha realitzat de tot tipus i infinites platjes de sorra fina: des d'una butaca per deferència professional, escultures estil guggenheim, castells tipícs tòpics que altris s'encarreguen sempre de fer caure, presses d'aigua tinerfenyes (va ser cap d'obra d'un grup de 3 aprenents que es despistaven a la primera de canvi, tot i que es resultat va ser faraònic per l'admiració del "lugarenys"), culs i formes fàl·liques... per això des d'aquestes línies volem encoratjar-lo a continuar amb tant admirable afició proporcionant-li una foto que serà sens dubte font d'inspiració.

la gastronomia madura

Un tema candent en aquests moments de la nostra vida resulta ser la gastronomia, i més concretament L'AFICIÓ CREIXENT PER LA CUINA I EL MÓN GASTRONÒMIC QUE L'ENVOLTA. Cert és que estant tot més o menys entre els trenta i els quaranta, amb diferents situacions filials, es pot produir, com així ha estat en alguns dels considerats membres del blog (tot i que alguns semblen muts), un creixent interès per l'elaboració de delicatessens que mai abans se'ns havien passat pel cap. El més demostratiu serà descriure una sèrie d'exemples per il·lustrar el tema en qüestió. S'han donat casos en què el subjecte ha adquirit un wok o güoc o paella fonda (pake enganyarnos?) i ha resultat ser el tret de sortida des d'on es realitzen "exquisits plats": verduretes saltejades (del findus o de la sirena), ous remenats (joder, como los de mi abuela de siempre) o fins i tot, gambetes al ajill (cony, gambetes i all, punto pelota). Altres han descobert el món dels desserts, no aquells llocs on no hi ha aigua, incultes, sino aquells dolços elaborats amb productes bàsics i naturals que et fan quedar com un expert paleta, doncs automàticament et donen carnet d'oficial de 2ª, perquè sens dubte, se't dóna bé fer pastera. No cal dir massa exemples però conegudíssim és el pastis au l'engrud du xocolait noir. Recentment hem descobert un món culinari nou com és els cornupetes i l'allioli, que són productes de casa nostra des de segles però que ara, depenent de qui els cuini o d'on provinguin (de marge, de segla, de cementiri...), guanyen molt, o al menys això diuen... També trobem exemples d'experts culinaris en fruites: qui no ha sentit allò de "aquest melò és el millor que he provat aquest any" o "mmmm aquest meló és una mica pepino, eh?" o inclús "prova'l prova'l dolcisssssssim, mel... ohhhhhhhhhh". Al cap i a la fi, meló! però també aplicable a préssecs, nectarines (de carn blanca, no les de carn fosca), etcètera. I altres incautes cuiners son capaços de publicitar les seves obres d'art i alego resultar ser un fracàs pel paladar menys exigent (estil joseph casa paella); estem parlant del spaguettini engrudo al uovo. Menció apart mereix el capítol PAELLA: aquí cal abaixar-se el pantalons i reconèixer que qui fa una paella amb foc de llenya te molts números de ser nomenat el CHEF DEL GRUP i suar durant moltes jornades intentant superar-se cada vegada. En conec un de mestre paellador que fenya rai quan comença a suar, doncs s'engresca i no hi ha qui el pari, i no deixis un grà que et fot un bolet volador eh? això si... bona bona. Però no penseu que només s'ha escrit això per destacar certs mestres culinaris del grup, sinò per fer pensar una mica...- què vol dir que has descobert la cuina? que no en tenies abans de cuina?- què vol dir que gaudeixes molt a la cuina? que no havies gaudit mai a la cuina?- què vol dir que has descobert la utilitat del davantal? que pot ser no sabies fer la tenda de campanya amb el citat davantal?no us enganyeu, l'atracció per la cuina i l'elaboració de plats omple el buit que deixa la fase Sexo desenfrenado, com tothom sap; pels curts, com jo, m'explico: a l'acabar-se el període SEXO, per diferents circumstàncies entre les que trobem una edat entre 30-40 o edat semifogosa no pubertal, i una descendència en edat infantil o bebés de teta, sorgeix l'interès gastronòmic que ens plena les estones que, en altre moment de parelles recent formalitzades, plenaven els preliminars, els eliminars i els posteliminars setsuals. Perquè penseu sinó que hi ha gent que es passa la tarda a la cuina i altres només ens fem un bikini i arreando! by ombra investigadora

Perills de no portar el cinturó

Dins de les tasques responsables

que aquest blog pot i vol oferir,

sens dubte un tema candent,

actual i que ens afecta a tots és

l'ús responsable del cinturó.

