Calçotada with Klanker’s brothers

Iª i darrera Trobada gastronòmica-punyalada trapera patrocinada pels cosins de Seròs City DF qui per cert practiquen un dialecte acollonant. La jornada inagurava als vols de 13 h amb l’arribada a Cal Andalussos dels anchovetans seguits a 5 minuts pel trueno asul kanko dels Peinetas als acordes de Peret i lo Star cantant i palmejant el volant. Acceso a la vivenda de tots dos multitudinaris grups i arribada del patriarca Jhonny Collonswesmuger qui forajita el personal invasor al crit de “tothom a fora, vinga, que fot un dia de collons, alaaa capa fora a pendrelsol” en destacada actitud hospitalària.

Inaguració del foc i socarrat dels fibrossos alls a càrrec dels de sempre mentre altres acomodats contemplaven la F1 sentats al sofà desprès de comentar que “el més calent era a l’aigüera” i que “no volia agafar olor a fum ni calçot” en actitud clarament solidaria i de colaboració extrema ...

Subministre continu de cervesetes i xerinola a la vora del foc mentre va arribant la resta del personal convidat, alhora que tota la tropa menor (aprox una centuria) s’espastifava de sorra fins les celles al zorral.

Destacats mestres gastronòmics –un futimé hi havia- feien opinió i crítica continua de les aportacions alimentàries: “a ver si haréis los caracoles al estilo charnego” –en lloc de a la llauna o altre mètode de cocció- ; “aqui falta bicho cojones”; “el pan tostado no lo quiere ni el perro si está frio”; “el corder s’ha de menjar deseguida “; “quan un gira la carn al foc ara cap aqui ara cap allà es que no té ni idea i ja se la pot fotre al cul”; “aquest champan fot fastic serà collita del 80, ens vols intoxicar o que subnormal” …

La jornada va continuar en singular acoso-derribo i a multiples frentes, sense pietat en un cuerpo a cuerpo, grasa a grasa i a bayoneta calada entre germans, matrimonis, pares-fills, cosins, tiets, sogres, cunyats i qualsevol altre parentesco posible.

Però hi tornarem, afededeu que hi tornarem i amb la bayoneta ben calada.