la gastronomia madura

Un tema candent en aquests moments de la nostra vida resulta ser la gastronomia, i més concretament L'AFICIÓ CREIXENT PER LA CUINA I EL MÓN GASTRONÒMIC QUE L'ENVOLTA. Cert és que estant tot més o menys entre els trenta i els quaranta, amb diferents situacions filials, es pot produir, com així ha estat en alguns dels considerats membres del blog (tot i que alguns semblen muts), un creixent interès per l'elaboració de delicatessens que mai abans se'ns havien passat pel cap. El més demostratiu serà descriure una sèrie d'exemples per il·lustrar el tema en qüestió. S'han donat casos en què el subjecte ha adquirit un wok o güoc o paella fonda (pake enganyarnos?) i ha resultat ser el tret de sortida des d'on es realitzen "exquisits plats": verduretes saltejades (del findus o de la sirena), ous remenats (joder, como los de mi abuela de siempre) o fins i tot, gambetes al ajill (cony, gambetes i all, punto pelota). Altres han descobert el món dels desserts, no aquells llocs on no hi ha aigua, incultes, sino aquells dolços elaborats amb productes bàsics i naturals que et fan quedar com un expert paleta, doncs automàticament et donen carnet d'oficial de 2ª, perquè sens dubte, se't dóna bé fer pastera. No cal dir massa exemples però conegudíssim és el pastis au l'engrud du xocolait noir. Recentment hem descobert un món culinari nou com és els cornupetes i l'allioli, que són productes de casa nostra des de segles però que ara, depenent de qui els cuini o d'on provinguin (de marge, de segla, de cementiri...), guanyen molt, o al menys això diuen... També trobem exemples d'experts culinaris en fruites: qui no ha sentit allò de "aquest melò és el millor que he provat aquest any" o "mmmm aquest meló és una mica pepino, eh?" o inclús "prova'l prova'l dolcisssssssim, mel... ohhhhhhhhhh". Al cap i a la fi, meló! però també aplicable a préssecs, nectarines (de carn blanca, no les de carn fosca), etcètera. I altres incautes cuiners son capaços de publicitar les seves obres d'art i alego resultar ser un fracàs pel paladar menys exigent (estil joseph casa paella); estem parlant del spaguettini engrudo al uovo. Menció apart mereix el capítol PAELLA: aquí cal abaixar-se el pantalons i reconèixer que qui fa una paella amb foc de llenya te molts números de ser nomenat el CHEF DEL GRUP i suar durant moltes jornades intentant superar-se cada vegada. En conec un de mestre paellador que fenya rai quan comença a suar, doncs s'engresca i no hi ha qui el pari, i no deixis un grà que et fot un bolet volador eh? això si... bona bona. Però no penseu que només s'ha escrit això per destacar certs mestres culinaris del grup, sinò per fer pensar una mica...- què vol dir que has descobert la cuina? que no en tenies abans de cuina?- què vol dir que gaudeixes molt a la cuina? que no havies gaudit mai a la cuina?- què vol dir que has descobert la utilitat del davantal? que pot ser no sabies fer la tenda de campanya amb el citat davantal?no us enganyeu, l'atracció per la cuina i l'elaboració de plats omple el buit que deixa la fase Sexo desenfrenado, com tothom sap; pels curts, com jo, m'explico: a l'acabar-se el període SEXO, per diferents circumstàncies entre les que trobem una edat entre 30-40 o edat semifogosa no pubertal, i una descendència en edat infantil o bebés de teta, sorgeix l'interès gastronòmic que ens plena les estones que, en altre moment de parelles recent formalitzades, plenaven els preliminars, els eliminars i els posteliminars setsuals. Perquè penseu sinó que hi ha gent que es passa la tarda a la cuina i altres només ens fem un bikini i arreando! by ombra investigadora