el ataque de los clones

la nit de dissabte fou llarga, i més que ho havia pogut ser

sense més preàmbul, els dos webmasters titulars principals van patir l'atac de dues senyoretes al local River de la capital boirense

només entrar van ser acosats, insistentment, primer amb somriures i miradetes, posteriorment amb contorsions de cuerposerrano, i per últim amb diàleg obert per dues senyoretes amb trets rumanoides

vam aguantar estoicament, el personal present mirava amb atenció i desig tot esperant quin seria el material de rebuig que decidiríem, per tal de llençar-s'hi

la gent estava en tensió, els frikis del lugar miraven qual hiena mirant com el lleó cata la gràcil i moribunda gacel·la

no va haver rebuig, mos les vam quedar, mos les vam repartir, no sense abans parlar entre els dos a la barra, i no sense abans abeurar una mica doncs l'mabient tens provoca sequetat de gola, i no sense abans visitar en repetides ocasions los WC del local. Ens vam repartir a les acosadores amb trets rumanoides i vam carregar-les als nostres vehicles... la resta de nit no es pot explicar aquí, però de ben cert que, dins de les normes de protocol de seguretat establertes entre membres de este nuestro blog, el primer que va arribar a casa, va trucar a l'altre per rebre la confirmació d'arribada en bon estat. Des de l'altre punt de la línia telefónica de seguretat es va rebre el OK malgrat haver interromput els primers gemits i contorsions.

D'altra banda, dir que devia ser "NUESTRA NOCHE" doncs la Maria Magdalena d'un pessebre vivent proper i su amiga castiza van fer nombrosos "approaches" envers els nostres bodys milks amb comentaris que no podem reproduir però que aumentaven l'autoestima dels bloggers i minorava la dels frikis apretadors presents. El anchova maestro de cerimonies va interlocutar amb les dues xavales de buen ver, buen ver...tido reciclable. Les va tractar bé, les va somriure, les va encantar amb els seus balls i bamboleos, les va abduir... i vam marxar. Si no arriba a ser per què som un cavallers i respectem l'ordre d'arribada de les comandes, s'hagués montat una guerra de fang lluitant per la possessió mes preuada entre les acosadores ruanes i las figuritas del belén... en dues paraules s'hagués "armat el belén!"