S'han triat una sèrie de fotografies

per tal de mostrar la crua realitat,

són fotos fortes i dramàtiques;

heu d'entendre que ho siguin,

han de mostrar perquè es tant

necessari l'ús del cinturó.

La nostra segureta CONTA,

agafeu aire i baixeu poc a poc.

Aquestes coses no passarien

si les persones haguessin utilitzat

correctament el cinturó.

Gràcies.

Esperem comentaris i situacions reals.

¡¡¡Me gusta el vello masculino viril!!!

Doncs si, el 90% de les dones fèmines enquestades durant tres dies de juliol per l'agència Sedepi Letutia confirmen que les seves feromones s'alteren molt més si la seva parella copulatòria poseeix una capa ben frondosa de pel. Les parts on prefereixen aquest pel són, per ordre, al pit estil alfombrilla persa, a les axiles amb trenetes rasta si s'escau, a l'esquena a l'estil cosquilleo, i a les cames i inguinals a l'estil king kong.

Això trenca amb l'estètica actual del "se depila todo" que quatre monyes amariconats han posat de moda sota l'auspici de la no propagació d'infeccions a la pell. Res més bonic que un poco de pelo... pq ande hay pelo... hay alegría...

L'enquesta preguntava també com esbrinaven les enquestades si el seu partenaire era posseïdor del tant estimat pelàmen... cap d'elles va donar amb la clau de les preguntes que no era una altra que la tant sentida frase: "psss psss oye! i tu què tal vas de pelambrera??" Lluny d'encertar la pregunta, moltes de les enquestades van pendre nota de tal pregunta per aplicar-la al seu devenir diari... L'origen etimològic és incert, tot i que es baralla que la frase pugui haver sortit dels tuburis més amagats de la societat alternativa de la serra Pitarqueña i s'hagi exportat per nòmades que recorren el territori català a la recerca de la pelambrera prometida.

Lectors del Blog, arribats a aquest punt es plantegen dues preguntes:

1.- A vosaltres us agrada el vello masculí?

2.- Com aneu de pelambrera?

Es preguem respostes raonades i no simple bajanades a les que estem acostumats.

By ombra enquestadora

FeLiCiTaTS PaNXaCoNTeNTa!!!

ja ets un xic més gran!!!

i no ens referim a la panxa sinó a la teva edat...

FELICITATS DES DEL BLOG

que tant enyores des de la costa catalana...

Nova webmastress del mes d'agost

benvolgudes i benvolguts,

l'ombra i anchova, en reunió casual sota un cel ennuvolat i amenaçant celebrada en 1ª convocatòria al passeig de la platja de Saint Salvatore a l'alçada de l'hotel Great Europe, van acordar per majoria aclaparadora de dos a gero (2-0) que la bloggista Ester Gasset i Peiró, natural de casa seva amb DNI, carnet de conduir i carnet de manipuladora d'aliments i carns, sigui la nova WEBMASTER DEL MES D'AGOST.

Creiem que ha fet mèrits suficients durant el poc temps que porta suportant-nos, malgrat que ha tingut un difícil competidor que darrerament ha estirat cual motero giñao en curva i valiente en recta, lodestralerdelasegla. No ha desentonat en cap moment, ha mantingut el tipus que ja es prou, donat amb qui es juga el idem, ha demostrat amb proves que si es volen notícies pel blog, el millor es produir-les ella mateixa (léase Como destrozar un vehículo sin casi salir del parking). Es per tot això que queda nomenada WEBMASTRESS DEL MES D'AGOST i per això tindrà uns deures i pocs drets:

DEURES

1. actualitzar diàriament el blog, malgrat la inexistència de comentaris

2. fer comentaris amb diferents nicks pero seguits, així sabrem que ha sigut ella

3. mantenir net el blog, sense pols i brillant

4. no causar accidents ni malbaratar els recursos del blog

5. santificarà les festes

6. honrarà al seu marit i companys del mateix, oferint-los beguda sense caler que li demanin

7. si te vacances, ja no en té

8. si te fills/es, les continua tenint: el blog es com un fill, recorda

9. no pot gesticular mentre escriu o manté el blog

10. la contrasenya és...

