Ha començat la calor, i amb ella, els GELATS! Jo sóc fanàtic del Cràcula, es el gelat de la meva infantessa i la mare d etots els gelats. De mida petita, te tres sabors diferents. El sabor a cola de la capa negra exterior, de gel i refrescant. Dins la resta de sabors, vainilla i maduixa, sota la capa negra, de llet, no de gel. La maduixa es la sang, la vainilla la canina del vampir i la cola negra la vestimenta. En definitiva, boníssim i un alarde de investigació gelatil dels anys setanta. .
D'altra banda, el Frigopie va ser triat en una enquesta com el millor gelat de la història. Amb forma de peu, 5 dits, de crema i sabor, inclús te una pàgina al facebook! El major atractiu es el caràcter fetiche que representa, llepar un peu deu activar al gun mecanisme de plaer dins del cervell d'alguns, segons les enquestes.
Pero discutim quin es el millor, o el dràcula o el frigopie, però independentment de quina sigui la vostra resposta, sempre recordaré aquells temps en que amb 25 pessetes a la butxaca erem els putos amos de l'univers...
11 comentaris:
que recuerdos ....
donada la meva minsa paga setmanal en les meves epoques de postguerra i de postsuspensos per força el meu gelat mes consumit era el clàssic i humilde POPEYE, naranja o limón, com el boli bic.
Chec, a duro, a 5 peles els havia comprat i no pocs, un gozo, un alarde de capitalista, pues no donava goig anar al chiringito amb 25 peles sortir amb el geladet i encara donaven canvi com per avisar als prosegur que t'escortessin. Naranja o limón.
Algunes decenes de gelats després i algun any mes i aprofitant el boom del tourisme los pajáros van i pujen el preu, a 10 peles paio, de patac, sense pre-avís, golpe baix a l'economia, al doble i encara sense euro, pero per compensar feien una campanya marquetiniana i suposo per mala conciencia, consistia en premis marcats al pal amb ·otro popeye gratis·, ep! no era farol com els rasca-rasca que no surt res, n'hi havia, i diria que abundants, toma ya, pos no m'havia tingut que jalar 2 popeyes seguits sense ganes mes d'un cop.
Endeluego, quan la economia particular estava ja mes boian o bojan (krirkric lo del barça), o sigui, quan s'havia perdut l'innociencia, havien sortit ja pels en les zones baixes i ja tenies coions de arribar-te d'estrangis a la calderilla que mon pare deixava per damunt la tauletanits aleshores, oooooh aleshores, era el moment de renovar gelat i d'accedir a una gama superior gelada. Jo sempre he estat de la part baixa del cartell publicitari de gelats de la marca que sigui, a la zona de baix, a la sur del cartell els gelats mes economics i senzills. Al nord i com es habitual, i aprofito per fer un apunt... pensem per exemple en america del nord i del sur, ricos-probes, idem la Espanya, el planeta en general ... excepte Korea, la rica en aquest cas es la del sur .. com deia a la part alta del cartellito amb els fotos i la rodoneta amb el preu anotat, que molts cops tenia variades pegatines superposades amb sospitoses modificacions, posiblement increments irracionals de preu d'un 20% d'un dia per l'altre. Com deia era de la zona baixa del cartell, de fet molts cops com que era mes aviat baixet i el cartel estava penjat a certa alçada no veia les postres. A dalt s'ofertaven a dalt els de mes preu i mes rebuscats en la presentacio, sabor, tamany, els de clasca en forma de pasta-cono amb la que detectaves a la menima si aquell gelat havia trencat en algun moment la cadena de fred, fàcil, simplement si la pasta no cruixia i es mostrava tobacha i tal, mal tema. OOOHhhh, la gama superior a la que vaig accedir, la meva era post-popeye, va ser el ... taaaaaan el COLAJET!!!, el cohet espaial de punta superfical xocolatejada i cola, molta cola i sense zaquique, refrescante, innovador, abundantet, economic .. la gloria gelada.
Temps eren temps.
Bon dia del treballador i dels que van a treballar, no es lo mismo.
peaso almuerso en les avellanes acabat amb music... oh de lujo, esperem quel dinar sigo del nivell...
bon dia, no se com podeu tenir inspiració alguns de bon mati........
a mi els gelats sempre m'han agradat amb gel, no tipus cremoso, no i sempre els menjava a mosegades, mai xupan, no se mira, són mareres!
Quan jo era petita... que en fa de dies... la meva mare comprava mogollon de gelats, els ficava al congelador i venga, tot l'estiu contents. E
ls que més m'agradaven eren aquells de la bosseta de plàstic que el deixaves desfèr i et bevies el suquillo... bua que bo!
I ARA DE GRAN EL MEU PREFERIT ES EL CALIPO VERD, QUE ÉS ÀCID, DE LLIMA I EL SUQUILLO TAMBÉ ESTA BO, PERÒ NO EL PUC ACABAR MAI PERQUE ES VA CALENTANT I ACABA TENINT UN GUS TANT DOLÇ... QUE NO PUC AMB ELL.
la vida canvia en tot nois, els gelats no són el que eren ni nosaltres tampoc.
el calipo??? jojojo... el rei del gelat fàlic!
bourmanflax .. aixo si era un gelat humilde o era un chicle?
el millor gelat el que et feies a casa amb una cubitera uns palillos i cocacola, o altres sabors, com llet, llimonada, colacao o el pure de verdures que intentaven embotir-te per dinar
i el frigo dedo? no era el frigo pie de crema jasqueroso i no era el dràcula bandera tricolor gay... ahposike?
Publica un comentari a l'entrada