28 de febrer 2008

nuestro giñe

erase que se era una ves por el año 2003, una pareja sin maldecaps financers pero amb maldecaps despai per habitar... i erase k se era una ves que se desiden a mirar de adquirir algun local donde vivir, procrear i educar a sus descendientes si los habiera como asi ha sido. Y miraron y miraron... xaleteses cerdenyeros amb força terreny pero vells a reformar, pisets a 56 kilos pa reformar, obra nova a dojo amb preus y merda, molta merda!
I els preus van anar pujant i pujant, el que va començar sent un preu carillo acabà sent un preu baratissim comparat amb altres, yicom el mascle de la parella es de números, el seu cap només feia que somiar xifres i milions (de pessetes clar).
I por supuesto llegó la decisión, en agosto, con la calor... i el preu no era amb el que un día vam iniciar tractes... com pot ser? lladres? i que fas? i que fem? i que farem? i com? i quan? i ostic... i reostic... i no val alegar el tipus de fenya del numeros... pq la senyoreta no era ni de bon tros fixa... i con retoñas por venir... con una mano delante y otra en la buchaca signaron el tema... su contrato por 30 años... y su cuota mensual... esa cuota que sin darte cuenta te la chupa cada primeros de mes...

Años de obras... un par... mal de caps miles... paletas malos, contratistas de cayenne imbeciles, enguixadors borratxos, parqueteros de mierda, fusters con clavos en los pies... colla dimpresentables i colla de maldecaps. Encara demà divendres han de venir els senyors de vitral, i ho juro que es aixi, a arreglar un tema pendent... de fa només quasi dos anys...

Però vist amb perspectiva, i després d'unes quantes quotes mensuals pagades religiosament, i amb pujades de l'euribor, el millor es que gaudim de casa nostra, darrerament molt de la mansarda o guardilla... i que els mals de cap passen, en venen altres, però mentres tingui familia, amics i salut... crec que me la pelarà el demés pq al cap i a la fi, sempre podem tornar a buscar casa, no?
us adjunto una foto de l'octubre de 2003... pels nostàlgics i pels no optimistes!

47 comentaris:

Anònim ha dit...

estic aqui sentada a la buardilla somiada, la que em semblava que mai arribaria... han passat gairebé 5 anys, es veu lluny i tot ens semblava imposible i dificil, ara ja gaudim tots daquesta casa com altres gaudireu de la vostra i així ho desitjo. Anims i força....força diners que aixó apreta i molt.

Anònim ha dit...

ja veig ja tothom a la feina....

Anònim ha dit...

sembla imposible que en aquest descampat hi pugi haver quelcom habitable............

Anònim ha dit...

ei tetabrik "tia", apreta pero tu no et preocupis de res, ja mencarrego jo del tema, coi... que pa eso tengo estudios.

ostic... pero si la tetabrik va a ser tia, i pronto!!! serà la TIETABRIK jojoojjo... i li caurà la baba amb la clhhllhhlolhlhle, segur!

Anònim ha dit...

serà TIEBREAK com al tenis,

Anònim ha dit...

menuda foto de la casa, un parell de ferros clavats a terra i un plastic penjant

Anònim ha dit...

aposike? ket sembla? la foto es primicia eh? robada amb un peperazzi sudaca que voliva treurens una pasta fresca al uovo...

per cert...anchova? güer ar yu?

Anònim ha dit...

uyssss... estamos de baja? fiebre? ludopatia congenita? olorasobacoelaborao?
giñerahipotequil? coi... andeparais!!!!!?????

pumuky i anchova, firmes!!

i lo segla? i la suya ing? cony cony... i mira k el comentari su mereix eh? pero ni con esas...i la klanker ni apareixer... i segur parles amb ella i sembla k lagin fotut a 125 volts enlloc de 220... ays... eh? ah? ... va joder!!! cagondena, i tetabrik k? ni apareixer, con eso k ya nos´tá de guardia en la botiguemobles... colla de oportuns... pos yo solito puedo

Anònim ha dit...

saben aquel que diu que entra uno en un cafe i chofff!

juos juos

Anònim ha dit...

ei ombra k pasa? no tamprenyis home!!!

Anònim ha dit...

pero si no mamprenyo pero coi... un poco de perfavó... per cert, i lION, ANDEPARÀ? pos ma dit un pajarill k per la puchserdà de la serdanya... ahposike? si este volta mas k un tonto... amb el sentit de la paraula correcte, clar...
i ni un comentari., ara si li preguntes, segur k llegir ho llegíx tot, i un vuevo, torna ion i delectans amb los teus sinsentits (5)

Anònim ha dit...

pos aqui entre calces de nou... sort que son noves i en bossetes jajaja... no imagino montar un negoci de calces de segona... "mà"? ufs... pq mira que la gent es panoli eh? per fora, o k decorats i coloniats pero per dins... k miedo ... unas escamas de pez globo ... mes aspres k un lija del 5, peluts... amb labandó puntual del FA (un saludo al energumeno nº 1 que utilitza més fa que entre tota la resta daumón, el pestanya... inclús es renta les dents crec, por lo del frescor del caribe)... pos bien aki ni ha moltes senyores que van aix´´i, superrestaurades pero a la k abandonen lo provador, ja veus a les sofertes dependentes i/o jo mismo amb lo flit del sodorant ambiental... en serio... ascollonant, hasta la visa les canta tu... com per montar una segona mà botigue of le calse, un huevo!