DRETS

1. te dret a votar si hi ha eleccions

2. tindria més dret si hagués estudiat per advocat, però és mestra

gràcies i esperem comentaris i felicitacions davant d'aquest nomenament

informarem sobre el protocol de proclamació a celebrar al Chill Outs Atic Residence Morenosgassets dissabte dia 28 del corrent.-

ells no ho farien...

des duna campa dels frares, a 50º a lombra, dins duna tractora qualsevol, un feliç i normal dia de juliol ELLS NO HO FARIEN... des dun embús a leme40, dins dun vehicle de renting empresa....ELLS NO HO FARIEN... des del circuit de xerès o els seus voltants amb un cogorzón de cuidao ELLS NO HO FARIEN... des de qualsevol bareto caretera on poder esmorsar parell ous farrats amb força cansalada i patates fregides amb loli del cabell del raspós de lamo del bar, ELLS NO HO FARIEN... des de casa seva al sofà veient una peli de gansters colorejada on Clins Isbuts treu la pistola i li fot un tiro a un machote qualsevol mentre un quinto cau gola abaix, ELLS NO HO FARIEN... des dun sopar dempresa forçats a anari a la barcelona cosmohipocrita i impersonal on lliguen els gossus amb llangonisses o boti-farres, ELLS NO HO FARIEN... des dalli on sigon, xoperal, moto acuatìca, quad, ceberrrrre 900, besicleta a rodetes... ELLS NO HO FARIEN... ells... ells... no ho farien... no !!!! ells no ho farien... NO ET DEIXARIEN SOL, et farien partícip de les seves situacions, risotarien amb tu, es mullarien i flagelarien amb tu, i si poguessin organitzarien la farra mes gran daumón amb força gent, força beers i força al canut i tinvitarien... per ells, brindem des daquest blog per a que organitzon un sopar de dissabte com 10 mana... tothom hi col·laborarem pero de boquilla en canvi ells... amb lajuda inestimable de YESMYALLIOLING fotran un festival digne de lloança del qual no es parlarà nomes en aquest blog... cal dir que el de las gafas es el voz cantante soprano... en canvi, el del primer palno de dents te un resort atico con manguera i terraza que reserva para ocasiones especiales...
amb carinyo...

Las Mates: Mi pasión, mi cruz

He fet neteja d'armaris per fer lloc a la roba i sabates comprades en les compulsives rebaixes i que mai em possaré i sorpresa ... uns examens amb unes respostes inteligents i imaginatives que els professors no van saber apreciar ni valorar més enllà de la pura matemàtica. Les mates, a partir de 7e d'EGB, van perdre per mi tot l'interés quan va aparèixer al temari el seno/coseno i van resultar no ser els que jo desitjava en aquelles edats del despertar.

Us poso algo de fàcil digestió, no us caldrà fer comentaris.

Només cal que adivineu quina d'aquestes magistrals respostes va ser realitzada per l'ausent i que, com a conseqüència no ho podrà negar, l'amic Milanés.

Relaxing i fora pressions. Vinga, continueu a les piscines i alerta amb els fongs.

JErOGLIFIco - oMBrA+nUMErOS+PaSTiS

Avui, 18 de juliol, milers de persones seguim sortint al carrer arreu del món per anar a treballar, a la piscina, a vendre camions i exportar chatarres amb motor a Turquia, lluitar per a l’alliberament sexual, trepitjar prats de muntanya, encolomar mobiliari, ensenyar modos a la canalla, comprar el pa i altres bajanades intrascendents pel futur de la Terra i de la humanitat. Anem cecs, sense pensar, amb obsessions sense cap ni peus, sense mirar l’agenda de paper o del mòbil i oblidem les raons fonamentals i les coses que tenen un valor ....

