IIª trobada a La Colomina

Tot lo bó es fa esperar, ha estat l'entrada del blog més elaborada i planificada però finalment aquí està; llegiu atentament, observeu les fotos adjuntes i comenteu al libre albedrío

Com estava previst, ahir diumenge es va celebrar la IIª trobada gastronomico-ludico-familiar a la Granja Escola de La Colomina, en plena franja oscense diocesana. Hi van assistir la família Moreno Gasset amb les seues dues mosses semifotocòpia, la família García Palazón amb els seus dos retoñets, la família Armengol Aroca amb tota la seva colecció d'escuradents titulars (foto), la família Anchova amb la seua Malospelos nº 1 i el seu anchovanieletnoparodecreixernideriure (es comenta que no riu tant tontament com son pare) i la família Gil Armengol amb la seua Malospelos nº 2 i la seuapanxanoparadecreixeriloquequeda. La jornada va fraguar amb el següent timing: trobada cap al migdia a l'ombra de la gasolinera de la vila d'Alguaire des d'on vam conduir romb el local 5 estrelles Würth. Arribada i tot en ordre malgrat la persistent i demostrada gana d'algun dels assistents que portava tres dematins sense esmorsar (i textual "tres setmanes sense llevarse nada caliente a la boca") tot esperant la farterada que se'ns venia a sobre (foto adjunta Dolors)

Un petit volteo per la finca per fer gana va fer evident que un tal Aleix podria ser un greu perill per la integritat dels animalons del lugar, animat per un inconscient Milanés (Dolors comentava que "con tres niños n'hi ha prou"). A les 14 hores entrada al menjador sostenible (pel grau de luminositat aconseguit només amb llum natural i per la flaire a conillera regnant) i desenvolupament del dinar composat per:

• Aperitiu amb fuet finas lonchas, cebetes jíbares, pepinillos i olives (las dos malospelos van arrassar)
• Platets de formatges dispersos amb aroma pestilenc adosat (seria formatge de cabra ben guarra, la molt filladeputa, pq tufaie que donava gust) on la Malospelos nº 2 va demostrar com es fa una cata de formatges.
• Mongetes pintes torraretes amb caldo de suc de brou
• Macarrons engrud amb polsim de formatge cabril de bossa: vàries plates van plenar la taula en esperar de la gana però es va coixejar una mica
• Entreplats de gambes lesbianes de riu pirinenc amb trossets de llonganissa roja de Graus (provinents de les sobres del record Guiness celebrat a la localitat citada fa 4 anys on Kiko, Lui i Ramon foren presents i destacats catadors)
• Truites de patata a la demanda (la Dolors les va demanar a la señá Maria (“yo no me llamo Maria”) doncs comentaie que eren típiques de la zona )
• Pollastre de corral genèticament alterat amb 43 pits, 32 ales i 2 cuixes cuinat amb dedicació i temps per la xef.
• Els Postres foren variats i encertats amb un flam de llet casero i cabril amb mugrons de nata pezonera, tarta helada semidesfeta al punto i gelats per la canalla i no tant canalla (foto adjunta on es veu a lanchovaneus demanant un Negritóniloquelecuelga a la mesonera, tot mostrant els seu anell de casada als mansos de la taula del darrera que van estar piropejant-la i acosant-la tot el dinar; val a dir que ella no va parar quieta tampoc)
• Cafès i licors orujils de la zona

La carta de vins fou, si més no, escueta, amb un clarete pa hombres que no vam ni provar i un tint qualificat per l’amic del cunyau del anchoveta com a "no necessari de ser barrejat amb gasosia" però que a la postre va ser objecte de sodomització porronil amb gasosia de la zona. En concret, 6 ampolletes van ser reciclades, un pél per sota del record obtingut a la darrera trobada (4 per a 3).

La conversa va vessar sobre temes recurrents, els de sempre, i altres com la possible descendència que poden patir algunes de les famílies assistents tal com es pot veure a la foto on Milanés sosté amb professionalitat a lanchovetanielet. Altres com els Moreno Gasset van deixar clar que un retoñet mascle seria molt benvingut a casa seva.

A les acaballes del dinar va haver concurs de risotades guanyat com sempre pel Anchovapater amb un “JOJOJOJOJOJO GORDO DAS MANÍAAAAA!!!”

Per baixar el dinar, visita a la localitat de Roda d’Isàbena, famosa pel seu famós pleit per un art que diu que tenien per allí, on vam finançar amb diners catalans als advocats acusadors aragonesos, donant una volta per una esglèsia on mostraven la cadira de Mossén Tado que va ser aprofitada per l’anchovetapater i l’anchovetanielet per fer una becaineta interrompuda maleducadament per un parroco guia efeminat, sense cap mena de delicadessa envers la criatura ni envers el anchovanielet.

Berenar frugal per nens i grans quasi interromput per una fina pluja amenaçadora que va fer que no poguéssim acabar amb el Cant dels Adeus, per la qual cosa va haver un membre, en concret lo Xavier, que va deixar escapar unes llàgrimes. Per altres fou un punt i seguit, tot acomiadant-se amb petons i expressions com “ens veiem al blog!!”.