hem començat el 2009 i ja hem tingut una boda... bueno, bé... aixó de hem tingut... ejem... estareu amb mi que al novio no se le va a dejar olvidar facilmente y asing como asing que no mos hajo convidat... ja sé que la boda era en petit comité, en reducto de paz, rapidilla (pq?), en dia de 40 niversario, etc... pero no! i no és que no oblidem perque fossim rencorosos o egoistes o envejosos envers els que si que van poder gaudir de l'event. No oblidem perquè se'ns ha negat una festa festival que la teníem guanyada!
Ion, fa anys que t'aguantem, no era just invitar-nos, almenys a la barra libreeeeeeee???
(foto: ion en su despedida)
Ostic... que no t'hagués agradat i no hagués estat engonic que lo anchova hagués cantat una cucaracha com deu mana apostillado al rodillo ionil, o que el pestanya hagués interpretat en el ball de casament un vals rosckero con corbata en cabeza enroscándole a besos el cuellamen a la madre la novia (pues a la novia ya casi la degüella en las presentaciones preliminares), o que el ombra bailara con cholla sudada una conga de jalisco amorrado al culamen de la tietabuela de la susodicha novia subiendo la mano anterior con la excusa de que "le cansaba la posicion", o inclusive que el milanés habiera cantau una jotica turolense con mano en cinturónpaquete i servilleta al estilo cachirulo mientras la general palafox lloraba por el arte que expresaba su marido oyéndose de fondo los tambores de Calanda a duo con las tracas de petardos que se estilan, o que el chumari habiera salido del armario corredero levantando rueda por fin con su nastroazurro (sin el paquete habitual esta vez).
Ostic ion això es el que t'has perdut, que vist amb l'experiència que donen els anys, pot ser si que valia la pena de perdre-s'ho, pq deunidó quin goig que haguéssim fet eh?
bon any, bon casament, bon viatge i que sigueu feliços tot i que no us lliurareu fàcilment de nosaltres jeje...
pd: per cert, ion ets un mestre organitzador de casament segurs sense distorsions imprevistes, no podíem haver assistit ni volent: el dia de reis, tots amb canalla deseosa de regalos de reissonlospadres, a ponts, ermita perduda, restaurant ilocalitzable ni amb el tomtom guan, al dia següent laborable amb la qual cosa s'autoexcloia el anchova, no así la klanker, avisant amb pocs dies d'antelació per a que les senyores no puguessin reaccionar (no asing los homens que ja estaven vestits amb lo pingüino)
i no es que no penséssim en la possibilitat d'anar-hi eh? qualsevol altre dia, sense invitació però haguéssim fet actesexual de presència amb els petards de rigor... mecachissssssss
.JPG)
