farterada a lo pont de montanyana

fectivament ahir vam ser víctimes d'un dia plujós i copiós. La jornada obria clara amb expectativa boletaira; a les valencianes d'alfarràs ja n'hi havia 6 baixes, de 12 !!! finalment el kilómetre 82 de la carretera viella, alego de tolva ens recollia per intentar recollir a palades els rovellons. Escrutem la zona, el 4x2 con firme mojado, ojo la rodera... rediez d'un pel no ens clavem. Parem el auto i ... pluja torrencial señores!!!!

parese que amaina... se baja del auto, se cogen tres boletus nosesabesisonbuenosperocógelos i llueve... llueve... uhm... parem parem... els chabusqueros suen i la ona sota paraguas bipolar no para de rasgar la tela; anem a dinar? però si son les 12'45!!!!!!!!! cap al pònt de montanyana aragonés. Comentan que s'espera (i rato...) la presència del pesti i your family a eso de las 2, mas menos, ja sabeu! llegan no després de una hora i quart de vermutillo aniquilat en 5 minuts per la olivacomedoraombraria. Tots junts ja, se pide ... se demana el menjar... porta macarrons, amanides de qués de cabraaaaaaaaaaaa, mongetesssssssss... dios... pq posen taules tant petites??? o pq porten macarrons per a un regiment militar??????? i les mongetes??? amb 10 orelles no calia, home... que sou de vida per aquí o què, pq nantros si, però pot ser la perdrem avui tota, la vida, després de la digestió que haurem de fotre...10 meu!!! i de segon? jojojojo... peus de porc pero no calia tots els peus dels porcs de la granja del costat, xageraos!!!! ni dues trutxes que feien por, ni ... sort que el picantonet no era gros, sino.. no calia dir-se picantonet no? i el vi? jijiji personalitzat, no cal dir res més i tap de suro amb base superior de plàstic... nivel!

i el postre? bueno... més limitat, si... ara, això si, si arribo a demanar cafe llarg americà m'he d'endú les restes en una ampolla de alitro i mig pq el cafe normal era en tazón... amb raó el restaurant es diu Fonda Llarc!!

per cert, l'amo i senyor del local, indescriptible; no vull imaginar-me el savoifaire del menda en la cuina, ni el sistemamètode de neteja de les forànies que disposava, bé si més no d'una que només es movia amb gràcia per la zona ampla del camp de joc, amb espais per distribuir joc entre les companyes, si no no hi cabia. L'altra, crec, era conscient que el seu jefe es dutxava poc, i patia.

bon profit!