I al voltant d’aquest dia, en manifestacions i actes públics celebrats a Lleide, Vitoria, Gasteiz, Navarra, Nafarroa, Al-pixat, Pradell of Sió, Guingueta d’Aneu, Lisboa i Bermillo de Sáyago, els Pumuky, Panxacontenta, Milanés, Abu meng, Yesmydarling, Anchoa Power, lodestralerdelasegla, Clanquer, Papito i els descendents, ascendents i colaterals d’aquests, donem suport conjuntament i pública a aquest comunicat:

Estimado Ombra: Coincidimos por primera vez, allá por el año 89 más o menos, en un bar tufeador de bacón de la calle Bonaire durante una tarde ociosa de viernes. Entonces yo desconocía absolutamente las posibilidades y capacidades que tenias, es más, en primera impresión (que mala es siempre la primera) roté y pensé para mis adentros en “quien coño era el pardillo aparecido” y “de donde habrá sacado semejante camisa”. Eran los primeros pasos en esta cálida y exótica amistad bananera que el tiempo nos ha permitido mantener y consolidar. Desde entonces hemos viajado juntos por medio mundo -mayormente cercano ano, pasando penurias hoteleras, alguna para sanar nuestro cuerpo y potenciar nuestra cultura (no lo conseguimos!!!)- hemos conversado en playas, coches, en sobremesas, embarcados entre vasos de vino o cerveza; disfrutado de alguna que otra juerga y divertimento. Nunca me canso, siempre tengo la sensación que aún quedan muchas cosas en el tintero o teclado, por hablar y hacer y que llegarán. Hoy que celebras tu treinta y seis aniversario, vull dir-te: Moltes gràcies per la teva amistat. Ets collonut, amic Ombra. Felicitats.
(això darrer a l’estil desdelaneu, -pelotero sumum rococó-)

El mail del blog, aquest cop si, s’ha vist desbordat per multitud de missatges de grups de gent que si ha recordat la teva onomàstica i que et recorden i aprecien i que passo a enumerar:
Bloque Alternativo Camp d’Esports, Col·lectiu Gai de Poleñí, Guerrilla Tangera, InfoGai, Col·lectiu Amanerat TeTorres de Sanui, MotoClub Sarasa’s, Gaytasuna, Tragasables, Bloque Queen de Sevilla, Amics de la muntanya, Maribolheras Precàrias, Panteras Rosa-Chueca, Bujarras alpicatencs, Vaselina brothers, Societat gastronòmica Pluma i Oli, Bronzellat family y la Confederación Aceitegráfica del Segre.

Així doncs, i per finalitzar, et desitgem tots un feliç aniversari i per molts anys ... i, claro, esperem poder celebrar-ho aviat amb tu personalment amb una gran festa farcida de bones viandes, excel·lents vins, espectaculars postres i molta xerinola, com ens mereixem.

(cantem tots junts) Anys i anys, per molts anys, a la 1 per molts anys .... a les 2 .. a les 3 .... Super Gaiiiiiiiii !!!!! Ale castís ....
By Anchoa pastís Power

Festa Maxor T. Sanui. LA FIESTA

Els propers dies 13 (que ja es avui, gamarusos), 14 i 15 de Juliol es celebra la Festa Major de la Part/ida de les TeTorres de Sanui, suburbi barriobajero situat molt proper a la zona d’origen àrab d’Al-Picat CityDorm, el Silicon Valley lleidatà pa deleite de la tropa.

Animació i xerinola, bones tertulies basades en bancals, aixolets i motocultors tunejats, pubilles casaderes i de vistoses posaderes i millor partit, molta activitat social, bon rotllo i diversió garantida es el que us espera ... i un bon grapat de pols als pulmons també.