Anònim ha dit...

llegiu que fa riure coi.
Generación del EGB

Porque en este país hay una generación de chicos y chicas que crecimos con la EGB.

Nuestras madres quitaban el polvo con Centella’, lavaban la vajilla con un bote blanco con el tapón naranja de ‘Mistol’, al Jabón de Marsella’ le llamaban ‘Lagarto’.

Nuestros padres conducían un Seat 131 supermirafiori’.

Nuestras bicis eran ‘BH’ y nuestras primeras zapatillas de deporte fueron unas ‘Paredes’, aunque a nuestras madres les gustaran más los Kickers’.

Nos cortaban el pelo ‘a navaja’. Todos veíamos sólo TVE, aunque podíamos elegir entre el UHF y el VHF.

Todos bebíamos gaseosa ‘La Casera’ o ‘La Pitusa’.

Los hombres fumaban ‘Ducados’.

Los chicles eran ‘Cheiw’ y los caramelos ‘PEZ’.

La gente dormía de miedo en los nuevos colchones ‘Pikolín’ y el Athletic de Bilbao y la Real ganaban las Ligas por pares hasta que a Butragueño le dio por enseñar los huevos.

A Sabrina se le escapó una teta en la Gala de Nochevieja y en todo el país no se habló de otra cosa hasta el mes de marzo.

A Alaska le dejaban presentar un programa para crios en la tele ‘LA BOLA DE CRISTAL’ con la bruja Avería y Pancho el de ‘Verano Azul’ todavía no se metía picos.

Una Señora le contaba a ‘Encarna de Noche’ que se le quemaba el hijo en Alcobendas porque tenía las empanadillas haciendo la mili.

Una caja de 12 ‘Plastidecores’ era un buen regalo de cumpleaños y por uno ‘color carne’ eras capaz de matar. Las cajas de 24 eran como Bin Laden, existían, pero nadie las había visto.

Una bolsa de pipas ‘Facundo’ de 15 pelas era enorme y por una peseta te daban dos ‘Sugus’.

Repartían Albumes a las salidas de los colegios para engancharte a la colección.

Los sobres de cromos costaban 5 pelas, pero también te los daban con las tapas de los Yogures ‘Yoplait’.

En aquel país de menos de 5000 dólares de renta per cápita, nos daban dos ‘Petisuis’, pero es que antes eran la mitad de tamaño.

Las ‘María’ eran ‘Fontaneda’, los camiones ‘Ebro’ y las furgonetas ‘DKV’.

El camión del butano tocaba la bocina y los crios nos hacíamos brechas en los hierros oxidados de los columpios y nuestras madres nos daban algún cachete por romper los pantalones.

Nosotros llevábamos petachos en los codos de los jersey.

En vez de un Magnum Almendrado, pedías un ‘polo de limón’ y a veces, el chocolate era ‘La Campana de Elgorriaga’. (Malo, malo,malo).

Las pilas ‘Tximist’ solían romperse cuando se agotaban en nuestros casettes ‘mono’ y los tebeos de ‘Mortadelo’ pasaban de mano en mano.

Hubo muchas niñas cuya primera colonia fue ‘Chispas’. Y no había cartones de leche en tetra brik, sino que la leche venía en bolsas de plástico que necesitaban un recipiente para meterse en la nevera, y el detergente venía en tubos redondos.

Y en vez de grabadoras de DVD y CD-ROM, te ibas a casa de tu colega con radiocasette de doble pletina a llenar una TDK de 90 minutos de juegos para spectrum 48k o el amstrad.

Y con la teleindiscreta regalaban pegatinas de UVEEEEEEEEEEE!!!!

Aquella generación coleccionábamos cochecitos ‘Güisbal’, el helicóptero de ‘Tulipán’ aterrizaba en las piscinas para regalar bocadillos en los anuncios de la tele.

Aquella generación empleábamos el vaso de ‘Nocilla’ para dibujar a Naranjito. Así que la Nocilla, ni mentarla. Además, es ‘leche, cacao, avellanas y azúcar’.

A saber que le echarán a la Nutella esa.

Anònim ha dit...

peaso rollo , julaiiii

Anònim ha dit...

pues per portar la contraria te gràcia, això si era la nostra vida pubertal, algo de miseria que no gana, pero un rotllo més austero que l'actual.

Anònim ha dit...

Jo comprava Popeye's i a lo sumo un Colajet, més enllà van apareixer el frigodedo, frigopie i frigopatxo.

Els pots de detergent buits servien com a bateria en plan Baron Rojo o per fer un ion capgros.

Anònim ha dit...

Les cintes de cassetesse ojo que la llegenda dictava que les de Fe ferro o Ni niquel cremaven els cabesals.

