14 de juliol 2008

la sed


entre el grup de personatges, amics i afins que em moc n'hi ha bastants que tenen sempre molta sed!
un dia fins i tot la meva santa mare em va comentar que si veniem de fer molt esport o què? o si volíem emborratxar-nos després de pendre dues cervesses per cap veient el barça a la TV!!! altres vegades paron motero en medio la nacional II i esmorsar amb don simonelcabron i napoleon pal cigaló... però l'altre dia fou lo summum; us explico:
arriben a casa mevanostradevantros, i el primer quasi abans de dir hola és preguntar pel sant de turno, sant miquel... i zassss la primera! i havia plogut un ou eh? la segona no espera, no sigui k la primera s'enyori, i la tercera? ni me'n dono compte, self-service neveril pero no de cervessa infumable negra aportada por asetegat comensal, noooo... la quarta i la cinquena al calor de la lumbre, que sempre dóna calor i sed malgrat els 8º plantigrados de temperatura exterior en faldacerdera, i això sense encara començar a endrapar el xurrasco barbacoa ni los pinxos madeinmytetabriki ascojonantes ni las fried potatoes... la carn demana liquid i arriba el vi... tint, no rosat, si us plau! i no li donis vi de la Vilella Baixa que taca el que toca, noooo...
i arriba el postre, coi, sigues gentil i servicial amb los teus invitats i oferix licors, espirituals i altres varietats de la teva reserva. El patxaran cau pel gaznate cual enjuague bucal recremant les restes de menjar que troba, el de patxaran itxako han encarregat el diseny dunes caves amb el nostre nom. Ei, cafe, si nomes es per ell no en facis... cagondena si jo també en volia!!! i finalment el porronet de moscatell, criticat com el que més però evaporat a la velocitat del pet diarreic que a la que et dones compte del soroll ja t'has cagat. I si hi ha sobretaula... despedeixte del Itxako, del porronet que es trenca segur i de mig dipósit daigua!

Resultat: al dia següent el Dr. Omeprazol visita al enfermo en su casa diagnosticant una ressaca potent amb ardor i refluxes solucionats amb el pas de les hores

ah per cert, contents que us trobeu bé en aquests àgapes imprevistos i sense planificació, en sèrio!

22 comentaris:

Anònim ha dit...

certifico l'assetegamenta dels comensals...

Anònim ha dit...

ressacossossss??? espero que en mi ausencia vigilada aixos es convertixo en un dispendi de comentaris, entrades, carcajades, risotades... en fin... mas soso que la una!

au... nanit i men vaig a sopar

Anònim ha dit...

si conec gent nova els hi proposaré de montar un blog exclusiu, pq total, aki... ja no entra dingú!

Anònim ha dit...

magrada que sus sentiu com a casa vostra o millor, a mi això em fa felizzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz!

Anònim ha dit...

si realment ara que vinc de llençar lo vidre, que quedi clar que aqui reciclem, el contenidor ma guinyat lull i ha fet un sonriure de complicitat pensant... como sus gusta la cervesa!

Anònim ha dit...

enhorabona anchovaniel, ja tas soltat, a partir d'ara ja ets lliure i pots anar alla on vulguis... i no paris xiquet! no volien que caminessis doncs camina.............................has entrat al mon de l'home, fins ara encara no havies evolucionat i estaves entre mico i home saps, però ara ja has fet el pas, ets un home fet i dret.

Anònim ha dit...

enhorabona nielet!!!!

Anònim ha dit...

va que facil!

Anònim ha dit...

macomiada, fins la tornada... que vagi molt rebé ens veiem la setmena que viene. a rivederxi!!! s'escriu així no?

Anònim ha dit...

Un dels cànons principals de Sanitat diu que al estiu i temporades de calor s'ha de reponer liquidos y beure continuament, encara que no es tingui sed per evitar deshidratació i les seves nefastes conseqüencies en l'organisme, i jo ho practico.

Anònim ha dit...

I si, molt satisfets de poder participar en aquestes jornades repetitives Barbacoa Party del Brasas i col·laborar en la cocció de les viandes i lluitar per a que el foc prengui, cosa que cada dia costa més. Que ho poguem repetir molts cops .... per cert, nos no tenim barbacú, ni lloc on encendre-la.

Anònim ha dit...

Ara que, tot es compensarà quan la torre estigui en condicions, que es de amigos ser agradecidos, o algo així.

Anònim ha dit...

Faré el que podré durant aquesta setmana titoleta "Los monólogos sedientos del Anchoa"

Anònim ha dit...

Dir-te, sr. somelier, que el segon reserva que vas treure adolece de las mas menimas cualidades otorgables a una bebida llamada vino. I no hi havia casera per a mitigar els efectes del susodicho peleón barriobajero.

Anònim ha dit...

parece que avui fa calor, aniré a fer un traguet de lo silló que està a la refresquera, ea

Anònim ha dit...

Bona nit! Es veritat que quant va fora de casa lo meu home xuma com mai, però es que a casa seva li van ensenyar a no despreciar si li oferien alguna cosa i vosaltres sou masa esplendits en serio!!
Si limitesiu el beure per persona ens contindriam una mica mès pero la casa es gran....!

Anònim ha dit...

Bones vacances nois! Us trobarem molt a faltar en aquesta vostra petita ausència a valtros i la vostra nevera!

Anònim ha dit...

Gracies per les felicitacions!

Anònim ha dit...

De totes maneres no ets cap lince noi!
Amb quasi 17 mesos prou pots!

Anònim ha dit...

Ara et començo a entrendreus quant dieu que us sentiu sols!!!
Però es tracta de sustentar el blog no?

Anònim ha dit...

Ombra, porque me has abandonado!

Anchoa s.II a.c.

Anònim ha dit...

bueno, bueno, ara que ja estic actiu i amb acces absolut vodka al blog resulta que tothom està deambulant pel món amb xancles, bermudes i imperio de vacances ... fededeu que en sou d'especials, raros i vividors.

Giveaway of the Day