Us informo dels actes previstos, per que pugueu fer bona tria:
- 3er Concurs de cuina conjuntament i al unísono amb el 3er concurs de Batuka-des, Improperis i el de Construccions Llingüistiques Despectives destinades al corrupte, manipulat i sobornable jurat del concurs dels quals la majoria només saben cuinar ous ferrats i rebentats (llámole revuelto d'oeuf).
- Iº Concurso de refranes, refajos, odas y pagodas.
- Ball popular amenitzat pel inconbustible (en més d'una ocasió s'ha intentat) Pere Costa Show, tradicional animador soporifer d’aquesta festa y orquesta venida a menos, decadente, desfasado repertorio y de la que solo queda un componente eléctrico.
- 19e. Concurs d'habilitat tractoril, patrocinat por Seguros y Reaseguros Lechesadaoeljodiocapullo.
- Fiesta de la espuma y estiércol porcino. Obligatori dur carnet de vacunes y botellica colonia Nenuco pa despues.
- Ball de bastons, està previst comenci el tradicional ball de bastons a la matinada de diumenge, sense determinar hora i sobre la marcha, a càrrec dels grups alcoholico-folclòrics: Mamats del Cul i Supermamats del Cul.
- Jocs per la canalla. Els clàssics jocs de sempre: El de la cadira engatillada al cap; pressingcatch a 4; el pastor eléctrico testicular; carreres de sacs i cotxes dels pares; cucanyes i cunyades. Nota: preguem al Star que aquest any faci el favor de no arrasar amb tota la canalla per una merda de chupachup que a més estava trepitjat.
- Xocolatada popular: de tetabrik pels petits i del fumat pels Bob Marleis de turno.
- Disco mòbil fins la matinada i, que al ser mòbil, ni Déu sabrà on està, aneu-la a buscar porai piltrafillas maquineros pastilleros poligonals xurruteros dels trons.
- Rifa. Hi haurà la tradicional rifa, aquest any toca d’hòsties al cogote, un any més la majoria de butlletes les porta l’amic Star.
- Concurs de Ball. De nou em presento amb la meva actuació estelar, interpretació de Paquito el chocolatero, danza y coreografia pròpia para disfrute y descojone de mis alegados familiares.

Us hi esperem, estaré fixe al costat la barra, sino em veieu ... mireu per terra.
No us la perdeu, es …. LA FIESTA con mayúsculas y negrita.
Continuará .....

PD. A la foto, si cluqueu l’ull, a part de semblar uns atontats i formar part del rarito grup dels gesticuladors davant la pantalla, podreu atisbar que hi surto .... i no, no sóc el especimen verd del mig amb cara d’acabar de fumar el flojo material holandés.
By Anchoa Party Power

yo gesticulo, tu gesticulas, él ...

efectivament, recents estudis de la Universitat de Gilipois, Massachusmets, indiquen que la gesticulació davant de les pantalles de l'ordinador o la PC és un fet considerat habitual per a milions d'usuaris informàtics. Sense anar més alluny, membres del staff d'aquest blog també han pogut observar gesticulacions variades en diferents usuaris mentre redacten i/o llegeixen comentaris del blog.

En concret, hi ha qui riu a risotada limpia quan llegeix els palabros dun tal anchova, altres no troben la paraula concreta a l'hora de redactar i afirmen amb ulls, cara i mans el que volen dir; de vegades, el teclat suportar el malhumor del redactor i els gestos són ostentosos, i altres, directament, es fot una pallissa a la PC; normalment aquest darrer cas correspon a un usuari totalment nou o sigui, novato de los c... que no entén que allò no es un animal que obeeix sinó que fa el que l'indiquen amb uns determinats protocols.

Continuarem la recerca gràfica d'imatges sobre el tema doncs són moltes i variades però de moment deixem el tema sobre la taula per a que cadascú s'expressi com vulgui. Gràcies.

Ombra científica

Alpicatins pixapins a la montanya

Segons les darreres xafarderies arribades online a la bústia de correu del blog (i que per cert, al que tantiiiiisim ús esteu donant) i una vegada realitzada la neteja entre spams, publicitat, jocs s’azahar i florals i el patac de noies d’escàs pressupost per roba, oferint no sé que i en postures més aviat rebuscades, us informo:

Atenció companys, properament un dels socis fecundadors del blog present i màxima inspiració-aspiració creativa literata pirarà de vacances, wiht your family en expansión o sigui, el sargento panxacontenta i marieta llevat de matí, a la Xinxeta d'Aneu, on realitzaran activitats tant atractives com anar a pastar fang, plegar llimacs (no cal xupar ni treure la clasca), excursions a les grans superfícies, observación de aves, treeking trepitjant flora i fauna protegida i sobretot a gaudir de la bona cuina precostera.