La de ondanades de osties que hi havia per un puto album i despres hi havia cromos repetits com si la rotativa s'hagués quedat enganxada en els mateixos putos cromos.

Anònim ha dit...

Per 10 peles em foteia 30 minuts de maquineta de petacos al antro anomenat Luque's del costat del reformatori.

Els 2 rombos a la tele era la debacle, qualsevol excusa era bona per apareixer pel menjador a vore que agullava.

Anònim ha dit...

Jo vaig creixer amb una dieta de Phosquitos, Panteras rosas, tigreton i Bucaneros, aleshores la grasa era sanament nutritiva

El jersey amb coderes i de FredPerry’s, ara de moda entre altres tribus

Anònim ha dit...

Als muebles Boston per un dibuix et donaven una caixa de plastidecors de 6 unitats, promoción super lanzada

Els gitanos et foteien el rellotge de la comunió abans de la setmana de portar-lo, a no ser que t’hi ostiesis.

Anònim ha dit...

i aquell rellotge amb la calculadora incorporada que va fer furor, que m'en dieu?

Anònim ha dit...

i els wall-mans? ostra tu, tecnología superior

Anònim ha dit...

no val traduir un text identic a lanterior... amb la unica salvetat del frigo patxo. k dit sigui de pas ben pocs et vas menjar a la teva pubertal vida, o mativoco? era el tema me como uno i cuento 5? va tio... el frigo dedo pol culo jajajaja

Anònim ha dit...

i les cintes bones les de cromo ...ohhhhh.. uhhhhhhhhhhhhh buenooooooooooooooooo siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
ahhhhhhhhhhhhhhhhh

Anònim ha dit...

I si, en aquelles dates infatils NO TENIA HIPOTECA ni sabia el que era i la meva preocupació era basicament mirar quant em tocava el torn a la famosa carpeta de les revistes Lib - que era una revista tècnica, cultural i molt ilustrada sobre monuments basicament femenins-

Anònim ha dit...

PERO TENIU HIPOTECA?


PRINGATS¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Anònim ha dit...

com tu de pringats, hipotecado!

Anònim ha dit...

lib? Libre Imagen Buenisma????
ja se del kem parles coi... i tanto... jo anava un curs darrera teu, la revista arribava molla i arrugada pero arribava... i tanto!!!

Anònim ha dit...

nanit

Anònim ha dit...

ep! bon dia gent. Divendres faves tendres.

Anònim ha dit...

final de mes, preparats, arriben les cuotes


i petits ingressos

Anònim ha dit...

tens ragó i tu a gastartels per la mountain estrangera, habrasevistol!!!

Anònim ha dit...

Andorra es barat i fent 3 viatgets de macutero per les montanyes baixant 80 kg de sucre al chep d'extraperlo un negoci rodó

Anònim ha dit...

sucre que no te dolçor, diuen. Possarem un fromatge de 1000 kg al maletero disimulat entre 400 cartons de tabaco, botelles de whisky, pacharán i licor de lagarto

Anònim ha dit...

aixines lo avispado sevil de turno a la duana no prestarà atenció a le fromage i només ens detindran per contrabando de fumeteo i xumera, poco montante, multeta i a la calle

Anònim ha dit...

cal buscar uns sobresous com sigui sino ens banyarem en una gibrell o galleta enlloc d'una pescina del kopón olimpica amb trampolín de 12 m

Anònim ha dit...

migo anchova, jo ja me fet amb uns esquis de mi enmujer, per desimular el tema en la duana... tu no se com tho faràs, si bé es cert k el nixan primera es lo cotxa de la G.C. o meletérica, i potser es marquen un firmes con taconeo!

Anònim ha dit...

uqe no cal fer un post? te toca, beibi

Anònim ha dit...

per cert, tots bons? casi fa por preguntar-ho jajaja... per cert, per les fieretes grans menporto lo uvedé portatil... asing algun ratet les tindrem entretingudes

Anònim ha dit...

pos agafa la factura sino lo teu amic sevil de la duana preguntarà ... algo que declarar? alhora que fixarà la vista de lince de geriatrico en el uvedé que portaràs a la vista ..

Anònim ha dit...

sobre els skis no crec que digui res, a no ser que sigui coleccionista i s'interesi per les anticualles relacionades amb el sky de Moscú 78

Anònim ha dit...

buenooooo, valeeee Montreal 88

Anònim ha dit...

i si tots bons, segons darreres informacions però ojo "no tirem les campanes al suelo".

Anònim ha dit...

no no ... ni al suelo ni al sielo... nos vemos en los bares, si? desconesto i bon cap de setmana... pumuky eres una fraude, pq k jo sepa no estas afonica per no dir ni hola, i gual k la klanker

au

Anònim ha dit...

igualment, fins dilluns, bon cap i bona festa.
Adeu

Anònim ha dit...

Hola a todos, i disfruteu de cap de setmana i no saquen mucho la visa a pasear!Bai

Anònim ha dit...

Nice post...Thank you for sharing some good things!!

Giveaway of the Day