un comentari que val una entrada sencera

ion rallista dijo...
Si voleu saber de veres com va anar la trobada rallista, pareu ull i pels comentaris sabreu de qui i de que es parla a continuació.

No sé per que es proposa la matinada del copón si saps que no hi seràs ni de conya.No se per que proposes a tothom que es porti tal cosa o tal altra si tu acabarás foten tot tu sol.

I no cal que es porti un desplegament tecnològic tant acollonant si saps on vas com i vás i com i arribaràs, i en cas de que et despistis fan un TOM i ya està home!!! Total arribaràs i els mossos et fotran en un parquing que serà pitxor el remei que la malaltia.

Bé peró no tot foren penes i desgràcies, i va haver ratos de puta pena i moments ben desgraciats, en fí amb poca gràcia, que passarem a relatar tot seguit: que es pot dir l'esmorzar; Queixes generals per la crosta que recobreix tant gomàtica molla, així com la barrecha bermutera a base de minis escopinyes terroses amb navalles xilenes i un duet de olives verdes i negres an os (gràcies per avisar després de caure l'empast vucal per la consegüent mossegada de força devastadora)i uns trosets de pebrot vermell de que se li van trobar unes gracioses comparacions que no direm per que es l'hora de sopar tot amanit amb salsa FERRER i que juntament amb el pernil de pato van marcar la nota més alta del àpat. Un àpat que va continuar amb les protestes generalitzades sobre la poca trasa amb la que es va tallar la truita, un truita a la que se li va trobar en falta una mica de ceba i un tallets de carnsalada que sempre reforcen el gust de l'ou.

Tot aixó ben regadet amb una vi amb grasiosa i possat en porrona la qual va ser aixequeda qual aixaneta per al deleit dels allí presents tantes vegades com va ser posible fins que el sol va fer infumable tan exquisit líquid (Aquesta vegada si que vam veure la porrona mig plena). I continuant amb el desànim del esmorzar, acabarem pels postres que van causar sopresa i admiració, unes copes del que en dien xocolata amb nata mugronera (una nata que després de donar uns tombs per dins la bosa van acabar diluint-se en unes ratlletes blanques enmig d'aquella gelatina marronosa) la sorpresa i admiració també per lo poc gustoses que podien arribar a ser, i després de tan infernal tipera, el que no va estar tant malament van ser unes madalenetes de poma (per a facilitar el trànsit intestinal, cosa que segons em van explicar un del components no te cap problema alhora de cagar pels descosits) que aquestes si van sorpendre tant per vista com per gust.

I per acabar, el café, i quin café, al que ya no li quedaba ni la malta, ni l'escalfor ni la crema ni el color, peró con tal de poder afegir-si un bon raig de ambdós licors que portavem per fer sendos rebentats, eran capaços de dir que era el millor café dels últims 45 anys. I s'ha de dir que un dels licors anava amb pot de mahonesa industrial que quan fou vist pels allá presents la pregunta fou la següent:

- ¿Qui va dir de fer coctel de gambes?

Doncs segons li tocaba el sol aquell pot deixaba un semblant a salsa rosa o de coctel que ti cagaves! I si ben mirat haguessam tingut que posar en un plat tot el que vam deglotir, o sigui la truita, el pa i la tomata corresponent, la sal tot damunt del pernil de pato i la barrecha bermutera juntament amb les patates de bossa (gran acompanyament per la truita hace mía) i ben sucat amb l'oli i les mini madalenes de poma i el músic (i em refereixo a les postres i no que ens fotessam a un percusionista pels peus) i regadet amb el vi i la gaseosa que va sobrar (gràcies a dèu) tot aixó untadet amb les natilles marronoses possat en un plat faría passar la gana a un negret de l'africa només de veure tant descomunal ingesta de matèria orgànica ahh! i encara quedaba el moscatell (que no falti)

I lo collonut del assunto es que després d'aquest desproporcionat esmorzar a altes hores del migdia, es proposa la moció de dinar (i no a cap deshora) i s'accepte per unanimitat; i es que quan hi ha gana em sembla a mí, que més ganes hi ha de beure! Tot aixó va ser la part gastronómica després hi va ser la part lúdica, com els serollets de culleretes cafeteres contra vidre al vell mig de tant acollonant silenci, o els comentaris en veu alta per a la distracció del respetable com: PASATE AL LADO DE LOS GAYS!!! O com les risotades que provoquen bajanades com les de possar-se un embut al gargantxó.