El desplaçament, via pecuaria, es realitzarà provist de vehicle chasis tot terreny i tracció total, totalment al davant i como mandan los cánones, carregat d'estris de dubtosa utilitat montayenca, com, matalàs umfable vàlid per dormir i piscina, bicis, nevera camping taronja, coixí recent net per eliminar restes baberes, ventilador, chubasquero i innumerables coses més majoritariament inútils. Recomanem a Panxacontenta presti atenció i triï correctament el calçat, no voldria fer memòria d’una ruta per Aigüestorçudes i sota nevada sepulturera on anava equipada amb sabates de retaló, que fuerte, que fuerte.

El nostre compani Ombra, afeccionat de fa anys a tot el relacionat amb el món muntanyenc i d’aventura, tipo StripBoys o Boys Scouts, podrà desenterrar tots els estris d’acampada que guarda, tales com: cantinplora forrada de moqueta verda, el bonito foulard de coll també conegut com panyoleta, matxete per si apareix alguna bèstia perillossa o no, els pals d’esquí i aquell cony de plat de xapa abonyegada; podrà rememorar les cançons típiques de campaments i de la vora del foc alhora que socarra algun animaló per menjar; cercarà l’indumèntaria adient com les velles xiruques Paredes quantes hores pasades, lo pantalón curt i la gorra blava Michelín.

Important serà les provisions pels refrigeris a l’alta muntanya, paio previsor on hi hagi, transportarà damunt la baca un paquet industrial de rotllos doble cara paper Wc, a part dels subministres culinaris clàssics: grapat d’atmelles i vellanes, els taperguarres de mortadela de verra amb olives i els fumats tufejadors de verraco mal castrat.

Mención a parte te el sherpa que porten, un tal Pere PortEador, experimentat triomfador Pepito piscinas de platges i idems, però d’absoluta ineficàcia quan el pendent supera el 3%.

Així doncs, us trobarem a faltar, agafeu el Gps i les coordenades correctament (latitud y prontitud), plànols del sistema penibético i la pràctica guia de 6tomos6 “Senderismo y rutas del Peloponeso” i sobretot no doneu pel sac si us perdeu, no podem organitzar recerques, batides, batidos, ni aportar fotografies, ni penjar cartells, ni res de res, estem tots estresats ... i, per cert, on collons són les claus del local social?

Ale pues, que gaudiu d’aquest dies ... (vinga, cantem tots junts) .. vella xiruca quantes hooores pasades, quantes merdes de vaca em xafaaaaat ....
By Anchoa SherPower

renovació al blog

bona nit o bon dia depenent si heu o no dormit
ja fa temps que aquest blog funciona, concretament des del 27/4/07 i amb mes de 5000 visites des de llavors; es per això que se us proposa un canvi de diseny per donar un caire modern i novedós a l'actual vista del blog. Ahir es van fer una sèrie de proves com ja heu pogut observar amb un apartat de notícies de la terraferma i un de videos, també es van fer proves de lletres.
Per tant, podeu anar deixant les vostres suggerències i el equip webmasters del universo mundial les recompondrà, treurà les que vulgui, estudiarà les que calgon, triarà les que li passin per un lloc i engegarà la renovació estival de este nuestro blog.
Gràcies d'avantmà pq aquest barinstorming tindrà molt de storming i poc de brain, com ja preveiem.

Onomàstica

avui, dia 9 de chuliol de 2007 és lanniversari d'un membre no declarat d'aquest blog al qual s'ha anomenat de moltes formes com milanés, gordo, miquel angel, xapero, tu, ei, oyeeeee, kiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa... va neixer fa un temps a la turística localitat de Pitarque, just al començament del riu Pitarque, al seu naixement. Va créixer, no gaire, entre aquelles terres i Lleida, posteriorment laire montanyil vilallerenc el va a fectar bastant i ja no hi va haver remei. Sembla que darrerament ha sentat lo cap o li han fet sentar. Per cert, va en moto que dona gust de veure'l tot i que es prodiga poc. També ho fa bé quan beu en porró i quan pixa a contravent. En el darrer concurs de risotades va quedar segon darrera del Anchova.

FELICITATS!!!

