la memoria

ara que m'enrecordo... vull parlar de la memòria

jo abans, buenooooooo m'enrecordava de tot, en sèrio, de tot i més, de veritat, de les fesonomies, dels noms, de les dresses, de les cares, dels culs... bueno no... dels culs no... (tranquil anchova, que tu com no en tens... jojojo) però ara fa un temps... no m'enrecordo de lo més trivial ... sortim de casa amb les ombraXiquilles, val? pos una sense keds, laltra... laltra... laltra rient pq mira que es bendita la pobre...i si no la mires et crida:

- eeeeehhhh. -I només té sis mesos!!!!!!!

i la pobre ombraria... sense keds amb les pantufles de nar per casa i contenta cap al cole, aconformada... mira, si mi madre me se llega a dejar puestas la sabatillas de nar per casa per anar al piscopal ... no la miro mai mes a la cara, coi... pero clar ,

si no la miro més, com mavia de recordar de la seva fesomia????

bueno al k nàvem, que amb el temps el cap està a més llocs que quan naies a la universitat (els que vau anar, i els que no , pos imagineu un piscopal amb més edat i més salsón i punt), que si les claus del cotxe, lalarma, les sabatilles, els keds, la chupa teva i la de les que pengen... ays... i un dia que planteges excursió o bé estan malaltes amb febreta o bé plou... demà ja vurem lo k fem pero la prespectiva no es garie bona... BON DIA! I PARLEM!