lo article del rally ionistic por finnnnnn

Bon diai a tothom:

Sí, a tothom, perque ens vam fer veure............. i sentir, SENYERA ESTELADA palplantada a ran de terra i a peu de carretera per que tots els pilots catalans (i més si tenien tendències separatistes e independentistes) la poguessin veure onejan al vent. Un participant a la cursa, un tal Esteve, que lluia senyera catalana (no independentista) al cotxe, al costat del seu grup sanguini, vaig veure en persona com se li arrasaven els ulls de llàgrimes al passar pel davant nostre; no ens confonguem, no se li van arrassar de llàgrimes pel nostre entussiasta patriotisme, si no pel poc respecte que mostraven 4 individus que a més de ni mirar la carretera pot ser va veure com aixecaven un porró de vi amb grasiosa intentant de que el vermell líquid entrés dins del garganxó tot i el vent que feia en aquell bucòlic racó de carretera amb les vinyes (segons un entés del grup, varietat moscatell) de fons.

El públic alla present era divers, parelletes, aficionats vinguts de fora... i de ven fora, per que uns xics pel rossos i que parlaven llengües foràneas i no gaire conegudes es van rendir davant de tal desplegament culinari, unas butifarras con mongetas i samfaina acachipandada de la óstia, vam fer el deleit dels qui podien veure aquell apat fora de lo normal, llavors s'en van donar compte de que nosaltres feiem una altra carrera.....la del colesterol. El carajill, no va faltar, amb duets de licors, brandy i whisky van possar el punt culminant després del petit suis de nesquik, il assortit de "caixeta de bombons de visita" resecs. El que no va fer tanta gràcia va ser el "clinc clinc" de cullereta contra vas de vidre per remenar el que ya estaba més que remenat sucre del susodicho reventat.

La cosa va passar del desconeixement dels 4 individus, al coneixement territorial, d'aquest, a l'admiració alimentària, a la gràcia (pel veure amb aquell artilugi difícil i complicat, dígase porrona) i al despreci pel poc respecte que al principi he anomenat pel que feia a la cursa automovilistica. Un dels altres apartats a destacar, va ser el desplegament tecnológic que es va poder veure en aquell racó del mon, càmares fotogràfiques amb objectius que feien caure de cul, aplanaments de terreny per poder agafar la millor instantànea posible, posicions estratégiques amb banderes nacionals per tal de deixar ven retratat al amic de tota la vida amb el participant del seu mateix pais passant a tota merda!!!! així com càmares grabadores d'avançada tecnología que amb una sola mà i sense cansar-te pots grabar mil hores. Allà vam tornar a marcar diferències, amb una petita i podriem dir que obsoleta càmera de fotos (no es per ofendre Lui) van fer mils de grabacions tan agoserades com......el company que no podia aguantar la pixera entre mig dels raïms, les passades....de rosca cridant a pit partit donan ànims a algun del corredors que ens era totalment desconegut, aixecades de porro contant els llargs segons per tal de marcar algun rècord absurd o comentaris que ni venien al cas ni venien al cas, per dir alguna cosa.

Acabada la cursa, tornada cap al cotxe, que es va fer més llarga de lo normal, be sigui per que la nevera no podia portar el nostre ritme o perqué es va decidir fer un últim reportatge de fotos del podi abans d'acabar el rally, vam decidir de fer l'apat fort de la jornada, vam anar a un restaurant......quina colla de.......professionals, només veure'ns entrar ja sabien de quin peu calçabem, després de fer-nos passar a taula dos vegades, ens van possar apartats del món, (senyor) eram sols però sols, (senyor) més sols que la lluna, (senyor) no hi havia dingú més, (senyor) fins que per falta de lloc al restaurant (senyor) van seure una persona més en aquell inmens menjador, (senyor) Déu meu, quin horror,(senyor) vaig patir bergonya aliena, (senyor) vam sentir tots quatre de que un senyor (senyor) pogués fer tant de merder (senyor) i aixó que semblava tot un senyor, si senyor, (senyor). Menjar amb la boca oberta (senyor) deixan penjar l'aliment de la dentadura, (senyor) picar damunt de la taula (senyor) agoseradament per alguna cosa que li fes gràcia en llegir el diari, (senyor) la beguda......semblava que beguessin les estoballes (senyor) en comptes d'ell (senyor). Un desastre dels grossos (senyor). I a partir d'aquí es va acabar la jornada de rallys per a mí, però després de veure aquell espectacle i soportar-lo tot el día només compto les hores que falten fins l'any que ve per poder sortir amb els meus amics a tornar a guadir d'aquest dia tant memorable, i si per alguna d'aquelles caiguesa malalt aquelles dates.....doncs em quedo a casa que hi ha soc gran!!! davant de tant espectacular espectacle a més de no deixar gaudir plenament als allí presents sigui dit tot de més enllà de fronteres catalanes per sert era ben traidor, doncs el raig de vi del porró i el vent poc amics son, i si no que li preguntin a la samarreta del Pere.