8/7/2007 diumenge de san fermin

bna nit... demà dilluns, han acabat els encierros multitudinaris. Avui els toros s'han giñat... volien marxar.. no tenien espai per passar pero despres, s'han anant animant i ves per on han fet alguna que altra cornadeta per entretindre audiències matinals...
adjunto el link del dia 8 no sense recordar-vos la necessitat de tenir el reproductor gratuït real player per poder visionar-los... a la plana que us adjunto el podeu baixar com ha fet un servidor...
http://www.sanferminonline.net/finales/dia8.html

comentari: el tontolcul que es fot trompada contra la valla de la curva estafeta no es un conegut nostre, tot i que por esas maneras de correr se asemeja a un turolense experto en el rejoneado de toda clase de bestias. Cal dir que tampoc el noi amb gorrito k se sosté a un costat del carrer mentres es enculat per ambdues banyes del brau no es conegut nostre... cal ser gelipolles per correr borratxo, ostics.
menció apart mereix el famós corredor calvo amb bigoti que l'any passat va patir 5 cornades de res i que sempre corre 200 metres abans de l'entrada a la plaça; ha tornat a demostrar com portar un toro al lloc... salvant la vida del pastorcillo que ha resbalizau en una mierda perro que había por allí.

07/07/07

os deixo el link del encirreo del primer dia dels san fermins... sigo luego
http://www.sanferminonline.net/finales/dia7.html

cliqueu al dia 7... i gaudiu

Chupinazo's Day

estem treballant per millorar aquesta web

i poder veure i mirar videos amb qualitat

gràcies

diari lo segre

fonts no governamentals han confirmat que davant la inminent subvenció estatal de 2.500 euros per cada nounat, membres del blog han avisat que "s'ha obert la veda". En concret s'ha vist en ple acte forniciador a una parella aprop d'una segla a pardinyes; també a la partida torres de sanuy, darrera Madres Sanatoris, a una altra parelleta que ja tenen la parelleta però com hi ha quartos pel mig pos venga... borraxemnos i palante; a alpicat la cosa va frenada donat que l'encarreg jastà fet i quasi bé tenen domiciliat l'ingrès. No hi ha novetat sobre altres actes sexuals sense protecció però es continues fent gestions, salvo un que es va fer en un taxi del qual no disposem confirmació.

Peligro!!!

Detectado vehículo blanco marca FIATE modelo VAYAESTILO con matrícula de 4 numeros y 3 letras en la zona super VIP de Lleida, mejor dit, al costadet de casa l'alcalde... ojito con quien estamos jugando pues aquí puede haber miembros i comentaristas del blog que se mezclan entre la gente guapa i decisiva de la ciudad.

Seguiremos informando.

Ombra periodística

San Fermín

Benvolguts,

amb motiu de la propera celebració de la festivitat de sant fermin des d'aquest blog es realitzarà una anàlisi diària del "encierro del dia" amb comentaris d'especialistes reconeguts. Hom sap que a pocs segons de les 8 del matí (ja sé que alguns encara dormiteu entre llençols, babes, petets fugaços i ereccions matinals) es tradició que un petard anunciï l'inici del encierro on 6 hastados i la rècua de morlacos corren pels carrers de Iruña - Pamplona pels no iniciats.

Refarem el recorregut, les incidències, les vivències, els professionals, els amateurs, tot el que calgui i més, i si podem penjarem el video del encierro per deleitarnos junts. Ombra i Anchova, Anchova i Ombra dirigeixen aquest projecte que amb els vostres comentaris i col·laboracions ens proporcionarà estones de felicitat i joia.

Estimats lectors, amics tots... Gora San Fermín, Viva San Fermín!!!

IIª trobada a La Colomina

Tot lo bó es fa esperar, ha estat l'entrada del blog més elaborada i planificada però finalment aquí està; llegiu atentament, observeu les fotos adjuntes i comenteu al libre albedrío

Com estava previst, ahir diumenge es va celebrar la IIª trobada gastronomico-ludico-familiar a la Granja Escola de La Colomina, en plena franja oscense diocesana. Hi van assistir la família Moreno Gasset amb les seues dues mosses semifotocòpia, la família García Palazón amb els seus dos retoñets, la família Armengol Aroca amb tota la seva colecció d'escuradents titulars (foto), la família Anchova amb la seua Malospelos nº 1 i el seu anchovanieletnoparodecreixernideriure (es comenta que no riu tant tontament com son pare) i la família Gil Armengol amb la seua Malospelos nº 2 i la seuapanxanoparadecreixeriloquequeda. La jornada va fraguar amb el següent timing: trobada cap al migdia a l'ombra de la gasolinera de la vila d'Alguaire des d'on vam conduir romb el local 5 estrelles Würth. Arribada i tot en ordre malgrat la persistent i demostrada gana d'algun dels assistents que portava tres dematins sense esmorsar (i textual "tres setmanes sense llevarse nada caliente a la boca") tot esperant la farterada que se'ns venia a sobre (foto adjunta Dolors)

Un petit volteo per la finca per fer gana va fer evident que un tal Aleix podria ser un greu perill per la integritat dels animalons del lugar, animat per un inconscient Milanés (Dolors comentava que "con tres niños n'hi ha prou"). A les 14 hores entrada al menjador sostenible (pel grau de luminositat aconseguit només amb llum natural i per la flaire a conillera regnant) i desenvolupament del dinar composat per:

• Aperitiu amb fuet finas lonchas, cebetes jíbares, pepinillos i olives (las dos malospelos van arrassar)
• Platets de formatges dispersos amb aroma pestilenc adosat (seria formatge de cabra ben guarra, la molt filladeputa, pq tufaie que donava gust) on la Malospelos nº 2 va demostrar com es fa una cata de formatges.
• Mongetes pintes torraretes amb caldo de suc de brou
• Macarrons engrud amb polsim de formatge cabril de bossa: vàries plates van plenar la taula en esperar de la gana però es va coixejar una mica
• Entreplats de gambes lesbianes de riu pirinenc amb trossets de llonganissa roja de Graus (provinents de les sobres del record Guiness celebrat a la localitat citada fa 4 anys on Kiko, Lui i Ramon foren presents i destacats catadors)
• Truites de patata a la demanda (la Dolors les va demanar a la señá Maria (“yo no me llamo Maria”) doncs comentaie que eren típiques de la zona )
• Pollastre de corral genèticament alterat amb 43 pits, 32 ales i 2 cuixes cuinat amb dedicació i temps per la xef.
• Els Postres foren variats i encertats amb un flam de llet casero i cabril amb mugrons de nata pezonera, tarta helada semidesfeta al punto i gelats per la canalla i no tant canalla (foto adjunta on es veu a lanchovaneus demanant un Negritóniloquelecuelga a la mesonera, tot mostrant els seu anell de casada als mansos de la taula del darrera que van estar piropejant-la i acosant-la tot el dinar; val a dir que ella no va parar quieta tampoc)
• Cafès i licors orujils de la zona

La carta de vins fou, si més no, escueta, amb un clarete pa hombres que no vam ni provar i un tint qualificat per l’amic del cunyau del anchoveta com a "no necessari de ser barrejat amb gasosia" però que a la postre va ser objecte de sodomització porronil amb gasosia de la zona. En concret, 6 ampolletes van ser reciclades, un pél per sota del record obtingut a la darrera trobada (4 per a 3).

La conversa va vessar sobre temes recurrents, els de sempre, i altres com la possible descendència que poden patir algunes de les famílies assistents tal com es pot veure a la foto on Milanés sosté amb professionalitat a lanchovetanielet. Altres com els Moreno Gasset van deixar clar que un retoñet mascle seria molt benvingut a casa seva.

A les acaballes del dinar va haver concurs de risotades guanyat com sempre pel Anchovapater amb un “JOJOJOJOJOJO GORDO DAS MANÍAAAAA!!!”

Per baixar el dinar, visita a la localitat de Roda d’Isàbena, famosa pel seu famós pleit per un art que diu que tenien per allí, on vam finançar amb diners catalans als advocats acusadors aragonesos, donant una volta per una esglèsia on mostraven la cadira de Mossén Tado que va ser aprofitada per l’anchovetapater i l’anchovetanielet per fer una becaineta interrompuda maleducadament per un parroco guia efeminat, sense cap mena de delicadessa envers la criatura ni envers el anchovanielet.

Berenar frugal per nens i grans quasi interromput per una fina pluja amenaçadora que va fer que no poguéssim acabar amb el Cant dels Adeus, per la qual cosa va haver un membre, en concret lo Xavier, que va deixar escapar unes llàgrimes. Per altres fou un punt i seguit, tot acomiadant-se amb petons i expressions com “ens veiem al blog!!”.